Torre Ubach 2010b

• El projecte
• Autors

El projecte

El Centre Internacional de Mètodes Numèrics en Enginyeria (CIMNE) és una de les nou institucions que duran a terme el Projecte DESURBS, de seguretat en espais urbans, integrat en el 7è Programa marc de la Comissió Europea. En el Projecte, que aspira a millorar la preparació i la resposta de les àrees urbanes davant amenaces i incidents de diversa natura i abast, hi participen, a més del CIMNE:

• Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), com a membre de suport i persona usuària final potencial dels resultats que s’assoleixin;
• Research Management AS (RESMAN), de Noruega;
• IT INNOVATION de la Universitat de Southampton, i les universitats de Loughborough i de Birmingham, a Anglaterra, Regne Unit;
• Universitat Hebrea de Jerusalem (HUJI) i Bezalel Academy of Arts and Design de Jerusalem, d’Israel;
• Universitat Tècnica de Creta (TUC), de Grècia.

  Al llarg del temps, les àrees urbanes, incloses les obres d’enginyeria i els serveis de subministrament, s’han dissenyat, construït i mantingut de manera industrial, sense tenir-ne en compte la reacció a eventuals atacs o amenaces. Tradicionalment, els plans de preparació i de resposta davant aquests accidents s’elaboren sobre la base d'un escenari fix en el qual poden ternir lloc –l’espai urbà–, mentre que l’organització i la gestió són variables. En modificar els espais urbans sorgeix l’oportunitat de reforçar-hi la seguretat, segons siguin l’experiència i el coneixement locals. Malgrat això, caldria un tractament unificat i comprensible de la seguretat als espais urbans que pogués proporcionar una base de coneixements comuna i internacional que augmentés a mesura que apareguessin nous incidents. En aquest context, l’objectiu principal de DESURBS és construir un portal d’assistència a l’anàlisi i la resolució per a la presa de decisions referides als problemes esmentats. El portal estarà integrat per:

• Una base de dades d’esdeveniments relacionats amb la seguretat dels espais urbans, en contínua evolució;
• Un entorn de planejament de tasques amb integració de la seguretat i de la capacitat de resposta (ISR, integrated security and resilience) que ajudi els responsables en el procés de presa de decisions;
• Un conjunt exhaustiu de models de suport i d’eines de disseny d’àrees urbanes, noves o renovades.

  El Projecte durà a terme i avaluarà un seguit de casos d’estudi a Jerusalem, Barcelona i Nottingham, un dels resultats dels quals serà el desenvolupament de polítiques alternatives mitjançant solucions arquitectòniques i industrials que, amb les guies corresponents, puguin ser aplicades en els àmbits municipal i estatal. DESURBS pretén demostrar, així, que els seus dissenys són menys propensos als accidents, i que en queden menys afectats. L’avaluació comparativa de l’efectivitat dels canvis, passats o futurs, a l’espai urbà, es farà mitjançant una escala objectiva de graduació de la seguretat de les diferents aproximacions possibles al disseny d’aquest espai.

El Projecte consta de diverses parts:

