Aloma Torre 2018b

• Alnus
• Reduir la regressió i la degradació
• Accions de restauració
• Millora de la governança
• Importància ecològica
• Primeres passes del projecte
• Autores

Alnus

A començament de juny es va presentar al Museu del Ter, a Manlleu, el projecte europeu Life Alnus, centrat en millorar la conservació de les vernedes mediterrànies, que és el bosc de ribera per excel·lència dels trams alts dels rius i amb diverses funcions ecològiques.

A l’acte de presentació hi van participar el coordinador del projecte, Jordi Camprodon, del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), el vice-rector de recerca i transferència de coneixement de la UVic-UCC, Jordi Villà; el coordinador del Centre Estudis dels Rius Mediterranis (CERM) de la UVic-UCC, Marc Ordeix; el cap del Departament de Control i Qualitat de les Aigües de l’ACA, Antoni Munné; el director de l’Àrea de Territori de la Fundació Catalunya – La Pedrera, Miquel Rafa, i el regidor de Medi Ambient i Espais Verds de l’Ajuntament de Granollers, Albert Camps.

Life Alnus és un projecte  LIFE Nature & Biodiversity, i té una durada de quatre anys –fins al mes de juny de 2021. En són socis el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya, que n’és el coordinador; l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA); la Fundació Universitària Balmes, a través del Centre d’Estudis del Rius Mediterranis –CERM;  l’Ajuntament de Granollers; la Fundació Catalunya La Pedrera; i MN Consultors en Ciències de la Conservació SL. Compta amb el cofinançament del Consorci Besós-Tordera i la col·laboració de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, dels departaments de Territori i Sostenibilitat i d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya, i de la Direcció General de l’Aigua, del Ministeri d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient.

Reduir la regressió i la degradació

L’objectiu del projecte és invertir la regressió i la degradació d’aquest hàbitat de ribera a Catalunya per mitjà d’accions que es puguin transferir a la resta de les conques ibèriques i al conjunt dels països mediterranis. Per aconseguir-ho, es treballarà en tres zones pilot: les conques del Besòs, de l’Alt Ter i de l’Alt Segre. Aquests espais inclouen 24 zones d’especial conservació (ZEC) i un 45% de la distribució regional de l’hàbitat del vern.

El primer objectiu de conservació és millorar la cobertura legal de l’hàbitat a tot Catalunya, incorporar nous nuclis importants de verneda dins la Xarxa Natura 2000 i declarar un nou lloc d’importància comunitària (LIC) al pas del Ter per Osona, actualment fora de la xarxa europea. Per acomplir-ho, s’està finalitzant un treball cartogràfic que defineixi millor la distribució real de l’hàbitat.

Accions de restauració

El projecte també busca restaurar el bosc de ribera allà on ha desaparegut o està degradat. Les accions de restauració plantejades es realitzaran per aconseguir el màxim impacte amb el mínim cost, deixant que l’hàbitat es reorganitzi per si sol a través d’actuacions clau, com l’increment dels cabals circulants al riu o l’eliminació de barreres físiques. Només on faci falta s’abordarà la restauració activa de la vegetació, plantant les espècies autòctones que corresponen a cada tram i retirant les exòtiques invasores. En aquest sentit, es tindran en compte les problemàtiques específiques de cada zona.

Per exemple, instaurant nuclis de reintroducció de l’hàbitat  allà on ha desaparegut, com a gran part de la conca del Congost, on està molt fragmentat, com a l’Alt Ter i a l’Alt Segre, els nuclis de desfragmentació de l’hàbitat recuperaran la continuïtat del bosc de ribera.

En aquest àmbit, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) té previst realitzar una inversió de fins a 515.000 € en projectes de restauració en l’àmbit de l’Alt Ter per millorar les vernedes i els espais fluvials, i fins a 15.000€ en sensors per a la mesura de cabals ecològics necessaris per mantenir el bon estat de la ribera. Aquestes inversions es preveuen en el Pla de gestió i Programa de mesures del Districte de conca fluvial de Catalunya que el Govern de la Generalitat va aprovar per al sexenni 2016-2021 (Decret 1/2017). Aquest Pla, tal i com remarca l’Antoni Munné de l’ACA, és una aposta per la restauració hidromorfològica dels cursos fluvials.

