Martinez 2017ad

Presentem a continuació dues actuacions d’edificació dutes a terme a Cisjordània i a Gaza que (per diferents motius) obren possibilitats alternatives en les maneres de construir, tant pel que fa al disseny com als materials.

• Cisjordània: Stonematters
• Gaza: reconstrucció amb perpanys ecològics
• Autors

Cisjordània: Stonematters

A prop de la ciutat de Jericó, als territoris palestins de Cisjordània, s'alça des del mes de març d'enguany el prototip Stonematters, dissenyat i construït per l'estudi d'arquitectura AAU Anastas, amb seu a Betlem, amb la col·laboració del Laboratoire Géométrie, Structure et Architecture (GSA) de l'École Nationale Supérieure d'Architecture Paris-Malaquais.

Es tracta d'una volta de 62 m² de superfície que fa ús de l’estereotomia de la pedra tallada. La canòpia té una llum de 7 m, i s’ha executat amb pedres (un total de tres-centes, de 12 cm de gruix) que, entrellaçades, conformen l’estructura. D’acord amb el laboratori GSA, encarregat de la morfologia estructural d’Stonematters i del disseny de l’estereotomia detallada de cada peça, tallada individualment, la forma aconseguida no s’havia vist mai en construccions de pedra sense ciment (ja que cal assenyalar que cadascuna de les pedres que conformen Stonematters presenta quatre cares inclinades que li permeten anar encaixant amb la resta).

Stonematters va ser construït entre novembre de 2016 i març de 2017, amb el treball d’operaris i indústries locals. Durant les tasques d’edificació es va fer servir un model invertit de poliestirè muntat sobre bastides de fusta: un cop recobert el model amb les peces corresponents de pedra, se’n va anar retirant el suport fins que es va poder confirmar la capacitat autoportant de l’estructura definitiva.

La volta se situa en una zona perifèrica de la ciutat, i hauria de constituir la primera peça d’un futur centre per als artistes i escriptors de l’àrea de Jericó, en un intent de posar en valor uns terrenys fins ara abandonats. Aquesta infraestructura cultural consistirà, si es compleix allò previst, en dotze estructures semblants a la volta ja inaugurada, amb idèntica tècnica constructiva, i connectades entre si.

El projecte vol recuperar la utilització de la pedra com a material de construcció, que era molt freqüent en el passat en aquella zona atesa l’abundància de matèria primera, però que cada cop més ha anat quedant relegada a funcions merament decoratives. En aquest sentit, la canòpia s’inspira en els arcs i les cúpules de pedra, elements arquitectònics freqüents a Palestina.

Stonematters té també una vocació de preservació cultural: pretén ajudar a mantenir vigents i actualitzats els coneixements i les metodologies emprades a la regió històricament en el camp de l’edificació en pedra, abans no es perdin del tot. La combinació de materials i tècniques de tall pròpies de la zona amb l’aplicació del disseny assistit per ordinador, en allò referent al disseny de l’estereotomia detallada de les peces, respon a una certa voluntat de maridar allò local amb allò global.

Vegeu tot seguit algunes imatges de l'estructura Stonematters:

 

(© AAU Anastas)

 

(© AAU Anastas)

 

(© AAU Anastas)

 

(© AAU Anastas)

 

(© AAU Anastas)

Gaza: reconstrucció amb perpanys ecològics

Per respondre a la penúria de ciment que frena la reconstrucció del territori palestí de Gaza des que l’any 2006 el Govern d’Israel hi imposà el bloqueig, Majd Mashhrawi, una jove de la zona, llicenciada en enginyeria civil, ha desenvolupat durant els darrers tres anys una varietat de perpany fabricat a partir de cendra de carbó i de fusta. En la concepció originària del producte també hi va participar l’enginyera Rawan Abdellatif, que posteriorment es va despenjar del projecte.

Va ser a l’agost de 2014, poc després que bombardeigs israelians malmetessin o destruïssin prop de disset mil edificis i deixessin al carrer unes cent mil persones (dades de la ONU), quan Majd Mashhrawi va començar a desenvolupar el producte (cal recordar que encara avui hi ha a Gaza multitud d’edificis en ruïna completa i els seus propietaris no disposen d’accés als materials bàsics per reconstruir-los, com ara sorra o grava, totes dues importades, val a dir que en quantitats molt insuficients, des d’Israel).

Va ser per això que Majd Mashhrawi es va fixar en materials alternatius a la sorra: cada setmana, les fàbriques d’asfalt de Gaza produeixen 6 t de cendres com a resultat de la combustió de carbó i de fusta per a la generació d’electricitat, i l’enginyera hi va veure una oportunitat per posar remei a la crisi de l’edificació del territori palestí i, de pas, a la manca de reciclatge d’aquests materials a Gaza.

 

(Foto per gentilesa de Majd Mashhrawi)

  El perpany ideat per la jove, anomenat Green Cake, ha donat resultats positius, comparables als dels maons de ciment ordinari, en els diferents assajos a què ha estat sotmès (compressió, caiguda, foc, humitat...), i en la construcció d’un mur pilot bastit amb un miler d’aquests maons de cendra. Com a avantatge, la seva promotora fa esment del seu cost, un 25% inferior al dels de ciment fet amb sorra; i també en menciona el pes, tot just la meitat. Pel que fa a l’enduriment de Green Cake, s’aconsegueix amb vapor, no en forn, cosa que també els abarateix i en facilita la fabricació.

Resta per veure, però, si aquesta mena de maons ecològics resistiran bé el pas del temps. La seva creadora creu que en principi la durabilitat de Green Cake no hauria de ser cap problema, atesa l’escassa reactivitat química entre les substàncies que el componen.

 

A l'espera de l'eventual obertura de la fàbrica de Green Cake, la producció dels maons de cendra ocupa deu persones, que hi treballen de manera semiartesanal (foto per gentilesa de Majd Mashhrawi)

  Sigui com vulgui, els perpanys de cendra de Majd Mashhrawi ja han captat l’atenció de diversos certàmens i concursos internacionals, com ara l’Index Award 2017 de Copenhaguen, de disseny, on el projecte ha estat un dels nominats en la categoria d’edificació. D’altra banda, la jove enginyera treballa actualment en la patent del seu producte, i ha participat recentment en les estades de creació d’empreses Our Generation Speaks, que tenen lloc prop de Boston, i la finalitat de les quals és estrènyer els vincles i la cooperació entre joves israelians i palestins mitjançant iniciatives empresarials en comú.

Entre els projectes immediats de la impulsora de Green Cake hi ha actualment l’obertura d’una fàbrica de perpanys de cendra (que podria servir per alleugerir les taxes d’atur a Gaza, superiors al 40%), i l’exportació del concepte Green Cake al territori palestí de Cisjordània.

 

L'aspecte dels perpanys de cendra no difereix gaire del dels maons fets amb ciment a partir de sorra utilitzats habitualment (foto per gentilesa de Majd Mashhrawi)

 

Autors

Redactat per: Alfonso Martínez Jaume

Per saber-ne més: AAU Anastas, Fast Company, Middle East Eye

Informació relacionada

• AAU Anastas
• Fast Company
• Middle East Eye