2020b

Boscos, més és menys?

L’estudi FOREStime, canvis dels serveis ecosistèmics dels boscos catalans al llarg dels darrers 25 anys (període 1990-2014) analitza com han evolucionat els serveis ecosistèmics (SE) forestals a Catalunya en els darrers 25 anys i els factors que poden explicar els canvis.

Els resultats més rellevants confirmen que han disminuït de manera generalitzada els SE d'aprovisionament i de regulació. La capacitat de capturar diòxid de carboni (CO₂) s’ha reduït fins a un 17 % i l’aigua blava (la pluja que no aprofiten les plantes i arriba als rius i aqüífers) s’ha reduït fins a un 29 %. També disminueix la producció de fusta o de bolets i només augmenta la prevenció de l’erosió, per l'augment en la densitat d’arbres de la superfície emboscada, que ja ultrapassa el 40% de la superfície del país.

La gestió forestal es revela com un factor que augmenta els SE, a excepció de l'aigua blava, que requereix d’intervencions de gestió més freqüents, fet que va en detriment de la resta de SE.

La presentació de treball, introduïda per la directora general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic del DTES, Mercè Rius, i el director del CREAF, Joan Pino, va tenir lloc en línia el 10 de juny de 2020 i es pot veure aquí.

FOREStime tanca una trilogia d’estudis encarregats per l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic (OCCC) al Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) per estimar els impactes del canvi global sobre els SE dels boscos, que finalment s’ampliarà amb un quart treball. ForESmap, de l’any 2016, va avaluar i cartografiar la distribució dels SE en el territori a escala municipal, en una anàlisi estàtica útil per detectar sinèrgies entre ells i quins factors climàtics i socioeconòmics els afecten. ForESCale, de 2017, va analitzar els efectes de l’escala d’anàlisi en el patró espacial de distribució dels SE i en la detecció de sinèrgies, compromisos i zones de màxima provisió.

La metodologia

FOREStime divideix les zones boscoses en 3 regions: boscos d’interior, boscos mediterranis costaners i boscos de muntanya.

Parteix de les dades de les 3.148 parcel·les de les quals es disposa de dades en els 3 Inventaris forestals nacionals de 1990, 2000 i 2014. Per tal de poder tractar tots els indicadors de la mateixa manera, es mesura el canvi absolut entre l'IFN2 (1990), considerat el temps 0 (T0) i l'IFN4 (2014), considerat el temps 1 (T1).

El fet de fer servir indicadors provinents dels IFN obliga a descartar tots els indicadors que s’havien fet servir en els treballs previs i que provenien d’altres fonts d’informació que no tenen un desplegament en el temps com, per exemple, els indicadors culturals. Així, els SE avaluats son els 5 següents:

Resultats: els serveis de provisió

La provisió d'aliments s’avalua a partir de la producció de bolets. Son l’únic servei que ha mostrat estabilitat al llarg dels 25 anys. Hi ha una disminució de l’1 % a tota Catalunya. Per regions, els boscos d’interior perden gairebé el 17 %, mentre que els montans i mediterranis incrementen la producció un 2,5 % i un 3,8 %, respectivament.

La provisió de matèries primeres s’avalua a partir de la producció de fusta que es pot extraure del bosc de forma sostenible, és a dir, sense comprometre els estocs de carboni. A Catalunya ha disminuït al voltant del 7 % durant el període analitzat. Els valors han baixat molt als boscos d’interior (-14,5 %) i als mediterranis (-8,2 %), i molt poc als montans (-1,2 %).

La provisió d'aigua dolça s’avalua a partir de l’aigua blava en relació amb la precipitació, és a dir, el tant per u de l’aigua de pluja caiguda que no és retinguda al bosc sinó que arriba als cursos fluvials en forma d’escolament superficial. Aquest és el servei que més ha disminuït els darrers anys: un 29 % per al conjunt del país. Per regions, en els boscos d’interior la disminució arriba a més del 38 % i als mediterranis, situats a les conques internes dels rius catalans, fins el 33 %. Als boscos montans del Pirineu occidental, on es recull part de l’aigua en embassaments a la conca del Segre, la minva ha estat menor, del voltant del 12 %. Només algunes zones de la Terra Alta, el Pallars, la Val d’Aran, l’Alt Urgell i la costa de la Selva mostren un tímid increment de la ràtio. El factor principal que explica aquest descens tan acusat és el creixement generalitzat dels boscos sense gestió forestal.

Resultats: els serveis de regulació

La regulació climàtica s'avalua a partir de la capacitat d’embornal de carboni dels boscos. Aquesta capacitat de capturar diòxid de carboni (CO₂) ha disminuït un 17 % en promig. Als Pirineus no s’hi ha produït un canvi perceptible però als boscos d’interior i als boscos mediterranis costaners ha disminuït un 20 % i un 16 %, respectivament. Malgrat que l’augment de superfície forestal fa que en valor absolut la captura de CO₂ hagi augmentat, el ritme de captura ha disminuït, és a dir que s'ha segrestat carboni a un ritme menor entre 2014 i 2000 que en el període 1990-2000, degut a una alta competència entre els arbres per als pocs recursos disponibles (sòl, nutrients, matèria orgànica, aigua), fet que provoca un alentiment en el creixement i, per tant, una taxa d’absorció de CO₂ menor.

