Martinez 2018ae

Més enllà dels turismes i de les llançadores, que en són les tipologies a què ens hem anat acostumant, la mobilitat autònoma avança també en el camp del transport i distribució de mercaderies, i en el dels mitjans de transport públic de massa. Vegem-ne alguns exemples de Suècia, Holanda, els Estats Units i Alemanya.

• Suècia: Einride T/Log
• Països Baixos: Port-Liner
• Estats Units: Nuro (Kroger)
• Alemanya: Siemens
• Autors

Suècia: Einride T/Log

Quan es parla de vehicles autònoms sovint es pensa en turismes, o en les llançadores de rutes fixes que van entrant en servei arreu del món. Però els vehicles pesants són també un camp en què la conducció autònoma podria aportar guanys importants, sobretot en seguretat i en productivitat.

El 12 de juliol de 2018, en el marc del Goodwood Festival of Speed (Sussex, Anglaterra), es va presentar T/Log: un camió autònom destinat al transport de fusta. Es tracta dʼun vehicle concebut per lʼempresa sueca Einride, especialitzada en vehicles pesants, que podria entrar en servei lʼany 2020.

Einride ja havia presentat anteriorment, el 2017, el T/Pod, un camió elèctric autònom dʼús general, que aquesta tardor mateix sʼassajarà en ruta entre Göteborg i Helsinborg, a Suècia.

Com el T/Pod, el T/Log és elèctric i autònom. Té una capacitat de càrrega de 16 t i sʼha creat específicament per al transport de troncs de les explotacions forestals. La seva longitud és de 7,33 m, lʼamplada, de 2,55 m, i lʼalçada, de 3,56 m. Té una bateria amb una capacitat de 300 kWh que li proporciona 193 km dʼautonomia.

 

(© Einride)

  És més potent que el T/Pod, i presenta característiques tot terreny que li permeten circular per pistes forestals. Disposa de navegació autònoma de nivell 4 (automatització alta, que ateny la direcció, la frenada, lʼacceleració, lʼautodiagnòstic i la percepció de lʼentorn). En el seu disseny crida lʼatenció lʼabsència de cabina, cosa que redunda en un vehicle menor però amb una major capacitat de càrrega, i en costos dʼexplotació i de manteniment més baixos, segons Einride. El camió T/Log pot circular autònomament o comandat a distància per un operari, gràcies a la tecnologia de Phantom Auto, que permet telecomunicacions fiables i amb una latència mínima fins i tot amb xarxes 4G.

 

(© Einride)

  Al cor del vehicle hi ha la plataforma Nvidia Drive dʼautoconducció. Com és habitual en els vehicles autònoms, aquest camió està equipat amb càmeres, sensors radar i lidar, de manera que pot obtenir una visió de 360º del seu entorn, sense punts cecs ni angles morts.

T/Log es forneix de dades en temps real per al càlcul de rutes, i pot ajustar el seu recorregut per evitar congestions des de molts quilòmetres abans de trobar-sʼhi. Dʼaquesta manera, pot optimitzar els temps de lliurament de la fusta, lʼautonomia de la bateria i el consum dʼenergia.

 

(© Einride)

  T/Log no emet GEH ni òxids de nitrogen, per la qual cosa constitueix una alternativa ambientalment neutra enfront els vehicles pesants de gasoil.

Països Baixos: Port-Liner

La companyia neerlandesa Port-Liner va posar en proves, el mes dʼagost dʼenguany, les seves noves naus autònomes. Es tracta de quinze barcasses portacontenidors concebudes específicament per a la navegació interior i interportuària (Anvers, Amsterdam i Rotterdam) que permeten les característiques hidrogràfiques de Bèlgica i Holanda.

Port-Liner ha creat diverses tipologies de vaixells autònoms: els més petits fan 52 m dʼeslora i 6,7 m de mànega, i els més grans en fan 110 m i 14,2 m, respectivament. Tots els integrants de la sèrie poden passar per sota dels nombrosos ponts que hi ha a les seves rutes (aquests ponts, segons Port-Liner, són de fet lʼúnic factor que impedeix càrregues més grans que les que es detallen a continuació).

