Carabassa et al 2015b

• Introducció
• PRECAT20
• Actuacions vinculades als objectius del Programa
• El règim jurídic dels sòls contaminats i linies de finançament
• Segona part de la jornada
• Taules de treball
• Autors

Introducció

La investigació d’un sòl contaminat analitza la contaminació causada per alguna activitat humana per gestionar-la, minimitzar els seus efectes adversos sobre la salut humana i la pèrdua de recursos naturals. El principal repte actual és avançar cap a la descontaminació sostenible d’aquests sòls contaminats i, per fer-ho, és imprescindible la col·laboració dels diferents actors implicats (grups de recerca, sector empresarial i administracions locals).

La Jornada estava adreçada a especialistes multisectorials en contaminacions del sòl en l’àmbit local o puntual: grups de recerca de les universitats de Catalunya, indústries i enginyeries/consultories, agrupacions industrials i administracions. Aquesta característica multidisciplinària dels destinataris afavoreix l’intercanvi de coneixement, l’establiment de col·laboracions, la proposta de línies de treball comunes per cercar solucions a les problemàtiques ambientals que es deriven de la contaminació del sòl.

La primera part de la Jornada va tenir tres sessions plenàries.

La situació dels sòls contaminats a Catalunya. Josep Mª Tost, director de l’ARC.

El sòl és un recurs no renovable a curt i mitjà termini, que té un equilibri dinàmic d’elevada vulnerabilitat, susceptible d’alterar-se i de perdre el seu equilibri natural; no és un sistema aïllat, sinó que té una interacció directa amb les aigües superficials, les subterrànies i l’atmosfera.

Un sòl contaminat és el sòl, el subsòl o les restes d’edificació que, a causa d’activitats humanes, contenen contaminants en concentracions superiors a les que els són pròpies i que comporten un risc real o potencial per a la salut pública o per als sistemes naturals. Aquests sòls es generen principalment pels factors següents:

1. Mala gestió de residus: abocaments incontrolats, acumulacions incorrectes, abandonament d’indústries, etc.
2. Males pràctiques en instal·lacions industrials: fuites en conduccions i tancs, emmagatzematge incorrecte de productes i matèries primeres, etc.
3. Accidents: en el transport, emmagatzematge i la manipulació de productes químics.

  La investigació d’un sòl contaminat té com a finalitat avaluar la gravetat d’un problema de contaminació i determinar la necessitat o no de recuperar l’emplaçament. Un cop finalitzades totes les feines d’investigació i en cas que es determini la necessitat de recuperació, comença la darrera fase de gestió d’un emplaçament. Per recuperar-lo es fan un seguit d’activitats per controlar, minimitzar o eliminar el risc que suposa aquesta contaminació.

L’evolució ha estat molt important, ja que fins al 2005 el procediment era una retroexcavadora, portar-lo a un dipòsit on es tractava. A hores d’ara el sòl ja es considera com a recurs i, per tant, s’ha de valorar el que costa descontaminar-lo per tal de poder-lo incorporar en els costos des de l’inici dels projectes. El 70% de les actuacions tenen un cost superior als 100.000 euros i, per tant, la prevenció és molt important.

PRECAT20

Normativament és important que els costos es puguin reclamar tant administrativament com quan es produeixen les transferències empresarials i/o patrimonials.  Per intentar assolir aquests objectius hi ha diferents apartats del PRECAT20 (que torna a estar en informació pública), amb l’objectiu principal de determinar l’estratègia d’actuació de la Generalitat de Catalunya en matèria de prevenció i de gestió de residus fins a l’any 2020, sota la perspectiva de contribuir a l’obtenció i a l’ús eficient dels recursos i afavorint el desenvolupament d’una economia circular i baixa en carboni. Aquest pla s’estructura en objectius operatius, dels quals cal destacar el tercer

 

Actuacions vinculades als objectius del Programa

Per assolir els objectius es proposen 141 actuacions, vinculades als objectius del Programa, per tal de possibilitar-ne l’execució i, en la mesura que no depengui d’altres actors, garantir l’assoliment dels objectius del PRECAT20. D’aquestes actuacions, 15 estan adreçades a assolir aquest objectiu 3. En cal destacar:

• Eliminar alguns abocaments incontrolats que encara queden.
• Minimitzar i reduir tot el que va a dipòsit. Amb vista a un escenari de 0 abocaments.

