Itambe-00002a

Publicacions d'interès de fora del Departament.

• EUROPEAN ENVIRONMENT AGENCY. Climate change adaptation and disaster risk reduction in Europe – Enhancing coherence of the knowledge base, policies and practices. Copenhaguen: EEA, 2017. Publicació en línia. 172 p.
• CHESHIRE, James; UBERTI, Oliver. Where the Animals Go: Tracking Wildlife with Technology in 50 Maps and Graphics. Nova York: Norton, W.W. & Company, Inc., 2017. 192 p.

EUROPEAN ENVIRONMENT AGENCY. Climate change adaptation and disaster risk reduction in Europe – Enhancing coherence of the knowledge base, policies and practices. Copenhaguen: EEA, 2017. Publicació en línia. 172 p.

Davant dels esdeveniments climàtics i meteorològics (o connexos amb el clima i la meteorologia) cada cop més extrems que tenen lloc a Europa i arreu del món, cal reforçar els vincles entre els especialistes de l’adaptació al canvi climàtic i els especialistes de la reducció dels riscos de catàstrofe. Amb una cooperació més estreta, i amb una millor harmonització de les polítiques i les pràctiques que es duen a terme en els dos fronts, es podran reduir els efectes d’eventualitats climàtiques i meteorològiques extremes.

Aquesta és la idea bàsica que es desprèn de l’informe que presentem aquí, publicat per l’Agència Europea pel Medi Ambient (EEA): el reforç de la coherència de les accions, combinat amb l’aplicació de mètodes innovadors, poden millorar la manera com s’afronten aquesta mena d’esdeveniments catastròfics al nostre continent.

L’informe no es limita a avaluar les pràctiques actuals i l’estat de la qüestió, sinó que també posa l’accent en les eines innovadores emergents que diverses autoritats estatals, regionals i locals fan servir per lluitar contra els efectes dels esdeveniments climàtics o meteorològics. Al document s’aborden les estratègies enfront onades de calor, fortes precipitacions, inundacions fluvials, tempestes de vent, esllavissades, sequeres, incendis forestals, allaus, calamarsades i fenòmens marítims extrems (per sobreelevació meteorològica o derivada de la fosa de les masses de glaç). Abunden en l’informe els mapes i gràfics, tant històrics com prospectius, que ajuden a representar de manera reveladora els diversos factors ambientals analitzats a l’obra.

Segons Hans Bruyninckx, director executiu de l’EEA, la magnitud de la devastació provocada pels esdeveniments extrems a què ens referim ens demostra l’enorme cost que tenen la inacció, i les actuacions descoordinades, en matèria de canvi climàtic, tant pel que fa a l’adaptació com a la prevenció. Per mitigar els riscos inherents a aquests fenòmens cal assegurar accions eficaces i coherents abans, durant i després de les catàstrofes que es puguin escaure. L’informe mostra com els països europeus s’hi han començat a preparar, però encara resta molt a fer en allò referent a la concordança entre les diferents línies d’actuació encaminades a reduir els riscos o afrontar-los més bé. Aquesta millora de la resiliència, segons Bruyninckx, només s’aconseguirà harmonitzant les tasques dels especialistes que treballen en l’adaptació al canvi climàtic i els que ho fan en la reducció de riscos de catàstrofe.

Descarregueu-vos l'informe aquí.

CHESHIRE, James; UBERTI, Oliver. Where the Animals Go: Tracking Wildlife with Technology in 50 Maps and Graphics. Nova York: Norton, W.W. & Company, Inc., 2017. 192 p.

Els autors recullen en aquesta obra les dades de prop d’una cinquantena d’actuacions de seguiment geogràfic d’animals migradors i les reflecteixen en tot un seguit de mapes sorprenents.

Gràcies a l’ús de tecnologies com els radiotransmissors i els dispositius GPS en els darrers temps s’ha avançat força en la localització i seguiment geogràfic de la fauna salvatge i s’han pogut deixar enrere mètodes com el seguiment presencial, l'anellament, la recollida de mostres biològiques i la recerca de petjades. I precisament l’ús d’aquests nous sistemes ha permès troballes reveladores, com les que ens documenten els autors en el seu llibre.

A tall d’exemple, hi podem trobar la migració de les cigonyes: habitualment, a l’hivern, volen des d’Europa cap a l’Àfrica meridional, travessant el desert del Sàhara; però arran dels estudis de GPS duts a terme per la Secció d’Ornitologia de l’institut Max Planck l’any 2016, s’ha constatat que hi ha exemplars que han deixat de creuar el desert i s’acontenten d’aturar-se a Madrid o a Rabat. Sembla que han desenvolupat el gust pel menjar escombraria, i en troben a dojo als abocadors que jalonen la seva ruta habitual. Per què cal anar més lluny, doncs? (Podeu trobar l’estudi complet, sobre la migració monitoritzada de setanta exemplars juvenils de Ciconia ciconia originaris de vuit països europeus, aquí; d’altra banda, podeu observar a la imatge d’aquí baix la representació de les rutes de les vuit poblacions migradores analitzades, en un dels mapes de l’obra que ens ocupa: a notar, alguns exemplars de la ruta marcada en groc, provinents d’Alemanya, van decidir d’aturar-se a Rabat i no van travessar el Sàhara –com sí que feren, en canvi, altres exemplars, especialment els pertanyents als altres països d’origen.)

 

(© W.W. Norton)

  Així, podria semblar que les ciutats han esdevingut una mena de refugi alternatiu per a moltes espècies animals migradores; en alguns casos ha estat així, però en d’altres, en canvi, les urbs i les infraestructures que les envolten s’han convertit en autèntiques barreres: per exemple, d’uns anys ençà s’ha constatat que el declivi del puma a la Califòrnia meridional obeeix a l’omnipresència d’autopistes i urbanitzacions disperses que trinxen l’hàbitat natural de l’espècie: només el 41% de l’extensió de les àrees naturals de la zona presenten una connectivitat ecològica adequada, segons l’ONG The Nature Conservancy. Com a resultat de l’existència d’aquests obstacles, els pumes veuen limitats els seus moviments, cosa que afavoreix l’endogàmia i el consegüent afebliment dels exemplars i les poblacions. Les infraestructures i la taca urbana representen també, és clar, un perill directe per als animals, que poden morir atropellats, per exemple. A la imatge d’aquí baix podeu veure la representació cartogràfica que ofereix l’obra que ens ocupa sobre la qüestió dels pumes a la Califòrnia meridional: marcats com a rombes grocs, els intents reeixits de travessar l’autopista dels cinc exemplars monitoritzats.

 

(© W.W. Norton)

  També es pot produir una situació radicalment diferent: és el cas del seguiment d’animals salvatges dut a terme per diverses organitzacions ambientals a Kenya, en un intent per influir en les autoritats amb referència a la idoneïtat o no de futurs desenvolupaments urbans o a l’eventual creació de reserves naturals o passos de fauna. Vegeu aquí la representació cartogràfica que fa Where the Animals Go del seguiment que es va fer de diversos exemplars de babuí, mitjançant collars de radiotransmissió.

 

(© W.W. Norton)

  En una època en què el canvi global i el progressiu desenvolupament urbà modifiquen les rutes migratòries dels animals, o fins i tot les interrompen, adquireixen una nova rellevància les actuacions de rastreig i seguiment; si a més es poden fer arribar al públic d’una manera atractiva, com en aquest cas, s’obté una obra capaç de conscienciar la ciutadania sobre les interferències humanes que pateix la fauna arreu del món. Per exemple aquesta, Where the Animals Go.

Aconseguiu-la aquí.