Martinez 2018al

Els cursos d’aigua que discorren per Londres són nombrosos. Molts d’ells (el Tyburn, el Fleet, l’Effra...) han desaparegut de la superfície de la ciutat, però àdhuc des del subsol tenen molt per oferir.

• Lost Rivers: climatització urbana gràcies als cursos d’aigua subterranis
• Autors

Lost Rivers: climatització urbana gràcies als cursos d’aigua subterranis

El Projecte Lost Rivers vol treure profit dels nombrosos cursos d’aigua que segueixen discorrent per la ciutat de Londres. Es tracta de rius, rieres i rierols que desemboquen al Tàmesi i que malgrat la importància històrica que han tingut per a la capital britànica (com a vies de transport, proporcionant aigua potable, movent molins o com a clavegueres), amb el pas dels segles, especialment cap al XIX, i habitualment per raons de salubritat, han quedat ocults sota terra, sovint ignorats pels ocupants de la superfície.

 

No només existeix el Tàmesi: a Londres hi ha nombrosos cursos hídrics, sovint desconeguts per als habitants (Wikimedia Commons)

  Lost Rivers pretén aprofitar aquests cursos d’aigua com a font de calefacció i refrigeració per als edificis i equipaments de la superfície. Entre els edificis que resultarien aptes per beneficiar-se d’aquesta climatització urbana de baix cost i de baixes emissions de CO₂ n’hi ha de tan senyers com el palau de Buckingham.

La possibilitat d’emprar els “rius perduts” amb les finalitats assenyalades ha estat estudiada per 10:10 Climate Action, una ONG britànica, que ha publicat un informe (vincle adjunt) on proposa la utilització de bombes de calor per tal de tornar a donar als rius perduts londinencs una funció d’utilitat pública.

 

El Westbourne, un petit afluent del Tàmesi, emergeix a la superfície a Chelsea

No és exactament una claveguera: és el riu Fleet

  Els principis de funcionament de les bombes de calor són senzills: s’hi combina la relació directa entre la pressió i la temperatura d’ebullició amb la dissipació de calor en l’ambient (que s’escalfa, doncs) en el pas de gas a líquid, i l’absorció de calor de l’ambient (que es refreda, per tant) en el pas de líquid a gas. Tot plegat es tradueix que mitjançant el control de la pressió es pot forçar el canvi de fase en qualsevol dels dos sentits, i aprofitar el resultat d’augment o disminució de la temperatura de l’espai circumdant segons interessi.

Una bomba de calor és bàsicament un tub circular on puguin tenir lloc els processos esmentats gràcies a la presència de refrigerant, com per exemple amoníac, isobutà, diòxid de carboni o fluorocarbonis hidrogenats (HFC). Una part del tub es troba inserida a l’indret la temperatura del qual es vol modificar, i l’altra se’n troba al defora.

 

Una bomba de calor (© 10:10 Climate Action)

  El refrigerant entra al compressor en estat gasós, a baixa pressió i a baixa temperatura; el compressor n’augmenta la pressió; el refrigerant entra llavors a la part més calenta del circuit, i gràcies a l’alta pressió que ha adquirit, es condensa a líquid, alliberant energia tèrmica a l’espai circumdant. Arribat a aquest punt, el refrigerant passa per una vàlvula d’expansió i veu reduïda dràsticament la seva pressió: comença a passar a estat gasós, i el cicle es completa quan arriba a la part més freda del circuit; com a conseqüència de l’evaporació, l’espai circumdant es refreda. El procés, val a dir, no requereix temperatures excessivament elevades per verificar-se, ni tan sols a la part calenta del circuit. D’altra banda, i pel que fa a l’entorn, una bomba de calor pot extreure escalfor de l’aigua, l’aire o el terra.

 

Esquema de funcionament d’una bomba de calor. Cal assenyalar: en un aparell de refrigeració, la calor es transfereix de dins del sistema cap enfora, i en un de calefacció, de fora cap endins. Molts sistemes són reversibles, admeten les dues modalitats (© 10:10 Climate Action)

  No és difícil veure que la recuperació de calor de l’entorn immediat, més que no pas la creació d’escalfor de bell nou (en una caldera de gas, per exemple), pot donar resposta a la necessitat de descarbonitzar la generació de calefacció o d’aigua calenta.

Pel que fa a l’eficiència d’aquesta mena de dispositius, se sol xifrar entre tres i cinc unitats d’energia (tèrmica) per una unitat d’energia (elèctrica) introduïda en el sistema.

Tornant al Projecte Lost Rivers, l’estudi de 10:10 Climate Action ha dut a terme treballs prospectius per a l’aplicació d’aquests principis en indrets concrets de Londres. Per fer-ho ha recopilat dades cartogràfiques i hidrogràfiques dels rius subterranis de la ciutat, així com informació referent a la demanda de calefacció en diferents zones. Com a resultat, l’informe detalla cinc llocs concrets on les bombes de calor associades als cursos d’aigua subterranis podrien oferir bones prestacions:

• El palau de Buckingham, que té intenció de reduir les seves emissions de CO₂ en un 40%, i que està duent a terme importants treballs de renovació energètica; tot just a uns 250 m al nord del palau corre, sota terra, el Tyburn, bastant cabalós.
• La seu de la municipalitat de Hammersmith, que aviat encararà importants obres de reforma i reedificació, amb eliminació d’ampliacions obsoletes i canvi d’usos; a la rodalia, sota terra, discorre un rierol, l’Stamford.
• L’escola de secundària Acland Burghley, a Tufnell Park, prop de la qual passa un afluent del Fleet. Els panells solars de què ja disposa l’escola podrien proporcionar l’electricitat necessària per al funcionament de les eventuals bombes de calor que hom hi instal·lés.
• La xarxa de calor de Somers Town, prop de St. Pancrass Station, curs avall del Fleet, ja esmentat. Actualment la xarxa proporciona calefacció a quatre edificis de la rodalia, mitjançant tres calderes de gas, i aviat se n’ampliarà la capacitat. 10:10 Climate Action estima que el Fleet podria subministrar fins a una tercera part de l’energia tèrmica que produeix la xarxa de calor.
• El Brockley Lido, uns equipaments públics per a esports aquàtics, al sud de la ciutat, al costat de l’antic riu Effra. L’informe calcula que amb tot just un 10% de la capacitat calorífica de l’Effra, la temperatura de les zones de bany seria ideal durant tot l’any.

 

Possibles implantacions de bombes de calor associades a cursos subterranis d’aigües (© 10:10 Climate Action)

  Cal assenyalar per finalitzar que la idea de 10:10 Climate Action no és nova ni de bon tros, atès que cursos subterranis d’aigua ja s’exploten per a la climatització d’edificis, per exemple al campus del Borders College de Galashiels (Escòcia) i a la seu del Ministeri de l’Interior del land de Baden-Württermberg, a Stuttgart. Sí que és veritat però que, si es duguessin a terme, les actuacions londinenques esmentades serien les de més envergadura executades fins a la data en aquest camp.

     

Autors

Redactat per: Alfonso Martínez Jaume

Per saber-ne més: Lost Rivers [PDF]

 

Informació relacionada

• Lost Rivers [PDF]