(7 intermediate revisions by the same user not shown) | |||
Line 266: | Line 266: | ||
==PDF== | ==PDF== | ||
− | <ul><li> [[ | + | <ul><li> |
− | [[Image:Bruna_Perez_2016a-Cap-a-la-no-perdua-neta-de-biod-NG_ico_pdf.png|center|link= | + | [[Media:Bruna_Perez_2016a-Cap-a-la-no-perdua-neta-de-biod-0_NPN_Programa-Jornada-pdf.pdf|Programa jornada ]] |
+ | |||
+ | [[Image:Bruna_Perez_2016a-Cap-a-la-no-perdua-neta-de-biod-NG_ico_pdf.png|center|link=File:Bruna_Perez_2016a-Cap-a-la-no-perdua-neta-de-biod-0_NPN_Programa-Jornada-pdf.pdf]] | ||
[49,3 kB ] | [49,3 kB ] | ||
</li> | </li> | ||
− | <li> Paula Bruna | + | <li> |
− | [[Image:Bruna_Perez_2016a-Cap-a-la-no-perdua-neta-de-biod-NG_ico_pdf.png|center|link= | + | [[Media:Bruna_Perez_2016a-Cap-a-la-no-perdua-neta-de-biod-1_NPN_Paula-Bruna_SGAA.pdf|Paula Bruna ]] |
+ | |||
+ | [[Image:Bruna_Perez_2016a-Cap-a-la-no-perdua-neta-de-biod-NG_ico_pdf.png|center|link=File:Bruna_Perez_2016a-Cap-a-la-no-perdua-neta-de-biod-1_NPN_Paula-Bruna_SGAA.pdf]] | ||
[3,72 MB ] | [3,72 MB ] | ||
</li> | </li> | ||
− | <li> AVillarroya | + | <li> |
− | [[Image:Bruna_Perez_2016a-Cap-a-la-no-perdua-neta-de-biod-NG_ico_pdf.png|center|link= | + | [[Media:Bruna_Perez_2016a-Cap-a-la-no-perdua-neta-de-biod-2_NPN_AVillarroya_bancos_EEUU.pdf|AVillarroya ]] |
+ | |||
+ | [[Image:Bruna_Perez_2016a-Cap-a-la-no-perdua-neta-de-biod-NG_ico_pdf.png|center|link=File:Bruna_Perez_2016a-Cap-a-la-no-perdua-neta-de-biod-2_NPN_AVillarroya_bancos_EEUU.pdf]] | ||
[5,47 MB ] | [5,47 MB ] | ||
</li> | </li> | ||
− | <li> Ec@csa experiencias España | + | <li> |
− | [[Image:Bruna_Perez_2016a-Cap-a-la-no-perdua-neta-de-biod-NG_ico_pdf.png|center|link= | + | [[Media:Bruna_Perez_2016a-Cap-a-la-no-perdua-neta-de-biod-3_NPN_Eccsa_experiencias-espana.pdf|Ec@csa experiencias España ]] |
+ | |||
+ | [[Image:Bruna_Perez_2016a-Cap-a-la-no-perdua-neta-de-biod-NG_ico_pdf.png|center|link=File:Bruna_Perez_2016a-Cap-a-la-no-perdua-neta-de-biod-3_NPN_Eccsa_experiencias-espana.pdf]] | ||
[3,33 MB ] | [3,33 MB ] | ||
</li> | </li> | ||
− | <li> Fabien Quétier | + | <li> |
− | [[Image:Bruna_Perez_2016a-Cap-a-la-no-perdua-neta-de-biod-NG_ico_pdf.png|center|link= | + | [[Media:Bruna_Perez_2016a-Cap-a-la-no-perdua-neta-de-biod-4_NPN_biotope_fabien-quetier.pdf|Fabien Quétier ]] |
+ | |||
+ | [[Image:Bruna_Perez_2016a-Cap-a-la-no-perdua-neta-de-biod-NG_ico_pdf.png|center|link=File:Bruna_Perez_2016a-Cap-a-la-no-perdua-neta-de-biod-4_NPN_biotope_fabien-quetier.pdf]] | ||
[15,76 MB ] | [15,76 MB ] | ||
</li> | </li> | ||
− | <li> Languedoc-Roussillon | + | <li> |
− | [[Image:Bruna_Perez_2016a-Cap-a-la-no-perdua-neta-de-biod-NG_ico_pdf.png|center|link= | + | [[Media:Bruna_Perez_2016a-Cap-a-la-no-perdua-neta-de-biod-5_NPN_languedoc-roussillon_luis-de-sousa.pdf|Languedoc-Roussillon ]] |
+ | |||
+ | [[Image:Bruna_Perez_2016a-Cap-a-la-no-perdua-neta-de-biod-NG_ico_pdf.png|center|link=File:Bruna_Perez_2016a-Cap-a-la-no-perdua-neta-de-biod-5_NPN_languedoc-roussillon_luis-de-sousa.pdf]] | ||
[7,09 MB ] | [7,09 MB ] | ||
Latest revision as of 14:48, 9 May 2019
