De-la-Viesca et al 2017a

• Introducció
• Distribució dels punts de mesurament
• Funcionament dels punts de mesurament
• Publicació de les dades
• Autors

Introducció

La darrera pràctica innovadora que hem incorporat al BPI (Banc de Pràctiques d’Innovació del Departament) és al voltant de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica, també anomenada XVPCA.

La presència a l'aire de contaminants pot perjudicar la salut de les persones, afectar el medi ambient i, en definitiva, reduir la qualitat de vida; per això, conèixer l'estat de la qualitat de l'aire a les diferents zones del territori, la seva evolució en el temps i la seva variació en funció de les condicions meteorològiques és un dels objectius de la Generalitat de Catalunya.

La XVPCA és el sistema de detecció dels nivells de qualitat de l’aire o nivells d'immissió dels contaminants legislats del que s’ha dotat la Generalitat. Té una estructura piramidal amb la base formada pels punts de mesurament i el vèrtex amb el Centre Receptor i Coordinador de Dades.

Actualment el Centre Receptor i Coordinador de Dades, és la Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic. Com a Centre Receptor té les següents funcions:

• Vetllar pel compliment de la legislació
• Definir els criteris que regulen el funcionament de la xarxa
• Coordinar i supervisar els centres d'anàlisi
• Transmetre la informació generada als organismes que correspongui, d'acord amb la legislació europea d'intercanvi d'informació.

Per altra banda els Centres d'Anàlisi són els responsables de la generació, la transmissió i la validació de les dades relatives a la qualitat de l'aire dels punts de mostreig que tenen assignats.

Actualment, els organismes que actuen com a centres d'anàlisi a Catalunya són:

• Departament de Territori i Sostenibilitat
• Diputació de Barcelona
• Ajuntaments de Barcelona, Badalona, l'Hospitalet de Llobregat, Sabadell i Tarragona,
• Autoritat Portuària de Barcelona
• Central Tèrmica de Vandellòs (Alpic), Lafarge, Cemex Alcanar, Ciment Molins, Uniland Cementera S. A.
• AENA

Els punts de mesurament són aquells punts del territori on s'ubiquen els equips de mesura dels contaminants atmosfèrics, tant si són de tipus manual com automàtic.  A l’any 2016 havia 127 distribuïts per tot el territori de Catalunya.

 

                  

 

Distribució dels punts de mesurament

La determinació del nombre d'estacions necessàries per avaluar la qualitat de l'aire d'una zona i l'elecció dels seus emplaçaments és fonamental per a una bona interpretació del comportament dels contaminants. Els factors que es varen tenir en compte en el disseny de la xarxa són:

• El tipus i la distribució de les fonts emissores
• Les característiques meteorològiques de les zones
• Les característiques geogràfiques i orogràfiques
• La distribució dels receptors
• La demanda social
• La magnitud de la població afectada
• Els recursos especialment protegits o més vulnerables

Aquest tipus de disseny s'ha anat modificant per tal de respectar els nous criteris d'avaluació i gestió de la qualitat de l'aire establerts per la nova normativa europea i recollits al Reial Decret 102/2011, de 28 de gener, relatiu a la millora de la qualitat de l'aire.

 

                     

Mapa de les zones de qualitat de l’aire

  Dins aquest context normatiu cal dividir el territori en zones de qualitat de l'aire (ZQA) que tenen com a objectiu que les mesures que es fan en una zona siguin representatives de la qualitat de l'aire de tota l'àrea que la comprèn. Per això cal que la superfície que la forma sigui homogènia respecte a l'orografia, la climatologia, la densitat de població i el volum d'emissions industrials i de trànsit.

Dins de cada zona de qualitat de l'aire es poden identificar diferents àrees segons l'ocupació del sòl (nivell 1: àrees urbanes, suburbanes o rurals) i el tipus de fonts emissores (nivell 2: àrees de trànsit, industrials o de fons).

D'acord amb aquests criteris cada punt del territori pertany a una zona de qualitat de l'aire i està caracteritzat per un tipus d'àrea. Aquest fet comporta que per avaluar la qualitat de l'aire a Catalunya no cal mesurar tots els seus punts, sinó que d'acord amb la normativa és suficient disposar de dades per a cada tipus d'àrea dins d'una zona, ja que dues àrees del mateix tipus i dins una mateixa zona tindran nivells d'immissió equivalents.