Les capacitats de transport de la gamma oscil·len entre els vint-i-quatre i els dos-cents vuitanta contenidors de vint peus, cosa que proporciona capacitats de càrrega dʼentre 425 t i 4.950 t. El fet que la bateria ocupi menys espai que el que ocuparia un motor convencional permet que les noves barcasses de Port-Liner ofereixin un 8% més dʼespai útil enfront vaixells convencionals dʼiguals dimensions, segons el fabricant. Totes les naus de la nova sèrie de Port-Liner són de propulsió elèctrica, com sʼha apuntat, i les seves bateries, de 6 m de llarg, són carregades durant les operacions dʼestiba i desestiba gràcies als acords subscrits amb Eneco, que gestiona diverses instal·lacions de producció elèctrica solar i eòlica a les zones portuàries assenyalades.

La durada estimada de la bateria és dʼunes quinze hores, suficients per cobrir les curtes distàncies de les vies fluvials, els canals i els ports de la zona. Les naus més grans, les de 110 m, portaran quatre dʼaquestes bateries, amb una autonomia de trenta-cinc hores.

Les barcasses han estat creades de manera que puguin funcionar sense tripulació. Val a dir, però, que durant els primers mesos de circulació hi haurà operaris a bord, per resoldre possibles incidències derivades de les nombroses obres dʼinfraestructura que actualment sʼestan duent a terme als voltants dʼalguns dels canals per on naveguen les barcasses de Port-Liner.

Les potencialitats de les barcasses són importants: es calcula, per exemple, que la que cobrirà la ruta entre Campine (Bèlgica) i Anvers podria treure de la carretera fins a vint-i-tres mil camions per any.

La creació de les noves naus de Port-Liner ha rebut ajudes públiques properes als set milions dʼeuros, provinents de la Unió Europea i dels ports dʼAnvers, Amsterdam i Rotterdam. Pel que fa al volum de producció, Port-Liner assegura que podria assolir les cinc-centes barcasses per any.

 

(© Port-Liner)

Estats Units: Nuro (Kroger)

Kroger és una de les cadenes de supermercats més grans dels Estats Units, amb quasi dos mil vuit-cents establiments repartits per trenta-cinc estats del país. D’aquí la importància que pot tenir l’acord que ha subscrit amb Nuro per tal d’introduir el concepte de repartiment a domicili amb vehicle autònom per a les compres quotidianes.

De moment els detalls de l’actuació són escassos, però en tot cas abans de finalitzar l’any, probablement durant la tardor, s’haurien de dur a terme les primeres proves pilot de la nova modalitat de lliurament. Sembla clar, això sí, que els repartiments de Nuro ara com ara es limitaran a les comandes realitzades a través de l’eina en línia (ClickList) de Kroger o mitjançant l’aplicació mòbil de Nuro, per a lliuraments que s’hagin de fer el mateix dia.

Nuro es va presentar al Consumer Electronics Show de Las Vegas (CES) de 2018, com a companyia productora d’un vehicle de repartiment totalment autònom. Es tracta d’un cotxe de mides petites, aproximadament la meitat d’un turisme convencional, destinat a la circulació urbana i concebut exclusivament per a mercaderies. Interiorment, els vehicles es divideixen en dos compartiments que el client pot obrir mitjançant un codi proporcionat per l’aplicació Nuro.

 

(© Nuro/Kroger)

  Segons els responsables de Nuro, el servei és segur i assequible, i el fet de col·laborar amb un distribuïdor omnipresent als Estats Units serà un catalitzador per tal d’accelerar els beneficis de la robòtica aplicats a la vida quotidiana.

Anteriorment, en altres indrets s’han assajat sistemes similars, com per exemple el prototip CargoPod, de la companyia Oxbotica, al servei de la cadena de distribució en línia Ocado. Aquest vehicle es va provar a Londres l’any passat, en una actuació que va tenir un cost de vuit milions de lliures esterlines. Es tractava d’un petit furgó autònom de repartiment de mercaderies a curta distància, que va circular durant tot just un parell de setmanes, cobrint una ruta tancada de 3 km de longitud per una zona parcialment de vianants a Greenwich. CargoPod podia assolir velocitats màximes de 40 km/h, tot i que per raons de seguretat, durant les proves, va circular només a 8 km/h (i sempre amb dues persones a bord). El furgó tenia una autonomia de 29 km amb una càrrega de la bateria. La seva capacitat màxima era de vuit paquets, cosa que no permetia comandes gaire grans.

