Torre 2010c

• PTMB
• Sistema urbà
• Estratègies
• Mapa del sistema urbà del Pla territorial de l'àmbit metropolità de Barcelona
• Objectius
• Mapa del sistema d'infraestructures de mobilitat del Pla territorial de l'àmbit metropolità de Barcelona
• Autors

PTMB

El 20 d’abril de 2010 el Govern de la Generalitat de Catalunya va aprovar el Pla metropolità de Barcelona (PTMB) mitjançant un acord publicat al DOGC el 12 de maig. El PTMB és un instrument de planejament que té com a objectiu facilitar l’ordenació del territori integrat per set comarques (l’Alt Penedès, el Baix Llobregat, el Barcelonès, el Garraf, el Maresme, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental), amb una superfície de 3.236 km² i 164 municipis. Així doncs, es tracta d’un marc de referència imprescindible per al planejament urbanístic, el desenvolupament de les infraestructures i la planificació sectorial en l’àmbit on es concentra la gran part de la població i l’activitat del país.

Jurídicament, el PTMB és un dels set plans territorials parcials que estableix la legislació catalana: la Llei de política territorial, aprovada pel Parlament de Catalunya el 1983, preveia la necessitat d’un pla territorial general per al conjunt de Catalunya i d’un seguit de plans territorials per a cadascuna de les regions. Dissortadament, van caldre dotze anys per tenir aprovat el Pla territorial general, que tot i així va néixer pràcticament desproveït de contingut normatiu. En aquest escenari, el gener del 2004 es va crear el Programa de Planejament Territorial, adscrit a la Secretaria per a la Planificació Territorial, i l’any 2005 es van publicar els criteris que en regirien el desenvolupament. El calendari que va seguir l’aprovació dels plans és el següent:

• Alt Pirineu i Aran, juliol de 2006
• Terres de Lleida, juliol de 2007
• Catalunya Central, setembre de 2008
• Camp de Tarragona, gener de 2010
• Metropolità de Barcelona, abril de 2010
• Terres de l'Ebre, agost 2010
• Comarques Gironines, octubre 2010

 

Especificitat del PTMB

El PTMB es refereix a un territori que, tot i representar només el 10% de l’àrea de Catalunya, en conté gairebé el 70% de la població (4,8 milions d’habitants) i en genera una proporció equivalent del producte interior brut. Aquest espai ha estat, a més, receptor de dinàmiques accelerades de canvi que, per bé que han comportat millores en l’accés als serveis, també han originat dispersió de la urbanització pel territori i dificultats en la mobilitat.

D’altra banda, és un territori d’acusada complexitat administrativa, amb un conjunt de governs locals d’alta representativitat, amb gran capacitat tècnica i potencial d’actuació, que gaudeixen d’una llarga tradició de cooperació i associació. Per al conjunt de la regió metropolitana cal assenyalar, a més, la Diputació de Barcelona, la Corporació Metropolitana de Barcelona, la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i l’Associació de Ciutats de l’Arc Metropolità, l'ens més recent.

Procés d’elaboració

Atès que molts intents de planejament conjunt no s’han pogut aprovar, o han tingut una efectivitat molt escassa –tret del Pla general metropolità de Barcelona, aprovat l’any 1976–, el Govern va considerar que aquesta història de frustracions només es podria trencar si s’elaborava el Pla en estreta col·laboració amb els ajuntaments i altres ens locals. Així doncs, i per donar resposta al que preveu la Llei 7/1987, de 4 d’abril, per la qual s’estableixen i regulen actuacions públiques especials a la conurbació de Barcelona i a les comarques compreses a la zona d’influència directa, es va constituir la Comissió d’Ordenació Territorial Metropolitana, formada per vint-i-dos membres que representen, paritàriament, el Govern i l’Administració local, i s’hi va convidar la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana, la Diputació de Barcelona i l’Administració General de l’Estat. Per formular el Pla, la Comissió va nomenar una ponència tècnica, també paritària, amb els mateixos agents, que ha tingut el suport de l’Institut d’Estudis Territorials en la confecció del material del projecte, i el de l’agència Barcelona Regional i la Diputació per a l’informe de sostenibilitat i la memòria ambiental. La mateixa normativa del Pla preveu que la Comissió d’Ordenació Territorial Metropolitana es mantingui per avaluar el desenvolupament del PTMB.

Contingut

Tot i que té en compte propostes estratègiques i escenaris econòmics, el PTMB no és un pla estratègic ni un programa d’actuació econòmica o financera: és de caràcter fonamentalment físic, i com a tal ordena el territori per aprofitar les oportunitats i abordar els riscos que es derivin del procés de metropolitanització. Vol fer-ho impulsant un model d’urbanització amb assentaments que siguin físicament compactes i funcionalment complexos, i que facilitin la cohesió social. Per això, el PTMB conté normes d’aplicació directa i directrius vinculants per al planejament urbanístic municipal i per a la planificació sectorial. Abasta tres aspectes: espais oberts, sistema urbà i infraestructures de mobilitat.