Per tant, Life Alnus és una eina per millorar la governança de les riberes implicant les diferents administracions,  institucions i sectors implicats en la gestió i l’ús social dels rius –centres de recerca, entitats de custòdia del territori, ecologistes i esportives, associacions i propietaris forestals, empreses hidroelèctriques i extractives, pescadors, escoles, etc.  Per aconseguir-ho, s’organitzaran reunions sectorials i visites sobre el terreny, aules de debat, jornades de transferència i activitats d’educació ambiental.

Millora de la governança

Els primers fruits de la millora de la governança han estat aconseguir acords de custòdia amb la propietat dels terrenys en zones de ribera o d’activitats industrials en zones fluvials, entre les quals s’inclouen ajuntaments i titulars d’explotacions ramaderes, d’empreses extractives i del sector hidroelèctric. En aquest sentit, Antoni Munné ha explicat que unes 15 entitats han presentat sol·licituds per dur a terme millores en el bosc de ribera en convenis de custòdia fluvial, amb una aportació total de 500.000 euros.

Per valorar l’estat actual de conservació de l’hàbitat i l’impacte de les accions de conservació i restauració, s’efectuarà un seguiment de variables ecològiques: flora vascular, estructura forestal, macroinvertebrats aquàtics, peixos, ocells, ratpenats i mamífers semiaquàtics.

Importància ecològica

La vernedes constitueixen els principals boscos de ribera de l’Europa temperada i de bona part de la regió mediterrània, i dominen tant les ribes de les capçaleres dels rius com les àmplies planes al·luvials.

L’Estat espanyol conté el 56% de superfície real de l’hàbitat en els països circummediterranis, el 14% de la qual a Catalunya, un percentatge important tenint en compte les dimensions del país.

Els boscos de vernedes tenen diverses funcions ecològiques associades als rius, com la regulació de les inundacions, la protecció dels marges fluvials de l’erosió, la filtració de la contaminació difusa cap als rius, hàbitats més estratègics per a la conservació d’una gran part de la biodiversitat europea,  microhàbitat per als peixos autòctons assentat en les arrels inundades, corredor biològic que facilita la connexió entre poblacions de flora i fauna entre zones protegides, etc. Alhora, són un dels principals espais de lleure, d’una gran bellesa paisatgística.

Segons la Comissió Europea aquest és un hàbitat amb un estat de conservació qualificat com a “desfavorable-inadequat”, tant a Espanya com al conjunt de la regió biogeogràfica mediterrània. Les causes de recessió es deuen a factors diversos, com la destrucció directa per l’ocupació de l’espai de la riba per urbanitzacions o conreus, les pràctiques forestals no sostenibles, la manca de cabals als rius, la degradació de la vegetació i la colonització de l’espai per espècies vegetals invasores.

Primeres passes del projecte

Ja s’han endegat els primers treballs a escala regional que permeten conèixer millor quin és l’estat de conservació de les vernedes al·luvials des del punt de vista geogràfic. Per això, s’han iniciat dos estudis:

• El primer consisteix en generar un model matemàtic de potencialitat ecològica a escala de tot Catalunya. L’objectiu és reconstruir quin podria haver estat el domini original que hi van ocupar les vernedes. L’estudi establirà l’aptitud ecològica de cada curs fluvial per acollir l’hàbitat, sobre la base de diverses variables ecològiques: orogràfiques, climàtiques i hidrològiques.
• El segon és la generació d’una cartografia de distribució actual de les vernedes fluvials del Catalunya. Per obtenir-la, és fusionaran totes les fons cartogràfiques disponibles en aquest àmbit i temàtica.

Autores

Redactat per: Montserrat Alomà i Marga Torre

Per saber-ne més: Montserrat Alomà