ICGC atlas badalonaa

    L’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) ha realitzat l’Atlas de sostenibilitat urbana de Badalona, un encàrrec de l’ajuntament de la ciutat amb l’objectiu de proveir-se  d’una eina per millorar i planificar les actuacions urbanístiques i mediambientals. El passat 8 de maig va tenir lloc la presentació d’aquest treball a la que hi van assistir el secretari general de Territori i Sostenibilitat, Ferran Falcó, el director de l’CGC, Jaume Massó, el regidor de Badalona Pròspera i Sostenible, Àlex Mañas, i la directora general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic, Mercè Rius.

Les grans ciutats han esdevingut ecosistemes urbans que han d'assegurar el correcte desenvolupament econòmic, social i ambiental dels seus ciutadans. La sostenibilitat, com a solució, necessita en el temps i en l'espai mesures objectives i quantificables a través d'indicadors.

Els sistemes d'observació de la Terra que disposa l'ICGC ofereixen una capacitat periòdica, sinòptica i quantificable del territori i han permès -des de la captació de dades fins a la transformació en geoinformació- una visió espacial i temàtica dels indicadors següents:

• Vigor vegetal
• Comportament tèrmic
• Eficiència tèrmica de les cobertes dels polígons industrials
• Impacte tèrmic de l'autopista
• Contaminació lumínica
• Natura de la Llum
• Potencial Fotovoltaic i Tèrmic de les cobertes de Badalona
• De cara al futur
• Redactat de la notícia i més informació

Vigor vegetal

Indicador del grau de cobertura real de vegetació a la ciutat i de la seva vigorositat (índex NVDI). Amb les dades dels canals infraroig proper (on la vegetació és altament reflectiva) i vermell (fortament absorbida per fer la fotosíntesi) de les càmeres fotogramètriques de l’ICGC, es determina l’índex de vigor de la vegetació o NDVI, amb resolucions al voltant dels 50 cm. L’índex NDVI no indica només on hi ha vegetació sinó informació relativa al seu estat de salut/vigor. Les cobertes vegetades i el seu estat són un important regulador de variables com la temperatura, la precipitació o la presència de contaminants, per tant, l’anàlisi del verd urbà permet obtenir indicadors com ara els metres quadrats d’espai verd per cada ciutadà, permet també conèixer aquells barris menys afavorits quant a la distribució de zones verdes i també la connectivitat del verd urbà amb els espais naturals de la rodalia.

Comportament tèrmic

Permet avaluar possibles afectacions, com la coneguda com a efecte illa de calor sobre el municipi, així com comparar i valorar la relació de la temperatura amb la topografia, l'alçada, orientacions, cobertura del sòl i aspectes urbanístics. A una resolució espacial propera als 4 m es van processar les dades tèrmiques sobre el municipi de Badalona. Per a tot el municipi, s’ha generat una cartografia temàtica, amb les principals isolínies de temperatura i s’han analitzat diversos transsectes per a un millor coneixement del comportament tèrmic de l’ecosistema urbà. Aquesta informació temàtica pot ser analitzada posteriorment, de forma conjunta amb models de ciutat per veure’n la importància de la seva morfologia urbana, tipologia de materials o cobertes, especialment les cobertes vegetals, com a eina de suport a la decisió i planificació del municipi.

Eficiència tèrmica de les cobertes dels polígons industrials

Avaluació de les pèrdues de calor i fred de les cobertes dels polígons industrials del municipi de Badalona. El treball també avalua de manera més genèrica la totalitat de les edificacions de la ciutat. L’ ICGC va dissenyar dos vols amb el sensor tèrmic sobre el municipi de Badalona per determinar la diferència de temperatures reals entre el vol del vespre i el de la matinada, a partir d’un processat específic de les dades. Posteriorment es va aplicar una màscara vectorial a fi d’estudiar les cobertes en alçada de la zona d’estudi. A partir de la informació sobre la diferència de temperatures reals en les cobertes en alçada, s’han desenvolupat uns intervals dins del rang de valors de diferència de temperatura entre els dos vols. Finalment es genera una fitxa amb la informació de temperatures, un mapa de diferències i els intervals (eficiència) per a cada zona d’interès.