La conservació de la natura i de la biodiversitat suposa, a més de la pròpia gestió del territori, tenir una visió global i estratègica de conjunt de l'àmbit. Es tracta de garantir la conservació dels valors naturals d'una manera compatible amb l'aprofitament ordenat dels seus recursos, de manera que l'existència de la biodiversitat i la seva gestió constitueixin factors de dinamització social, econòmica i de vertebració d'un desenvolupament sostenible dels municipis i de les comarques.
L'increment de la pressió sobre els sistemes naturals que s'ha produït els darrers anys fa imprescindible dotar-los de noves eines de gestió per fer front a les amenaces de pèrdua de biodiversitat i a la resta d’ impactes que no poden ser evitats ni reparats un cop aplicades totes les mesures de prevenció i correcció possibles.
- Desenvolupament de la jornada
- Integració de la No Pèrdua Neta en Biodiversitat (NPN) en l’avaluació ambiental
- Redactat i més informació
Contents
- 1 Desenvolupament de la jornada
- 2 Integració de la No Pèrdua Neta en Biodiversitat (NPN) en l’avaluació ambiental
- 3 En resum, ens trobem en cara molt lluny d’escenaris d’altres països i de les recomanacions de la CE.
- 4 IMPULS DE LA COMPENSACIÓ D’IMPACTES AMBIENTALS
- 5 ANTECEDENTS DELS BANCS DE CONSERVACIÓ
- 6 CRITERIS CONSIDERATS EN LA DEFINICIÓ DELS BANCS DE CONSERVACIÓ
- 7 CÀLCUL D’UNITATS: CRÈDITS / IMPACTES
- 8 Propers passos
- 9 PDF
- 10 Redactat i més informació
Desenvolupament de la jornada
La Subdirecció General d’Avaluació Ambiental està impulsant diverses mesures per a tendir cap a la no pèrdua neta en biodiversitat (NPN), entre elles el foment de la compensació dels impactes residuals dels plans, programes i projectes sotmesos a avaluació ambiental i la creació d’un sistema de bancs de conservació de la natura. Per aquest motiu, el passat 20 de setembre es va desenvolupar la jornada Cap a la no pèrdua neta de biodiversitat en l’avaluació ambiental amb els següents objectius com a fil conductor:
- Exposar els conceptes relacionats amb la NPN de biodiversitat i els instruments per a assolir-la en el marc de l’avaluació ambiental.
- Presentar les mesures que s’estan duent a terme per tal d’integrar la NPN en l’avaluació ambiental: la sistematització de la compensació d’impactes residuals i la proposta de bancs de conservació de la natura.
- Donar a conèixer altres experiències desenvolupades a Espanya i altres països en aquest àmbit.
La obertura i presentació de la Jornada va anar a càrrec del Director General de Polítiques Ambientals i Medi Ambient (DGPAMA) del Departament de Territori i Sostenibilitat, en Ferran Miralles que en el seu discurs va fer èmfasi en la importància de la preservació de la biodiversitat i de la conservació de la natura, considerant els bens i serveis que aporten a la societat (bens com fusta o aliments i serveis com la depuració de les aigües, la pol·linització dels conreus, o la fixació de CO2). Seguidament, va donar pas a la primera presentació a càrrec de Paula Bruna de la Subdirecció General d’Avaluació Ambiental qui va exposar quina és la situació actual, i les mesures i tasques que des del servei de projectes s’estan duent a terme.
