Gil 2018g

  El passat 12 de juny va tenir lloc al palau Macaya de Barcelona la jornada que amb el títol Polítiques, mètodes i eines per a àrees urbanes sostenibles va incloure al seu programa la presentació del premi CESBA-MED a les àrees urbanes sostenibles. Aquest premi s’emmarca dins del projecte europeu CESBA-MED que te per objectiu principal la creació d’un sistema d’avaluació de la sostenibilitat d’àrees urbanes, i està finançat pel fons FEDER de cooperació interterritorial de la Unió Europea a través del Programa Interreg Mediterrània. La jornada es va estructurar en tres parts, una primera introductòria, la segona va tractar sobre les polítiques i la darrera estava enfocada en els mètodes i les eines.

Destaquem

CESBA Neighbourhood Award

Interreg Med Programme

• Introducció
• Polítiques
• Mètodes i eines
• Redactat de la notícia i més informació

Introducció

El discurs de benvinguda va anar a càrrec de Josep Casas, subdirector general d’Arquitectura, Planificació d’Habitatge i Millora Urbana del Departament de Territori i Sostenibilitat. Seguidament es va connectar mitjançant videoconferència amb Guido Montanari, Tinent d’Alcalde de Torí, que va parlar de la sostenibilitat urbana a la seva ciutat. A continuació va intervenir Nicolas Garnier, oficial del projecte Interreg MED Programme, del qual va fer-ne una explicació. Formen part d’Interreg MED 57 regions de 13 paisos de la mediterrània, amb 122 milions d’habitants i 15.000 km de costa.

Els eixos prioritaris d’aquest projecte són:

1. Promoure les capacitats d’innovació de la Mediterrània per desenvolupar creixement intel·ligent i sostenible.
2. Fomentar estratègies baixes en carboni i eficiència energètica en zones concretes: ciutats, illes i àrees rurals.
3. Protegir i promoure les zones de la Mediterrània amb recursos naturals i culturals
4. Millorar la Governança a la Mediterrània. Es pretén que els països de la zona comparteixin les mateixes polítiques i accions.

CESBA MED s’emmarca dins de l’eix 4 de Governança, formant part de les comunitats temàtiques d’ Interreg MED: edificis eficients, energies renovables i transport urbà.

L’últim ponent d’aquest primera part va ser Niels Larsson, que sota el títol de Sostenibilitat d’àrees urbanes, va plantejar la pregunta de quina  seria l’escala de treball més adient, si un projecte multi-edificis, un barri urbà, un districte o una ciutat. Ell es decanta per les zones de sinergia urbana, una escala intermitja, on un conjunt d’edificis propers proporcionen beneficis potencials, como que els dèficits i els excedents tèrmics es poden intercanviar, sent el més important de tots, l’ús directe de la corrent continua sense haver-la de transformar en corrent alterna. Larsson es mostra interessat en els barris, tal i com s’entenen a Europa, és a dir, llocs d’alta densitat de població, mediambientalment eficients, ja que els serveis són accessibles a peu o amb transport públic (tot i que el trànsit s’ha de controlar també), la gent hi te un sentit de pertinença, tenen un passat històric i són llocs amb entitat. Hi ha molts tipus de barris, des d’una zona històrica fins a una antiga zona industrial, una zona comercial, una vila antiga que ha estat absorbida per una altra més gran, un nou barri residencial, etc.

Larsson proposa un seguit de mesures per enfortir les ciutats a través d’accions a nivell de barri:

1. Desenvolupar estratègies per fer que els centres de les ciutats siguin atractius per viure-hi
2. Avaluar-ne el rendiment actual i establir fites a nivell de barri en els següents àmbits:
   • Infraestructures de transport i mediambientals
   • Economia local
   • Ús de l’energia
   • Emissions atmosfèriques
   • Aigua, despesa i ús de recursos no renovables
   • Medi ambient
   • Aspectes socials

iiSBE (International Initiative for a Sustainable Environment) i CESBA(Common European Sustainable Building) han desenvolupat una eina i un mètode que permet avaluar el rendiment d’un barri.

1. Avaluar el rendiment de les infraestructures actuals i establir fites per fer millores de manera eficient
2. Reduir l’efecte illa de calor urbana
3. Respectar i enfortir els paisatges de carrers dels barris
4. Establir vies verdes, rutes de minibuses i carrils bici
5. Establir una base de dades de rendiment pública, fer-ne seguiment dels indicadors clau i mantenir les dades, com per exemple, l’ocupació mitjana dels edificis, el consum d’energia, consum d’aigua, etc.
6. Dur a terme una renovació intensiva i verda
7. Establir requeriments eficientment ambiciosos per als edificis de nova construcció
8. Animar al creixement de les associacions de veïns