Impacte tèrmic de l'autopista

Avaluació de la potencial afectació produïda per una infraestructura com l'autopista i el seu paper en el balanç tèrmic del seu entorn. Sobre l’eix de la C-31, es van dissenyar dos vols amb el sensor tèrmic de l’ICGC, un vol al vespre i l’altre de matinada per veure el possible impacte d’aquesta via com a infraestructura generadora de calor cap al seu voltant. S’ha observat una influència en la temperatura en relació amb la distància a l’eix que representa la C-31 fins a uns 80-100 m. Aquesta influència és més gran al vespre que a la matinada. Després del pas de totes les hores nocturnes, la temperatura tendeix a suavitzar-se cap a un equilibri tèrmic. Igualment, s’ha posat de manifest la importància de les cobertes vegetades. Amb dades de l’ICGC s’ha estimat l’índex de vegetació o NDVI al voltant de la C-31. Aquesta informació s’ha analitzat conjuntament amb les dades tèrmiques i s’ha pogut observar com aquelles zones amb vegetació vigorosa (a partir de valors de 0,3-0,4 de l’índex NDVI) la temperatura es suavitza. Aquest fenomen és especialment significatiu en el vol del vespre.

Contaminació lumínica

Valoració de les emissions de llum que s’emeten a la nit cap al cel i que en molts casos corresponen a un malbaratament energètic. A l’ICGC s’ha desenvolupat un model innovador que aprofita l’alta resolució espacial de les càmeres fotogramètriques, el calibratge i les prestacions espectrals dels sensors aerotransportats per tal d’obtenir valors d’emissió lumínica (cd/m2) del flux de llum, a una resolució espacial de 25 cm. A partir d’aquest model obtenim un mapa de les emissions lumíniques que s’escapen cap al cel, i per tant llum desaprofitada i font de contaminació lumínica. Amb aquesta informació s’obtenen nous coneixements, com l’estimació quantitativa del flux lumínic i la ubicació de les làmpades que estarien fora de normativa, d’acord amb la Llei d’Ordenació ambiental de l'enllumenament per a la protecció del medi nocturn, per a les diferents zones de protecció. El mapa d’emissions lumíniques també ens permet analitzar les zones sobre il·luminades i les que no, podent establir nous plans d’enllumenat, més eficients i poder-ne mesurar posteriorment el seu impacte.

Natura de la Llum

Les fonts de llum artificial tenen, dins l’espectre electromagnètic, comportaments específics i distintius. Les capacitats dels sensors de l’ICGC permeten obtenir els espectres de la llum més característics i utilitzats com fluorescents, vapor de sodi, halogenurs metàl·lics, vapor de mercuri, incandescents o LED. El mapa de naturalesa de la llum representa la classificació en aquests tipus principals de naturaleses de la llum, de les emissions lumíniques que s’escapen cap al cel, i que apareixien reflectides en el mapa d’emissions. La diversitat o manca d’homogeneïtat de la naturalesa de la llum, en l’enllumenat, representa també una forma de contaminació lumínica i té una incidència en aspectes, actualment sota estudi, com la salut o el comfort, a més de determinar el compliment de determinades normatives, com la prohibició de l’enllumenat amb vapor de mercuri.

Potencial Fotovoltaic i Tèrmic de les cobertes de Badalona

Classificació de totes les cobertes de la ciutat en funció de la quantitat de radiació solar que reben al llarg de l'any i la seva capacitat per instal·lar energia solar. Aquest mapa està acompanyat d'una calculadora solar, encara en procés de finalització. El càlcul de la Mitjana Anual d’Irradiació Solar Global Diària (MAISGD) es realitza tenint en consideració la posició del sol, les propietats climatològiques de la zona estudiada, i els possible efectes d’ombra generats per la topografia i els edificis al llarg de tot un any. A partir del valor màxim del mapa, es defineixen 4 intervals d’idoneïtat per a aplicacions fotovoltaiques.

• Molt adequada, per a valors de radiació superiors al 95% del valor màxim de la MAISGD.
• Adequada, per a valors de radiació entre el 80% i el 95% del màxim de la MAISGD.
• Mitjanament adequada, per a valors de radiació entre el 70% i el 80% del màxim de la MAISGD.
• No adequada, per a valors de radiació per sota del 70% del valor màxim de la MAISGD.

Mitjançant la cartografia 1:1 000, que proporciona els polígons que descriuen els edificis dins del municipi i el model digital de superfície (DSM) de 0,5 m obtingut amb punts LiDAR d’alta densitat (4 pts/m2), es realitza una segmentació de la teulada de cada edifici agrupant zones amb propietats geomètriques semblants (inclinació, orientació, etc.). Finalment, es classifica la idoneïtat fotovoltaica de cada segment de les teulades tenint en consideració els valors d’irradiació mitjana anual de tots els píxels que hi cauen.

De cara al futur

Amb aquest atles, l’ajuntament de Badalona compta amb informació de qualitat per poder-la transformar en coneixement i poder implementar les mesures més adients d’adaptació al canvi climàtic, de reurbanització amb noves cobertes, aposta per les energies renovables ó redisseny de l’enllumenat de la ciutat, entre d’altres.

Redactat de la notícia i més informació

Per saber-ne més: Jordi Corbera