ARC Substrats autoctonsa

Direcció del projecte:

• Rafaela Cáceres Reyes (investigadora principal)
• Oriol Marfà i Pagès
• Lola Narváez Torres
• Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA)

 

Altres participants:

• Ministerio de Ciencia e Innovación (principal font de finançament), a través de la convocatòria TRACE (Proyecto de investigación fundamental orientada a la transmisión del conocimiento a la empresa). Referència TRA2009_0274.
• Federació d’Agricultors Viveristes de Catalunya
• Establiments Sabater, SA.
• Xurri Terres Vegetals, SL, Tervex
• Comercial de productos especializados para el riego, SA (COPERSA)
• Planta de compostatge de Cabrils
• Agència de Residus de Catalunya
• Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural

  Període: de l’1 de juny de 2010 fins al 31 de maig del 2013

Objectiu:

• Posar a l’abast de la Federació de Viveristes de Catalunya productes, processos i tècniques relacionades amb els medis de cultiu (substrats) i amb la gestió de l’aigua per incrementar la sostenibilitat i l’eficiència de les explotacions dels seus socis.
• Proporcionar eines als sectors implicats (empreses de reg/distribuïdores d’instrumentació, plantes de compostatge/preparació de substrats, administracions públiques) per poder fer efectiva aquesta implementació i valorar-la conjuntament.

 

Descripció:

Àmbit 1. Instrumentació per al control eficient del reg. Ús d’instruments/dispositius per al control del reg.

Es van avaluar dos dispositius per al control del reg realitzant els experiments en dos vivers diferents de la comarca del Maresme.

1. Dispositiu supressor del reg associat a un electrotensiòmetre. Es va avaluar en un cultiu en contenidor al aire lliure d’Abelia floribunda. El volum d’aigua de reg utilitzant aquest dispositiu fou un 37% més petit que el volum utilitzat amb el sistema de reg habitual. També el volum de lixiviats fou molt inferior al del tractament control. El dispositiu actua evitant regs innecessaris. Les pèrdues de fertilitzants per lixiviació també es van reduir considerablement.
2. Dispositiu consistent en una caixa electrolisimètrica. Es va avaluar en un cultiu d’Euryops pectinatus L. Cass. Emprant aquest dispositiu, es va estalviar el 30% de l’aigua aportada pel que fa al reg habitual del viver. També les pèrdues per lixiviació van disminuir dràsticament en fer servir la caixa electrolisimètrica desenvolupada a l’IRTA.

Esquema de l’actuació. Ús d’un electrotensiòmetre amb interruptor supressor del reg. A la figura es mostra l’esquema.

 

Ús d’un electrolisímetre per a l’activació automàtica del reg.

 

Àmbit 2. Substrats alternatius: ús de substrats autòctons en la producció de planta en contenidor.

a) Prospecció i caracterització de diferents tipologies de compost.

Es van caracteritzar 17 compost produïts a Catalunya que, potencialment, es podrien emprar com a substrat per al cultiu en contenidor (taula 1). Un dels compost de fems es va produir a la planta de compostatge pilot de l’IRTA de Cabrils ja que dos dels compost de fems comercials prospectats presentaven unes característiques desfavorables per al seu ús com a substrat.

Per determinar l’aptitud de diferents compostos que es produeixen a Catalunya per fer-los servir com a substrat, cal tenir en compte que han de tenir les característiques següents:

• Absència d’impropis (en particular vidre i plàstics).
• Estabilitat (llarg temps de maduració i composició).
• Propietats físiques com la granulometria (relació entre aire i aigua).
• Propietats físicoquimiques (pH i salinitat) i fertilitat adequades.
• Altres propietats, com la disponibilitat i l’homogeneïtat.

  En general, les propietats físiques de tots els materials són adequades, i la capacitat d’aireació és alta. Aquestes propietats poden tenir efectes sobre la gestió del reg. Es pot actuar efectuant barreges amb materials de menys diàmetre de partícula o bé sobre la freqüència del reg durant el cultiu.