El control de l’erosió s'avalua a partir de l’erosionabilitat i ha estat l’únic SE que globalment no ha disminuït sinó que ha augmentat (1,6 %) a causa de la major densitat d’individus de la superfície boscosa. Tanmateix, mostra grans contrastos entre regions: els boscos mediterranis de les comarques de Girona i del nord de Barcelona son els únics on s’ha reduït (-11 %), mentre que a la part més occidental del Pirineu (18 %) i als boscos d’interior (20 %) és on més ha crescut.

Relacions entre serveis ecosistèmics

FOREStime analitza si la variació dels SE mostra sinèrgies (quan augmenten alhora, en verd a la taula següent) o compromisos (quan augmenten en sentit contrari, en vermell).

Les conclusions més rellevants son:

• Hi ha un compromís entre l’aigua blava i la resta de serveis (oferta de fusta, capacitat d’embornal i control de l’erosió). Si es vol incrementar l’aigua que arriba als rius i aqüífers, probablement disminuiran la resta de serveis avaluats. Això és especialment cert en boscos joves, on els arbres no tenen arrels profundes que els permetin arribar a captar aigua de l’aqüífer i depenen substancialment de la precipitació.

• La capacitat d’embornal i l’oferta de fusta presenten una relació positiva i forta, perquè la capacitat d’embornal està directament relacionada amb el creixement dels arbres i, per tant, amb l’oferta de fusta.

• No es detecta cap relació entre la capacitat d’embornal i l’aigua blava d’escorrentia a nivell de tot Catalunya. Això fa pensar que, si més no, durant el període estudiat, l’un no compromet l’altre. Però sí que hi un compromís entre aquestes dues variables en els boscos mediterranis, tant litorals com d’interior

• Tampoc no hi ha relació entre la capacitat d’embornal i l’erosió evitada.

• La capacitat d’embornal i l’oferta de fusta son dos serveis compatibles, ja que van estretament vinculats perquè es deriven del creixement de la biomassa.

Relacions: entre serveis ecosistèmics i variables explicatives

FOREStime també analitza si la variació dels SE mostra una correlació amb diversos tipus de variables:

• Gestió (existència o no de gestió recent o antiga)

• Diversitat (varietat d’espècies del bosc)

• Estructura (maduresa dels bosc, a partir de la mida dels arbres i la superfície que cobreixen)

• Clima (la precipitació i la temperatura)

• Anomalia climàtica (desviacions dels paràmetres de temperatura i precipitació respecte la mitjana climàtica)

Els resultats que mostren les relacions significatives positives (en verd) o negatives (en vermell) es poden observar a la taula.

Algunes de les conclusions més rellevants son:

• El clima i les anomalies climàtiques tenen molt poc efecte sobre els canvis en els SE estudiats. La precipitació i la temperatura són factors que condicionen els serveis ecosistèmics en un moment determinat en el temps (vegeu ForESmap), però no són factors condicionants quan el que s’analitza són els canvis en els SE al llarg del temps.

• La gestió té efectes diferents en els SE segons el moment en què es practica: la gestió antiga (de més de 25 anys) pràcticament no te efectes, mentre que una gestió recent (de menys de 15 anys) té efectes positius sobre l’aigua blava i negatius sobre la resta de SE (oferta de fusta, producció de bolets, capacitat d’embornal de carboni i erosió evitada).

• Tenint en compte el punt anterior i també que sobre el 75 % de la superfície forestal actualment no s'hi practica cap gestió, per mantenir l‘aigua blava cal practicar actuacions de gestió extenses i periòdiques, si bé en un context de canvi climàtic no és raonable pensar que es pugui mantenir el nivell d'aigua blava actual. L’opció de la no gestió no és una alternativa per mantenir el màxim de SE ecosistèmics, ja que els boscos que tenim deriven d’un model de gestió de sobreexplotació que els fa menys resilients per afrontar pertorbacions derivades del canvi global. Les actuacions, que caldrà estudiar en funció de cada situació, globalment han d'anar encaminades a empènyer els boscos cap a una major maduresa.

• L’estructura del bosc té una importància cabdal per explicar els canvis en els SE. Els boscos més densos tenen major competència pels recursos i s’hi produeix una disminució més acusada dels SE (excepte l’aigua blava). En el cas dels boscos joves aquest descens és més acusat que en el cas dels més madurs.

Continuarà...

Està previst continuar treballant en la línia de l'evolució dels SE enfilant un camí de prognosi. A partir d’escenaris climàtics 2030-2050 aportats recentment pel Servei Meteorològic de Catalunya es treballarà en la projecció de les variacions dels SE a futur, en un treball batejat com FORESfuture.

Autors

Redactat per: Júlia Rubert i Tayà

Per saber-ne més: Jordi Vayreda (CREAF), Gabriel Borràs (OCCC)