(Created page with "<ul><li>CEASELESS</li> <li>Resultats</li> <li>Autor</li> </ul> <span id='bloc1'></span> ==CEASELESS== La pressió sobre la franja litoral c...") |
m (Rdites moved page Draft Garcia 572142584 to Gonzalez-Marco 2018a) |
(No difference)
|
Latest revision as of 13:40, 13 May 2019
CEASELESS
La pressió sobre la franja litoral continua augmentant i posant en perill el bon estat de salut dels ecosistemes costaners. Un bon exemple d’aquesta situació, amb molts valors en un nivell de risc gens menyspreable, és la costa catalana. Per tal d’auscultar i conservar, sempre més econòmic que restaurar la nostra zona costanera, és necessari disposar d’informació com ara les mesures de camp i les prediccions numèriques. Només així podem diagnosticar els problemes i prevenir abans que els impactes o la degradació progressiva amenacin la sostenibilitat de la sòcio-economia en la frontera terra-mar.
Aquest és l’objectiu general del projecte de recerca H2020 de la Unió Europea anomenat CEASELESS (Copernicus Evolution and Applications with Sentinel Enhancements and Land Effluents for Shores and Seas).
Aquest projecte tracta de l’aplicació d’imatges de satèl·lit Sentinel per augmentar la fiabilitat de les prediccions numèriques a curt termini (uns pocs dies). D’aquesta manera es poden simular els efectes de tempestes sobre l’erosió i inundació costanera, l’impacte de vessaments sobre ecosistemes i, en general, contribuir a una millor ordenació del territori costaner i les funcions que aporta a la nostra societat. Això resultarà en una utilització més sostenible d’aquest espai i les activitats que suporta. Les dades de satèl·lit que el projecte CEASELESS fa servir són, per a la família Sentinel, les imatges de vent del Sentinel-1, els productes visibles i d’infraroig del Sentinel-2 i l’altimetria del Sentinel-3, tots actualment disponibles mitjançant EUMETSAT. La cobertura del Sentinel-1 per a la costa Catalana s’il·lustra a la figura.
Cobertura dels productes Sentinel-1 L2 OCN a la costa catalana
Resultats
La col·laboració entre els diferents socis del projecte CEASELESS ha permès millorar la predicció meteorològica i oceanogràfica amb alta resolució, és a dir, considerant tots els detalls de la topografia i batimetria de la zona costanera, tal com mostra a la figura.
Recuperació de la velocitat del vent obtingut amb un radar d’apertura sintètica i fet servir per el càlcul de les direccions d’un model global (panell esquerra) i d’un model regional (panell dreta). El model global és el GFS i el model regional és el WRF i aquesta figura mostra la col·laboració entre el soci DTU (Universitat Tècnica de Dinamarca) i el soci català UPC-CIIRC.
Aquests resultats mostren com l’augment de resolució dóna lloc a resultats més robustos i fiables que el model global. La col·laboració entre DTU (Universitat Tècnica de Dinamarca) i la UPC-CIIRC (Universitat Politècnica de Catalunya-Centre Internacional d’Investigació dels Recursos Costaners) permetrà després aplicar totes les imatges de camps de vent obtingudes mitjançant radar d’apertura sintètica del Sentinel-1 a la predicció d’onatge, corrents i nivells al llarg de la costa catalana, amb les aplicacions directes per a l'elaboració de mapes de riscos i la presa de decisions per a la gestió costanera que comporta.
La informació in situ és fonamental per calibrar tant models numèrics com imatges de satèl·lit i per aquest motiu, amb el suport d’un projecte de recerca nacional (Ecosistema-BC) i del Departament de Territori i Sostenibilitat, el CIIRC-LIM ha dut a terme unes campanyes d’observació a la zona del delta de l’Ebre abans i després de l’estiu del 2017 i una altre prevista per a la tardor del 2018. Això permetrà una informació única, tal i com han reconegut també els socis europeus, amb aplicacions directes per a la recerca però també per a la gestió millorada d’activitats relacionades amb el bon estat de salut de la nostra zona costanera, incloent molt especialment l’aqüicultura i la qualitat de les aigües litorals.
La combinació de dades de satèl·lit, mesures in situ i models numèrics d’alta resolució inclourà també l’acoblament de vent, onatge i corrents. Aquest és un camí de recerca que està duent activament a terme el grup català i que, sota condicions de tempesta, permet millorar la qualitat de les prediccions, com es mostra a la sèrie d'imatges del final. Aquesta predicció millorada de vent, nivells del mar, onatge i corrents és aplicable directament per al disseny funcional i resistent d’infraestructures portuàries, per a la planificació i execució d’obres i actuacions a la costa i en general per a una ordenació i actuació més sostenible del nostre litoral. A la imatge inferior es mostren exemples de modelat acoblat de vent-onatge-corrents.
Autor
Redactat per: Daniel González-Marco
Per saber-ne més: Daniel González-Marco