Martinez 2017ao

Potència industrial i ara també exportadora de serveis: la Xina posa un peu en el sector europeu i nord-americà de flotes de bicicletes compartides. Paral·lelament, mentre que París i Washington veuen aparèixer als seus carrers els vehicles de la companyia xinesa Ofo, al seu país d'origen l'empresa implantarà un sistema de descontaminació ambiental, en col·laboració amb la neerlandesa Studio Roosegaarde.

• Què és Ofo?
• Col·laboració en la lluita contra la pol·lució
• Introducció a Paris i Washington
• Autors

Què és Ofo?

Ofo és una companyia de bicicletes compartides que es va fundar a Pequín l'any 2014. Basa la seva operativa en les bicicletes sense estacions: els usuaris registrats a l'aplicació d'Ofo obtenen mitjançant el seu mòbil el codi necessari per desbloquejar la bicicleta, que l'anterior usuari haurà aparcat en qualsevol lloc on es permeti d'estacionar-hi bicicletes, sense infraestructura específica. Els vehicles d'Ofo no tenen localització GPS ni sistemes de blocatge automàtic (sinó només una combinació manual de quatre xifres), la qual cosa, juntament amb l'absència d'estacions d'ancoratge, fa pensar que el model de negoci de la companyia reposa, en gran mesura, en els costos més baixos que ha d'assumir en comparació amb les seves competidores en el mercat xinès, com per exemple l'empresa Mobike.

Ofo assegura haver aconseguit uns vint milions d'usuaris, en prop de cent cinquanta ciutats xineses, d'ençà que es va fundar. Els clients poden disposar de sis milions i mig de bicicletes compartides. Uns tres milions de clients utilitzen cada dia les bicicletes d'Ofo per a llurs desplaçaments urbans. L'empresa té un valor estimat proper als mil milions d'euros (segons dades de febrer d'enguany).

 

Aplicació i vehicle d’Ofo, dels que s’utilitzen a les ciutats xineses

         

Col·laboració en la lluita contra la pol·lució

Precisament la quantitat de ciutadans xinesos que fan ús del sistema de bicicletes compartides d'Ofo en pot fer una bona eina per mirar de mitigar els problemes de pol·lució que pateix la Xina, especialment en les seves àrees urbanes. La firma neerlandesa Studio Roosegaarde, coneguda per les seves innovacions en matèria de descontaminació ambiental (vegeu per exemple el Butlletí núm. 11), desenvolupa en col·laboració amb Ofo un sistema de purificació mòbil de l'aire en què la bicicleta recull l'aire contaminat i posteriorment l'allibera, lliure de pol·lució, al voltant del ciclista. El primer prototip del sistema de Roosegaarde hauria d'estar enllestit i en proves a les acaballes d'enguany.

El producte es va presentar el mes d'abril, i rep el nom de Smog Free Bicycle. Forma part de tot un seguit d'objectes dissenyats per Studio Roosegaarde per fer front al problema global de la pol·lució ambiental, i que han trobat a la Xina el seu espai d'experimentació: el sistema SMOG de què vam parlar al Butlletí núm. 11, ja apuntat, o la Smog Free Tower, que recull l'aire pol·luït (fins a 30.000 m³/h) i el purifica, alhora que converteix el sutge i el negre de carbó en petites peces de joieria.

 

Recreació del concepte Smog Free Bicycles (© Studio Roosegaarde)

  Smog Free Bicycle utilitza de fet la mateixa tecnologia que la Smog Free Tower: es tracta del sistema patentat de la companyia holandesa Environmental Nano Solutions (ENS), consistent en la ionització positiva, més que en el filtratge directe, que permet retirar de l'aire circumdant importants fraccions de partícules en suspensió mitjançant llur conversió en pols gruixuda, inofensiva, de fàcil eliminació. La tecnologia d'ENS, i la mateixa torre, han estat avaluats positivament, tant mitjançant mesuraments directes com a través de mètodes computacionals de dinàmica de fluids (CFD): s'ha constatat que la Smog Free Tower pot capturar i eliminar fins al 70% de les PM10 i fins al 50% de les PM2,5 dels seus voltants; en la pràctica, en condicions reals d'utilització, a l'aire lliure i sense vent, això es tradueix en reduccions del 45% i del 25%, respectivament, en un radi de més de 10 m. Cal assenyalar que si la torre s'ubica en un entorn tancat o semitancat (patis interiors, per exemple), els resultats són molt més elevats.