Polítiques

La primera ponència d’aquest bloc va anar a càrrec de Julien Le Tellier, que treballa per la UNEP(United Nations Environment) i la Mediterranean Action Plan, i que va parlar de com integrar la sostenibilitat a les polítiques urbanes de la Mediterrània. Al 2005 es va començar a desenvolupar la Mediterranean Strategy for Sustainable Development(MSSD) amb la idea de crear un marc de polítiques sostenibles per a la regió mediterrània, basat en la idea de que la inversió en sostenibilitat ambiental esdevingui un desenvolupament  econòmic i social. Al 2016 s’adopten les estratègies del MSSD i s’adapten a l’Agenda 2030 de les Nacions Unides i els SDGs (Sustainable Development Goals, en català ODS, Objectius de Desenvolupament Sostenible)

Centrats en el tercer objectiu, Planejament i gestió de ciutats Mediterrànies sostenibles, es plantegen un seguit de problemes a resoldre:

• Qualitat de vida i salut dels ciutadans degradada pel tràfic, soroll, baixa qualitat de l’aire, etc.
• Resiliència, reduïda pels riscos naturals i els induïts per les persones, sobre tot els provocats pel canvi climàtic.
• Feble cohesió econòmica i social, sobre tot als barris marginals, cada vegada més poblats com a resultat de les migracions provinents de les zones rurals i que incrementen la pobresa urbana.
• Increment de la demanda energètica però alhora un ús ineficient d’energia.
• Degradació de les zones històriques
• Baixa capacitat per part de les autoritats locals de dur una gestió integrada de la ciutat.

I les estratègies a seguir són:

• Aplicar processos de planejament espacials i d’altres instruments per incrementar la cohesió econòmica, social i territorial i reduir els impactes sobre el medi ambient.
• Facilitar la urbanització inclusiva i enfortir les capacitats per a la participació i gestió integrada  d'assentaments humans.
• Promoure la protecció i la rehabilitació de les zones històriques
• Promoure el consum sostenible i l’economia circular
• Fomentar patrons urbans que redueixin la demanda de transport, estimulin la mobilitat sostenible i l’accessibilitat a les zones urbanes
• Promoure l’edificació verda per contribuir a reduir la petjada ecològica de l’entorn construït.
• Millorar la resiliència urbana per a reduir la vulnerabilitat als riscos naturals i els induïts pels humans, inclòs el canvi climàtic

Per últim, destaquen les següents iniciatives:

• Promoure l’Istanbul Environment Friendly City Award
• Crear una mena de caixa d’eines per a les zones urbanes de la Mediterrània, que funcionin per a tothom, per aconseguir ciutats inclusives, segures, resilients i sostenibles.
• Promoure avaluacions regionals, intercanvis de coneixement, de casos d’èxit que han funcionat en un lloc i que poden ser implementats en d’altres.

Francesca Bormioli, representant del Pacte d’alcaldes i alcaldesses pel clima i l’energia, va presentar els plans d’acció, progrés i bones pràctiques per a les ciutats sostenibles. El Pacte constitueix un moviment integrat per ciutats que treballen per aconseguir ciutats descarbonitzades i resilients, on els seus habitants tinguin un accés segur, sostenible i assumible a l’energia. Actualment el Pacte es composa per 7500 signants que representen a 210 milions de ciutadans.

El Pacte ha creat un marc de referència per a les accions a emprendre per les ciutats, que proporciona:

• Consistència i transparència, gràcies a aquest marc comú, flexible i adaptable a cada realitat local.
• Alta visibilitat a través de la web del Pacte
• Avaluació de les dades informades

Al 2015 les ciutats del Pacte han aconseguit reduir en un 23% l’emissió de gasos efecte hivernacle, reduir en un 14% el consum d’energia, multiplicar per 4 la participació de les fonts renovables d'energia en el consum final d'energia i multiplicar per 3 la producció local d’energies renovables.

  I per acabar amb aquesta part de polítiques, l’Oriol Barba, director de MedCities, va presentar la plataforma Med Urban Tools. MedCities, associació de municipis que data del 1991, ha implementat el portal web medurbantools.com que pretén ser una plataforma per compartir coneixement sobre el desenvolupament urbà a la Mediterrània. El portal ofereix 3 tipus de continguts:

• Casos: bones pràctiques desenvolupades a ciutats mediterrànies
• Veus: vídeo clips dels experts de la regió
• Eines: una recopilació de materials existents, desenvolupats prèviament per altres projectes. Aquestes inclouen:
  • Guies: documents temàtics i plans
  • Instruments: respostes innovadores als reptes existents

Mètodes i eines

Andrea Moro, de l’ iiSBE Itàlia, organització no lucrativa d’àmbit internacional que es dedica a ajudar als països a proveir-los de la metodologia per millorar la sostenibilitat, proposa actuar de manera local per a que posteriorment es pugui exportar a nivell global. Els 17 objectius de desenvolupament sostenible de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides (ODS) són fites a nivell mundial a tenir molt en compte en les accions a realitzar, però en el moment de dur-les a la pràctica calen objectius comuns mesurables.