Integració de la No Pèrdua Neta en Biodiversitat (NPN) en l’avaluació ambiental
La integració de la No Pèrdua Neta en Biodiversitat en l’avaluació ambiental ve després d’un llarg recorregut de mesures de prevenció i mitigació.
La biodiversitat, en general, està sota una gran pressió. Els ecosistemes han patit una fragmentació provocada per l’home, i a Europa més gran que en qualsevol altre continent. Gran part del territori s’està urbanitzant de manera intensiva i aquestes zones urbanes s’expandeixen amb molta rapidesa. Resultat d’aquesta expansió és que els darrers 20 anys, les zones construïdes han augmentat un 20 %. Gairebé la meitat de les espècies silvestres es troba seriosament en declivi i alguns ecosistemes valuosos s’han degradat i fragmentat, amb la consegüent pèrdua de capacitat per prestar importants serveis.
El 2001 la Unió Europea es va fixar l’ambiciós objectiu d’aturar la pèrdua de biodiversitat. I des de llavors s’han fet importants progressos, i ara comença ha haver indicis que les taxes de pèrdua d’espècies estan començant a disminuir. Però el ritme del canvi i l'execució d’aquestes polítiques han estat fins ara insuficients per satisfer els objectius proposats.
La UE va decidir redoblar els seus esforços i l’any 2006 la Comissió va posar en marxa un nou Pla d’Acció per a la Biodiversitat. Aquest estableix directrius europees estratègiques i una sèrie d’objectius i accions per abordar la pèrdua de biodiversitat tant a nivell nacional com europeu. A més d’instar a la seva posada en marxa, el Pla d'Acció proposa, també, la plena integració de la biodiversitat en tots els altres àmbits polítics de la UE, des de les polítiques de desenvolupament territorial i rural fins a la pesca i la cooperació en el desenvolupament.
A Catalunya, qualsevol projecte sotmès a avaluació ambiental ha d’aplicar les mesures preventives i mitigadores d’impactes ambientals pertinents per evitar efectes negatius permanents.
A hores d’ara s’ha assolit un alt nivell d’expertesa en l’aplicació d’aquestes mesures. Tanmateix, els plans, programes i projectes sovint comporten impactes que no poden ser evitats ni reparats un cop aplicades totes les mesures de prevenció i correcció possibles. Aquests impactes, que anomenem residuals, comporten una degradació ambiental en general i una pèrdua de biodiversitat en particular al territori.
Per revertir aquestes pèrdues és necessari compensar els impactes residuals dels plans, programes i projectes sotmesos a avaluació ambiental. Per mesures compensatòries s’entenen aquelles mesures específiques incloses en un pla o projecte que tenen per objecte compensar, el més exactament possible, el seu impacte negatiu sobre l’espècie o l’hàbitat afectat.
La Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental determina que els plans, programes i projectes sotmesos a avaluació ambiental han de preveure les mesures per prevenir, corregir i, si s’escau, compensar els efectes adversos sobre el medi ambient.
L’adopció de mesures compensatòries requereix, però, unes guies i criteris clars perquè una presa de decisions o una aplicació poc curosa desvirtuaria l’objectiu de prevenció i evitació dels impactes que és el que ha de prevaler.
A l’article 5 de la Llei 21/2013 és defineix el terme Mesures compensatòries' com: “medidas específicas incluidas en un plan o proyecto, que tienen por objeto compensar, lo más exactamente posible, su impacto negativo sobre la especie o el hábitat afectado”.'
De la normativa existent se’n deriven dos escenaris d’aplicació de mesures compensatòries.