Resta per veure com es comportarà aquesta tecnologia aplicada a les bicicletes: en els propers mesos, un cop assajat el prototip de Smog Free Bicycles, se'n podran veure els resultats. L'actuació, val a dir, té un termini d'implementació d'entre dotze i divuit mesos.

 

Introducció a Paris i Washington

Començant el gener de 2018 les bicicletes d'Ofo envairan els carrers de París, on hauran de competir amb un altre actor, gobee.bike (un consorci xinofrancès) que recentment també ha començat a introduir a la capital francesa les seves bicicletes en lliure servei, sense infraestructura fixa i amb una aplicació mòbil per gestionar el servei, localitzar la bicicleta més propera, desbloquejar-ne el sistema antirobatori, pagar pel recorregut (segons durada: probablement 0,50 € per mitja hora) i tornar-la a bloquejar.

Sembla que les companyies xineses han centrat la seva manera de fer en la llibertat quasi absoluta que suposa per al client dels seus sistemes de bicicletes compartides el fet de no haver de cercar una estació, ni de preocupar-se si hi trobarà places lliures per deixar el vehicle o si precisament en aquella estació n'hi haurà cap de disponible. D'altra banda, amb els sistemes xinesos només es paga quan s'utilitza la bicicleta, sense cap mena d'abonament mensual o anual.

Aquests dos factors podrien posar en risc el (suposat i autoproclamat) lideratge francès en aquesta modalitat de mobilitat urbana: certament, les flotes de bicicletes públiques compartides són una idea nascuda a Lió, l'any 2005, i d'aquí van passar a París (Vélib) i a pràcticament tota altra ciutat del món. Però la llibertat que permet la filosofia de "bicicleta flotant", d'accés lliure, sense infraestructura i sense abonament, pot donar el cop de gràcia als sistemes convencionals a què estem acostumats, també a casa nostra, i que de vegades veuen enterbolida la seva imatge per irregularitats en la concessió pública del servei.

Ofo, cal assenyalar, també ha començat a implantar-se a l'altra banda de l'Atlàntic. Concretament, a Washington DC, on competirà amb la flota de bicicletes públiques de la capital nord-americana, anomenada Capital Bike Share, i amb els vehicles de la companyia xinesa Mobike, esmentada en un altre apartat.

L'aterratge d'aquestes companyies a Washington s'explica per les dimensions i l'orografia de la ciutat, que la fan idònia per a les bicicletes, tot i que hi ha qui hi veu una certa voluntat simbòlica en el fet d'implantar-se al cor dels Estats Units, i ho interpreta en termes de guerra comercial soterrada entre les principals potències mundials. Precisament, en un moviment que pot semblar de proteccionisme, les autoritats del DC han frenat la pretensió inicial de Mobike i Ofo, que volien desplegar a la ciutat un total de deu mil vehicles, i que han vist reduïdes les seves expectatives a tot just quatre-centes bicicletes cadascuna, i en el marc d'un pla pilot, no de manera definitiva.

Empreses nord-americanes, com LimeBike (que ofereix tarifes d'1 $ per mitja hora d'ús, i que permet deixar la bicicleta on es vulgui) o Jump (que centra la seva estratègia en les bicicletes elèctriques, amb una tarifa de 2 $ per mitja hora), també volen implantar-se a Washington. Caldrà veure si hi han arribat a temps i si les seves tarifes i serveis sedueixen els usuaris.

Autors

Redactat per: Alfonso Martínez Jaume

Per saber-ne més: ofo, ofo [vídeo], Quartz, Studio Roosegaarde, South China Morning Post, 'Le Nouvel Observateur, La Vanguardia

Informació relacionada

• ofo
• ofo [vídeo]
• Quartz
• Studio Roosegaarde
• South China Morning Post
• Le Nouvel Observateur
• La Vanguardia