Els compost de FORM (CFORM) i fems (CFEMS) solen presentar un pH elevat, mentre que els que estan formulats sobre la base d’escorça de pi (CESC) solen tenir una alcalinitat moderada i apta per al seu ús com a substrat. Un dels materials de fems va presentar un pH adequat; corresponia al que va ser obtingut en la planta pilot de compostatge de l’IRTA. D’altra banda, la salinitat dels CFORM és molt elevada però també es detecta una gran variabilitat en funció de l’origen del compost. A més, algun dels compost de fems va presentar valors de salinitat del tot limitant. No obstant això, els CRV i CESC tenen una salinitat molt baixa.

Els CFORM i CFEMS presenten concentració alta de nitrats ja que el contingut d’N de les primeres matèries sol ser elevat. Els CFEMS presenten alts nivells de P i el K és excessiu CFORM i CFEMS.

En general, els CRV i CESC van presentar els nivells més baixos de nutrients solubles en aigua i el K n’és una excepció.

b) Ús de compost per a la producció de planta ornamental en contenidor.

Es van avaluar tres compost (CFORM, CRV, CFEMS) per a la producció d’Hebe andersonii, Grevillea rosmarinifolia cv. Canberra gem i Euryops pectinatus respectivament, en vivers comercials. Tots els vivers empraven substrats que contenien torba com a component majoritari i, per tant, el substrat del viverista va ser emprat com a substrat de referència. Les barreges contenien el substrat alternatiu i la resta de la barreja el composava el substrat de referència o bé compost d’escorça de pi.

S’ha vist que l’ús de CFORM conferia a la barreja una salinitat elevada degut a la concentració en excés de K i Na d’aquest material, de manera que els resultats productius van estar afectats per la salinitat inicial de les barreges. No obstant això, s’ha demostrat que el viverista podria substituir el substrat que utilitza actualment en un 20% sense provocar una disminució estadísticament significativa ni del creixement ni de la qualitat de les plantes.

L’ús de CFEMS (en concret, del compost de la fracció sòlida del purí de porcí) en barreges augmenta la fertilitat de la mateixa però també del contingut de Na. No obstant això, la salinitat de les barreges que contenien aquest material va ser moderada. El pH va ser favorable, atès que durant el compostatge es va incentivar la nitrificació durant la maduració. La incorporació de CFEMS en una proporció del 20% va afavorir un creixement diferencial de les plantes d’Euryops pel que fa a les plantes que van créixer sobre el substrat testimoni.

El compost CRV presentava uns nivells de fertilitat molt baixos. Atesa la seva naturalesa, probablement unit a un període de compostatge massa curt, va provocar un baix creixement de les plantes que contenien aquest ingredient en el substrat. Es podrien haver donat fenòmens d’immobilització d’N ja que, a més, el contingut de clorofil·les de les fulles de les plantes va ser sempre superior en el substrat de referència. No obstant, aquest material convenientment compostat i barrejat amb d’altres materials complementaris, podria ser un candidat per a emprar-lo exitosament en barreges de substrats.

Descripció dels composts mostrejats i caracteritzats.

 

Beneficiaris:

• Vivers
• Personal tècnic de plantes de compostatge: caracterització de diferents compost com a substrat i determinació dels efectes de les característiques dels compost sobre el creixement vegetal.
• Empreses de compostatge
• Empreses de material de reg/instrumentació per al control del reg
• Comunitat científica i administracions

 

Productes derivats:

• Prototips de dispositius de control de reg provats en vivers. Quantificació d’estalvi d’aigua i limitació de la contaminació pels lixiviats.
• Caracterització de compost de diferents tipologies que es produeixen a Catalunya i viabilitat del seu ús com a substrat.
• Barreges de compost amb substrats habituals emprats pels viveristes per a la producció de tres espècies ornamentals. Limitacions i potencialitats dels compost emprats.
• Mètode per al diagnòstic en camp de la fertilitat dels substrats (Cáceres y Marfà, 2013).