• Una base de dades, conjunt d’evidències empíriques relatives al disseny i a la gestió de diferents tipus d’espais urbans que han sofert algun incident o quasiincident de seguretat, en contextos culturals diversos (els quasiincidents són útils ja que tenen característiques que han permès eludir escenaris de desastre). La base de dades ha de contenir un mínim de cent incidents o quasiincidents i ha de detallar el planejament, el disseny i la construcció dels diversos àmbits. Partint d’aquesta informació es poden extreure algorismes i establir regles per a la presa de decisions en situacions de risc. A la base de dades hi residiran també les especificacions de materials o de canvis que suposen nous reptes en seguretat, per aprendre de dissenys dèbils o empobrits i avaluar noves solucions. S’hi codificaran, a més, els materials i les seves combinacions en la fabricació d’estructures, per estudiar com respon cadascun a les càrregues en les diferents situacions.
• L’entorn d’ISR,  que tindrà com a punt de partida els protocols adoptats per les autoritats britàniques davant els riscos de tota mena (industrials, en el transport, inundacions, terrorisme, fenòmens meteorològics severs, etc.). També es crearà un marc d’anàlisi i interacció amb l’ISR a fi que els responsables de prevenció i solució d’emergències dels diversos ens puguin aportar la identificació dels punts febles en els espais urbans i descriure la metodologia i els processos relatius a la resposta davant accidents i la manera d’aplicar-los segons les condicions de l’entorn. El desenvolupament de l’ISR es liderarà des de Nottingham, atès que les universitats de Loughborough i de Birmingham ja hi han dut a terme casos pràctics. En aquesta part del Projecte s’incorporarà, a més, informació d’àrees urbanes d’Israel, especialment de Jerusalem i Haifa, aprofitant estudis prospectius del Ministeri de Transports.
• Les eines de suport al marc de treball d'ISR, com ara: 
  • Representació de les dades geogràfiques i visualització d'ISR, a partir d’un desenvolupament sobre l’eina OpenGisUrb del CIMNE, capaç d’interactuar amb un rang il·limitat de dades (entre les quals, punts febles a les ciutats o característiques dels materials), i dotada de codis de simulació (simulacions urbanes i models de localització òptima). En aquest punt, el repte més important que es prefigura és la integració completa de les dades referents a la seguretat dels espais urbans amb les eines pròpies d’un sistema d’informació geogràfica (GIS). Caldrà també incorporar-hi la possibilitat d’obtenir informació i mesures en temps real, cosa que implica la càrrega massiva de dades espacials i terrestres en intervals breus de temps. S’haurà de trobar un entorn estandarditzat que organitzi la informació segons paràmetres espaciotemporals. Un altre punt crític per a l’èxit del Projecte consisteix a trobar el compromís entre la protecció dels drets individuals i el control de les persones: cal que les mesures de seguretat que s’implantin no siguin invasives. A més, serà necessari que el Projecte sàpiga incorporar a l’anàlisi variables com les diferències culturals, que poden originar respostes diverses a una situació determinada, o com la capacitat de recuperació després d’una incidència.
  • Mètodes d'avaluació quantitativa, per determinar en quina mesura les noves eines poden millorar la capacitat de reacció de l’espai urbà i de les infraestructures auxiliars davant incidents. L’estimació de la probabilitat que es produeixi un incident tipus j en un espai de tipus kés una funció de la vulnerabilitat de l’espai, dels atributs exògens de l’àrea i d’una component espacial addicional que analitza la probabilitat que la verificació d’un incident en un lloc determinat n’atregui de posteriors. Per interactuar amb una base de dades jeràrquica que reflecteixi la complexitat dels materials i les situacions, calen algorismes de lògica difusa que evitin haver d’introduir valors a priori per a alguns dels coeficients, que són tan variables que resulten d’una estimació a posteriori de les solucions adoptades
• Noves utilitats de microsimulació dels possibles esdeveniments identificaran àrees urbanes vulnerables i la seva capacitat de recuperació, amb estimació dels temps a diferents escales espacials, amb una resolució molt elevada (amb cel·les de fins a només 250 m²).

1. Per elaborar el perfil de vulnerabilitat es defineixen atributs de localització (costa, interior, etc.), d’usos del terreny (i els canvis eventuals), demogràfics (densitat de població, per exemple), ètnics i socioeconòmics (preus del sòl, densitat de feina) de la població local. A partir d’aquestes dades, el perfil de vulnerabilitat es definirà amb tres conjunts d’entrades: Aquesta classificació creuada il·lustra l’experiència de variacions a gran escala en el potencial de vulnerabilitat dels diferents espais urbans que poden coexistir en una àrea relativament petita. La classificació ha d’acceptar tant un incident de seguretat en una estació terminal de transport –que pot causar grans costos personals i petits costos en termes d’oportunitats de negoci, a més de provocar impactes a llarg termini per por de fer servir el mode de transport–, com un atac a una botiga –que pot ocasionar un gran cost en pèrdues de vides i petits costos indirectes en termes de recuperació de l’activitat i de les vendes perdudes en una localització propera. Els perfils confeccionats i els resultats de les simulacions que es duguin a terme es podran veure en mapes 3D. L’entorn GIS permetrà a més gestionar situacions derivades, com per exemple el potencial d’evacuació de les diferents rutes possibles. Tipus d’incident de seguretat: riscos naturals, accidents (industrials, socials, etc.), o atacs amb explosius de qualsevol tipus, entre d’altres. Impactes potencials per estimar (alteracions econòmiques, per exemple), i temps de recuperació;
2. Tipus d’espai urbà, com per exemple llocs simbòlics o típics; llocs importants dels transports, com aeroports; llocs que atreuen gran quantitat de persones, com centres comercials;

 

• Tecnologia de seguiment: l’equip de la Universitat Hebrea de Jerusalem liderarà el seguiment dels resultats del portal i monitorarà la vulnerabilitat i la capacitat de recuperació de llocs sotmesos a situacions de terror.

 

Autors

Redactat per: Marga Torre i Pere-Andreu Ubach

Per saber-ne més : Pere-Andreu Ubach