Martinez 2017l

Coneixement compartit, regeneració urbana i econòmica, didàctica i apoderament ciutadà: els eixos que informen les actuacions de resiliència de cadascuna de les quatre iniciatives que presentem a continuació.

• Ciutats que comparteixen coneixements
• La renaixença resilient de Detroit
• Un joc de taula per aprendre a decidir
• Tothom pot monitoritzar les aigües
• Autors

Ciutats que comparteixen coneixements

Tot sembla indicar que la nova Administració nord-americana durà a terme importants retallades en els programes federals de l’EPA (Environmental Protection Agency), entre els quals hi ha els estudis sobre el canvi climàtic i l’establiment de línies mestres en el combat contra l’escalfament global i les seves conseqüències. S’estima que l’Agència podria perdre prop d’un terç del seu pressupost amb el Govern Trump: una retallada que s’acosta als 2.600 milions de dòlars. Això, sens dubte, afectarà greument la capacitat d’acció de l’EPA.

Afortunadament, el món local està prenent les regnes de les actuacions que cal implantar en els seus territoris per tal de mitigar els efectes del canvi global, que cada cop es fan sentir amb més freqüència, especialment en forma d’inundacions. Moltes administracions estatals i subestatals nord-americanes han invertit, i ho segueixen fent, en el disseny i desenvolupament de solucions naturals per a les noves catàstrofes que probablement seguiran esdevenint-se.

Així, fruit de la col·laboració entre diverses entitats públiques i privades, ha aparegut una eina en línia, anomenada Naturally Resilient Communities, on, de manera interactiva, es presenten una cinquantena de propostes i de casos d’estudi de llocs que han confiat en les solucions de base natural per protegir-se d’amenaces com les inundacions i l’erosió costanera, per exemple.

Naturally Resilient Communities té la voluntat d’agrupar en un sol lloc materials valuosos, útils per a planificadors urbans, enginyers, líders comunitaris i ciutadania en general. S’hi expliquen, de manera planera però rigorosa, les històries de ciutats que s’han redissenyat després de tempestes devastadores, per exemple, i sobretot, quines mesures de (re)naturalització han pres, després del desastre, per evitar situacions semblants en el futur. Totes aquestes mesures correctores i de previsió, com s’ha apuntat, van en la línia d’aprofitar les possibilitats que ofereixen les anomenades infraestructures verdes, més econòmiques que les infraestructures grises (dures, basades en el ciment), que tot sovint generen, també, al seu torn, problemes (recordem, per exemple, que tot just el mes de febrer d’enguany prop de 190.000 persones van haver de ser evacuades per l’amenaça que suposaven els desperfectes a la presa d’Oroville, a Califòrnia).

En funció del tipus d’esdeveniment que es vulgui combatre (inundació costanera o fluvial, erosió litoral o fluvial, inundació per tempesta) es proposen un seguit de mesures que poden ajudar a prevenir-la o a mitigar-ne els efectes. Per exemple, per a les inundacions costaneres, les possibles solucions serien la implantació de dics horitzontals, els esculls d’ostres o de corall, noves platges i dunes, parcs litorals, expropiacions preventives a primera línia de mar, creació de marjals, alguers, maresmes litorals i espais oberts lliures; per a les fluvials, es proposa l’habilitació de desviacions de curs en cas d’inundació (flood bypass), parcs fluvials o potenciació de les planes fluvials; i per a les inundacions per pluges, les mesures preventives van en la línia de la vegetalització urbana mitjançant cobertes verdes, jardins pluvials o canals d’escolament vegetalitzats. Per a cadascuna d’aquestes mesures s’ofereix un informe descriptiu, amb costos orientatius i dades referents a la capacitat mitigadora de la solució proposada, per tal que se’n pugui valorar la idoneïtat.

   

Pàgina d'accés a la solució consistent en marjals

  Com s’ha apuntat, Naturally Resilient Communities no només ofereix solucions, sinó que documenta casos d’èxit i actuacions ja implantades. N’és exemple el redisseny que va experimentar el centre urbà de Nashville després de les devastadores inundacions per pluges de l’any 2010, que van fer deu morts a la ciutat i que van suposar que el 30% del territori estatal de Tennessee fos declarat zona catastròfica; aquesta reformulació urbana de Nashville va comportar la creació d’un gran parc multifuncional, així com la implantació de cobertes verdes i de jardins pluvials enfonsats.