En relació amb el espais oberts el PTMB parteix de la noció que són una part estructurant fonamental del territori metropolità. Fins ara els problemes més rellevants que pateixen són l’absència de connexió entre els espais protegits i la manca de protecció de molts espais estratègics situats a les planes, que podrien quedar engolits pel procés d’urbanització. El PTMB estableix una matriu d’espais oberts interconnectats amb els objectius següents:

• Garantir la diversitat del territori.
• Preservar-ne la matriu biofísica.
• Protegir els espais naturals, agraris i no urbanitzables, planificant proactivament i assignant-los valor.
• Moderar el consum de sòl.
• Preservar el paisatge com a valor social i com a actiu econòmic: en un paisatge amb tanta pressió antròpica com el de Catalunya, seran primordials la consideració de l’agricultura i de les pràctiques ramaderes i forestals tradicionals com a factors conformadors de paisatge, i la reordenació, en la mesura del possible, de les formes de ramaderia i agricultura intensives que constitueixen, avui, una important amenaça per a la qualitat del paisatge rural.

Sistema urbà

Així, la delimitació d’espais oberts a l’àmbit metropolità pretén que un seguit d’espais amb un cert grau de protecció jurídica, no sempre continus, passin a estar integrats i permetin el desplaçament de les espècies, el manteniment de la biodiversitat i la preservació dels valors paisatgístics. Vol, també, impedir l’expansió incontrolada de les àrees urbanitzades.

Pel que fa al sistema urbàel PTMB aposta per configurar una regió metropolitana polinodal articulada sobre el sistema de ciutats, rebutjant tant la centralització excessiva com la dispersió uniforme. Els objectius que proposa el Pla són els següents:

• Afavorir la cohesió social del territori i evitar la segregació de les àrees urbanes.
• Facilitar una política d’habitatge eficaç.
• Propiciar la convivència d’activitats i d’habitatge, i racionalitzar els espais per a l’activitat econòmica.
• Promoure el caràcter compacte i continu dels creixements.
• Reforçar l’estructura nodal del territori a través de l’orientació del creixement urbà.

Estratègies

Per assolir-los proposa estratègies de transformació i millora de l’àrea urbana central (Barcelona i el seu entorn), i la potenciació d’un seguit de centres vertebradors (Granollers, Martorell, Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès i Sant Celoni) que complementin les polaritats actuals (Sabadell, Terrassa i Mataró, per exemple). El sistema resultant constarà de tres categories d’assentaments bàsiques: l’àrea metropolitana central, les ciutats de l’arc metropolità i les àrees i els nuclis especialitzats, dels quals en remarquem:

• Àrees especialitzades residencials a reestructurar: es tracta d’àrees exclusivament residencials, diferenciades dels nuclis urbans tradicionals, que formen continus d’ocupació urbana de gran dimensió i baixa densitat.
• Àrees especialitzades industrials a transformar: són zones industrials en sòl urbà, amb dificultats per al transport de mercaderies i en l’ús de la xarxa principal existent.
• Àrees especialitzades industrials a consolidar i equipar: el Pla preveu la permanència de les àrees en bones condicions, i la millora de la seva eficiència amb infraestructures de serveis i equipaments.

Mapa del sistema urbà del Pla territorial de l'àmbit metropolità de Barcelona

Objectius

Quant a les infraestructures de mobilitat les actuacions previstes responen a quatre objectius:

• Fer de la mobilitat un dret i no una obligació: a escala territorial, la distribució de les activitats i els habitatges ha de tendir al màxim equilibri possible entre els causants de viatges i la població resident, per facilitar l’autocontenció de les àrees urbanes i la disminució de les distàncies dels desplaçaments.
• Facilitar el transport públic mitjançant polítiques urbanístiques que afavoreixin la polarització i la compacitat dels sistemes d’assentaments.
• Atendre especialment la vialitat que estructura els desenvolupaments urbans.
• Integrar Catalunya en el sistema de xarxes urbanes i de transport europees. Pel que fa al transport de mercaderies, el planejament ha de preveure el canvi, desitjable, al model ferroviari. En tot cas, en el criteri de traçat de noves vies per on circularà trànsit pesant caldrà acordar la protecció dels paisatges i ambients de més interès amb la minimització del temps de desplaçament.

  Amb aquests objectius, el PTMB propugna una millora i una extensió molt notable del transport col·lectiu i, en particular, del ferroviari, perquè la xarxa sigui menys radial i més eficient i interconnectada.

Mapa del sistema d'infraestructures de mobilitat del Pla territorial de l'àmbit metropolità de Barcelona

Autors

Redactat per: Marga Torre.

Per saber-ne més: Juli Esteban