Baulies Gil 2017a

jornada geocom al DTES

  Sota aquest títol es va celebrar la II Jornada Oberta de la Comissió d'Informació Geogràfica del DTES – Geocom, el passat 28 de novembre a la sala d’actes des del Departament, amb l’objectiu de posar en valor el potencial de la Informació Geogràfica (IG), per assegurar-ne un ús més decidit, tant en el sector públic com en el privat, en la presa de decisions d’impacte territorial. La jornada va comptar amb uns ponents de procedència ben diversa que van contribuir, amb els seus punts de vista particulars, a que aquesta esdevingués un èxit. La  iniciativa, que va sorgir de Geocom, ha estat liderada concretament per Mariàngels Trèmols i Maria Mercè Mas, i tant la moderació com les conclusions finals van córrer a càrrec de Xavier Baulies, responsable de Recerca i Innovació del DTES.

• Carles Carreras - La revolució de la IG, de la disciplina geogràfica a la globalització
• Alex Fernández - Com les noves eines de geolocalització han millorat les resposta dels serveis d’emergències
• Jaume Figueras - La revolució dels nous usos de la IG, la cartografia participativa
• Efrén Díaz – La IG com a recurs en les activitats jurídiques
• Carme Montaner - El repte de la preservació de la IG
• Ferran Miralles - L’ús de la IG en la presa de decisions de l’Administració
• Xavier Baulies - Conclusions (moderador de la jornada)
• Autors

Carles Carreras - La revolució de la IG, de la disciplina geogràfica a la globalització

Carles Carreras, catedràtic del Departament de Geografia Humana de la Universitat de Barcelona, ens parla de com ha anat evolucionant en el darrer segle, el tractament que s’ha fet de la informació geogràfica(IG). La revolució no està només en la innovació tecnològica sinó en veure el mapa com a un repositori d’informació tractada. Després de la Segona Guerra Mundial es produeix la revolució al món de la geografia. Alemanya és qui lidera el món en coneixements d’aquesta matèria, però al perdre la guerra aquest coneixement queda en l’oblit, i no es reprèn el fil fins als anys 60 quan els geògrafs anglesos agafen el relleu. Cap els anys 90 s’extrapola la teoria de Sistemes del món de la Biologia al món de la Geografia, el territori es veu ara com un conjunt de capes amb informació d’índole diversa que combinades entre elles proporcionen molt coneixement. Aquesta sistematització de la IG dona lloc als primers programaris de SIG (Sistemes d’Informació Geogràfica) provocant que a partir d’aquest moment la geografia passi de ser una disciplina només de l’àmbit dels geògrafs a una disciplina global. Aquesta ha estat la revolució.

Alex Fernández - Com les noves eines de geolocalització han millorat les resposta dels serveis d’emergències

Àlex Fernández és sotsinspector, cap de l’Àrea de Coordinació de Projectes SIP (ACSIP) de la Divisió de Sistemes d’Informació Policial dels Mossos d’Esquadra. Com a usuari de la IG va explicar amb diversos exemples com els avenços en el camp de la geolocalització i les comunicacions els estan ajudant a millorar els temps de resposta i també l’estratègia a seguir en les seves actuacions

Jaume Figueras - La revolució dels nous usos de la IG, la cartografia participativa

Jaume Figueras, professor associat a Enginyeria de Sistemes, Automàtica i Informàtica Industrial de la Universitat Politècnica de Catalunya ens va parlar de la cartografia participativa com un nou ús que se li està donant a la IG, i també de la necessitat de que les dades siguin obertes, és a dir que tothom hi pugui accedir de manera gratuïta. Per il·lustrar la seva presentació va presentar el cas de com gràcies a la plataforma Open Street Map els usuaris de tot el món van col·laborar per reconstruir la cartografia d’Haití durant els terratrèmols que va patir el país, i que va ser de molta utilitat per als equips d’emergències. Va ser un exemple de com crear i distribuir de manera oberta la IG.  Un altre exemple citat va ser l’Humanitarian Open Street Map, on a partir d’imatges aèries, la participació voluntària de la gent s’orienta a detectar poblats a llocs remots de l’Àfrica que ni governs ni empreses privades tenen interès a cartografiar, però que són de gran utilitat per a la tasca humanitària de Metges Sense Fronteres. Tots aquests projectes es poden realitzar gràcies a l’existència de dades obertes, sent aquest l’objectiu final dels tres agents  involucrats en la IG que haurien de treballar plegats per aconseguir-ho: societat, govern i món acadèmic.

