Line 22: | Line 22: | ||
− | [[Image: | + | [[Image:Esteve_Perez_2016a-Rehabilitar-i-construir-amb-mat-SQA_imatge1_RehabilitacioSostenible.jpg|center|px|]] |
Line 32: | Line 32: | ||
− | [[Image: | + | [[Image:Esteve_Perez_2016a-Rehabilitar-i-construir-amb-mat-SQA_imatge2_RehabilitacioSostenible.jpg|center|px|]] |
Line 46: | Line 46: | ||
− | [[Image: | + | [[Image:Esteve_Perez_2016a-Rehabilitar-i-construir-amb-mat-SQA_imatge3_RehabilitacioSostenible.jpg|center|px|]] |
També va incidir en que el model econòmic actual d’extreure, produir, usar i llençar, basat en grans quantitats de materials i energia fàcilment accessibles i econòmics està arribant als seus límits físics. L’alternativa que actualment es perfila és '''l’economia circular''' basada en '''l’ecodisseny''', l’ús racional dels recursos, la reutilització, la '''reparabilitat''' i el '''reciclatge'''. | També va incidir en que el model econòmic actual d’extreure, produir, usar i llençar, basat en grans quantitats de materials i energia fàcilment accessibles i econòmics està arribant als seus límits físics. L’alternativa que actualment es perfila és '''l’economia circular''' basada en '''l’ecodisseny''', l’ús racional dels recursos, la reutilització, la '''reparabilitat''' i el '''reciclatge'''. | ||
Line 57: | Line 57: | ||
− | [[Image: | + | [[Image:Esteve_Perez_2016a-Rehabilitar-i-construir-amb-mat-SQA_imatge4_RehabilitacioSostenible.jpg|center|px|]] |
Altres iniciatives són: | Altres iniciatives són: | ||
Line 87: | Line 87: | ||
==PDF== | ==PDF== | ||
+ | <ul><li> | ||
+ | [[Media:Esteve_Perez_2016a-programa_RehabilitacioSostenible.pdf|Programa rehabilitació sostenible ]] | ||
− | + | [[Image:Esteve_Perez_2016a-Rehabilitar-i-construir-amb-mat-NG_ico_pdf.png|center|link=File:Esteve_Perez_2016a-Rehabilitar-i-construir-amb-mat-programa_RehabilitacioSostenible.pdf]] | |
− | [[Image: | + | [248,87 kB ] |
</li> | </li> | ||
− | <li> Presentació rehabilitació sostenible Mercè Rius | + | <li> |
− | [[Image: | + | [[Media:Esteve_Perez_2016a-PPT_Presentacio_RehabilitacioSostenible_MerceRius.pdf|Presentació rehabilitació sostenible Mercè Rius ]] |
+ | |||
+ | [[Image:Esteve_Perez_2016a-Rehabilitar-i-construir-amb-mat-NG_ico_pdf.png|center|link=File:Esteve_Perez_2016a-Rehabilitar-i-construir-amb-mat-PPT_Presentacio_RehabilitacioSostenible_MerceRius.pdf]] | ||
+ | [2,45 MB ] | ||
</li> | </li> | ||
</ul> | </ul> | ||
+ | |||
+ | |||
+ | <span id='bloc3'></span> | ||
==Redactat de la noticia== | ==Redactat de la noticia== |
Revision as of 14:49, 9 May 2019
L’ arquitectura més respectuosa amb el medi ambient passa, en primer lloc, per prendre consciència sobre les càrregues ambientals que genera i, a continuació, per adoptar mesures que les minimitzin.
La construcció i el manteniment dels edificis consumeix el 40% dels materials utilitzats a la Unió Europea. Aquesta dada indica la gran repercussió que pot tenir fer un bon plantejament del procés constructiu des de l’inici.
El sector ha de prendre responsabilitat i els agents que intervenen han de prendre partit en aquest procés de transformació que a nivell global s’està iniciant. Les tasques són moltes i variades com poden ser el reduir l'impacte ambiental del sector de l'edificació, reduir el consum d'energia dels edificis o millorar la durabilitat mitjançant la conservació i manteniment dels edificis.
