Duran Torre 2018b

• TRivers acaba
• Nous indicadors. Narcís Prat i Núria Cid. Investigadors del projecte del Grup de Recerca FEHM de l’Institut de Recerca de l’Aigua (IdRA) de la UB
• TREHS (Temporary Rivers Ecological and Hydrological Status). Francesc Gallart, investigador de l’IDAEA-CSIC.
• El THRES a l’ACA. Carolina Solà. Departament de Control i Qualitat de les Aigües de l’ACA.
• El THRES a la CHX. Sara Jiménez. Cap de Servei Tècnic de l’Oficina de Planificació Hidrològica de la CHX.
• Participació ciutadana en l’avaluació dels rius. Alba Ballester. UAB.
• Autors

TRivers acaba

En el congrés final del projecte Life, del 3 i 4 de maig, s’han presentat els avenços i les perspectives de futur per a la gestió dels rius temporals.  Aquest projecte ha desenvolupat eines per analitzar l’estat ecològic dels rius temporals i s’ha aplicat a les conques de Catalunya i del Xúquer a fi de millorar-ne la gestió d’acord amb els objectius de la Directiva marc de l’aigua (DMA).

Aquesta conferència final del projecte va ser liderada per la Universitat de Barcelona i ha reunit prop de 70 experts nacionals i internacionals.

A banda, el projecte ha servit per estudiar a fons els rius temporals els quals, en particular a Catalunya, un  31% dels rius de les conques internes catalanes ho són, mentre que un 23% de la conca del Xúquer són accentuadament temporals o efímers.  Entre les recomanacions finals del projecte, cal destacar la necessitat de crear una nova classificació dels rius temporals, caracteritzats per una gran variabilitat en el règim hídric (des del flux abundant de primavera fins a èpoques en què s’arriben a assecar completament). Aquesta nova classificació ha de tenir en compte aquestes característiques especials per millorar-ne la gestió i garantir la conservació. La classificació actual dels ecotipus dels rius no inclou les característiques singulars d’aquesta tipus de rius, la qual cosa fa que les comunitats biològiques també siguin diferents a la dels cursos fluvials amb un flux constant d’aigua, el que es coneix tradicionalment com a rius.

Nous indicadors. Narcís Prat i Núria Cid. Investigadors del projecte del Grup de Recerca FEHM de l’Institut de Recerca de l’Aigua (IdRA) de la UB

La variabilitat en el flux d’aigua dels rius temporals significa que els indicadors que tradicionalment s’han atribuït als rius no els són totalment aplicables. Per tant, cal establir uns ecotipus que tinguin en compte la hidrologia dels rius i les exigències de la seva conservació per poder-los avaluar.

Una vegada s’estableixi el regim hidrològic del riu, els investigadors van assenyalar la importància de desenvolupar indicadors adaptats als rius temporals per poder avaluar l’estat ecològic.

Entre els resultats del projecte es van comparar si els indicadors de l’estat ecològic utilitzats en rius permanents funcionen també en rius temporals i es va arribar a la conclusió que aquests indicadors s’haurien de calibrar per a rius temporals.

En els rius temporals hi ha una fauna única i molts cops en perill per la manca de protecció de les basses que hi queden durant l’època d’estiu, refugis per a la biodiversitat i molt importants per a la conservació dels peixos. En realitat aquests rius són un refugi de la biodiversitat.

TREHS (Temporary Rivers Ecological and Hydrological Status). Francesc Gallart, investigador de l’IDAEA-CSIC.

El primer problema de la classificació i gestió dels rius temporals és el desconeixement del seu règim, ja que tenen una gran variabilitat hidrològica que dificulta el diagnòstic del seu estat ecològic amb les metodologies habituals, més pensades per als rius permanents. Per solucionar aquesta problemàtica, LIFE TRivers ha desenvolupat el programari TREHS (Temporary Rivers Ecological and Hydrological Status), amb l’objectiu d’ajudar a diagnosticar l’estat ecològic dels rius temporals.

El programari incorpora les dades històriques disponibles sobre els cabals de cada riu, dades de simulacions fetes segons els models d’escorrentia d’aigua i informació addicional captada des de les imatges aèries, així com observacions puntuals de mostreigs biològics.

Pel que fa a les dades, TREHS ha incorporat els coneixements de la població utilitzant enquestes amb veïns.

El THRES a l’ACA. Carolina Solà. Departament de Control i Qualitat de les Aigües de l’ACA.

L’ús de TREHS ha permès conèixer el règim hidrològic real i poder classificar de nou les masses d’aigua temporals. Amb aquestes dades es poden refer les rutines de mostreig i d’avaluació. Juntament amb representants de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX), es van presentar els primers resultats obtinguts amb l’aplicació del THRES a la gestió dels rius de les conques interiors de Catalunya.

Pel que fa a l’aportació de dades recollides per la ciutadania, des de l’ACA s’assegura que no només el científic té informació útil; els veïns poden tenir un coneixement del règim del riu útil per fer-ne la gestió, que supleixi les mancances de la informació instrumental. Es tracta d’una metodologia per apoderar les persones.

La informació obtinguda amb TREHS ha servit per establir que el 40% dels rius de les conques interiors de Catalunya tenen certa estacionalitat, però el 31% són considerats temporals o efímers. A més, el programari ha permès comparar el règim real del riu amb el règim actual per esbrinar l’impacte humà en el règim dels rius.

Els resultats mostren que aproximadament un 15% dels rius estan alterats per causes antròpiques, ja sigui per l’extracció d’aigua, que transformen rius permanents en temporals, o abocaments en excés d’aigua ja tractada que transformen rius temporals en permanents.

El THRES a la CHX. Sara Jiménez. Cap de Servei Tècnic de l’Oficina de Planificació Hidrològica de la CHX.

En el cas dels rius de la demarcació del Xúquer, s’ha establert que un 23% dels rius d’aquesta conca són temporals, dels quals un 15% és per causes antròpiques.

Participació ciutadana en l’avaluació dels rius. Alba Ballester. UAB.

Durant la Jornada també es van presentar les accions socials que s’han desenvolupat al llarg del projecte amb l’objectiu de sensibilitzar la ciutadania i les parts interessades sobre els rius temporals. En primer lloc, es va detallar el procés de participació ciutadana que ha implicat a la ciutadania en el diagnòstic dels rius temporals i en l’elaboració de propostes de gestió i conservació.

Aquest procés és important perquè obté el coneixement de la gent del territori, ajuda a buscar solucions, fomenta l’interès per la preservació dels rius temporals i contribueix a la valoració d’aquests rius.

També es va destacar la implicació de la ciutadania mitjançant RiuNeT, una aplicació de ciència ciutadana que incorpora una versió simplificada del TREHS. Aquesta aplicació permet a qualsevol persona amb un telèfon intel·ligent avaluar l’estat hidrològic i ecològic d’un riu. Una avaluació que desprès és validada pels investigadors del projecte. Fins al moment, s’han registrat més de 500 persones i ja s’han validat 533 avaluacions trameses a través de l’aplicació.

LIFE TRivers és una iniciativa impulsada per un consorci format pel Grup de Recerca FEHM (Freshwater Ecology, Hydrology and Management), de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, l’Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC), l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX).

 

Autors

Redactat per: Xavier Duran i Marga Torre

Per saber-ne més: Xavier Duran