   

Funcionament dels punts de mesurament

En cada punt de mesurament hi ha els equips de mostreig que capturen la mostra de la qual es mesura la concentració o nivell d'immissió d'un determinat contaminant.

Els equips manuals són aquells aparells que permeten obtenir una mostra en el lloc de mesurament, que posteriorment és analitzada en un laboratori especialitzat. El tipus de mostra i el tipus d'anàlisi duta a terme en el laboratori depenen del contaminant que es vulgui mesurar. Així doncs, els nivells d'immissió o nivells de concentració a l'aire dels contaminants no s'obtenen en temps real, es coneixen en un termini de temps posterior respecte al dia que s'ha pres la mostra. A més a més, els resultats ens informen, en general, de valors mitjans en un dia, els quals poden amagar valors punta que poden ser importants i que es donen en períodes de temps més curts.

Els equips automàtics (o analitzadors), tenen el gran avantatge que ells mateixos realitzen les anàlisis. Per tant, es fan automàticament i en temps real, és a dir, que els augments de contaminació es poden detectar instantàniament (no cal transportar les mostres al laboratori) i els resultats són tramesos directament al centre receptor de dades, la qual cosa permet una actuació molt ràpida en cas de que sigui necessari.

No obstant això, cal tenir present que no totes les substàncies es poden mesurar amb mètodes automàtics.  En l'actualitat, les tècniques d'anàlisi i els tipus d'aparells són molt nombrosos.

Aquests aparells (que mesuren SO2, NOx, CO, O3,...) aspiren aire a cabal constant durant un temps conegut. Aquest aire es fa passar per un filtre que reté les partícules i posteriorment per un sistema de detecció diferent per a cada tipus de contaminant que es desitja mesurar. Com que es coneix la quantitat d'aire que entra a l'equip de mostreig, es pot calcular la concentració del contaminant en qüestió. En tots els analitzadors hi ha una bomba d'aspiració que fa possible l'entrada d'aire i la sortida després de l'anàlisi.

 

  Els equips de mostreig automàtics han d'estar instal·lats en recintes amb temperatura interior més o menys constant. Aquests analitzadors proporcionen mesures cada minut les quals són integrades en períodes de 10 minuts o mitja hora.

Publicació de les dades

Les dades dels punts de mesurament automàtics es posen a disposició del públic a través d'una pàgina web en la qual es poden consultar les dades dels darrers sis mesos i amb una freqüència horària. Les dades no estan validades definitivament, o bé, per què  no han estat supervisades per cap tècnic o bé, per què només han estat prevalidades i estant pendents de la validació final. Aquestes es mostren mitjançant el següent aplicació:

http://dtes.gencat.cat/icqa/

  L'aplicació té les següents funcionalitats:

• Permet visualitzar les dades sobre un mapa i fer filtres per contaminants, tipus d'estacions, zones i municipis.
• Descarrega un fitxer per poder ubicar les estacions sobre el mapa i visualitzar-les amb el GoogleEarth.
• Dona informació de cada punt de mesurament (ja sigui la ubicació, els contaminants que s'hi mesuren o les dates durant les quals ha estat activa), obté les dades diàries de cada estació i mostra un gràfic dels nivells dels diferents contaminants durant un dia. Deixa triar les estacions per a fer el càlcul, en períodes setmanals, mensuals, trimestrals i anuals, i permet descarregar l'arxiu amb les dades històriques.

En cas de necessitar dades mesurades a les estacions en períodes de temps no disponibles a la web, pot enviar una sol·licitud d'informació a la Secció d'Immissions (aire_immissions.tes@gencat.cat) del Servei de Vigilància i Control de l'Aire

 

 

Autors

Redactat per: Xavier Guinart Primé, Eva M. Pérez Gabucio , David Pagès Farré i Patricia de la Viesca Cosgrove

Per saber-ne més: Xavier Guinart Primé i Eva M. Pérez Gabucio