(Created page with "'''Coordinació de l’activitat''': Direcció General de Territori i Mobilitat '''Període''': setembre 2013 – desembre 2014 ==Objectiu:== Elaboració d'una meto...") |
m (Rdites moved page Draft Garcia 273370623 to DGTM Avaluacio Inversions Publiquesa) |
(No difference)
|
Latest revision as of 07:10, 15 May 2019
Coordinació de l’activitat: Direcció General de Territori i Mobilitat
Període: setembre 2013 – desembre 2014
Objectiu:
Elaboració d'una metodologia d'anàlisi cost-benefici per a l'estimació dels efectes sobre l'economia i el benestar social derivats de la realització de projectes d'infraestructures i la prestació de serveis públics.
Descripció:
El mètode d'anàlisi consisteix en calcular costos i beneficis associats per a les diferents alternatives previstes i la seva comparació amb la situació que existiria si no es fes res. Naturalment, pel principi d'equitat i a banda d'assolir el màxim benefici per a la inversió, s'haurà de tenir en compte com a objectiu primordial que la distribució dels efectes positius de la intervenció sigui al més homogènia i uniforme possible, a la cerca del grau més gran de benestar possible per a la totalitat de la comunitat.
Normalment, és fàcil quantificar els costos, però pel que fa als beneficis la qüestió es complica si no es tracta de beneficis monetaris. Si parlem, per exemple, de la exclusió social o de les capacitats desenvolupades per una comunitat, res d'això es pot traduir a diners, el que no vol dir que no siguin contingències reals. En aquest sentit, distingim tres tipus de beneficis:
- Beneficis no monetaris percebuts per les persones de manera subjectiva.
- Beneficis objectius no monetaris, però amb quantificació definida. Per exemple: nombre de llocs de treball, anys de vida guanyats.
- Beneficis monetaris: es refereixen a la rendibilitat, és a dir, als beneficis financers que s'aconsegueixen per una activitat.
A l'igual que en el cas dels costos, cal que aquestes beneficis, inclosos aquells de caràcter més subjectiu, es quantifiquin. No és tan rellevant en quin tipus d'unitat de mesura els quantifiquem (diners, llocs de treball, habitatges, etc.), com el fet que efectivament s'expressin en unitats numèriques.
Les activitats humanes canvien el món al nostre voltant, creant i destruint valor. Tot i que el valor creat normalment va molt més enllà del que es pot mesurar en termes monetaris, aquest és, la majoria de les vegades, l'únic tipus de valor que es mesura i es quantifica.
L'instrument per antonomàsia per mesurar el desenvolupament econòmic d'un país és el producte interior brut (PIB). Però el PIB dóna una falsa idea de l'autèntic benestar econòmic, ja que compta tota l'activitat econòmica com a bona, tot i que representi impactes no desitjats per a la majoria de la societat. Així, el PIB millora, per exemple, amb la producció d'armament o amb la fabricació d'elements de seguretat personal.
El triangle dels beneficis de les inversions públiques
El retorn social de la inversió (SROI) és un marc per mesurar i quantificar aquest concepte, molt més ampli, de valor. Mesura el canvi en aspectes que són rellevants per a les persones i/o organitzacions que l'experimenten. Explica com es genera el canvi mesurant els resultats socials i fa servir termes monetaris per representar aquests resultats, el que permet calcular la ràtio cost-benefici d'una determinada inversió.
Una altra aproximació que ajuda a escollir una d’entre les diferents propostes és l’anàlisi cost-efectivitat (ACE), que consisteix en calcular el cost total de les actuacions en relació amb el resultat (per exemple, el cost per vida salvada derivat d’una inversió en la millora de la seguretat viària). Quan es tracta d’avaluar les polítiques i actuacions públiques, hem de ser capaços de comptabilitzar els béns que són de mercat i els que no, amb el propòsit d’assolir els objectius d’eficiència i equitat que han de presidir les inversions del sector públic.
El mètode SROI es basa en la creació de valor social que té lloc en tres àrees simultàniament: econòmica, socioeconòmica i social:
- Valor econòmic: quan es genera retorn financer d'una inversió.
- Valor socioeconòmic: entre la creació de valor econòmic i la creació de valor social es quantifiquen els elements socials que es presten a l'anàlisi financera (bàsicament, els estalvis en prestacions socials i els ingressos fiscals més grans per a la creació de ocupació en sectors amb risc d'exclusió)
- Valor social: quan es generen millores en la vida de les persones o de la societat. El valor social és present en una àmplia varietat d'activitats, des de les campanyes d'inclusió social a les millores comunitàries o la protecció mediambiental.
El SROI integra el valor econòmic i social de les actuacions públiques, amb un procediment provat, clar i definit amb detall. És una eina que permet als gestors del projecte prendre decisions basades en l'optimització dels impactes socials. El SROI persegueix més que la obtenció d'una simple xifra: comunicar la creació de valor.
Cadena de creació de l'impacte d'una inversió publica. Mètode SROI