(Created page with "<ul><li>Objectiu</li> <li>Àmbit d’estudi</li> <li>Resultats de les simulacions del model MPI</li> <li>#bloc4|Estocs de carboni dels bosco...") |
|||
| (One intermediate revision by the same user not shown) | |||
| Line 20: | Line 20: | ||
| − | [[Image: | + | [[Image:Naya_Torre_2017g-CREAF-i-OCCC-boscos-i-mitigacio-Imatge_1_noticia_21_CREAF.jpg_1671623820.jpg|center|347px|boscos i mitigació del canvi climàtic]] |
| − | [[Image: | + | [[Image:Naya_Torre_2017g-CREAF-i-OCCC-boscos-i-mitigacio-Imatge_2_noticia_21_CREAF.jpg_1568059120.jpg|center|230px|quatre famílies d’escenaris]] |
| Line 33: | Line 33: | ||
| − | [[Image: | + | [[Image:Naya_Torre_2017g-CREAF-i-OCCC-boscos-i-mitigacio-Imatge_3_noticia_21_CREAF.jpg|center|px|Imatge_3_noticia_21_CREAF]] |
| Line 57: | Line 57: | ||
| − | [[Image: | + | [[Image:Naya_Torre_2017g-CREAF-i-OCCC-boscos-i-mitigacio-Imatge_4_noticia_21_CREAF.jpg|center|px|Imatge_4_noticia_21_CREAF]] |
En aquesta anàlisi s’observa que el pi roig, el pi negre i el pi blanc, tot i que són espècies amb característiques força diferents, presenten un patró similar en què no s’observen canvis significatius en l’estoc de carboni a partir del 2020, tot i que la tendència és de descens. El pi pinyer és, entre les coníferes, la que sembla que patirà un descens més pronunciat en el seu estoc a partir de la dècada del 2020, molt similar entre els dos escenaris. Pel que fa a l’alzina no presenta un descens acusat de l’estoc. Els roures mediterranis, amb estratègies i adaptacions pròpies de la regió, tampoc presenten grans disminucions. Ara bé, els roures temperats, propis de climes més humits, sembla que patiran un important descens en l’estoc a partir del 2010-2020. En canvi el faig, sorprenentment, sembla no patir cap efecte negatiu ni a l’escenari A2, ni al B2, fins i tot augmentaria una mica els estocs sota aquests escenaris. | En aquesta anàlisi s’observa que el pi roig, el pi negre i el pi blanc, tot i que són espècies amb característiques força diferents, presenten un patró similar en què no s’observen canvis significatius en l’estoc de carboni a partir del 2020, tot i que la tendència és de descens. El pi pinyer és, entre les coníferes, la que sembla que patirà un descens més pronunciat en el seu estoc a partir de la dècada del 2020, molt similar entre els dos escenaris. Pel que fa a l’alzina no presenta un descens acusat de l’estoc. Els roures mediterranis, amb estratègies i adaptacions pròpies de la regió, tampoc presenten grans disminucions. Ara bé, els roures temperats, propis de climes més humits, sembla que patiran un important descens en l’estoc a partir del 2010-2020. En canvi el faig, sorprenentment, sembla no patir cap efecte negatiu ni a l’escenari A2, ni al B2, fins i tot augmentaria una mica els estocs sota aquests escenaris. | ||
| − | [[Image: | + | [[Image:Naya_Torre_2017g-CREAF-i-OCCC-boscos-i-mitigacio-Imatge_5_noticia_21_CREAF.jpg_1487010413.jpg|center|212px|Estocs per espècies]] |
Latest revision as of 08:35, 13 May 2019
- Objectiu
- Àmbit d’estudi
- Resultats de les simulacions del model MPI
- Estocs de carboni dels boscos de Catalunya. Estocs per hectàrea (t C/ha)
- Estocs d’evapotranspiració real
- Autors
Contents
Objectiu
L’estudi C-Bosc. Estocs de carboni i capacitat d’embornal dels boscos a Catalunya, fet l’any 2014 pel CREAF, amb la col·laboració de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic, tracta, d’una banda, la situació actual dels boscos en quant al total de CO2 ja fixat (els estocs actuals) i la capacitat de fixació de nou carboni (la capacitat d’embornal) i, de l’altra, fa una projecció fins a l’any 2050 del paper dels boscos catalans com a embornals de CO2.
Predir quina serà la capacitat d’embornal dels boscos de Catalunya del 2000 al 2050 tenint en compte els diferents escenaris socioeconòmics i segons el model climàtic ECHAM4 que és un model climàtic utilitzat per l’IPCCC i permet fer simulacions del clima futur.
