Lectures-00002a

Publicacions d'interès de fora del Departament.

• GOLDSMITH, Stephen; CRAWFORD, Susan. The Responsive City. Engaging Communities through Data-Smart Governance. San Francisco: Jossey-Bass, 2014. 208 p.
• CEPRI. Le territoire et ses réseaux techniques face au risque d’inondation. Orléans: Centre Européen de Prévention du Risque d’Inondation, 2016. 88 p.
• ALLENVI (ed.). The Mediterranean Region under Climate Change. A Scientific Update. Marsella: IRD Éditions (Synthèses), 2016. 736 p.

GOLDSMITH, Stephen; CRAWFORD, Susan. The Responsive City. Engaging Communities through Data-Smart Governance. San Francisco: Jossey-Bass, 2014. 208 p.

Stephen Goldsmith, exalcalde d’Indianapolis i professor de Harvard, i Susan Crawford, col·lega seva a la mateixa universitat, creuen que les administracions públiques nord-americanes, si més no a nivell local i dels estats,* tenen capacitat per millorar els serveis que ofereixen: en gran mesura això passa per aprofitar el potencial de l’anàlisi de dades i de la tecnologia per transformar els governs locals, aconseguir la millora esmentada i apoderar i implicar la ciutadania en l’actuació pública.

En aquest sentit, l’obra presenta alguns casos de les fites aconseguides per determinades autoritats locals que van optar per aproximacions innovadores: per exemple, l’ús de models predictius i de dades provinents de diverses fonts que ha permès a la ciutat de Nova York dotar-se d’un nou instrument per a la identificació d’edificis amb alt risc d’incendi; o l’anàlisi de dades que fan servir les autoritats de Chicago per tal de predir on es reuniran les rates i actuar en conseqüència (en lloc d’esperar a rebre les queixes dels residents); o la imitació que fa Washington DC de certs webs on la gent pot deixar els seus comentaris i opinions sobre diversos serveis i productes (TripAdvisor, Yelp…), però aplicant aquest model als serveis i actuacions de l’administració de la ciutat.

Aquesta mena d’emulació que fa la ciutat de Washington de webs d’empreses privades demostra que els poders públics van molt endarrerits respecte de la ciutadania en l’ús de les (noves?) tecnologies. Però malgrat tot cal reconèixer que per a les administracions públiques el canvi és revolucionari, trenca amb maneres de fer encarcarades, supera pràctiques obsoletes des de fa dècades i permet abaratir els costos dels serveis públics gràcies a la major eficiència que poden proporcionar les eines digitals. Si a més, com fa Chicago, les grans ciutats opten per posar les tecnologies que els són útils en codi obert, ciutats més petites que potser difícilment podrien permetre’s invertir en determinats tipus de programes i aplicacions es poden beneficiar de les noves aproximacions dutes a terme per les ciutats principals, amb l’avantatge que a més ja en coneixen els resultats.

• Els autors (juntament amb l’exalcalde Nova York Michael Bloomberg, que és autor del pròleg del llibre) són, malgrat tot, molt més pessimistes quan es tracta del Govern federal, al qual veuen incapaç de dur a terme de manera mínimament reeixida les seves actuacions administratives mitjançant la tecnologia. N’és un exemple el col·lapse del web de l’ObamaCare quan es va posar en marxa.

 Podeu adquirir el llibre aquí.

CEPRI. Le territoire et ses réseaux techniques face au risque d’inondation. Orléans: Centre Européen de Prévention du Risque d’Inondation, 2016. 88 p.

El CEPRI (Centre Européen pour la Prévention du Risque d’Inondation) és un consorci format pel Consell del departament de Loiret, el Consell de la regió Centre, el ministeri francès competent en matèria d’infraestructures i Protecció Civil, que té per objectiu afavorir la coordinació i el diàleg entre els governs locals i l’Administració estatal en casos d’inundacions. Fins a la seva creació, ara en fa deu anys, les autoritats municipals i regionals estaven mancades de línies d’actuació clares per a aquestes eventualitats, i l’Estat, de la seva banda, sovint proporcionava solucions mal adaptades a la realitat local, pel fet de no disposar d’informacions completes sobre els esdeveniments i el territori afectat.

Amb els anys, el CEPRI ha esdevingut l’intermediari essencial entre els governs locals i l’Administració central pel que fa a la prevenció i la gestió de les inundacions i, a més, s’ha convertit en un proveïdor destacat d’ajudes tècniques i científiques per als governs locals en allò referent a la prevenció dels riscos associats a aquesta mena de desastres. A més, presta assessorament al Govern francès en la redacció de directives, la confecció d’anàlisis cost-benefici o l’elaboració de plans de contingència (sempre amb referència a inundacions, és clar), entre d’altres.

