Martinez 2018r

En moltes ciutats nord-americanes, especialment a la costa oest, proliferen les accessory dwelling units (ADU): construccions totalment equipades i independents, ubicades en parcel·les preexistents on ja hi ha un habitatge principal.

• Encariment immobiliari, famílies cada cop més petites... L'habitatge tradicional esdevé obsolet
• Autors

Encariment immobiliari, famílies cada cop més petites... L'habitatge tradicional esdevé obsolet

Una ADU (accessory dwelling unit) és una unitat residencial addicional situada en una parcel·la que ja conté un habitatge unifamiliar.

Sense una forma estructural predeterminada, el tret diferenciador de les ADU és el seu caràcter secundari. A més:

• Sempre són adjacents (en diversos graus) a l'habitatge principal.
• Generalment són més petites que l'habitatge mitjà dels Estats Units.
• Normalment pertanyen al mateix propietari de la parcel·la i la casa principal.
• Solen constituir un desenvolupament posterior, no simultani amb l'edifici principal de la parcel·la unifamiliar.
• No són mòbils, no tenen rodes, cosa que les diferencia dels mobile homes.
• Actualment veuen el seu règim d'usos permesos i la seva morfologia severament afectats per les normatives municipals d'usos del sòl i de zonificació.
• Per aquesta raó, hi ha més ADU informals, fora normativa, que permeses –cosa que impedeix també saber-ne el nombre exacte.

Pel que fa als tipus d'ADU, n'hi ha que són construccions de nova planta separades de l'habitatge principal; d'altres són garatges, tallers o magatzems adossats a la casa unifamiliar reconvertits; algunes se situen a la segona planta de garatges, tallers o magatzems preexistents; també n'hi ha que són fruit de la reconversió del soterrani de l'edifici principal, i àdhuc algunes s'ubiquen dins de la mateixa casa principal, mitjançant una reconversió parcial.

 

  Darrere la construcció o habilitació d'una ADU hi sol haver el desig del propietari de la parcel·la d'incrementar els seus ingressos mitjançant el cobrament d'un lloguer; també, les ADU poden oferir flexibilitat d'espais per als diferents membres de la família, especialment en llars multigeneracionals.

El fet que siguin unitats residencials secundàries dins parcel·les zonificades per a habitatge unifamiliar fa que les ADU caiguin en una categoria d'habitatge insòlita. Per aquesta raó són de difícil quantificació. Segons alguns estudis i recerques dutes a terme sobre l'existència d'ADU informals, aquestes podrien constituir entre un 10% i un 20% de tots els habitatges de les àrees estudiades. Aquests són els resultats per a zones com Los Angeles, San Francisco (i la seva badia), Portland (Oregon) i Vancouver (Colúmbia Britànica, Canadà). Xifres similars d'ADU fora normativa s'han trobat també en alguns punts de l'altra banda dels Estats Units, com a Boston. Aquests percentatges, en la seva forquilla baixa, suposarien que a tot el continent nord-americà hi podria haver fins a tretze milions d'ADU d'algun tipus, la immensa majoria de les quals en una zona grisa, d'alegalitat. Però precisament la possible existència de tal quantitat d'ADU informals és el millor indicador de la necessitat d'ADU en general.

A causa d'aquesta necessitat, algunes ciutats estan començant a treure a la llum aquesta mena d'habitatges, procedint en molts casos a autoritzar-los, i atorgant noves llicències. És el cas de Portland i Vancouver. A Portland, per exemple, l'any 2009 només es van atorgar vint-i-quatre permisos per a noves ADU, però l'any 2016 ja en van ser sis-cents quinze.

 

  En altres llocs, com Austin (Texas) o l'estat de Califòrnia s'estan aprovant modificacions legislatives referents a la zonificació urbana que en el mitjà termini podrien fer de les ADU (legals) una opció tan habitual com els habitatges unifamiliars tradicionals. Boston, de la seva banda, ha procedit a una amnistia general que ha beneficiat les ADU que ja existeixen, i fins i tot ha dut a terme, recentment, projectes de demostració d'aquesta nova modalitat d'habitatge. En altres ciutats, en canvi, com a Seattle (Washington), el veïnat dels barris residencials ha aconseguit suspendre la legalització de noves ADU amb arguments referents a la seguretat ciutadana.

Sigui com vulgui, sembla que les ADU a la llarga acabaran trobant el seu lloc en el mercat immobiliari nord-americà, atès el fet per exemple que moltes llars estatunidenques, actualment, consisteixen en una o dues persones (la mitjana actual és de 2,5), cosa que fa que antigues tipologies d'habitatge, concebudes per a quatre o cinc residents, amb tres o quatre dormitoris, esdevinguin balderes. Aquesta situació és especialment evident a les ciutats, on el percentatge de llars unipersonals ja supera un terç del total de llars.

Per tot plegat és d'esperar que les ciutats aniran fomentant el desenvolupament de les ADU. Hi ha raons econòmiques: les ADU proporcionen opcions residencials flexibles als barris centrals de les ciutats, utilitzen infraestructura pública preexistent i fan innecessària la construcció de nova infraestructura i de nous desenvolupaments urbans. També hi ha motius ambientals: la petjada ecològica de les ADU és relativament petita, ja que l'espai per capita es redueix d'un 44% respecte del dels habitatges convencionals, i això redunda en un menor ús d'energia per a la construcció, desconstrucció i ocupació d'una ADU que per a un habitatge unifamiliar tradicional; d'altra banda, la necessitat d'utilitzar el vehicle privat es redueix dràsticament quan es resideix en un barri cèntric i plenament consolidat. També hi ha qüestions socials, bàsicament lligades al preu de l'habitatge, ja que les ADU proporcionen opcions assequibles que no canvien dràsticament el caràcter del barri com farien altres modalitats d'habitatge (edificis d'apartaments, per exemple).

Per als detalls sobre les implicacions de les ADU (normativa, procediment, costos, disseny, processos constructius, recull d'exemples...) us recomanem que us remeteu al web "Building an ADU" (seguiu vincle adjunt). Des del web també podreu adquirir el llibre Backdoor Revolution – The Definitive Guide to ADU Development, de 358 pàgines, profusament il·lustrat. S'ofereix en versió paper i com a llibre electrònic.

 

Autors

Redactat per: Alfonso Martínez Jaume

Per saber-ne més: sostenibe.cat, Building an ADU

Informació relacionada

• sostenible.cat
• Building an ADU