En el marc de Natura 2000, la legislació de referència és la Directiva 92/43/CEE d’hàbitats i la seva transposició en el Reial Decret 1997/1995. L’article 6 d’aquestes normes determina que, en cas de plans o projectes que llur avaluació ambiental conclogui que s’afecten negativament els objectius de conservació d’algun espai de la xarxa Natura 2000, i que tot i així s’hagin de portar endavant per raons imperioses d’interès públic de primer ordre, llavors caldrà prendre les mesures compensatòries necessàries per a garantir que la coherència global de la xarxa Natura 2000 quedi protegida.
Fora del marc dels objectius de conservació definits per la xarxa Natura 2000, la Llei 21/2013 determina que l’Estudi d’impacte ambiental ha d’incloure una proposta de mesures preventives, correctores i compensatòries. A la pràctica, la situació actual és que els impactes residuals no es compensen de manera sistemàtica. El percentatge a Catalunya es d’ un 4’7% de Declaracions d’Impacte Ambiental (DIA) tenen mesures compensatòries (6’25% mitjana estatal; 8’1-15’9% en CCAA més elevades) i a l’Estat Espanyol, menys del 33% de les DIAs entre 2006-2007 contenen alguna mesura compensatòria.
En resum, ens trobem en cara molt lluny d’escenaris d’altres països i de les recomanacions de la CE.
IMPULS DE LA COMPENSACIÓ D’IMPACTES AMBIENTALS
Des de la DGPAMN del Departament de Territori i Sostenibilitat s’està treballant i establint bases per a l’aplicació de mesures compensatòries a l’avaluació ambiental de projectes a Catalunya.
L’àmbit d’actuació són tots els hàbitats naturals o seminaturals rellevants a nivell regional així com els serveis ecosistèmics. Els impactes crítics no es poden compensar ja que motivarien la no viabilitat del projecte (excepte projectes d’interès públic de primer ordre).
Els criteris per a la sistematització de la compensació en l’avaluació ambiental es troba en una primera fase que consisteix en la sistematització de les compensacions aplicant uns criteris bàsics i una metodologia simplificada que s’adapta a cada cas concret.
Els objectius d’aquesta primera fase són tres. El primer és començar la implementació de les compensacions d’impacte d’una manera generalitzada, i en especial les compensacions en biodiversitat. El segon objectiu és la familiarització amb els conceptes que fan referència a les compensacions, i per últim afavorir l’aprenentatge per part de totes les parts implicades en l’avaluació ambiental, des del promotor fins als tècnic de les administracions, passant per les consultories ambientals.
Tant els plans i programes en el seu estudi ambiental estratègic, com els projectes en el document ambiental de l’avaluació d’impacte ambiental simplificada i l’estudi d’impacte ambiental, han de contenir la següent documentació:
- la identificació i quantificació dels impactes residuals significatius
- Proposta de compensació per a cada tipus d’impacte identificat
- Programa de seguiment i control de les mesures compensatòries
Els impactes sobre biodiversitat susceptibles de compensació són impactes en els habitats natural i seminaturals, en els espais amb valor com a connectors ecològics i en les espècies protegides, sempre que es produeixi una pèrdua directa de superfície de l’hàbitat (o de la població, en el cas de les espècies) o bé una degradació de la qualitat d’aquest.
Per a cada tipus d’hàbitat i/o espècie afectada per pèrdua de biodiversitat caldrà dissenyar una mesura compensatòria, que pot consistir en (per ordre de prioritat):
- actuacions de millora de l’estat de conservació d’hàbitats existents
- correcció de pressions, amenaces o factors de risc que evitin l’empitjorament de l’estat de conservació
- o bé la creació d’hàbitats
Per aquesta tasca, pot ser útil crear un mecanisme voluntari per a compensar, reparar o restaurar les pèrdues netes de valors naturals (Llei 21/2013), com ara els bancs de conservació de la natura.
'L’objectiu'd’un sistema de bancs de conservació de la natura és disposar d’una eina per compensar els impactes que projectes diversos generen sobre els hàbitats naturals, mitjançant la inversió en finques privades o públiques que allotgen els mateixos tipus d’hàbitats que han estat afectats, i d’aconseguir la no pèrdua neta de biodiversitat deguda a la implantació d’aquests projectes.