  També cal incidir en utilitzar la fiscalitat com a mesura dissuasòria davant els comportaments i les activitats contaminants,  ja que a hores d’ara la baixa fiscalitat dels països del sud d’Europa no ajuda al canvi d’actitud.

Fa vint anys van aprendre dels referents i actualment es pot dir que en són de referents a escala petita i que les activitats relacionades amb aquest sector aporten un 6% del PIB i que és un sector que pot anar augmentant. Actualment 20 emplaçaments potencialment contaminats de tot el territori, identificats per l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), ja han completat les actuacions de recuperació de sòls. Aquestes actuacions representen el 54% del total de projectes organitzats per l’ARC. Des de l’any 2006 i fins a finals del 2014 s’han dictat a Catalunya 59 resolucions de declaració de sòl contaminat i 37 resolucions d’aprovació de projecte per recuperar-los.

Des del 1991 fins a les acaballes de l’any 2014, s’han identificat uns 1.200 emplaçaments potencialment contaminats a Catalunya, que se situa en la mitjana dels països de la Unió Europea. Un 79% tenen un origen industrial o comercial; els antics dipòsits representen el 12%; els abocaments incontrolats el 5%; i el 4% restant han estat causats per diverses casuístiques com dragatges de ports, accidents de transport o abocaments accidentals Pel que fa a les tècniques de recuperació, a Catalunya predominen les tècniques fisicoquímiques in situ, que permeten evitar la generació, el trasllat i l’eliminació de residus i valorar el sòl com a recurs. Les tècniques que s’apliquen a Catalunya tenen força similitud amb les dels Països Baixos. Tost assegura que ”aquest és el camí a seguir. Ens hem de felicitar en aquest canvi de tendència”,  ja que fins l’any 2005 les actuacions de recuperació del sòl es fonamentaven en les plantes de tractament de residus o bé es dipositaven en abocadors industrials.

El règim jurídic dels sòls contaminats i linies de finançament

El règim jurídic dels sòls contaminats. Aitana de la Varga Pastor. Professora de Dret Administratiu de la Universitat Rovira i Virgili.

La Dra. de la Varga va presentar el llibre en què amplia la seva tesi doctoral: El Nuevo Régimen Jurídico de los Suelos Contaminados: Adaptado a la Ley 20-2011, de 28 de julio de residuos y suelos contaminados; i descriu l’evolució normativa en l’àmbit dels sòls contaminats a Catalunya.

L’any 1998, aprofitant la transposició a Espanya de la Directiva de residus(Directiva 75/442/CEE), es va intentar introduir de forma innovadora en la legislació bàsica de residus, un nou títol en què s’establien les bases del règim jurídic dels sòls contaminats.  Fins aleshores només existia l’anomenat Plan Nacional de Recuperación de Suelos Contaminados (PNRSC) que va néixer per tractar aquells sòls que estaven sortint a  la llum i que eren un perill per a la salut i el medi ambient.

Així doncs, en la legislació de residus es va establir la primera definició del que s’havia d’entendre com a sòl contaminat (art. 3p) i les bases de la regulació d’aquests sòls. Però l’aplicació real d’aquests articles es va ajornar fins al 2005 quan va entrar en vigor el Reial decret 9/2005, pel qual s’estableixen la relació d’activitats potencialment contaminants del sòl i els criteris i estàndards per a la declaració de sòl contaminat, ja que eren moltes les remissions que els reglaments feien a la Llei. Malgrat aquest retard, algunes comunitats autònomes, a les quals se’ls atribueixen les competències en matèria de sòls contaminats, empeses per la celeritat de les catàstrofes ambientals es van veure abocades a establir una normativa reguladora.

