Naya Torre 2018j

• El projecte
• A la costa Cantàbrica, Pirineus i Prepirineu, Madrid, Cuenca, la Rioja i Andalusia és on hi ha els boscos més preuats
• Autors

El projecte

Un estudi liderat pel CREAF presenta el mapa de les zones prioritàries de protecció o hotspots de la península. Aquestes zones de la costa Cantàbrica, Pirineus i Prepirineu, Madrid, Cuenca, la Rioja i Andalusia tenen valors màxims de biodiversitat i de capacitat d’emmagatzemar carboni.

Recentment, un nou estudi liderat per Judit Lecina-Diaz, investigadora del CREAF, i publicat a la revista Ecological Applications  ha descobert que a Espanya els boscos que emmagatzemen més carboni són sovint els boscos on també hi resideix més diversitat d’espècies d’arbres i d’ocells forestals, i viceversa. Aquesta relació té un gran valor des del punt de vista de la gestió dels nostres boscos.  L’equip està format per investigadors i investigadores del CREAF, el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), la Universidade de Santiago de Compostela i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

L’estudi ha permès obtenir un mapa on es poden veure les zones boscoses de la península on coincideixen els valors màxims de les dues propietats: molta biodiversitat i molt carboni segrestat. Segons la investigadora, aquestes zones , anomenades hotspots en la terminologia anglesa, són de màxima prioritat i cal gestionar-les o protegir-les per conservar el seu gran valor natural i la seva capacitat d’esmorteir els efectes del canvi climàtic.

A més, sabent que les dues característiques es relacionen de forma directa, l’estudi recomana implementar estratègies de gestió i conservació conjuntes que millorin o preservin tant els estocs de carboni com la biodiversitat d’arbres i ocells que contenen.

L’equip de recerca ha pogut comprovar que un hotspot es dona on hi ha molts arbres junts i on les espècies que hi viuen tenen estructures diferents (arbres alts, baixos, amb més branques o amb menys). La investigadora Lecina-Diaz remarca que com més arbres té un bosc, més carboni pot acumular. Si a això li sumem que els arbres siguin diferents entre ells, competiran menys pel sol i per altres recursos, creixeran més i hi haurà lloc per més espècies. En el cas dels ocells forestals, un bosc més atapeït i divers els ofereix més varietat de menjar i de llocs on fer el niu. Així mateix,  han comprovat que les zones de muntanya aïllades i amb fortes pendents és on hi ha també més estoc de carboni i més diversitat tant d’arbres com d’ocells forestals. En aquests hotspots normalment no hi pot accedir l’ésser humà i els boscos i les espècies d’ocells que hi viuen creixen millor que si estiguessin sotmesos a la pressió humana, conclou l’autora principal.

A la costa Cantàbrica, Pirineus i Prepirineu, Madrid, Cuenca, la Rioja i Andalusia és on hi ha els boscos més preuats

L’estudi porta un mapa on es poden veure els boscos més preuats per la seva capacitat de retenir carboni i d’acollir biodiversitat. Aquests boscos estan a la costa Cantàbrica, majoritàriament a zones del País Basc, nord de Navarra, Astúries i punts de Galícia; als Pirineus, Prepirineu, serralada Prelitoral catalana i als Ports de Catalunya i València; més a l’interior destaquen els espais de la sierra de Cebollera, a la Rioja, la sierra de Grazalema, a Andalusia, la Serranía de Cuenca, a Castilla la Mancha, la cuenca alta del Manzanares i la sierra de Guadarrama a Madrid.

L’estudi també s’ha dut a terme al Canadà amb un equip de col·laboradors internacionals portuguesos i canadencs que han obtingut resultats equivalents, però, per la zona del Québec.

Aquesta recerca pot ajudar als que prenen decisions a enfocar les polítiques de gestió del medi natural. Cal que les polítiques de conservació i gestió forestal tinguin en compte aquests dos indicadors (estocs de C i biodiversitat) i les variables que els afecten perquè sovint, el que millori un indicador també millorarà l’altre i es pot arribar a mesures de gestió efectives tant en matèria de conservació de la natura com de mitigació del canvi climàtic.

Per saber-ne més: Lecina‐Diaz, J., Alvarez, A., Regos, A., Drapeau, P., Paquette, A., Messier, C., & Retana, J. (2018). The positive carbon stocks‐biodiversity relationship in forests: co‐occurrence and drivers across five sub‐climates. Ecological Applications.

Autors

Redactat per: Albert Naya i Marga Torre

Per saber-ne més: Albert Naya