Vila et al 2017a

• Introducció
• Jornada ICGC: “Geoquímica Ambiental a Catalunya. Recull d’articles”
• Jornada ICGC: “Geoquímica ambiental, una eina per conèixer la qualitat del nostre entorn”
• Conclusions
• Autors

Introducció

Els processos naturals i l’activitat humana modifiquen de forma continuada el quimisme del medi que ens envolta. El fet de conèixer els sistemes geoquímics del nostre entorn ajuda a resoldre diversos aspectes ambientals que condicionen el desenvolupament i la sostenibilitat de la nostra societat i del conjunt d’éssers vius. En aquest context, al llarg de les darreres dècades ha guanyat força el concepte “geoquímica ambiental”, entesa com una branca interdisciplinària de les ciències de la Terra, adreçada a l’estudi dels efectes dels processos geoquímics naturals i antropogènics en el medi ambient en general.

A l’hora de caracteritzar zones contaminades, entendre els processos d’interacció sòl-aigua, atenuar l’efecte de substàncies nocives per als éssers vius, gestionar residus o estudiar els impactes relacionats amb el canvi climàtic, la geoquímica ambiental té un paper rellevant, especialment en regions com Catalunya, que es caracteritzen per una gran diversitat geològica i que estan sotmeses a una intensa activitat antròpica. En el terreny geològic, per exemple, les composicions i els processos geoquímics característics dels Pirineus són significativament diferents als de la Conca de l’Ebre o la zona costanera. Pel que fa a l’antropització, a escala regional, el més visible, possiblement, són els efectes que han sofert les zones planes i costaneres, bàsicament a conseqüència de l’activitat agrícola i més recentment a la urbanització. Però a escala local, si observem el paisatge ràpidament es posa de manifest la dificultat de trobar zones impol·lutes.

A Catalunya, al llarg de les darreres dècades, diferents equips de professionals dedicats a les Ciències de la Terra han desenvolupat projectes relacionats amb la geoquímica ambiental en sentit ampli. Els resultats derivats d’aquests projectes, publicats majoritàriament en informes tècnics i revistes especialitzades, mostren que la geoquímica ambiental és una disciplina que dóna resposta a nombrosos fenòmens que afecten la qualitat ambiental del nostre entorn. Entre altres, la geoquímica ambiental aporta solucions a la contaminació d’aqüífers associada a residus urbans, a les problemàtiques derivades de sòls contaminats per residus industrials i miners, i a la contaminació de sòls i aigües produïda pels residus generats per l’activitat agrícola i ramadera.

   

La geoquímica ambiental se centra en l’estudi dels efectes dels processos geoquímics naturals i antròpics en el medi. A l’esquerra el circ de Baiau, a l’Alt Pirineu, on la qualitat del medi, en principi, només està condicionada pels processos naturals. A la dreta, l’abocador de les pedreres de Montcada, a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, on l’activitat de l’home ha modificat completament la composició del terreny.

Jornada ICGC: “Geoquímica Ambiental a Catalunya. Recull d’articles”

Recentment l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya ha publicat la monografia tècnica “Geoquímica Ambiental a Catalunya. Recull d’articles”. La monografia, en la qual han participat un total de 65 especialistes, inclou un recull de 22 articles:

1. L’efecte de l’augment de les concentracions de CO₂ en la mobilitat de metalls traça.
2. Distribució d’elements traça en sòls superficials a Catalunya: valors de fons i referència i relació amb la geologia regional.
3. Alguns indicadors de la qualitat dels sòls de Catalunya.
4. Contingut, distribució i biodisponibilitat d’elements traça als sòls de Catalunya: alguns exemples.
5. Geoquímica dels sediments de la xarxa de drenatge del riu Garona a la Val d’Aran.
6. Composició isotòpica de l’oxigen (18O/16O) en els feldspats i el quars dels granitoides hercinians: Guilleries-Montseny i Pirineus orientals.
7. Fluor a les aigües superficials del massís del Montseny-Guilleries.
8. Geoquímica de l’arsènic al sistema geotèrmic de Caldes de Malavella.
9. Identificació de fluxos subterranis regionals en la recàrrega d’aqüífers en depressions tectòniques mitjançant l’ús de dades geoquímiques: el cas de la Selva.
10. Variabilitat geoquímica del substrat de la conca del riu Congost.
11. Caracterització de les anomalies geoquímiques dels sòls i de les aigües subterrànies de la zona central de la conca del riu Besòs.
12. Hidroquímica i contaminació dels aqüífers urbans de l’àrea de Barcelona.
13. Anàlisi isotòpica de compost específic per a controlar l’atenuació induïda en aigües subterrànies contaminades per fonts puntuals.
14. La geoquímica multiisotòpica com a eina de control de l’origen i de l’atenuació natural o induïda de la contaminació per nitrats a les aigües subterrànies.
15. Geoquímica orgànica ambiental de sistemes aquàtics a Catalunya.
16. Geoquímica de sòls i aigües en l’àmbit de projectes de dipòsits controlats.
17. Caracterització geoquímica i assajos de fitoremediació dels sediments de la desembocadura del Llobregat.
18. Plantes acumuladores de metalls i metal·loides als sòls de mines de Catalunya: alguns estudis.
19. Geoquímica ambiental de la zona minera d’Anglès (Osor-Bonmatí): caracterització de sòls, residus i aigües contaminades.
20. Caracterització geoquímica dels llots de flotació i dels lixiviats de les Mines de Cierco, Alta Ribagorça. Implicacions ambientals.
21. L’ús de la geoquímica en la restauració de l’impacte ambiental de la mineria de potasses: el cas del runam de Vilafruns.
22. L’evolució dels residus radioactius en un emmagatzematge geològic profund: què podem aprendre de l’estudi dels anàlegs naturals?

