Torre 2017i

• La Jornada
• Energia neta per a tots els europeus. Ferran Tarradellas, director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona i responsable de la política energètica per al conjunt de l’Estat.
• Programa d’impuls a la generació d’energia solar a Barcelona. L’increment de la generació energètica renovable i local. Cristina Castells. Ajuntament de Barcelona.
• Energies renovables. Necessitat i oportunitat, i més per a Espanya. Domingo Jiménez Beltrán. President de la Fundació Renovable.
• César Vea Espinosa. Autor d’un curtmetratge dedicat a la inseguretat jurídica en el sector.
• Piet Holtrop. Director d’ Holtrop. Transaction and business law.
• Peter Droege. President d’Eurosolar (Associació Espanyola d’Energies renovables).
• Aida Villa. GreenPeace. Responsable de la campanya del clima per a les Nacions Unides.
• Òscar Gómez. Solar Profit. Autoconsum. Per què és tan difícil implantar l’autoconsum?
• José Mº González Moya. La Importància de l’energia solar. Director general de l’Asociación de Empresas de Energías Renovables (APPA).
• Eduardo Moreda. La importància de l’energia solar en la indústria i les llars. Visió del sector productor. Sub-director de Regulació de la Generació, Mercat i Gas d’Endesa.
• Antonio Cerrillo. La importància de l’energia solar a la indústria i les llars. Per què és tan difícil implantar energies renovables? Redactor de La Vanguardia.
• Autors

La Jornada

La inauguració de la Jornada va anar a càrrec del conseller del DTES, Josep Rull, juntament amb el rector de l’UB, Joan Elias, el president de Cellers Torres, Miguel A. Torres i Tomàs Molina el qual també és el director científic de les jornades ambientals. Dins de l'UB, és Alumni UB qui lidera aquest event.

Energia neta per a tots els europeus. Ferran Tarradellas, director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona i responsable de la política energètica per al conjunt de l’Estat.

Davant dels escenaris de reserves de petroli i gas que es poden veure en les imatges següents

 

 

  el ponent planteja la potència que Europa pot tenir en el camp de les energies renovables:

 

la qual cosa també suposa reptes i oportunitats en els àmbits de la modernització de l’economia i la creació de nous tipus de llocs de treball, que la UE passi a ser un líder en energies renovables i situar l’eficiència energètica com a fil conductor de les noves tecnologies i la indústria; així mateix, cal garantir una transició socialment justa en què les regions, les ciutats i els consumidors tinguin un paper actiu.

Les noves passes que cal donar per assolir aquests objectius són:

• Que l’UE implementi els acords de Paris en canvi climàtic.
• Adoptar l’estratègia en mobilitat de baixes emissions.
• Accelerar la innovació en energies netes.
• Reforçar l’entorn propici de l’UE per la transició a una economia neta.

Programa d’impuls a la generació d’energia solar a Barcelona. L’increment de la generació energètica renovable i local. Cristina Castells. Ajuntament de Barcelona.

L’Ajuntament de Barcelona té com a objectiu impulsar la màxima generació energètica renovable i local (autoproducció) a escala de l’Ajuntament i en l’àmbit de la ciutadania: recuperar la confiança i demostrar que els projectes són possibles. En aquest sentit, és necessari potenciar la generació d’energia elèctrica en terrats i cobertes particulars i municipals, i a l'espai públic i repotenciar l’energia solar tèrmica. Aquest són objectius que es persegueixen en el desenvolupament de la mesura de govern de transició cap a la sobirania energètica.

L’objectiu és assolir nivells de màxima autoproducció i autoconsum i, per tant, caldrà desenvolupar i posar a l’abast de tothom:

• els criteris tècnics i de gestió més adequats per tal de facilitar l’operativitat i el manteniment,
• la implicació dels agents del sector i
• les fórmules econòmiques que permetin aquesta maximització en el desenvolupament de noves instal·lacions de generació.

  Amb el  Programa d'impuls a la generació d'energia solar a Barcelona es pretén:

• Incorporar generació en les cobertes i terrats de la ciutat, tant públics com privats.
• Incorporar generació energètica en l’espai públic, reconvertir o col·locar elements urbans que es transformin en generadors d’energia.

  El desplegament del Programa d’impuls a la generació solar a Barcelona suposarà incorporar més de 3,5 MWp de potència instal·lada de fotovoltaica, el que implica incrementar un 20% la potència fotovoltaica existent a la ciutat l’any 2015, que era prop de 12,4 MWp.