- Extreure-usar-llençar vs l'ús racional dels recursos, la reutilització, la reparabilitat i el reciclatge.
- Redactat de la noticia
Extreure-usar-llençar vs l'ús racional dels recursos, la reutilització, la reparabilitat i el reciclatge.
El passat dia 3 d’octubre a la sessió “Rehabilitar i construir amb materials sostenibles” organitzada pel CAATEEB , la Marta Subirà, secretària de de Medi Ambient i Sostenibilitat, del Departament de Territori i Sostenibilitat va presentar la jornada parlant del context actual general, i en concret del sector de la construcció, la rehabilitació i el manteniment d’edificis i espais, i com aquests tenen un paper cabdal en la contribució a la reactivació de l’economia local.
Una de les característiques del model econòmic i productiu de les darreres dècades és que no resulta ser sostenible al llarg del temps. Ara, les circumstàncies ambientals, socials i econòmiques fan imprescindible la transició cap a models productius més responsables i sostenibles, com els que el Departament de Territori i Sostenibilitat ha estat fomentant al llarg de més d’una dècada. Es té com a objectiu promoure aquesta transició cap a una economia circular i, per tant, la rehabilitació i la construcció amb materials de baix impacte ambiental i la creació de nous espais amb baixos requeriments energètics, i en la línia de les estratègies que des del Departament s’estan treballant.
S’ha demostrat que el model de producció i consum tradicional (extreure-usar-llençar), tan aplicat en la construcció en temps de bonança econòmica és insostenible i cal, des de tots els àmbits, incentivar aquesta transició vers l’econòmica circular amb la qual la rehabilitació hi està totalment alineada, ja que permet reduir els costos en primeres matèries, energia i gestió de residus, i impulsar la creació de llocs de treball.
El sector de la rehabilitació també es recolza en l’Estratègia 2020 que obliga els estats a reduir el 20% dels gasos d’efecte hivernacle en relació als nivells de 1990, a incrementar un 20% les fonts d’energia renovable i un altre 20% l’eficiència energètica. Aquesta Estratègia està contribuint a la creació de millors llocs de treball i pot donar sortida a un sector que ve d’una crisi important.
El passat mes de desembre, la Comissió Europea va adoptar un nou paquet de mesures legislatives i de suport institucional de promoció de l’economia circular, amb l’objectiu de mantenir el valor dels productes, materials i recursos el màxim de temps possible i minimitzar la generació de residus. En aquest paquet la Comissió es compromet a reforçar els principis de l’economia circular en les diferents polítiques públiques que impulsa. Entre les àrees prioritàries que s’hi identifiquen es troben la construcció i la demolició.
Des de la Generalitat es treballa en impulsar els criteris propis de l’economia circular: la durabilitat, l’ús eficient dels recursos, la reutilització, la reparabilitat, el reciclatge i l’ús de materials reciclats a través de l’Estratègia d’Impuls a l’Economia Verda i Circular (ACORD GOV/73/2015), i l’Estratègia catalana d’ecodisseny, per a una economia circular i ecoinnovadora (ACORD GOV/80/2015).
Des de fa anys, diferents organismes estan duent a terme mesures per impulsar l’ús de materials de baix impacte ambiental amb instruments d’incentivació economica per empreses, principalment PIME, la promoció de sistemes voluntaris de gestió ambiental i d’etiquetatge ecològic i certificació, el foment de la implementació d’estratègies d’ecodisseny i la compra pública verda.
A Catalunya hi ha disponibles un gran nombre de productes sostenibles del sector de la construcció amb el Distintiu de garantia de qualitat ambiental, l’Etiqueta ecològica de la Unió Europea, la quantificació de la petjada de carboni o declaracions ambientals de producte, entre d’altres, que van des d’aixeteria fins a pintures passant per aïllants o productes amb materials reciclats.
Algunes de les eines de promoció de materials de baix impacte són la borsa de subproductes que gestiona l’Agència de Residus de Catalunya, el Premi Catalunya Ecodisseny, el Catàleg ecodisseny Catalunya o la incorporació de criteris ambientals en la contractació pública.
Seguidament va fer la presentació la Mercè Rius, directora general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic del Departament de Territori i Sostenibilitat, que va parlar de” Les estratègies catalanes per a impulsar l’economia circular i l’ecodisseny de productes”.