 

 Actuacions dutes a terme a Nashville arran de les inundacins de l'any 2010

Naturally Resilient Communities és una iniciativa conjunta de Nature Conservancy, American Planning Association, American Society of Civil Engineers, National Association of Counties i Association of State Floodplain Managers

La renaixença resilient de Detroit

Paradigma de la decadència de la indústria pesant nord-americana que s’inicià els anys vuitanta del segle xx, Detroit (Michigan), havent perdut un terç de la seva població des de llavors, pretén ressorgir de la seva ruïna sobre noves bases.

La seva situació, a la riba del petit llac Saint Clair i del riu Detroit (que connecten els grans llacs Erie i Huron), així com la important pluviometria de la zona, fan que la ciutat hagi assistit en ocasions a inundacions severes, agreujades per la natura argilosa del subsòl i sobretot per l’obsolescència de la seva xarxa de drenatge, que alhora és de desguàs. Quan el clavegueram no pot assumir el volum d’aigua (on s’hi barregen aigües pluvials i aigües residuals), el retorna als cursos fluvials i als llacs, que a causa de les aigües residuals pateixen problemes d’eutrofització, de manera que les seves aigües sovint esdevenen tòxiques i no aptes per al consum humà (recordem les restriccions que van patir 400.000 residents de la zona de Toledo, a Ohio, molt a prop de Detroit, a causa del creixement d’algues tòxiques al llac Erie, l’any 2015).

Val a dir que per bé que la ciutat de Detroit ha invertit en els darrers vint anys prop de mil milions de dòlars en la millora de la seva xarxa de recollida d’aigües (que ara disposa de sis basses de retenció i de tres plantes de tractament, capaces de gestionar el 95% del sobreflux en cas d’inundació), la seva situació econòmica (va declarar la fallida el desembre de 2013) no li permet ara com ara afrontar excessives despeses per completar les seves actuacions de captació d’excedents hídrics.

Cal doncs que el 5% d’aigües que la ciutat deixa de recollir sigui captat d’alguna manera eficaç i que alhora no agreugi el fràgil pressupost de Detroit. És aquí on, fent de la necessitat virtut, entren en joc les parcel·les buides: n’hi ha milers a la ciutat, fruit dels enderrocs d’edificis a causa de la crisi econòmica, demogràfica i financera que ha patit (i encara pateix, per bé que assuaujada), Detroit.

La ciutat ha fixat la seva atenció en la infraestructura verda que, segons el Departament d’Aigües i Clavegueram de Detroit (DWSD), es pot ubicar de manera estratègica per mitigar les inundacions localitzades: per aconseguir-ho, el DWSD preveu invertir uns cinquanta milions de dòlars d’aquí a 2029 (força menys que el que caldria per completar la infraestructura grisa esmentada abans) a la zona d’Upper Rouge, a la riba del riu Rouge, a la rodalia nord-occidental de la ciutat. Aquesta nova infraestructura verda, com s’ha suggerit abans, s’implantarà en parcel·les actualment lliures gràcies als enderrocs, que actualment jalonen el paisatge urbà de Detroit i que en poden esdevenir un dels principals actius per a la gestió ambiental. Per donar una idea de la magnitud d’aquest recurs, n’hi ha prou de dir que, amb dades de 2016, hi havia a la ciutat més de 66.000 parcel·les vacants; que la ciutat ha rebut cent milions de dòlars de fons federals només per a demolicions; i que en els propers vuit anys se’n preveuen unes quaranta mil. (Incidentalment, cal assenyalar també que aquests treballs d’enderroc s’atorguen a empreses locals, en un esforç per potenciar l’economia de la ciutat; i que els estàndards ambientals de les demolicions que actualment es duen a terme a la ciutat li han valgut el reconeixement de l’EPA nord-americana.)

 

Quatre de les parcel·les destinades a retenció d'aigües pluvials, a la zona de Warrendale, prop del riu Rouge

  En la fase actual de la intervenció s’està treballant amb trenta-una parcel·les, que totalitzen uns 12.000 m² i per a les quals es preveu una capacitat de retenció i absorció d’1,3 milions de litres anuals.

Les tècniques de remediació de sòls i de retenció d’aigües que s’empren són diverses: llits de flors, vegetació arbustiva, exemplars de roure, depressions del terreny i, també, utilització de cucs de terra per tal que creïn una xarxa de túnels que pugui ser ocupada per aigües pluvials, arribat el cas. Durant els propers dos anys, i a l’espera de l’expansió de les arrels dels exemplars vegetals implantats, la Universitat Tècnica Lawrence durà a terme en les parcel·les el seguiment del comportament de les actuacions, mitjançant simulacions de pluja, per veure quina de les opcions és la més efectiva en termes de rendiment i cost.

Queda per a més endavant la possibilitat d’agrupar diverses parcel·les per tal d’aconseguir espais de retenció més grans. Això hauria de permetre reduir el cost de les intervencions, mitjançant economies d’escala, especialment pel que fa al preu dels instruments necessaris per monitoritzar els fluxos d’aigua, d’uns 125.000 dòlars cadascun.

 

Recreació d'un dels projectes previstos, que recull les opinions dels habitants de l'entorn (250 m) pel que fa a l'estètica del conjunt

   

Un joc de taula per aprendre a decidir

El comtat de Marin, a Califòrnia, ensenya els seus ciutadans a prendre decisions difícils per al futur. Ho fa mitjançant el joc de taula The Game of Floods, que plasma en un format lúdic els diversos plan(t)ejaments possibles a l’hora de fer front als estralls produïts per l’elevació del nivell del mar.

Tot just el mes de febrer d’enguany el comtat de Marin, eminentment rural, situat a la banda nord de la badia de San Francisco i limitat a l’oest pel Pacífic, va patir fenòmens mareals extraordinaris que van causar danys importants en nombroses llars i carreteres. Res sembla indicar que aquesta mena de situacions, en el termini curt i mitjà, hagin d’anar a menys: de fet, les previsions apunten que en només quinze anys les vies de transport i els serveis de comunicacions de fins a 12 km terra endins podrien quedar permanentment negats. A aquestes destrosses caldria afegir la pèrdua de centenars de llars, amb desenes de milers de residents afectats.

Ja des d’abans de les supermarees de febrer el comtat ha anat prenent mesures per fer front a aquesta perspectiva amenaçadora: fa un parell d’anys, amb la voluntat d’implicar la ciutadania en els processos de planificació per al futur, les autoritats de la zona, amb l’assessorament d’enginyers i urbanistes, van decidir desenvolupar una eina didàctica adreçada al públic en general: va néixer així The Game of Floods, basat en el principi que cada jugador pot escollir els seus propis mitjans de mitigació, però que posa l’èmfasi sobretot en el valor de la col·laboració, l’acció coordinada i les petites intervencions com a clau de l’èxit davant els reptes que afronta el comtat. The Game of Floods, cal assenyalar, va merèixer el guardó de l’American Planning Association per la seva intenció d’apoderar el ciutadà, informant-lo i fer-lo participar de les possibles alternatives de decisió entre les quals haurà d’acabar triant el comtat de Marin davant la pujada de les aigües.

The Game of Floods permet visualitzar què pot passar en una comunitat en funció de les decisions que es prenguin, de manera que obliga els qui hi prenen part a pensar en les conseqüències de les eleccions que facin: en el joc, els residents són convidats a assumir el paper d’un planificador públic que sospesa estratègies d’adaptació en una (hipotètica?) illa de Marin, l’any 2050. És un joc de gestió de recursos, on els jugadors han de comprometre’s a defensar de les aigües determinades infraestructures i espais, com ara una reserva d’aus, un aparcament o una subestació elèctrica, prenent les decisions i esmerçant els mitjans més adients a llur protecció. En total, els jugadors poden valorar, i triar, fins a quinze estratègies d’adaptació diferents.

 

  En el joc hi intervé també un moderador, encarregat de llegir en veu alta l’ombrívola sinopsi dels impactes de l’elevació del nivell de l’aigua sobre l’illa. A partir dels escenaris descrits els jugadors hauran d’optar per l’adaptació, la defensa o l'enretirament de la seva parcel·la d’interès, tot assenyalant les seves eleccions amb uns adhesius (que representen elements tan diversos com ara barreres de contenció o canvis normatius en els usos del terreny). El joc es complementa amb una guia teòrica que explicita factors com els costos, les conseqüències ambientals i els impactes humans resultants de les decisions preses.

En el joc no hi punts ni guanyadors: la partida es considera acabada quan cada jugador ha exposat el seu punt de vista a la resta del grup i quan aquest, de manera conjunta, escull l’estratègia més idònia per salvar l’illa. És precisament aquesta la finalitat principal de The Game of Floods: possibilitar el debat informat sobre les alternatives per afrontar la qüestió. A més, el joc converteix quelcom d’aparentment inabastable, com és la lluita contra l’elevació de les aigües que es pateix arreu del món, en tot un seguit de petites accions concretes, puntuals i específiques per fer-hi front en l’àmbit més proper.

Els impulsors de The Game of Floods estimen que arran de l’interès que hi han mostrat diverses institucions (universitats, organitzacions mediambientals, i fins i tot la Federal Emergency Management Agency), el joc ha arribat a prop de 1.500 jugadors arreu dels Estats Units. D’altra banda, gràcies a algunes subvencions rebudes, el comtat produeix actualment una versió del joc en format convencional per tal que el puguin comprar biblioteques i escoles (fins ara els materials disponibles eren només per a impressió per part de l’usuari).

Tothom pot monitoritzar les aigües

Bethnal Green Ventures és un programa d’acceleració de tres mesos de durada per a empreses emergents centrades en l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació per tal de donar resposta a qüestions socials i ambientals. Entre els seus impulsors hi ha el Govern britànic, a través de la seva Oficina per a la Societat Civil; i entre els seus tutelats hi ha UK Flood Network, una empresa emergent que ofereix maquinari intel·ligent i una plataforma de dades per crear, amb baix cost, una xarxa de monitoratge i alerta davant inundacions.

UK Flood Network vol contribuir al seguiment de masses i cursos d’aigua habitualment no monitoritzats, com ara séquies, clavegueres i altres canalitzacions, rierols i aigües subterrànies, i mobilitzar la població local i els serveis d’emergència abans no es produeixi una situació crítica. La intenció de l’empresa és que qualsevol ciutadà o institució que ho desitgi pugui assumir el paper d’agent monitoritzador de les aigües del seu entorn, mitjançant la instal·lació de sensors de baix cost (a partir de 270 £) que actualitzen les seves dades cada quinze minuts. Els sensors, de petites dimensions, són fàcilment instal·lables en ponts i cobertes; detecten el nivell de l’aigua mitjançant l’emissió d’ultrasons, i utilitzen les xarxes d’àrea local de baix consum (LPWAN, de llarg abast i baixa taxa transferència de bits, que se solen emprar habitualment en la connexió d’objectes com ara sensors alimentats per bateries –com en aquest cas– i que, juntament amb altres xarxes, com la de telefonia mòbil, el Bluetooth o el WiFi, constitueixen la base per a la transmissió d’informació en la IoT o Internet de les coses). Cal assenyalar que des de febrer d’enguany UK Flood Network, en col·laboració amb les autoritats municipals de Bradford (Anglaterra) i de Cardiff (Gal·les), està duent a terme assajos d’un nou maquinari, amb més quilòmetres d’abast.

 

  A partir dels mesuraments dels sensors es basteix una base de dades que arriba a l’usuari en forma d’aplicació mòbil (tot i que hi ha també un mapa per al públic en general, accessible des del web de l’empresa): en l’aplicació el subscriptor hi pot visualitzar, en mapes escalables i amb una llegenda cromàtica fàcilment interpretable, les masses d’aigua del seu interès i els seus nivells, així com possibles superacions de llindars de seguretat. Se li ofereix també accés a sèries cronològiques, mitjançant un comandament lliscant. Hi ha a més la possibilitat d’establir comparatius amb altres sensors propers, i d’agrupar i lligar ubicacions i sensors mitjançant polígons. Per a aquest 2017 l’empresa preveu habilitar a la seva aplicació les notificacions emergents.

Les dades proporcionades també serveixen per al calibratge continu dels llindars establerts i, en cas que l’usuari opti per donar-hi lliure accés al públic, poden servir per al perfeccionament dels models d’inundació, a fi de millorar la resiliència del territori i la capacitat de resposta davant catàstrofes.

Autors

Redactat per: Alfonso Martínez Jaume

Per saber-ne més: Naturally Resilient Communities, Detroit Water and Sewerage Department, Making Vacant Lots Work for Detroit [PDF], Game of Floods (tauler) [PDF], Game of Floods (guia) [PDF], Flood Network, Flood Network [PDF]

Informació relacionada

• Naturally Resilient Communities
• Detroit Water and Sewerage Department
• Making Vacant Lots Work for Detroit [PDF]
• Game of Floods (tauler) [PDF]
• Game of Floods (guia) [PDF]
• Flood Network
• Flood Network [PDF]