L’IPCC ha descrit també quatre famílies d’escenaris (A1, A2, B1 i B2) segons el tipus de desenvolupament econòmic, demogràfic i tecnològic que es produeixi. Cadascun representa els efectes derivats d’un escenari concret d’emissions de gasos amb efecte hivernacle. Per aquest informe s’han escollit els escenaris A2 i B2.
L’escenari A1 és el més sever i representa els efectes sobre el clima d’un creixement econòmic i demogràfic elevat amb un augment de l’escalfament global mitjà al final de segle de 3,5 graus respecte del període 1980-2000. L’escenari B2 és el més optimista, i proposa solucions locals a la sostenibilitat econòmica, social i ambiental, amb un creixement demogràfic, econòmic i tecnològic menys ràpids i més variats, i amb un augment previst de la temperatura de 2,4 graus.
Àmbit d’estudi
Comprèn la part forestal arbrada (els boscos en sentit estricte) i les zones forestals en termes més globals (tant arbrades com no arbrades) de Catalunya, que segons l’MCSC (3a edició, 2005) suposa: 1.347.278,2 ha de bosc i en considerar també la superfície coberta de prats i matollars arribaria a un total de 2.057.462,4 ha.
Resultats de les simulacions del model MPI
Tot i que els valors de les taules i dels gràfics estan expressats en CO2 capturat per tal de facilitar-ne la comparació amb altres fonts de dades, és important aclarir que la forma en què el carboni s’emmagatzema als arbres no és CO2. En el procés de fotosíntesi el CO2 juntament amb l’aigua reaccionen per donar una molècula de carbohidrats, la glucosa, que és la que queda emmagatzemada als arbres:
6 CO2 + 12 H2O + llum -> C6H12O6 + 6 O2 + 6 H2O
Tradicionalment quan es parla de boscos com a embornals es fa servir la unitat de C i es parla, doncs, d’embornals de carboni.
Estocs de carboni dels boscos de Catalunya. Estocs per hectàrea (t C/ha)
Estocs en milions de tones de Carboni
Es desglossen els estocs totals i els estocs per espècie en tones per hectàrea. Per calcular els estocs absoluts dels boscos de Catalunya fins al 2050, s’han multiplicat els estocs per hectàrea per la superfície forestal arbrada a Catalunya i s’han creuat també per espècies, seguint la classificació següent:
En aquesta anàlisi s’observa que el pi roig, el pi negre i el pi blanc, tot i que són espècies amb característiques força diferents, presenten un patró similar en què no s’observen canvis significatius en l’estoc de carboni a partir del 2020, tot i que la tendència és de descens. El pi pinyer és, entre les coníferes, la que sembla que patirà un descens més pronunciat en el seu estoc a partir de la dècada del 2020, molt similar entre els dos escenaris. Pel que fa a l’alzina no presenta un descens acusat de l’estoc. Els roures mediterranis, amb estratègies i adaptacions pròpies de la regió, tampoc presenten grans disminucions. Ara bé, els roures temperats, propis de climes més humits, sembla que patiran un important descens en l’estoc a partir del 2010-2020. En canvi el faig, sorprenentment, sembla no patir cap efecte negatiu ni a l’escenari A2, ni al B2, fins i tot augmentaria una mica els estocs sota aquests escenaris.
Estocs d’evapotranspiració real
La capacitat d’embornal, mesurada com el canvi en l’estoc de C, es calcula com la diferència mitjana anual entre els estocs entre dos moments determinats dividit pel període transcorregut. Aquesta capacitat d’embornal també és el balanç entre l’augment degut al creixement i la incorporació de nous individus i les pèrdues per mortalitat i els aprofitaments. Si aquesta diferència és positiva el bosc es manté com a embornal de C, i segresta CO2 de l’atmosfera, mentre que si aquesta diferència és negativa, els bosc es converteix en emissor net de CO2. No obstant, la mesura de la capacitat d’embornal d’aquest model de simulació és parcial perquè no té en compte el compartiment arbori.
La capacitat d’embornal pel control es manté al llarg del temps, mentre que per als escenaris A2 i B2 té patrons diferents, però ambdós a la baixa. En els dos casos, la capacitat d’embornal es manté per sobre de zero fins al 2050. En el cas de les parcel·les forestal no arbrades, inicialment els valors són molt baixos, però en tots els casos s’experimenta un pronunciat augment, sobretot pel control. En el cas de l’escenari A2 hi ha una aturada en la capacitat d’embornal entre la dècada 2010-2020 i la 2030-2040, quan torna a augmentar. L’escenari B2 va augmentant més gradualment.
Autors
Redactat de la noticia: Albert Naya i Marga Torre
Per saber-ne més: Albert Naya