Simultàniament, a l’UE s’estava gestant una nova Directiva que s’establiria el 2004 (2004/35/CE) sobre la responsabilitat mediambiental, en relació amb la prevenció i la reparació de danys mediambientals, que es fonamenta en el principi «qui contamina paga», que entén com a danys els causats a les aigües, al sòl, a les espècies i els hàbitats protegits. L’àmbit d’aplicació se centrava en les activitats empresarials i econòmiques.

A Espanya es va transposar la Directiva mitjançant la Llei26/2007, de 23 de octubre, de responsabilitat mediambiental que, entre altres aspectes, regula la responsabilitat mediambiental pels danys causats en el sòl. El 23 de desembre de 2008  es va publicar el Reial decret 2090/2008, que aprovava el desenvolupament parcial de la Llei26/2007. Aquest reglament tracta, entre altres matèries, els aspectes relacionats amb els danys mediambientals que causen els operadors i, consegüentment, amb els sòls contaminats.

Necessitats financeres. Carles Miranda, gerent de l’Àrea d’Innovació Empresarial, ACCIO10.

En Carles Miranda va presentar les diferents línies de finançament que a hores d’ara està canalitzant i oferint ACCIO10 per a projectes i iniciatives innovadores, perquè es puguin dur a terme empresarialment.  Alguns dels exemples són:

Tecnobons 2014. Les empreses poden sol·licitar a ACCIO10 aquest producte, fins a 3.000 tecnobons, que els ajudarà a buscar solucions a determinats problemes tecnològics. ACCIO10 gestiona en 15 dies aquest mecanisme i s’encarrega de posar en contacte la  persona sol·licitant amb el desenvolupador o personal tècnic que pugui donar resposta tecnològica. És aquesta darrera persona la que justifica les tasques associades als tecnobons.

També estan col·laborant amb el DTES per llençar un instrument d’ajuda a la transferència tecnològica en l’àmbit del medi ambient.

Quan es tracta d’un projecte que ja té una entitat pública involucrada, es pot cofinançar amb fons FEDER i ACCIO10 pot facilitar el contacte amb altres entitats i empreses col·laboradores.

Pel que fa a l’ús del sòl, també hi ha iniciatives de col·laboració amb Israel, ja que en aquests temes i en els de la gestió de l’aigua és un país capdavanter en la recerca i l’aplicació d’innovacions.

Pel que fa al Programa Hortitzo2020, des de l’oficina d’ACCIO10 a Brussel·les es facilita l’ajut a les empreses per poder acudir als centres de decisió per saber quins són els projectes que poden tenir un paraigües des de les comissions de la UE.

Un altre instrument són ajuts a les proves conceptuals que ofereix ACCIO10 per fer una prova conceptual d’una innovació. Durant el passat any 2014 s’han provat 14 projectes conceptuals.

Segona part de la jornada

La segona part de la Jornada es va estructurar en taules de treball i dues rondes. Amb la possibilitat d’escollir dos temes dels presentats:

Taules de treball

Les taules estaven adreçades als professionals del sector, al personal d’universitats i als centres de recerca i personal de l’Administració per tal que, un cop establerts l’estat de la recerca i les problemàtiques de la gestió del dia a dia i dels casos reals, definir línies d’actuació per avançar.

A més, a la pàgina web de sòls contaminats de l’ARC ja es pot consultar i descarregar el document de síntesi de la Jornada:

DOCUMENT-SINTESI-JORNADA-EL-SOL-COM-A-RECURS.pdf

Autors

Redactat per: Vicenç Carabassa i Marga Torre. Per saber-ne més: Vicenç Carabassa