També va incidir en que el model econòmic actual d’extreure, produir, usar i llençar, basat en grans quantitats de materials i energia fàcilment accessibles i econòmics està arribant als seus límits físics. L’alternativa que actualment es perfila és l’economia circular basada en l’ecodisseny, l’ús racional dels recursos, la reutilització, la reparabilitat i el reciclatge.
Des de la Unió Europea (UE) el Pla d’Acció per a l’economia circular, es materialitza en un programa d’actuacions que abasten tot el cicle de vida dels productes: des del disseny fins a la gestió dels residus tenint en compte els processos de producció i el consum, on les àrees prioritàries d’intervenció són plàstics, residus alimentaris, matèries primeres crítiques, construcció i demolició i biomassa. Les eines de treball per desenvolupar aquest programa són directives d’ecodisseny, millors tècniques disponibles, sistemes de gestió ambiental i d’etiquetatge ecològic, programes de verificació de la tecnologia ambiental, petjada ambiental de producte i compra pública verda. Per altra banda, també s’han fet propostes legislatives sobre la gestió de residus. El finançament per aquestes iniciatives es vehicularà en el Programa Horitzó 2020 i els Fons Estructurals.
A Catalunya hem de destacar l’Estratègia catalana d’ecodisseny per a una economia circular i ecoinnovadora, aprovada en ACORD GOV/80/2015, on s’ha desenvolupat un Marc estable de treball en ecodisseny, amb la participació dels diferents actors socials, amb l’objectiu d’assolir nous models de producció, adquisició i consum més sostenibles a Catalunya.
Altres iniciatives són:
- Etiquetes ecològiques que són indicacions o distintius amb la finalitat d'identificar aquells productes o serveis que compleixen uns criteris de "bondat ambiental" en el procés de fabricació, ús, comercialització o finalització de la seva vida útil. (Publicació al butlletí de Innovació i Recerca http://territori.gencat.cat/ca/detalls/Article/MA_Ecoetiquetatge).
- Catàleg d’ecodisseny Catalunya, un recull de 70 casos d’èxit de productes i serveis sostenibles que es dissenyen, produeixen i/o ofereixen a Catalunya. Tots aquests exemples mostren la voluntat d’innovació del teixit empresarial català vers l’economia circular.
- Premi Catalunya Ecodisseny
- Cupons a la Innovació, destinats a contractar serveis que afavoreixin la incorporació en millores d’ecoinnovació. Aquestes mesures estan relacionades amb l’optimització de l’ús dels recursos que permeti generar nous productes, processos i/o models de negoci que evitin el deteriorament del medi ambient.(Publicació al butlletí de Innovació i Recerca http://territori.gencat.cat/ca/detalls/Article/Programa-de-cupons-a-la-innovacio).
- Residurecurs
- El DECRET 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es regula l'adopció de criteris ambientals i d'ecoeficiència en els edificis, amb l’objectiu d’ incorporar paràmetres ambientals i d'ecoeficiència (aigua, energia, materials i sistemes constructius i residus) en els edificis.
- Compra pública verda amb l’ Acord del Govern, d’11 d’octubre de 2005. Mesures per fomentar l’ambientalització de la contractació pública a la Generalitat de Catalunya i creació de la Comissió de Seguiment de l’Ambientalització en la Contractació Administrativa (CSACA) , i l’acord del Govern, de 9 de desembre de 2009, de mesures en matèria de contractació pública, amb instruccions sobre la inclusió de criteris ambientals en la contractació pública.
Al llarg de la jornada també es van presentar altres iniciatives innovadores, tant de l’empresa com del sector públic, d’ús i promoció de materials sostenibles.
Més informació a:
http://www.rehabilita.cat/programa-setmana-de-la-rehabilitacio/
http://www.apabcn.cat/ca_es/Pagines/inici.aspx
-
Programa rehabilitació sostenible
[248,87 kB ]
-
Presentació rehabilitació sostenible Mercè Rius
[2,45 MB ]
Redactat de la noticia
Redactat per: Anna Esteve Traveset i Argeme Pérez
Per saber-ne més:Anna Esteve Traveset