 D’entre totes les mesures exposades en destaquem les cobertes o espais privats amb inversió pública amb les accions a desenvolupar següents:

• Identificar les mitgeres que estan incorporades dins del Pla de mitgeres (IMPU).
• Desenvolupar els convenis corresponents amb els tercers privats (comunitats de veïns, etc.) per fer efectiva la cessió per a l’ús de l’espai i pactar condicions.
• Desenvolupar i executar els projectes.

Energies renovables. Necessitat i oportunitat, i més per a Espanya. Domingo Jiménez Beltrán. President de la Fundació Renovable.

Encara que l’escenari del canvi climàtic no fos una realitat caldria canviar el model energètic i el de desenvolupament. Per això el canvi climàtic ens ha donat raons per fer-lo com més aviat millor i dràsticament.  A la vegada que aquest canvi,  en particular, la nova política energètica, pot ser un element impulsor i dinamitzador del necessari canvi de paradigma vers un progrés sostenible. El ponent estableix la comparativa següent: de la mateixa manera que l’edat de pedra no es va acabar per l’esgotament de les pedres, sinó perquè hi havia una alternativa millor, la dels combustibles fòssils ha d’acabar perquè hi ha un nou sistema energètic 100% renovable que és factible i avantatjós. Un exemple és la baixada de preus de l’emmagatzematge residencial a Alemanya.

Tot i així, tot apunta que Espanya perd el tren de les renovables, ja que si el 90% de la nova potència instal·lada a Europa  el 2016 és renovable (21.100 MW) , una comparativa feta amb l’eòlica a Espanya és de 38MW mentre que és de 5.443 a Alemanya. El ponent també fa referència a un discurs del president d’EUA, l’any 2010, en què diu que el país que sigui capaç de desenvolupar i comercialitzar amb èxit energies netes, aconseguirà el lideratge mundial del segle XXI. Ara bé, tot apunta que les iniciatives més revolucionàries en aquest àmbit es duen a terme en algunes ciutats: Copenhaguen- CO₂ neutral en 2025 o Hamburg que en 20 anys vol ser una ciutat lliure de cotxes.

La Fundació Renovables proposa set principis d’actuació:

1. L’energia com a bé bàsic i escàs.
2. Sostenibilitat del model sota un punt de vista mediambiental, econòmic i social.
3. Eficiència i energies renovables com a eixos fonamentals.
4. Situar el consumidor en el centre del sistema.
5. Fiscalitat per a un model desenergitzat, desmaterialitzat i sobre la base de renovables.
6. Transparència i bona governança.
7. Fomentar una nova cultura de l’energia.

  En números:

El ponent addueix que si Alemanya pot fer amb menys potencial i raons, per què Espanya no? Tenint en compte que Espanya, amb la seva potència en eòlica i fotovoltaica el 2030, duplicaria la seva generació amb renovables.

César Vea Espinosa. Autor d’un curtmetratge dedicat a la inseguretat jurídica en el sector.

César va fer un curtmetratge de 20 minuts, ‘El camino del sol’, en el qual  reflecteix mitjançant diverses entrevistes amb els afectats la insòlita situació que ell descriu com dos governs d’Espanya, de diferent signe polític, es van unir per enganyar i portar a la ruïna a 62.000 famílies.  L’actor comenta que ell va invertir més d’un milió d’euros en el Pla de foment a aquest tipus d’energia que va endegar el govern de Zapatero en 2007. Amb l’arribada a la crisi, els ajuts es van retallar i va acabar amb la pujada d’impostos que va determinar el Govern de Rajoy i, en moltes ocasions, amb la il·legalització de les plantes, cosa que va provocar l’esmentada ruïna que el Sr. Vea avalua en 25.000 milions d’euros d’inversió de famílies que mai van tornar a recuperar.

Piet Holtrop. Director d’ Holtrop. Transaction and business law.

El Sr. Holtrop exerceix com a advocat en energia renovable a Espanya des de principis del 2000 i és un referent en el sector de les energies renovables. Actualment defensa més de 3.500 instal·lacions de diferents tecnologies renovables propietat de particulars i empreses. En la seva ponència defensa el fet que, a hores d’ara, sembla impossible retornar el que han perdut als seus clients afectats, però pot passar el que ja s’ha establert amb les clàusules sòl de les hipoteques.

Peter Droege. President d’Eurosolar (Associació Espanyola d’Energies renovables).

El ponent posa l’exemple d’Alemanya on moltes regions ja tenen plans en desenvolupament per moure’s cap a les energies no fòssils a les comunitats que han anat evolucionant i el seu valor i ha passat de 6,7 bilions d’euros del 2009 a 8,9 bilions al 2011 i es preveu assolir 13,2 bilions el 2020. Durant aquest any també  es vol assolir el mateix objectiu que Copenhagen, neutralitat en carboni pel  que fa a l’àmbit municipal.