Efrén Díaz – La IG com a recurs en les activitats jurídiques

Efrén Díaz, advocat  del bufet Mas y Calvet, ens va mostrar com la IG oficial basada segons l’estàndard INSPIRE pot ser determinant en la resolució de procediments judicials i administratius. Per il·lustrar-ho ens va presentar el cas d’unes inundacions que van afectar uns habitatges resultat d’una incorrecta urbanització i que van provocar quantiosos danys personals, materials i morals. Amb les primeres pluges els veïns ja van denunciar l’acumulació d’aigua al costat de les cases però l’Administració Local no va fer res per prevenir i/o evitar el perill de desbordament, i a la que va tornar a ploure es van produir les inundacions que van afectar a més de deu habitatges. Davant la tragèdia, els veïns van fer les corresponents reclamacions legals, i per cada cas es van fer els consegüents informes tècnics per detallar on havien tingut lloc els fets, com s’havien produït, quin mal va provocar el desastre i qui havia de respondre legalment. Això porta a un llarg procés administratiu i judicial que va durar més de set anys, on el resultat de l’anàlisi geoespacial va ser admès com a prova judicial, en tractar-se de dades oficials basades en la directiva INSPIRE. Els mapes d’inundabilitat, de perill i de risc d’inundació junt amb la informació topogràfica del sector urbanístic, els estudis geotècnics de la zona i la documentació administrativa de bombers, emergències i policia, van evidenciar que l’ajuntament demandat s’havia desentès del problema malgrat les advertències dels veïns i que es podia haver evitar si s’hagués canalitzat correctament, i per tant va ser condemnat a indemnitzar als veïns afectats.

Carme Montaner - El repte de la preservació de la IG

Carme Montaner, cap de la Cartoteca de Catalunya de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICCGC) ens va parlar de la complexitat inherent a les dades cartogràfiques i per tant de la dificultat que suposa la seva preservació. Entenent preservació al fet d’emmagatzemar la informació i que sigui servible en el futur. Malgrat l’existència de legislació per tal de preservar la documentació generada per l’Administració, amb la IG no s’ha fet. El que s’ha fet és que cadascú ha fet d’arxiver de la seva informació. En un principi, com a conseqüència de l’abaratiment del suport digital, es va optar per guardar-ho tot. Però el resultat d’això ha estat un problema, perquè amb el pas del temps hi ha molta informació que ara és inservible perquè no es pot llegir o bé es tracta d’informació que no estava prou documentada. Per tant l’esforç de preservar-ho tot no ha servit de res. La pregunta clau és saber què s’ha de preservar. Des de la cartoteca de l’ICGC s’han iniciat accions de cara a la preservació de documents:

• Accions de passat: van obtenir una llista amb totes les cintes antigues per fer neteja de la informació que no servia. Amb això van reduir en un 20% la informació a preservar.
• Accions de present: han establert el criteri de no guardar informació amb antiguitat superior a cinc anys.
• Accions de futur: amb el grup de recerca Grumets de la UAB creen un model de dades de preservació.

En el projecte de preservació haurien de participar tant els productors com els usuaris de la IG.

Ferran Miralles - L’ús de la IG en la presa de decisions de l’Administració

Per poder prendre decisions a partir de la IG cal que aquesta estigui ben classificada o categoritzada i que reflecteixi les tendències al llarg d’un període de temps, en comptes de mostrar únicament valors absoluts sobre el territori. Interessa tenir diferents visions del territori per a que els dirigents puguin prendre decisions. Miralles reivindica el fet de que molts estudis territorials que es fan al Departament no es queda com a coneixement que després es converteix en línies d’actuació sinó que és una informació que “passa” i no s’acaba assimilant.

