(One intermediate revision by the same user not shown)
Line 25: Line 25:
 
==CATALÁ OLTRA, Luis. L'eix Girona-Perpinyà: economia, població i infraestructures en el node de connexió amb Europa. València: Institut d'Economia i Empresa Ignasi Villalonga, 2014. 149 p.==
 
==CATALÁ OLTRA, Luis. L'eix Girona-Perpinyà: economia, població i infraestructures en el node de connexió amb Europa. València: Institut d'Economia i Empresa Ignasi Villalonga, 2014. 149 p.==
  
“Per a l’articulació d’una euroregió de l’arc mediterrani –Euram– són especialment importants els seus eixos auxiliars. Aquelles parts del territori per on les infraestructures han de complir un paper de connexió i organització territorial que asseguri el funcionament del conjunt de l’Euram. I un d’aquests connectors és [[Media:llibres_biblio-00005a-Leix-Girona-Perpiny%C3%A0.pdf|l’eix Girona–Perpinyà]]. Per aquest eix s’han d’estructurar els fluxos de mercaderies i de persones que asseguren la nostra connexió europea. Un altre eix auxiliar és el Castelló–Tortosa–Tarragona, per on ha de passar la doble via ferroviària d’ample europeu, per exemple. En tots dos casos, el bon funcionament del conjunt de l’economia del territori Euram dependrà en bona mesura que aquests eixos auxiliars funcionen”.
+
“Per a l’articulació d’una euroregió de l’arc mediterrani –Euram– són especialment importants els seus eixos auxiliars. Aquelles parts del territori per on les infraestructures han de complir un paper de connexió i organització territorial que asseguri el funcionament del conjunt de l’Euram. I un d’aquests connectors és [http://euroregioeuram.eu/new/media/Leix-Girona-Perpiny%C3%A0.pdf l’eix Girona–Perpinyà]. Per aquest eix s’han d’estructurar els fluxos de mercaderies i de persones que asseguren la nostra connexió europea. Un altre eix auxiliar és el Castelló–Tortosa–Tarragona, per on ha de passar la doble via ferroviària d’ample europeu, per exemple. En tots dos casos, el bon funcionament del conjunt de l’economia del territori Euram dependrà en bona mesura que aquests eixos auxiliars funcionen”.
  
  

Latest revision as of 09:51, 10 May 2019

PORTELLI, Stefano. La ciutat horitzontal: urbanisme i resistència en un barri de cases barates de Barcelona. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals, 2015. 447 p. 711.585(467.1Bar.)

El barri del Bon Pastor durant els anys de l'enderroc (2002-2012). Palesa el trauma que representa la desaparició progressiva d'un barri, amb la seva memòria d'autogestió i autonomia, la vida quotidiana basada en la proximitat i les seves festes que servien per resoldre conflictes i els conflictes que creaven comunitat.

800 casetes unifamiliars i de planta baixa a la vora del riu Besòs, comprimides entre una zona industrial semiabandonada i la nova Barcelona de l’AVE i del Fòrum 2004. En aquest espai desconegut i estigmatitzat, grups de emigrants i autòctons van lluitar junts per crear un paisatge humà excepcionalment rebel: un barri anticlerical i anarcosindicalista, en el qual la resistència va durar 80 anys.


PORTELLI, Stefano.


CATALÁ OLTRA, Luis. L'eix Girona-Perpinyà: economia, població i infraestructures en el node de connexió amb Europa. València: Institut d'Economia i Empresa Ignasi Villalonga, 2014. 149 p.

“Per a l’articulació d’una euroregió de l’arc mediterrani –Euram– són especialment importants els seus eixos auxiliars. Aquelles parts del territori per on les infraestructures han de complir un paper de connexió i organització territorial que asseguri el funcionament del conjunt de l’Euram. I un d’aquests connectors és l’eix Girona–Perpinyà. Per aquest eix s’han d’estructurar els fluxos de mercaderies i de persones que asseguren la nostra connexió europea. Un altre eix auxiliar és el Castelló–Tortosa–Tarragona, per on ha de passar la doble via ferroviària d’ample europeu, per exemple. En tots dos casos, el bon funcionament del conjunt de l’economia del territori Euram dependrà en bona mesura que aquests eixos auxiliars funcionen”.


CATALÁ OLTRA, Luis


MANRESA, Kim. Les Barraques de Santa Engràcia. ([Barcelona]: The Folio Club), DL 2015. 99 p.

