Martinez 2018ag

Amb intervencions senzilles, la ciutat de Nova York ha aconseguit importants reduccions dels atropellaments greus i mortals en els girs de vehicles a l’esquerra.

• Nova York: anàlisi de la sinistralitat i disminució de víctimes amb actuacions de baix cost
• Autors

Nova York: anàlisi de la sinistralitat i disminució de víctimes amb actuacions de baix cost

Als països on es condueix per la dreta, els girs a l’esquerra poden ser maniobres perilloses. A Nova York, arran de l’anàlisi de més d’un miler d’atestats d’accident, el Departament de Transport (DOT) va arribar a la constatació que els girs a l’esquerra dels vehicles es trobaven a la base del triple de sinistres amb víctimes greus o mortals (vianants o ciclistes) que no els girs a la dreta: entre 2010 i 2014 el 19% de les morts de ciclistes o vianants a la ciutat de Nova York va ser provocat per vehicles que giraven a l’esquerra.

El perill relatiu del gir a esquerres és cosa sabuda per als dissenyadors de la xarxa viària; però Nova York va intentar esbrinar-ne el perquè d’aquest perill, i el seu Departament de Transport va arribar a tres conclusions: en primer lloc, els marcs i muntants del vehicle priven el conductor d’una visió completa de la intersecció durant el gir; en segon lloc, girar a l’esquerra sol implicar més velocitat, encara que sigui involuntària, atès que el radi de gir és més gran; i en tercer lloc, els conductors tendeixen a buscar dreceres per fer el gir menys acusat. Cal assenyalar que el primer factor fa els atropellaments més probables; el segon els fa més greus; i el tercer els fa possibles en més indrets.

En resposta a les troballes realitzades, el DOT va llençar un programa de pacificació dels girs a esquerres (“Don’t cut corners – Left turn pedestrian & bicyclist crash study”), que incloïa el redisseny de moltes de les cruïlles més conflictives, a fi de posar remei als tres problemes esmentats. El redisseny de les cruïlles conflictives, cal assenyalar, sol consistir en intervencions suaus que malgrat això, sembla, s’han mostrat efectives per a la disminució significativa dels accidents greus i fatals en aquesta mena d’interseccions. De moment, la ciutat de Nova York ha actuat en dos-cents disset encreuaments, des que va llençar el Programa “Don’t cut corners...”, l’any 2016. I ha començat fent-ho en aquells que resultaven més conflictius per nombre d’accidents registrats.

El DOT aplica a les cruïlles problemàtiques diverses solucions, però n’hi ha tres de principals:

• El separador central, combinat amb ressalts de goma, que obliga els conductors a reduir la velocitat i els impedeix de buscar dreceres.

(© New York City Department of Transportation)

• La falca de gir lent, que utilitza marques viàries i pilons flexibles de plàstic per separar els vianants del trànsit rodat i reduir l’àrea de conflicte on podrien patir un accident.

(© New York City Department of Transportation)

• I la combinació dels dos anteriors, amb separadors centrals, ressalts, senyalització horitzontal i pilons.

(© New York City Department of Transportation)

  El cost d’implantació d’aquestes petites actuacions sobre les interseccions de la ciutat és baix en comparació amb altres actuacions que es podrien haver dut a terme amb la mateixa finalitat, com ara el redisseny complet dels carrers per fer-hi noves vorades i mitjanes, posar-hi nous paviments o implantar-hi senyals verticals o semafòrics.

Des del llançament de “Don’t cut corners..”, com s’ha apuntat, la comparació de les xifres de morts i ferits greus prèvies i posteriors a l’actuació sembla prometedora, tot i que el DOT creu que encara caldrà seguir analitzant informes d’accidents per determinar amb certesa que les disminució del nombre de víctimes d’atropellament respongui realment a un menor nombre de sinistres provocats per girs a l’esquerra.

Arran de l’actuació novaiorquesa, tant pel que fa als elements viaris que incrementen la seguretat dels vianants i els ciclistes en les cruïlles, com pel que fa a l’anàlisi de tendències de sinistralitat que va menar a les conclusions sobre les causes principals dels accidents (en aquest cas els girs a l’esquerra) i quines mesures aplicar per posar-hi remei, altres ciutats nord-americanes han adoptat procediments similars per pal·liar el mateix problema: a tall d’exemple, Los Angeles està assajant el separador central i la falca de gir lent en zones del centre de la ciutat; San Francisco, de la seva banda, ha començat a recopilar dades específiques sobre la sinistralitat lligada als girs a esquerres per veure quines possibles mesures podria adoptar en un futur si ha de reduir-la.

El Programa “Don’t cut corners...” és part d’una iniciativa més àmplia, anomenada “Vision zero action plan” (inspirada en la idea sueca de finals del segle passat) que té per objectiu que es deixin d’assumir com a normals i inevitables les lesions i les morts provocades pel trànsit motoritzat. En aquest sentit, l’alcalde De Blasio (que l’és des de 2014) va comprometre’s a assolir la fita d’eliminar les morts per accident viari als carrers de Nova York en una dècada. Com a resultat de “Vision zero...”, la velocitat màxima permesa dels vehicles a la ciutat s’ha reduït a 25 mph (uns 40 km/h), i s’han dut a terme altres actuacions, com ara regulacions semafòriques que donen segons d’avantatge als vianants en les interseccions, o remodelacions integrals en més de cent carrers. Tot plegat, la iniciativa “Vision zero...” ha permès, de moment, una disminució del nombre de víctimes mortals com a conseqüència d’accidents viaris del 34%, des de 2014.

Autors

Redactat per: Alfonso Martínez Jaume

Per saber-ne més: Dont't cut corners - Left turn pedestrian & bicyclist crash study [PDF], Vision zero action plan [PDF]

Informació relacionada

• Don't cut corners - Left turn pedestrian & bicyclist crash study [PDF]
• Vision zero action plan [PDF]