Xavier Baulies - Conclusions (moderador de la jornada)

Fruit del debat i gràcies a la qualitat i diversitat de les aportacions dels ponents i del públic assistent, i amb l’objectiu d’agrupar les principals idees el moderador va proposar reunir en tres grans eixos les conclusions de la jornada:

• La constatació que la ‘democratització’ de la geoinformació, i per tant del seu ús massiu i generalitzat per part dels usuaris, no necessàriament especialitzats, s’ha produït en bona part gràcies a una confluència tecnològica. S’han desenvolupat noves aplicacions i serveis que han resolt el problema de combinar en temps real tres elements fonamentals de la mobilitat intel·ligent: el geoposicionament, la comunicació i l’accés eficaç a la informació. En aquest context, de compatibilitat i d’integració tecnològica, la informació cartogràfica ha esdevingut un component determinant de gran valor. El desenvolupament de futures aplicacions competitives, en aquest nou paradigma de la mobilitat, no és factible si no es disposa d’una informació territorial actualitzada i de qualitat. Aquest doble paper d’element limitant i d’element constructor, en un context de confluència tecnològica, obre sens dubte una perspectiva positiva de creixement de la demanda de la geoinformació de base, i de noves oportunitats per generar coneixement territorial de valor afegit.

 

• La necessitat d’anar més enllà la monitorització de dades per tal de generar més valor a partir de la geoinformació. Disposar de bona cartografia descriptiva i constatativa, no només puntual en el temps sinó també dinàmica, és fonamental com a punt de partida, però no és suficient; cal produir una nova cartografia més valorativa i que en la pràctica esdevingui més útil per a la presa de decisió i, per tant, per a l’actuació territorial. Aquest potencial passa per el desenvolupament de processos i mètodes que, a partir de dades (simples registres de la realitat), siguin capaços de construir nou valor de coneixement territorial. En aquest sentit també és imprescindible que els responsables de les polítiques sectorials amb component territorial facin més explícites les seves hipòtesis, preguntes o plantejaments d’actuació, i que identifiquin quins valors concrets cal analitzar per tal de desenvolupar respostes i models més intel·ligents.

 

• L’oportunitat de conferir valor jurídic a la geoinformació, especialment en el seu format digital, és un dels grans reptes actuals per ampliar el paradigma cartogràfic. Desenvolupar el concepte de ‘registre cartogràfic digital amb valor jurídic’, més enllà de la delimitació territorial i cadastral que ja el tenen, obre noves oportunitats als centres i agències de producció de cartografia pública. També té implicacions en les estratègies de preservació de la geoinformació. Què s’ha de preservar i per a què? sabent que preservar consumeix recursos, però tenint en compte que una ‘geoteca’ es converteix en una oportunitat de negoci si, entre altres, l’hi incorporem el valor de la reutilització i de registre jurídic.

 

Proposta de premi de creativitat i innovació cartogràfica

Per tancar l’acte el moderador va anunciar la proposta de premi de creativitat i innovació cartogràfica. Una iniciativa sorgida dintre de Geocom durant les reunions prèvies d’organització d’aquesta jornada per potenciar-ne els propis objectius, i que va ser compartida amb l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya i recolzada des del primer moment.

Objectiu: desenvolupament de productes finals cartogràfics innovadors, ja sigui per la metodologia emprada com pel valor aportat de coneixement o de comunicació.

Elements d’avaluació que es tindran en compte: rigor científic, accessibilitat d’ús i qualitat estètica.

Possibles temes i línies d’interès:

• Detectar tendències territorials
• Generar noves visions i lectures del territori
• Coneixement/Ciència en xarxa a través de la cartografia col·laborativa
• From pattern to process:
  • Descobrir processos a través dels patrons espacials
  • Plantejament d’hipòtesis i estratègies territorials
• Nous àmbits de negoci i d’ús de la geoinformació (e.g. valor/ús jurídic de la GI)

El mapa com a eina de comunicació i representació de realitats (crear experiència, coneixement, controvèrsia...)

Autors

Redactat per: Xavier Baulies i Cristina Gil