Llibre de fotografies, editat per l’Ajuntament de Barcelona – The Folio Club – Assoc. de veïns de Prosperitat 9 Barris, que Kim Manresa va dispar als 14 anys per reflectir el que ell vivia amb els seus amics amb una rudimentària càmera de fotos de plàstic però amb una humanitat del fotoperiodista que ja duia dins (en una ocasió es va pujar a una farola per fotografiar millor als seus veïns i se li va caure a terra trencant-se – la comunitat va realitzar una col·lecta per comprar-ne una de nova). Abarca el període entre 1973-1983 i mostra l’estat de les “vivendes” on convivien famílies senceres, les manifestacions i, finalment, l’enderroc de les barraques. Un exercici de fotoperiodisme de gran nivell documental.



BCN Rocks

http://www.ub.edu/laubdivulga/barcelonarocks/images/Postal-BcnRocks-A.jpg

La Universitat de Barcelona presenta BCN Rocks, una aplicació interactiva per a l’aprenentatge de geologia d’acord amb l’anàlisi de les roques utilitzades per a la construcció d’edificis a la ciutat de Barcelona, des de l’època romana fins a l’actualitat.

BCN Rocks és una app per conèixer la geologia que t’envolta seguint les roques dels edificis de Barcelona, des de la Bàrcino romana fins a la Barcelona del segle XXI.

Ho podràs fer:

•Triant diferents rutes pel centre de Barcelona "EXPLORA"

•Visitant edificis emblemàtics de la ciutat, coneixent-ne la història i les roques "ELEMENTS"

•Experimentant virtualment "LABORATORI"

 

BCN Rocks


Vegara, Alfonso. La Inteligencia del territorio: supercities. Madrid: Fundación Metrópoli, 2016. 390 p.

SUPERCITIES. La intel·ligència del territori. “Hem denominat super ciutats als nodes d’innovació i creativitat del nostre Planeta. Des d’una petita aldea rural, passant per ciutats mitjanes i àrees metropolitanes de mida diferent, fins la megaregió urbana més complexa que puguem imaginar, cada ciutat i cada territori poden dissenyar un projecte intel·ligent de futur i desenvolupar accions per ser rellevants en aquest nou escenari global de competència i cooperació, de reptes de sostenibilitat i de compromisos d’integració social i superació de la pobresa. Una nova generació de superciutats es deixa veure com la solució davant els grans reptes que afronta la Humanitat.".



VIII Jornades InvesJove: investigació i recerca a l'educació secundària, Alt Pirineu i Aran: recull de treballs de recerca d'alumnes de 2n de Batxillerat 2015. [Tremp]: Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l'Alt Pirineu i Aran (IDAPA), DL 2016. 283 p

VIII Jornades InvesJove


PARCERISA, Josep. Barcelona. Urbanisme segle XX: vigila el mar, vigila les muntanyes. Barcelona: Marge Books, 2014. 276 p.

Aquest llibre explica un segle d’urbanisme a Barcelona posant l’accent en dos períodes clau: els anys en els quals es va imaginar com una ciutat capital i els anys que la van convertir en metròpoli. Ara, quan Barcelona té assumit que és la capital metropolitana, el llibre es clou plantejant els temes vius de la ciutat a finals del segle XX i per què són temes de futur.

El professor i arquitecte Josep Parcerisa ens fa entenedores les claus de la ciutat i la seva història recent amb un llenguatge planer, però argumentant amb el mateix rigor amb què es diu una lliçó.


PARCERISA, Josep


Arquitectura i urbanisme (1931-1937)

https://www.arquitectes.cat/es/revista-arquitectura-i-urbanisme-digitalizada

  La Biblioteca del COAC ha digitalitzat la revista Arquitectura i Urbanisme, dirigida per Ramon Puig Gairalt i publicada per l’Associació d’Arquitectes de Catalunya entre els anys 1931-1935 i pel Sindicat d’Arquitectes de Catalunya entre els anys 1936-1937.

La revista recull els diversos corrents de l’arquitectura catalana del moment, des de les obres més acadèmiques i noucentistes fins als edificis moderns i l’arquitectura d’avantguarda. També teoritza sobre el nou paper de l’arquitecte i de les entitats que el representen i posa de relleu la importància que es volia donar a l’arquitectura escolar i hospitalària a Catalunya.

La digitalització realitzada permet la consulta per paraula, fet que ofereix moltes possibilitats amb vista a la cerca i exploració dels continguts.

 

Arquitectura i urbanisme (1931-1937)
Back to Top

Informació del document

Publicat a 01/07/16
Acceptat a 01/07/16
Presentat el 01/07/16

Volum Lectures recomanades, 2016
llicència: CC BY-NC-SA license

Descarrega el document

Per descarregar-te el document original, prem el botó:

Tradueix el document

Si desitges traduïr el text a un altre idioma, selecciona'l aquí:

Localització

Puntuació document

0

Visites 53
Recomanacions 0