Esmenta l’exemple del Pla director urbà de Berlin, que es va desenvolupar el 2004 i estava adreçat a determinar els potencials solars dels diferents barris de la ciutat. En aquest Pla es van identificar 20 tipus de barris, cadascun amb un potencial solar determinat per la seva història, estructura i utilització. Aquest potencial es calcula emprant, entre altres variables,  el gradient i  la relació amb el que proporcionaria el terra nu.

 

  A escala global, les xifres continuen augmentant. Així, la inversió total en renovables el 2015 va pujar a 286 dòlars, un augment del 5% respecte de l’any anterior. A més, pel que fa a la capacitat de generació d’energia,  el 2015 22 països tenien suficient capacitat en fotovoltaica per assumir l’1% de la demanda en electricitat, fins i tot hi ha països que la superen àmpliament, com ara Itàlia amb el 7,8%, Grècia amb el 6,5% i Alemanya amb el 6,4%. Pel que fa a l’eòlica, l’augment de l’any 2015 va representar afegir un 63 GW, la qual cosa dóna lloc a una capacitat total de 433 GW. En particular, a la que es genera al mar, 3.4 GW es van afegir en el mateix període a les xarxes de distribució.

Pel que fa a l’accés a l’energia renovable distribuïda (DRE) hi ha poca informació disponible, però continua creixent, ja que els 44 milions de generació d’aquestes petites instal·lacions fora de la xarxa elèctrica convencional ja representen un mercat anual de 300 milions de dòlars i ja són 70 els països que tenen programes de suport a aquests tipus de generació d’energia. Són negocis innovadors que continuen en expansió i ja hi ha diverses polítiques de suport a aquest tipus de generació energètica.  Aquests tipus de negocis van ser responsables, l’any 2015, d’un creixement del 5% en els llocs de feina que generen, en particular a la Xina, Brasil, EUA i l’Índia.

L’estimació és que els llocs de treball directes i indirectes que crea l’industria de les energies renovables suposen 8,1 milions.

Pel que fa a la creació de les comunitats d’energia renovable, tot i que limitades, a Europa ja es disposa de més de 2.800 cooperatives d’energia, de les quals 772 hi són a Alemanya i 500 a Holanda. Per concloure, va mostrar el mapa de la producció fotovoltaica a Alemanya al llarg de l’any 2016 -que es mostra a baix- i va remarcar que només un equitatiu, transparent i simple tipus impositiu per injectar energia a la xarxa farà progressar la innovació en aquest àmbit amb totes les millores socials i ambientals que d’això se’n derivarien.

Aida Villa. GreenPeace. Responsable de la campanya del clima per a les Nacions Unides.

La seva ponència es va centrar en la dificultat que els preus de l’energia es puguin ajustar a les necessitats socials a Espanya, un país en què les companyies energètiques fan servir l’estratègia de fitxar alts càrrecs un cop han finalitzat la seva etapa administrativa.  La Sra. Villa denúncia la connivència de les administracions i les grans empreses del sector energètic.

Òscar Gómez. Solar Profit. Autoconsum. Per què és tan difícil implantar l’autoconsum?

El ponent addueix que són tres els principals motius de l’enunciat de la seva ponència: l’impost al sol, la mala premsa i la complexitat normativa. Efectivament, l’energia més barata del planeta es la d´Índia, que l’ha portat fins als 33€ MWh. A Catalunya el cost convencional és aproximadament de 90€ MWh. Si considerem que amb les actuals condicions tecnològiques el cost de la fotovoltaica seria 25,7 € MWh, aplicant l’impost al sol d’11,7 € MWh, quedaria un total de 37,4 € MWh. Així doncs, l’impost, tot i que el ponent el considera excessiu, no seria el principal obstacle, més aviat optaria per la complexitat de la norma que la fa difícil d’interpretar fins a les delegacions d’Indústria. Per tant, sovint es defalleix davant de l’excessiva burocràcia i la lentitud de les companyies elèctriques que són les responsables dels tràmits. També s’ha de tenir molt en compte la mala premsa amb notícies com ara “‘Atrapats’ en el rebut de la llum: fi a l’autoconsum com a alternativa a les elèctriques”. O bé la publicada a Cinco Días: “ De l’impost del sol a l’espiral de la mort’ o a Intereconomia.com: “L’energia fotovoltaica a Espanya fa aigües per la inseguretat jurídica”.