 

Outputs editats o presentacions d’aquests productes/mètodes i resultats

Els resultats del projecte s’han fet públics mitjançant la realització amb diversos materials, fitxes tècniques, revistes de divulgació del sector, o la celebració d’events de divulgació:

Material de divulgació-DVD:

Marfà, O., Cáceres, R., Coca, M., Casas, J. 2012. Projecte TRACE. Millora de la sostenibilitat dels vivers: ús de substrats autòctons i instrumentació per al reg. DVD. Realitzat amb la col·aboració del Centre de Formació i Estudis Agrorurals (DAAM). Codi 142. DL: T-169-2012, disponible a la web http://www.ruralcat.net/web/guest/tt [consulta 26/10/2012] i web del DAAM, Centre de Formació i Estudis Agrorurals [consulta 26/10/2012].

Jornades tècniques:

• Marfà, O., Cáceres, R. 2011. Agronomia Viverística. Recerca en viverisme desenvolupada per l’IRTA. Santa Coloma de Farners, 21 de juny de 2011.
• Jornada técnica del 17 de gener del 2012. Control del reg en vivers de producció de planta ornamental en contenidor. IRTA Cabrils.
• Cáceres, R. 2012. Contribució a una Jornada Tècnica sobre dejeccions ramaderes Millora de la fertilització i tractaments de les dejeccions ramaderes. Convidada.
• Descripció de l’actividad del IRTA en relació amb l’aprofitament de les dejeccions ramaderes, després de ser compostades, com a substrat. Lleida, 27 de setembre del 2012.
• Jornada tècnica del 21 de novembre del 2012. IRTA Cabrils. Fertilizació de cultius ornamentals en contenidor. Estratègies de fertilizació i eines per al diagnòstic de la fertilitat del substrat.
• Jornada tècnica del 3 de desembre del 2012. IRTA Cabrils. Us de compost com a substrat: caracterizació de materials y ús en barreges.

  Fitxes tècniques:

Marfà, O., Cáceres, R., Cunill, C. Control del reg en els vivers de producción de planta ornamental en contenidor. Ficha Técnica Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural nº 20. Novembre 2011 (AD).

Revistes de divulgació del sector:

• Cáceres, R. Cunill, C. Marfà. 2012. Puesta al día sobre el control del riego en viveros de planta ornamental en contenedor. Horticultura 301:56-58
• Cáceres, R., Cunill, C., Marfà. 2012. Control del riego en viveros. PlantFlor 150: 72-73
• Cáceres, R., Cunill, C., Marfà, O. 2012. Uso de sustratos autóctonos en viveros de planta ornamental en contenedor. Horticultura 305: 38-39.

  Capítols de llibre-comunicacions en congressos nacionals i internacionals:

• Cáceres, R., Turet, J., Marfà, O., 2013 En prensa. Evaluación agronómica de compost de estiércoles como abono orgánico en un cultivo de lechuga en suelo natural. En: Avances en la investigación sobre compost: materias primas, procesos, calidad y usos. III Jornadas de la Red Española de Compostaje (REC) Santiago de Compostela 26-29 de Junio de 2012. M.T. Barral Silva, R., Devesa-Rey, R. Paradelo Núñez, M. Díaz Raviña (Eds). Universidad de Santiago de Compostela.
• Cáceres, R., Cunill, C., Lujan, L., Marfà, O., Turet, J. 2013 Peat substitutes for the production of an ornamental Mediterranean shrub (Nerium oleander L.). Acta Horticulturae 990:357-361. 2ond International Symposium on Woody ornamentals of the temperate zone.
• Marfà, O., Cunill, C., Luján, L., Narváez, L., López, P., Pagès, J.M., Cáceres, R., Burés, S. Growing media used by nurseries for container-grown ornamental plants in Girona (Catalonia): A Survey of 1996 and today. International Symposium on Growing Media, Composting and Substrate Analysis. Barcelona 17-21 October 2011. Acta Horticulturae 1013, 153-158.
• Cáceres, R., Marfà, O. y otros autores. Participación en proyecto editorial de la REC (Red Española de Compostaje): Materiales, proceso y producto. En preparació.

  Artícle SCI:

Cáceres, R., Marfà. 2013. Diagnosis of the fertility of composted-based growing media: method comparison and monitoring in pot plant cultivation. Scientia Horticulturae 164, 213-220.

Resta pendent la publicació de resultats de l’àmbit 2 en publicacions de la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA)