Corbera 2016b

El passat 15 de desembre de 2016 va tenir lloc la jornada “Observació de la Terra i aplicacions en l’àmbit de la salut” a la seu de l’ICGC

Un creixent nombre d’estudis i aplicacions orientades a la salut pública fan ús de tècniques i tecnologies pròpies de la geoinformació i, en particular, de l’observació de la Terra, des de satèl·lit, avió o mitjans terrestres, per determinar-ne la distribució espacial, patrons i dinàmiques d’indicadors medi ambientals amb una especial incidència sobre la salut.

Programa

09:00 – 09:20	Lliurament d’acreditacions als assistents
09:20 – 09:30	Benvinguda i presentació de la jornada
09:30 – 10:00	P1: Observació de la Terra – Geoinformació i salutJordi Corbera, ICGC
10:00 – 10:30	P2: Contaminació lumínicaAriadna Garcia, Institut de Salut Global de Barcelona (ISGLOBAL)
10.30 – 11:00	Pausa – descans
11:00 – 11:30	P3: Qualitat de les aigüesJordi Camp, Institut de Ciències del Mar (ICM) – Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)
11:30 – 12:00	P4: Comportament tèrmic – Illa de calorJosep Roca, Centre de Política del Sòl i Valoracions (CPSV) – Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)

Les principals valoracions que se’n poden treure de les presentacions i debat, serien:

1. Els indicadors medi ambientals són un camp d’actuació idoni per a les eines de geoinformació i tècniques de teledetecció/observació de la Terra per donar-ne una mesura objectiva, sinòptica i amb capacitat repetitiva en el temps, que cada cop s’han o s’haurien de tenir més en compte i posar en coneixement dels actors i tasques de planificació urbanística, des de l’escala regional, metropolitana i puntual o local de zones urbanitzades.
2. El coneixement en els usos, cobertes del sòl i la seva variabilitat temporal és clau, en l’anàlisi del que observem en les visions “fixes” de les dades d’observació de la Terra. En aquest sentit l’aproximació del concepte Local Climate Zones com a eina de suport a la decisió i planificació espai-temproal pot esdevenir fonamental en una nova forma de cartografiar els espais urbans en funció de la seva resiliència als canvis climàtics.  
3. L’observació de la terra, precisa de mesures i coneixement in situ, com per poder determinar-ne amb integritat indicadors mediambientals, en particular quan el problema a repte a resoldre tingui una alta variabilitat temporal, com és el cas de les dinàmiques en el medi natural, o agents com el vent i la contaminació atmosfèrica. Particularment en aquest sentit és important dins l’equació de risc (efectes sobre la salut) el terme de l’exposició de les persones als agents medi ambientals. Les tecnologies TIC, equipades o donant suport a la mobilitat dels individus (smart phones, roba, equipament escolar ...) en seran claus.
4. La sostenibilitat urbana té sentit sempre i quan incorpori en el seu anàlisi las persones, les comunitats i l’exposició de les mateixes als efectes naturals i antròpics que posin en risc la seva salut, qualitat de vida i desenvolupament personal i professional. En aquest sentit la capacitat de sensar en un moment donat, grans superfícies que els sensors d’observació de la Terra, des d’avions, satèl·lits o des de terra ens ofereix, aporten dades que transformades en coneixements són claus en les eines de decisió i suport a actuacions en l’ecosistema urbà.

             

            

          Figura 1                                                                                       Figura 2

Figura 1: Sub-escena del comportament tèrmic de les cobertes a la ciutat de Barcelona, realitzada amb el sensor tèrmic de l’ICGC, per analitzar el fenomen d’illa de calor. El fenomen d’illa de calor representa un dels principals impactes sobre la salut de les persones a les ciutats del Sud d’Europa.

Figura 2: Assistència a la Jornada

 

• Autors

Autors

Redactat per: Jordi Corbera

Per saber-ne més:  Jordi Corbera