Malgrat la manca de detalls, i encara que només sigui per la importància i la implantació geogràfica de Kroger, amb nou milions de clients diaris, sembla que la seva actuació conjunta amb Nuro tindrà un abast i una rellevància molt més gran que no la de CargoPod (i naturalment, molta més capacitat de transport que la que ofereixen productes com per exemple els robots d’Starship Technologies).

Els assajos de la propera tardor seran també la primera ocasió en què el programari i el maquinari dels vehicles Nuro es posin a prova en condicions de trànsit reals. Caldrà estar a l’espera dels resultats de tot plegat.

 

(© Nuro/Kroger)

Alemanya: Siemens

En el marc de la fira InnoTrans 2018 (18-21 de setembre, Berlín), dedicada a components, vehicles i sistemes innovadors per al transport col·lectiu, Siemens Mobility ha presentat als mitjans (vegeu vídeo adjunt) el seu prototip de tramvia autònom, desenvolupat en col·laboració amb l’autoritat del transport de Potsdam (Brandenburg). El sistema s’ha posat a prova en un tram de via de 6 km, pertanyent a la xarxa tramviària ja existent a la ciutat, en condicions de trànsit real. El tram escollit, val a dir, no és dels més complexos que hi ha a Potsdam, però tampoc és dels de navegació més senzilla. El vehicle utilitzat per als assajos ha estat un Combino de Siemens, dels mateixos que ja està fent servir la ciutat: no s’ha utilitzat cap vehicle especialment creat per a la demostració, oberta a la premsa, i que és la culminació de més de quatre-centes cinquanta circulacions en blanc, dutes a terme en els darrers anys, per afinar el sistema.

El Combino utilitzat per a la prova ha estat equipat amb tot de sensors radar i lidar, i també amb càmeres, a fi de detectar la situació del trànsit i dels vianants dels voltants. Els algoritmes d’interpretació i avaluació de les dades a cada moment han permès dur a terme una prognosi reeixida sobre l’ulterior desenvolupament de les situacions concretes que el Combino ha anat trobant conforme circulava per les vies. S’ha comprovat que el vehicle responia adequadament als senyals tramviaris, que s’aturava a les parades quan corresponia, que aplicava la força de frenada adequada segons el pendent de la ruta i que reaccionava de manera autònoma i adient a imprevistos del recorregut, com ara la presència de vianants o d’altres vehicles prop de la infraestructura.

L’actuació de Potsdam és un pas més dins l’activitat de Siemens Mobility pel que fa a l’automatització de l’operació tramviària. De fet, molta de la tecnologia que s’ha posat a prova i s’ha mostrat al públic a Potsdam és derivada del Siemens Tram Assistant, un sistema d’alerta de col·lisió que ja des de 2015 incorporen alguns vehicles de la marca alemanya, com per exemple els Avenio M que circulen per Ulm (Baden-Württemberg).

Cal assenyalar malgrat tot que de moment Siemens no es planteja la utilització de tramvies totalment autònoms en operació comercial normal, i que les demostracions de Potsdam han servit sobretot per a identificar els desafiaments tecnològics que suposa la conducció autònoma d’aquesta mena de vehicles en condicions reals.

 

(© Siemens Mobility GmbH)

Autors

Redactat per: Alfonso Martínez Jaume

Per saber-ne més: Einride T-Log, Einride T-Log [vídeo], Port-Liner, Nuro, Nuro [vídeo], PR Newswire, Siemens Mobility GmbH [PDF], Siemens Mobility GmbH [vídeo], Potsdamer Neueste Nachrichten

           

Informació relacionada

• Einride T-Log
• Einride T-Log [vídeo]
• Port-Liner
• Nuro
• Nuro [vídeo]
• PR Newswire
• Siemens Mobility GmbH [PDF]
• Siemens Mobility GmbH [vídeo]
• Potsdamer Neueste Nachrichten