A nivell local, les regions han de fer servir la mateixa metodologia i la mateixa mètrica per avaluar el nivell de sostenibilitat dels edificis, barris i ciutats. Les eines d’avaluació han de tenir en compte les prioritats locals i condicions pròpies de la regió, i han d’oferir la possibilitat de comparar o afegir els resultats a nivell transnacional. iiSBE pot ajudar als països i/o regions a aconseguir aquests objectius en l’àmbit de l’edificació sostenible. Una solució és oferir un marc genèric vàlid per a tothom: un sistema d’avaluació multi criteri per puntuar la sostenibilitat de la construcció, on es defineixen uns temes principals, per a cadascun d’ells  s’estableixen  unes categories i uns criteris. L’avaluació d’una acció o projecte consisteix en donar uns pesos als temes, les categories i als criteris de forma que reflecteixin les prioritats locals i després s’assignen puntuacions als criteris obtenint-ne un valor que indica el grau de sostenibilitat aconseguit.

Aquest sistema d’avaluació multi criteri ha donat lloc a diferents sistemes d’avaluació per a cada país, en funció de les necessitats de cadascun. Per tal d’unificar tots aquests sistemes d’avaluació sorgeix CESBA (Common European Sustainable Built Environment Assessment), i també per facilitar la incorporació de les eines d’avaluació a les polítiques i per augmentar el nombre d’edificis certificats. I per comparar els rendiments entre els territoris i per mesurar les millores cap als objectius comuns de sostenibilitat es crea el passaport CESBA.

CESBA MED està focalitzat a les ciutats de l’àrea mediterrània i te per objectius facilitar sistemes d’avaluació i passaports CESBA a escala urbana i d’edificis. Actualment 7 paisos i 12 col·laboradors integren CESBA MED:  Ciutat de Torí (Itàlia), iiSBE Itàlia,Ciutat d’Udine(Itàlia), EnvirobatBDM(França), AURA-EE(França), Métropole d’Aix-Provence-Marseille(France), Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, Universitat de Malta(Malta), Observatori Nacional d’Atenes(Grècia), Institut de l’energia de Hrvoje Pozar (Croàcia) i CESBA(Àustria).

CESBA MED produirà el primer sistema d’avaluació multi criteri transnacional per valorar la sostenibilitat de l’edificació dels barris.

Els principals criteris que es tindran en compte són:

• Consum de terra
• Permeabilitat de la terra
• Consums d’energia
• Compartició d’energies renovables
• Emissions de gasos efecte hivernacle
• Consum d’aigua
• Despesa per demolició i construcció
• Pol·lució de l’aire
• Mobilitat
• Serveis
• Implicació de la comunitat

I per concloure, els objectius finals de CESBA MED es poden resumir en :

• Millorar la qualitat de vida dels habitants i minimitzar els impactes negatius en el clima i en els recursos
• Fer difusió de les eines CESBA MED i capitalitzar-ne els resultats
• Recollir el coneixement i els experts que treballen en aquest camp

  La següent ponència, a càrrec de Luis Bragança de la Universitat de Minho de Portugal, va presentar els projectes CIRE i URBENERE la missió dels quals és, a l’igual que els projecte CESBA MED, obtenir un sistema d’avaluació de la sostenibilitat en l’edificació, però dins de l’àmbit dels països llatinoamericans.

I ja, per finalitzar la jornada Xavier Martí, responsable de programes Europeus de la Subdirecció general d’Arquitectura, Planificació d’Habitatge i Millora Urbana del Departament de territori i Sostenibilitat, va explicar el contingut del premi CESBA MED.

El premi CESBA per barris és una gran oportunitat per obtenir el reconeixement de les experiències adquirides amb la Llei de Barris en temes de sostenibilitat a nivell europeu, a més el premi pot servir com a referència  en l’elaboració de nous instruments estratègics com el Pla Territorial Sectorial d’Habitatge (PTSH) que és el marc orientador per a l’aplicació de les polítiques d’habitatge a Catalunya.

Al premi podran accedir totes aquelles àrees urbanes (ciutats, districtes, barris, etc)  que compleixin, com mínim, 3 dels següents requisits:

  - Tenir els límits ben definits (carrers, elements naturals, límits legals, etc.)

- Superfície entre 40.000m2 i 160.000m2

- Àrea que pugui ser creuada a peu en 10-15 minuts

- Agrupació de 5-15 edificis

- Entre 200 i 1.500 habitants

  Totes les àrees urbanes que prenguin part al premi rebran un certificat de participació, i les guanyadores podran publicar els seus projectes al Llibre CESBA MED de Bones Pràctiques de les Àrees Urbanes Mediterrànies Sostenibles, a més de poder participar a la conferència World Sustainable  Build Award (SBE) que es durà a terme a Göteborg del 9 a l’1 1de juny de 2020, entre d’altres reconeixements.

Redactat de la notícia i més informació

Redactat per: Cristina Gil