José Mº González Moya. La Importància de l’energia solar. Director general de l’Asociación de Empresas de Energías Renovables (APPA).

El ponent descriu com des del 2005, quan pocs eren els països que tenien polítiques d’incentius a renovables, s’ha arribat al 2015 en què la tendència s’ha invertit totalment i en sóc pocs aquells que no en tenen. Ara bé, a Espanya i al 2015 la dependència energètica se situa al 72,8% sense comptabilitzar la nuclear, mentre que la mitjana de l’UE és del 53,4%, com es pot observar a la gràfica:

  La Llei 24/2013 i les subhastes associades han fet retrocedir el sector a les gràfiques que figuren al final, tant de l’eòlica com de la fotovoltaica i termosolar. Només en consultar tres paràgrafs de la Llei es pot comprovar l’origen d’aquests resultats:

• Excepcionalment, el Govern podrà establir un règim retributiu específic per fomentar la producció a partir d’energies renovables, cogeneració d’alta eficiència i residus, quan existeixi una obligatorietat d’acompliment d’objectius energètics derivats de directives o d’altres normes de dret de l’UE o quan la seva introducció suposi una reducció del cost energètic i de la dependència energètica exterior.
• L’atorgament d’aquest règim retributiu específic s’establirà mitjançant procediments de concurrència competitiva.
• Aquest regim retributiu serà compatible amb la sostenibilitat econòmica dels sistema elèctric d’acord amb allò que es disposi a l’article 13 i estarà limitat, en tot cas, als objectius de potència establerts en el planejament en matèria d’energies renovables i d’estalvi i eficiència.

 

 

Eduardo Moreda. La importància de l’energia solar en la indústria i les llars. Visió del sector productor. Sub-director de Regulació de la Generació, Mercat i Gas d’Endesa.

Aquesta és la visió d’Endesa de la distribució del cost de la facturació de l’electricitat, adduint que els càrrecs i els impostos suposen gairebé el 49% de l’import.

I, en comparació, esmenta que la càrrega impositiva de l’electricitat és quatre vegades superior a la dels carburants. El ponent aposta per treure els càrrecs (ajuts a les renovables, ajuts a la cogeneració, costos addicionals a les illes, dèficit del 2000 al 2013 que no s’eixugarà fins al 2028, costos de CO₂) de la tarifa. Aquesta acció:

• Solucionaria el problema de les càrregues en l’autoconsum. El Sr. Moreda proposa una alternativa transitòria com la seguida a Portugal en què, a grans trets, els càrrecs vénen per la potència instal·lada.
• Reduiria el preu de l’electricitat, ja que millora la competitivitat de la indústria i reduiria els efectes de la pobresa energètica.
• Contribuiria a l’electrificació de la demanda: calefacció amb acumulació versus gasoil de calefacció; així com el vehicle elèctric.
• També contribuiria a la transició cap a la descarbonització: equipararia la càrrega impositiva dels hidrocarburs amb l’electricitat. I aposta per pal·liar l’impacte que pot produir en el transport amb alternatives com l’àmplia xarxa de subministrament de Gas Natural que hi ha a Itàlia.

Antonio Cerrillo. La importància de l’energia solar a la indústria i les llars. Per què és tan difícil implantar energies renovables? Redactor de La Vanguardia.

El periodista fa un repàs d’algunes de les seves contribucions en les quals es va veient el retrocés de la posició d’Espanya en energia renovables en contra dels avenços que es produeixen en altres països, fins i tot en vies de desenvolupament. Una de les seves aportacions de l’any 2012 mostra com el secretari de Medi ambient declara que el coneixement científic sobre el canvi climàtic és incert. Tanmateix, la Xina fa temps que s’està posicionant com a líder de la indústria de les fotovoltaiques. En dos articles de l’any 2017 va contraposar com el Regne Unit va desplegar 37 vegades més potència solar que Espanya, i va reforçar l’argument amb el fet que Espanya ha baixat, en 8 anys, nou posicions en el rànquing mundial de les renovables. Així mateix, també reforça les paraules d’altres ponents, com per exemple el Sr. Vea, amb articles sobre qui té por de l’energia solar o bé els fons voltor que compren les plantes en ruïna. També il·lustra com alguns particulars que tenen plaques solars per autoabastir-se es neguen a pagar l’impost d’autoconsum: deSOLbedientes. I com iniciatives com el voluntarisme ciutadà està sent l’única iniciativa per combatre el malbaratament energètic.

Autors

Redactat de la noticia: Marga Torre

Per saber-ne més: Jornades Ambientals