Però sens dubte una de les activitats més destacades del CEPRI és la publicació periòdica d’informes i de guies metodològiques que recullen les millors pràctiques franceses i europees en tot allò referent a prevenció i gestió d’inundacions: al seu web es poden trobar en versió PDF totes les guies publicades fins a data d’avui.

Aquí, a tall d’exemple, n’hem escollit una: la dedicada a la reducció de la vulnerabilitat de les xarxes tècniques (transport, energia, aigua, residus i telecomunicacions) enfront el risc d’inundació: atès el fet que una menor vulnerabilitat d’aquests sistemes bàsics fa augmentar la resiliència de tot el territori, la continuïtat en el seu funcionament adquireix una importància capital en casos de fenòmens naturals extrems i, també, en el posterior retorn a la normalitat. Per aconseguir aquest funcionament sense interrupcions, és imperatiu que les col·lectivitats territorials analitzin els riscos que pesen sobre llurs xarxes bàsiques, aprenguin a reduir-los en el llarg termini, i sàpiguen com fer-hi front en el curt.

La guia es basa en el retorn d’experiències, tant d’agents públics com privats, per tal d’establir les línies mestres tècniques, organitzatives i estratègiques en els tres eixos descrits més amunt. Com a complement al corpus central del document, hi ha tot un conjunt de fitxes tècniques referides a la xarxa viària, el transport públic urbà, l’abastiment d’aigua potable, el sanejament, els residus, la telefonia, la distribució de gas, d’electricitat i hidrocarburs, i la calefacció urbana.

Podeu consultar la guia en format PDF seguint aquest vincle.

ALLENVI (ed.). The Mediterranean Region under Climate Change. A Scientific Update. Marsella: IRD Éditions (Synthèses), 2016. 736 p.

Coincidint amb la conferència COP22 de novembre de 2016 a Marràqueix, l’ALLENVI (Alliance Nationale de Recherche pour l’Environnement) presenta aquesta obra, que és el resultat dels treballs de més de cent cinquanta autors de les dues ribes de la Mediterrània.

El llibre se centra en l’efecte laboratori d’una regió que tot i representar només l’1,5% de la superfície terrestre concentra les tipologies essencials de riscos als quals està exposada la humanitat: fenòmens climàtics cada cop més extrems, modificació del cicle de l’aigua, canvis funcionals en els sòls i les cobertes vegetals, repartiment desigual dels recursos en el si dels països riberencs, augment dels desequilibris entre les ribes nord i sud, fluxos migratoris massius (molt particularment a partir del començament de la guerra de Síria, motivada en el fons per una sequera de molts anys de durada), creixement demogràfic ràpid a les ciutats litorals...

Factors com la latitud, el fet de ser un mar pràcticament tancat, el relleu dels països riberencs i la densitat de població de les zones litorals fan que a hores d’ara la Mediterrània ja hagi conegut una pujada de les temperatures més gran que l’experimentada de mitjana en altres indrets del món. Els climatòlegs ja hi ha constatat un increment de la temperatura de la superfície del mar, una disminució de les precipitacions, una aportació fluvial minvant i un augment de l’evaporació. Tots aquests fenòmens portaran a la gradual dessecació de la regió mediterrània, amb un augment progressiu de la freqüència i durada de les onades de calor i, possiblement, l’escalfament de les capes d’aigua més profundes, amb eventuals canvis en la salinitat que podrien provocar modificacions en els fluxos d’intercanvi amb l’Atlàntic.

Els investigadors també miren d’esbrinar, en aquesta obra, el paper que pot tenir en els canvis que vindran la pol·lució per aerosols, provocada d’una banda per les indústries de la zona, i de l’altra per la sorra del Sàhara. Respecte de la climatologia, actualment ja es creu que aquesta mena de contaminació dificulta la creació de les gotes de pluja. Respecte del medi ambient, encara són poc coneguts els efectes d’aquestes partícules sobre els medis terrestres i marins, i sobre la biodiversitat de la regió.

En resum, l’obra vol ser un compendi de l’estat del coneixement en cadascun dels camps que constitueixen el medi ambient (sòls, aigües dolces, vegetació, erosió del litoral, biodiversitat...), cercant una visió multidisciplinària. Tampoc oblida les conseqüències que poden tenir en les societats riberenques els nous fenòmens que probablement es produiran a la regió: caldran canvis en l’agricultura a causa de la creixent desertització, per exemple, i es farà necessari trobar noves vies per aconseguir un desenvolupament econòmic que asseguri el futur d’una població que en l’horitzó 2100 assolirà els 530 milions de persones.

L’obra (en anglès, però amb parts com la introducció, els sumaris i les conclusions en versió bilingüe anglès-francès) la podeu adquirir aquí.