La DGPAMN forma part del grup de treball per a la redacció del reglament estatal de bancs de conservació i és membre del BBOP (Business and Biodiversity Offsets Programme), que és l’organització de referència internacional pel que fa a la no pèrdua neta de biodiversitat i la compensació d’impactes residuals.
El sistema de bancs de conservació de la natura de Catalunya es troba prou avançat com per a ser presentat i facilitar així el debat. A Catalunya els bancs de conservació han de col·laborar juntament amb eines de custòdia del territori i el desenvolupament d’infraestructura verda.
ANTECEDENTS DELS BANCS DE CONSERVACIÓ
El marc legal ve definit per la Llei'21/2013:' que parla e la Definició i marc base dels Bancs de Conservació de la Natura “mecanismo voluntario que permite compensar, reparar o restaurar las pérdidas netas de valores naturales, que serán objeto dedesarrollo reglamentario por el Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambient”.
A Catalunya el 2014 és va fer “Estudi de Base per a la Implementació d’un Sistema de Bancs de Conservació de la Natura a Catalunya” (J. Pietx,) i el 2015 l’“Estudi de concreció: criteris tècnics i metodologia de càlcul de crèdits de biodiversitat” (J. Pietx, M. Pujol). També es va participar al grup de treball del MAGRAMA per l’esborrany de Reglament de Bancs de Conservació i seguiment posterior, i posteriorment la Generalitat de Catalunya es va incorporar al BBOP (Business & Biodiversity Offseting Program).
Per altra banda, experiències internacionals també s’han documentat, i paral·lelament, s’han organitzat jornades de dinamització amb sessions participatives sobre els Bancs de Conservació.
Aspectes analitzats per a la definició del model de Bancs de Conservació a Catalunya
CRITERIS CONSIDERATS EN LA DEFINICIÓ DELS BANCS DE CONSERVACIÓ
1.- Els criteris generals, es recullen de les Bones pràctiques internacionals. Es resumeixen en 9 punts:
- Assolir la No pèrdua neta (NPN) o guany de biodiversitat.
- Addicionalitat: Assolir resultats de conservació complementaris.
- Jerarquia de mitigació.
- Límits de la compensació.
- Planificació en el context del paisatge [regional].
- Participació i transparència
- Equitat (social i ambiental).
- Durada equivalent als impactes del projecte (preferiblement en perpetuïtat).Garantia i anticipació del banc. Planificació amb seguretat, i posada en marxa per endavant, per assolir els objectius amb durada equivalent als impactes.
- Criteris científics contrastats i coneixement tradicional. Adaptabilitat.
Fonts: Universal Principles of Compensatory Mitigation: http://mitigationbanking.org/ / / Estàndards BBOP de compensació de biodiversitat http://bbop.forest-trends.org/pages/guidelines
2.- Els criteris estatals de referència que s’han tingut en compte en procés d’elaboració han estat:
- Facilitació de la participació de la iniciativa privada.
- Millora de l’eficiència i qualitat de les mesures compensatòries.
- Millora de l’estat de conservació dels habitats naturals i especies amenaçades.
- Compliment del principis de la jerarquia de mitigació, addicionalitat i no pèrdua neta de biodiversitat.
3.- Criteris propis de Catalunya
- I. Compensació de tots els impactes residuals (NPN o guany):
Millora de la matriu, més enllà dels espais protegits
Espècies amenaçades, hàbitats naturals i seminaturals i espais amb valor com a connectors ecològics
Serveis ecosistèmics* (en estudi).
- II. Tipus de compensacions “igual per igual o superior”
“Quan es conserven components de biodiversitat que són de la mateixa, o major, prioritat de conservació que els afectats pel projecte de desenvolupament que adquireix els crèdits d’aquest banc.” (Conway et al. 2013)
Compensacions adreçades a les mateixes espècies / hàbitats afectats o a grups funcionals similars o superiors.
Validació de l’intercanvi en el marc de l’avaluació ambiental.
- III. Veritable millora respecte la situació sense bancs
Evitar solapaments amb obligacions adquirides: addicionalitat és clau.