 

Mapa de concentracions de Be, Co, Cr, Ni, Sb i V de mostres de sòls rurals de Catalunya. Les concentracions de les mostres se superposen damunt el Mapa geològic de Catalunya (figura extreta de l’article 2 de la monografia).

  En síntesi, el conjunt d’articles versen sobre l’aplicació de la geoquímica ambiental en:

1. Determinar composicions i propietats geoquímiques de referència dels materials que constitueixen el substrat.
2. Entendre els processos geoquímics i hidrogeoquímics naturals que condicionen la qualitat del medi ambient.
3. Identificar i caracteritzar la contaminació del medi associada a l’activitat antròpica.
4. Atenuar, remeiar, emmagatzemar i gestionar residus i recursos geològics en sentit ampli.

  Podeu accedir al contingut de la monografia en format digital a través de l’enllaç:

http://www.icgc.cat/ca/Ciutada/Informa-t/Llibres-i-fons-documentals2/Llibres-en-PDF/Llibres-tecnics

 

Jornada ICGC: “Geoquímica ambiental, una eina per conèixer la qualitat del nostre entorn”

Aprofitant la publicació de la monografia, el dia 30 de maig de 2017 l’ICGC, conjuntament amb el Col·legi de Geòlegs de Catalunya, van organitzar la jornada “Geoquímica ambiental, una eina per conèixer la qualitat del nostre entorn” amb l’objectiu de debatre sobre l’estat de l’art de la geoquímica ambiental a Catalunya i d'identificar possibles actuacions de futur en aquesta branca de les Ciències de la Terra. A la Jornada, que tingué lloc a la sala d’actes de l’ICGC, hi assistiren més de cent seixanta persones, fonamentalment professionals de l’Administració, del món empresarial i de l’àmbit acadèmic interessats en la geoquímica i la seva aplicació en la caracterització i la gestió de la qualitat del nostre entorn.

L’acte, que fou moderat per Jordi Cirés, de l’ICGC, es va iniciar amb un breu discurs institucional del director general de l’ICGC Jaume Massó. Seguidament es van presentar set comunicacions:

• Miquel Vilà, de l’ICGC, va exposar de forma sintètica el contingut de la monografia tècnica ‘Geoquímica ambiental a Catalunya. Recull d’articles’.
• Josep Anton Domènech, del Departament de Gestió i Sòls Contaminats, Agència de Residus de Catalunya (ARC), va parlar sobre l'evolució de la contaminació local del sòl a Catalunya segons una anàlisi dels emplaçaments estudiats per l’ARC des de l’any 2000.
• Emilio Orejudo, de la Unitat de Recuperació i Millora d'Aqüífers de l’Agència Catalana de l'Aigua (ACA,) va presentar ‘La contaminació de les aigües subterrànies a Catalunya’ i va descriure la situació de l’estat químic de les aigües subterrànies i de la contaminació puntual a Catalunya.
• Ramon Quiles, de l’empresa Van Walt, va fer un repàs de les diferents tècniques de mostreig d’aigües subterrànies i va remarcar les avantatges econòmiques i ambientals que representen les tècniques que utilitzen mostrejadors passius.
• Jordi Bruno, de l’empresa Amphos 21 Consulting, SL, va presentar una comunicació sobre el paper de la geoquímica davant els grans reptes ambientals associats al canvi climàtic i a l’activitat antròpica en general.
• Manuel Viladevall, del Departament de Mineralogia, Petrologia i Geologia Aplicada de la Universitat de Barcelona, va fer una anàlisi sobre com ha anat canviant al llarg del temps l’aplicació de la geoquímica: de la prospecció de recursos a la sostenibilitat ambiental.
• Cristina Domènech, del Grup de Mineralogia Aplicada i Geoquímica de Fluids del Departament de Mineralogia, Petrologia i Geologia Aplicada de la Universitat de Barcelona, va exposar una presentació centrada en el paper de la modelització geoquímica en l'avaluació de la qualitat del medi ambient.

