Line 1: | Line 1: | ||
− | Seguint la petja de Mollet del Vallès, [ | + | Seguint la petja de Mollet del Vallès, [[Martinez_2016p|guardonada l'any 2015]], ara una altra ciutat catalana guanya el Premi European Green Leaf (2019) que atorga la Comissió Europea a localitats dʼentre vint mil i cent mil habitants: es tracta de Cornellà de Llobregat. Hi han tingut gran part del mèrit els esforços de la localitat llobregatenca per fer arribar el verd urbà a tots els racons del municipi. |
<ul><li>[[#bloc1|Cornellà de Llobregat, una de les ciutats European Green Leaf 2019]]</li> | <ul><li>[[#bloc1|Cornellà de Llobregat, una de les ciutats European Green Leaf 2019]]</li> |
Latest revision as of 10:00, 21 May 2019
Seguint la petja de Mollet del Vallès, guardonada l'any 2015, ara una altra ciutat catalana guanya el Premi European Green Leaf (2019) que atorga la Comissió Europea a localitats dʼentre vint mil i cent mil habitants: es tracta de Cornellà de Llobregat. Hi han tingut gran part del mèrit els esforços de la localitat llobregatenca per fer arribar el verd urbà a tots els racons del municipi.
Cornellà de Llobregat, una de les ciutats European Green Leaf 2019
Per la seva ubicació en una zona del país quasi totalment urbanitzada, i amb altes densitats de població (gairebé noranta mil habitants en tot just 7 km2 de territori), la ciutat de Cornellà de Llobregat afronta importants reptes en matèria de qualitat de lʼaire i de foment de la biodiversitat. Gràcies a polítiques agosarades, però, sembla que se nʼestà sortint amb èxit, tal com aquest guardó europeu ve a reconèixer-li. Cornellà va ser premiada ex aequo amb la localitat neerlandesa de Horst aan de Maas, a la riba del Mosa, en un acte celebrat el mes de juny dʼenguany a Nimega (lʼactual Capital Verda Europea, als Països Baixos). Concorrien al guardó, a més de les ciutats guanyadores, Gabrovo (Bulgària), Joensuu (Finlàndia) i Mechelen (Bèlgica). El premi va reconèixer el compromís de la ciutat a esdevenir una vila realment sostenible, dins una àrea metropolitana dʼalta densitat, amb pràctiques que poden ser modèliques per a altres zones urbanes de característiques semblants.
Les activitats que du a terme la ciutat sʼenquadren en el Projecte decennal Cornellà Natura, alguns dels eixos del qual són la pacificació de carrers, la conversió dʼespais urbans en zones de vianants, lʼampliació de la xarxa de carrils bici, la promoció del transport públic, la lluita contra la pol·lució atmosfèrica (amb mesures de restricció del trànsit rodat, jornades sense cotxes o limitacions de certs tipus de calderes en edificis públics), la lluita contra la contaminació acústica (mitjançant campanyes de conscienciació), el guany dʼespais fins ara inaccessibles per a ús de la ciutadania, la correcta gestió de residus, el reforç de lʼeconomia circular i la gestió de lʼaigua (amb actuacions de recuperació dʼaigües pluvials i dʼaigües grises, i mitjançant campanyes de sensibilització). Tot aquest seguit de pràctiques sʼaniran implantant entre 2016 i 2026.
Però sens dubte el Projecte Cornellà Natura destaca per les seves ambicions pel que fa a verd urbà: sʼaspira que cada habitant de la ciutat disposi de 15 m2 dʼespai verd. Tot plegat, ha de resultar en quasi una cinquena part del territori municipal (1,35 km2) convertida en àrea vegetal, en lʼhoritzó 2026.
Per aconseguir-ho, Cornellà proposa la creació de deu eixos verds que majoritàriament sʼhaurien de poder establir mitjançant processos dʼintervenció urbana de poca envergadura. Els deu eixos, que en moltes ocasions inclouen algunes zones dels municipis limítrofs (Esplugues de Llobregat, St. Joan Despí, lʼHospitalet de Llobregat) es divideixen en cinc de principals, estructurants de tota la ciutat, i cinc de secundaris.
Els principals són:
- Del mercat de les Planes al parc del riu Llobregat (de nord a sud);
- De la carretera dʼEsplugues al parc de les Aigües (de nord-est a sud-oest);
- Del barri de Sant Ildefons a lʼHospitalet Sud (de nord a sud, resseguint la ronda de Dalt);
- De Can Fatjó a Can Mercader (dʼoest a est, resseguint la via fèrria);
- Del futur parc agrícola, a tocar de St. Joan Despí, fins al parc esportiu del Llobregat, on hi ha lʼestadi del RCD Espanyol, arribant al Prat de Llobregat, i continuant per lʼavinguda del Maresme fins al terme de lʼHospitalet de Llobregat (dʼoest a est, al llarg del riu).
Entre les operacions habituals que han de servir per a la creació dʼaquests eixos, la majoria són dʼinterconnexió i potenciació dʼespais verds ja existents, de recuperació dʼantics espais fabrils en desús, o de redistribució modal de fluxos de trànsit en algunes avingudes. En tots els casos, els processos de (re)vegetalització es preveuen a partir dʼespècies autòctones, que no requereixen gran manteniment i estan ben adaptades a lʼestrès hídric estacional.
Donen una idea de la magnitud del Projecte les partides que sʼhi esmercen: només aquest any 2018 hauran estat més de sis milions d'euros. Algunes de les actuacions dʼenguany consistiran en les intervencions a lʼavinguda dels Alps, a la de Pablo Picasso, a la de Sant Ildefons i al parc del Canal de la Infanta i a la carrera del Prat; a més, aquest 2018 sʼhan impulsat projectes divulgatius en col·laboració amb les escoles de la ciutat, i activitats de sensibilització, com ara la celebració de la Setmana de la Natura, entre dʼaltres.
Autors
Redactat per: Alfonso Martínez Jaume
Per saber-ne més: Cornellà Natura, Cornellà Green Leaf Award 2019, Green Leaf Award 2019 – Avaluació tècnica [PDF]