Naya Torre 2018e

• La Tesi
• Avantatge de tenir un cervell gran?
• Viure en una illa fa créixer el cervell
• Més grandària del cervell equival a més intel·ligència?
• Autors

La Tesi

El biòleg del CREAF Ferran Sayol va presentar recentment la seva tesi doctoral sobre la intel·ligència animal, en què va comparar la mida del cervell de més de 1.900 espècies d’aus. Les espècies més intel·ligents també són les que evolucionen més ràpidament. L’ambient influeix molt en la mida cerebral: els animals que colonitzen les illes, per exemple, tendeixen a desenvolupar cervells més grans.

Els éssers vius evolucionen a l’exposar-se a condicions ambientals noves. Els animals que tenen un cervell gran són més hàbils colonitzant nous ambients i accedint a nous recursos i, per tant, poden donar lloc a noves espècies a un ritme molt més ràpid del normal. Aquesta és una de les principals conclusions de la tesi doctoral que en Ferran Sayol ha dut a terme al CREAF i que ha dirigit el Dr. Daniel Sol, investigador del CSIC al mateix centre.

Avantatge de tenir un cervell gran?

Amb aquesta pregunta Ferran Sayol va començar la seva tesis en el marc del Programa de doctorat d’Ecologia Terrestre de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Per realitzar l’estudi el biòleg va comparar la mida del cervell de més de 1900 espècies d’aus. Després d’establir quines espècies tenien els cervells més grans, va combinar aquesta informació amb els mètodes d’anàlisi filogenètica més recents.

Aquests mètodes no només permeten reconstruir l’arbre genealògic de les espècies, sinó també calcular a quina velocitat han evolucionat al llarg del temps. Els resultats indiquen que les famílies d’aus amb cervell més gran són també les més diversificades, és a dir, són les que més espècies han generat.

Tenir un cervell gran proporciona l’habilitat de canviar el comportament per resoldre problemes nous, i aquesta flexibilitat és el que permet accedir a ambients diferents i buscar nous recursos quan cal. Segons Sayol, els humans hem estat capaços de colonitzar el planeta acostumant-nos a les condicions més diverses precisament gràcies a la flexibilitat en el comportament: Els nostres cervells ens permeten trobar les solucions per sobreviure en qualsevol ambient. Per exemple, per colonitzar les regions més fredes hem realitzat abrics que ens protegeixen. Però algunes aus també són capaces de construir eines: el corb de Nova Caledònia fabrica palets de certa grandària i forma per treure insectes de les cavitats dels arbres.

El corb de Nova Caledònia destaca entre les aus per les seves habilitats cognitives (foto: Natalie Uomini)

Viure en una illa fa créixer el cervell

El biòleg indica en la seva tesi diversos exemples d’ambients canviants, però dedica un capítol sencer a les illes perquè són un laboratori natural extraordinari per entendre aquest fenomen.

Sayol va observar que les aus que colonitzen les illes desenvolupen un cervell més gran que el de les espècies relacionades que es queden en el continent. L’investigador ens explica que viure en una illa afavoreix l’evolució de cervells grans per diverses raons:

• A les illes hi ha menys espècies i, per tant, pocs depredadors: això permet als seus habitants tenir una vida més llarga i pausada i a dedicar més anys al desenvolupament.
• Un període de desenvolupament més llarg permet un creixement més gran del cervell.
• Les illes, però, són també un ambient molt inestable on la disponibilitat de recursos pot variar d’un any a un altre. I les espècies amb un cervell gran poden adaptar-se ràpidament a aquests canvis.

Més grandària del cervell equival a més intel·ligència?

Sayol no només va mesurar la mida total del cervell de cada animal del seu estudi, sinó que també va observar si les àrees cerebrals que havien crescut més eren les que se solen relacionar amb la intel·ligència, i ha observat que les àrees que creixen més són les anomenades associatives, que integren les informacions procedents de l’exterior per elaborar una resposta. Podem concloure que tenir un cervell gran significa tenir més desenvolupades aquestes àrees i, en conseqüència, la mida total del cervell és un bon indicador d’intel·ligència.

L’investigador ens explica que en el seu estudi va triar les aus com a model perquè es tracta d’un grup d’animals extraordinàriament gran i diversificat, que ha colonitzat els ambients més diversos. Els seus cervells, sovint de grans dimensions, han evolucionat moltes vegades de forma independent. Cal destacar també la importància d’allunyar-se dels animals massa similars a l’Homo sapiens quan s’estudia la intel·ligència. Determina que els ocells són animals molt diferents a nosaltres, i si comparem l’evolució dels seus cervells amb el que ja sabem sobre la dels primats i altres mamífers podem tenir una visió més amplia.

Aquest estudi, juntament amb els del seu equip, ens permeten entendre com aquesta evolució té implicacions per a la protecció de la biodiversitat, ja que els resultats aconseguits fins ara poden ajudar a predir quines espècies tenen més possibilitats d’adaptar-se als radicals canvis ambientals causats per l’ésser humà a escala global.

Per a més informació, la tesi de Sayol Altarriba, F. (2018). Causes and consequences of brain size evolution: a global analysis on birds. Universitat Autònoma de Barcelona. Director: Daniel Sol Rueda

Autors

Redactat per: Albert Naya i Marga Torre

Per saber-ne més: Albert Naya