  El contingut de les presentacions es pot consultar a través de l’enllaç:

http://www.icgc.cat/L-ICGC/Agenda/Jornada-Geoquimica-ambiental.-Una-eina-per-coneixer-la-qualitat-del-nostre-entorn

La Jornada va concloure amb una taula rodona en la qual els assistents van efectuar una sèrie de reflexions molt interessants sobre les necessitats, les aplicacions i les possibles actuacions de futur en el camp de la geoquímica ambiental a Catalunya.

Fotografia representativa de la Jornada “Geoquímica ambiental, una eina per conèixer la qualitat del nostre entorn”.

Model conceptual en què es mostren els diferents materials geològics i elements antròpics que componen la superfície del terreny, el substrat geoquímic.

Conclusions

En el marc d’aquestes dues accions promogudes per l’ICGC (la monografia i la Jornada) relacionades amb la geoquímica ambiental, han sorgit una sèrie d’idees rellevants, de les quals destaquem:

a. El territori de Catalunya està sotmès a grans pressions ambientals: té una intensa activitat agrícola i ramadera, té una indústria important concentrada a l’entorn de les grans ciutats i la majoria de la població està concentrada en grans conurbacions. Aquests factors de pressió ambiental sobre el territori, si no es gestionen correctament, poden induir a afectacions mediambientals no desitjables.

b. No tots els problemes ambientals són deguts a causes humanes, també n’hi ha originats per causes naturals com ara els associats a l’alteració d’algunes mineralitzacions de sulfurs als Pirineus i les serralades costaneres.

c. En aquest marc, la geoquímica representa una eina necessària per afrontar qüestions relacionades amb la qualitat de l’entorn on vivim i per a la salut de les persones.

d. Per avaluar correctament la qualitat del medi cal conèixer la composició dels materials que el componen (aigua, aire, sòl, roca, organismes).

e. Això significa que calen dades geoquímiques de qualitat com ara anàlisis d’elements majoritaris i traça, d’isòtops, de compostos orgànics o de gasos.

 

Distribució de les concentracions totals i parcials d’elements majoritaris i traça de mostres de sòls superficials, sediments i roques representatives del substrat geològic de la conca del riu Congost.

  f. Aquestes dades geoquímiques, ben contextualitzades, serveixen per desenvolupar models que ajuden a entendre i preveure problemàtiques ambientals com per exemple el tractament d’aigües contaminades.

g. Cal un marc normatiu que puguii abordar la contaminació de forma transversal. Per exemple, a Catalunya, en el 68% dels expedients de declaració de sòl contaminat o de recuperació voluntària del sòl la contaminació també és present a l’aigua subterrània.

h. Hi ha una forta demanda de professionals que sàpiguen afrontar reptes ambientals en el context de les Ciències de la Terra, ja que el coneixement quantitatiu dels processos que determinen els principals impactes ens ajuden a entendre el seu abast i les mesures necessàries per corregir-los i mitigar-los.

i. Els avenços en la implementació de l’economia circular a l’UE generen grans expectatives per a aquells que tinguin coneixement del cicle de metalls i del carboni, tant en la geosfera com en l’antropoesfera.

j. El coneixement geoquímic és necessari pel desenvolupament de les tecnologies associades a la captura i l’emmagatzematge de CO₂, l’ús d’energies renovables, l’emmagatzematge geològic profund de residus nuclears i afrontar altres reptes relacionats amb la sostenibilitat del medi ambient.

k. L’anàlisi conjunta d’informació geoquímica i epidemiològica ajudarà a prendre consciència i establir polítiques de protecció de la qualitat del medi ambient enfront de les activitats industrials, agrícoles, de mobilitat i de planificació en general.

l. És important que hagi col·laboració en projectes i en transferència de coneixement en matèria de geoquímica entre els professionals de l’Administració i de l’àmbit acadèmic i empresarial.

m. La comunitat geoquímica posa de manifest que fóra molt interessant que es recopilés la informació geoquímica existent del conjunt del territori. Aquesta recopilació facilitaria l’estudi, el coneixement i la gestió dels efectes dels processos naturals i antròpics en el medi ambient. En aquest sentit, s’interpel·la a l’ICGC que, com entitat pública de la Generalitat competent en matèria geològica, ajudi a fer possible aquesta proposta.

   

Autors

Redactat de la noticia: Miquel Vila, Jordi Cirés, Ignasi Herms i Marga Torre

Per saber-ne més:Miquel Vila, Jordi Cirés i Ignasi Herms