Martinez 2018d

La proverbial puntualitat dels ferrocarrils japonesos reposa, entre molts altres factors, en la reducció del risc d'accidents amb implicació de fauna salvatge que pugui envair les vies. Algunes de les actuacions per eliminar aquest perill (i protegir la vida animal silvestre del país alhora que s'assegura la correcta operació dels trens) consisteixen en sistemes poc costosos que utilitzen sons i ultrasons.

• Ultrasons: xarxa de ferrocarrils Kintetsu
• Sons: Railway Technical Research Institute (Tetsudō Sōken)
• Autors

Ultrasons: xarxa de ferrocarrils Kintetsu

L'empresa Kintetsu opera ferrocarrils de passatgers que presten serveis de rodalia i interurbans a ciutats com ara Kōbe, Ōsaka, Nara, Kyōto, Mie i Nagoya, a la part central de l'illa de Honshū. Després de la de la Japan Railway, d'abast nacional, la seva xarxa ferroviària és la més extensa del país.

Les col·lisions de trens amb cérvols a les zones muntanyoses de la xarxa de la Kintetsu són freqüents (gairebé tres-centes l'any 2015), malgrat els esforços que es realitzen per aïllar físicament la via fèrria dels seus entorns. I és pel que sembla, algunes espècies de cèrvids de la zona no només envaeixen la via per travessar a l'altra banda del seu hàbitat, sinó que ronden les vies buscant activament les llimadures de ferro que produeix la fricció entre les rodes del tren i els raïls per llepar-les i completar la seva dieta.

S'ha arribat a un punt en què ni les barreres, ni els filats de malla, ni els flaixos de llum, ni la instal·lació de menjadores amb ferro, ni tan sols l'escampament d'excrements de predadors (de lleó i de llop) dissuadeixen els cérvols d'acostar-se a les vies. Pitjor encara, alguns d'aquests sistemes han provocat nombroses molèsties a les persones residents a la rodalia.

Així les coses, i després de veure força cadàvers de cérvols i cervatells a les vies durant els seus viatges, Yuji Hikita, un empleat de la Kintetsu, va idear un sistema de dissuasió de fauna salvatge que li va valdre l'atorgament del Japan's Good Design Award de 2017.

Es tracta simplement que en els espais desproveïts de filats de protecció al llarg de la línia ones ultrasòniques formin una mena de barreres temporals, especialment en hores crepusculars, quan hi ha un major risc de presència de cérvols a les vies. El sistema es desconnecta a les nits, quan no hi ha circulació de trens, de manera que els cérvols puguin circular lliurement per la zona, segons correspon al seu instint. Val a dir que de dia, quan funciona, tampoc suposa cap molèstia per als veïns, que no senten els ultrasons.

 

(© Asahi Shinbun')

  El sistema ja es troba en funcionament: a la línia d'Ōsaka se n'han instal·lat tres dispositius, per cobrir tres obertures (d'entre 20 m i 50 m d'amplada) existents al llarg dels filats de seguretat (de 2 m d'alçada), a prop de l'estació de Higashi-Aoyama, en la zona de Tsu, capital de la prefectura de Mie. Des que hi funciona el sistema, només s'ha produït una col·lisió amb cérvols (enfront les disset que van tenir lloc l'any 2015 en aquell indret). En la mateixa línia, a la prefectura de Nara, entre les estacions de Haibara i Muroguchi-Ono, els dispositius ideats per Yuji Hikita han permès que els accidents amb implicació de cérvols es reduïssin de tretze l'any 2016 a tot just dos en els vuit primers mesos de funcionament del sistema.

La idea, tot i que potser necessita ulterior desenvolupament, ja ha suscitat l'interès d'altres companyies ferroviàries del país, com ara JR West, que ha començat a assajar el sistema a la seva línia de la prefectura d'Okayama, entre les estacions de Kamigori i Mitsuishi.

 

Sons: Railway Technical Research Institute (Tetsudō Sōken)

Un equip del Railway Technical Research Institute (RTRI) ha trobat una possible solució al problema de les col·lisions entre trens i cérvols consistent a fer que les trens que s'aproximen a les zones de perill emetin sons d'animals per modificar el comportament dels cérvols de l'entorn. Els trens, ara, esbufeguen com cérvols i borden com gossos. I, pel que sembla, el sistema dona bons resultats i pot esdevenir efectiu per reduir la sinistralitat ferroviària amb implicació d'animals.

Els cérvols, quan perceben algun perill, s'avisen a distància mitjançant uns esbufecs curts i aguts, i aquest és el primer so que emeten des de lluny els trens que es van aproximant. A continuació, quan els cérvols ja s'han posat alerta, els arriba el segon so emès pel tren: lladrucs de gos que provoquen el pànic entre els cérvols i els posen en fuga.

 

(© Asahi Shinbun)

  Per als assaigs del sistema s'ha emès una gravació de 3 s de durada dels esbufecs d'alerta seguida d'una altra de 20 s de lladrucs de gos. Les proves, dutes a terme en època hivernal en les hores del crepuscle, que és quan els cérvols es mostren més actius, han aconseguit que els albiraments d'aquests animals prop de les vies es redueixin a tot just set per cada 100 km, cosa que suposa una disminució del 45% respecte de quan no es fan servir aquests sons dissuasius.

 

(© Railway Technical Research Institute - Tetsudō Sōken)

  L'RTRI té la intenció de dur a terme assaigs d'abast més ampli, i si es confirma l'efectivitat del sistema, seria possible instal·lar altaveus estàtics a les zones on és habitual la presència de cérvols, determinades a partir de mapes històrics de col·lisions (i prop de les quals no hi hagi població humana resident).

 

Autors

Redactat per: Alfonso Martínez Jaume

Per saber-ne més: Good Design Award 2017, Asahi Shinbun: ultrasons, Railway Technical Research Institute, Asahi Shinbun: sons

Informació relacionada

• Good Design Award 2017
• Asahi Shinbun: ultrasons
• RTRI-Tetsudō Sōken
• Asahi Shinbun: sons