Maximitzar el guany mitjançant una planificació de les millors àrees per a la creació de bancs, o la definició d’àrees prioritàries.
- IV. Possibilitat de crear Bancs també en sòls públics. Atès que hi ha sòl amb valor natural de propietat pública, contemplar la possibilitat de que les administracions promoguin bancs de conservació (proves pilot, projectes exemplaritzants, bancs municipals en terreny patrimonial...).
- V. Disseny d’un sistema que engresqui i fomenti la creació de bancs de conservació:
Un sistema de bancs senzill, fàcil i per tant atractiu a l’oferta i demanda.
Establiment de mercats de crèdits i eines de foment d’oferta i demanda (web propi*), que facilitin el contacte entre compradors i
venedors de crèdits.
Possibilitat de bescanviar crèdits de conservació abans de l’execució del pla de gestió, amb les garanties adequades.
- VI. Garanties de l’adequada compensació mitjançant la Declaració d’Impacte Ambiental: incorporació clara de les mesures compensatòries i els criteris d’equivalència i tipus d’hàbitats a la DIA
- VII. Foment de la participació ciutadana i dels agents socials en la definició del sistema de bancs i en la tramitació, gestió i seguiment dels bancs.
CÀLCUL D’UNITATS: CRÈDITS / IMPACTES
A partir d’aquí, també s’ha estudiat el càlcul d’unitats dels crèdits/impactes. Un crèdit ambiental és una unitat de valor natural i intercanviable, que permetrà compensar els danys equivalents calculats en els mateixos termes ecològics.
Una actuació de conservació, millora o creació d’un ecosistema o recurs natural es valorarà amb crèdits ambientals. Amb les mateixes unitats de mesura, es valorarà un impacte i els crèdits obtinguts per la millora de l’ecosistema seran utilitzats per compensar l’impacte avaluat.
'
Crèdits intercanviables per unitats d’impacte residual:
- per tipus d’hàbitats i espècies impactades (igual a igual o superior)
- dins de l’àrea de distribució natural de l’espècie
- dins la mateixa unitat biogeogràfica
L’atorgament i bescanvi dels crèdits és pot plantejar en 3 fases:
La primera fase preparatòria de redacció del pla de gestió. En aquesta fase es fa la descripció de la proposta i els objectius de conservació a assolir. S’atorguen els crèdits potencials, i excepcionalment es poden bescanviar els crèdits potencials per unitats d’impacte.
La segona fase de creació o millora dels valors naturals, on es fa el bescanvi amb unitats d’impacte.
I la tercera i darrera fase, de manteniment dels valors naturals.
En el següent quadre es presenten els principals agents que intervenen en l’acció:
Propers passos
A partir d’aquí, a la següent fase de elaboració del projecte caldrà:
- Continuar amb el foment de les mesures compensatòries en l’avaluació ambiental.
- Completar aspectes tècnics del sistema: estat de conservació, càlcul de crèdits i unitats d’impacte residual.
- Establir els procediments administratius: tramitació, aprovació i registre, fons i sistemes d’intercanvi de crèdits, garanties financeres, acreditació d’entitats supervisores.
- Preparació d’informació i assessorament sobre Bancs de Conservació per als agents implicats i la ciutadania.
- Aprofitar les relacions establertes (MAGRAMA, BBOP, França...) per a l’aprenentatge i l’ajust del sistema i els seus procediments.
- Desenvolupar una prova pilot.
- ....
- Participació pública durant el procés .
- Normativa de regulació dels Bancs de Conservació
Per acabar la seva presentació, Paula Bruna va parlar del treball que actualment s’està fent amb la Nova'llei catalana d’avaluació ambiental'. Aquesta introdueix com a finalitat la no pèrdua neta de biodiversitat. El text també preveu l’aplicació de mesures compensatòries per impactes residuals a tots els projectes sotmesos a avaluació ambiental, amb l’objectiu de pèrdua neta 0 o guany net, l’aplicació de mesures compensatòries prèviament a l’execució del projecte, i l’introductiu dels bancs de conservació de la natura.
Seguidament va fer la seva presentació la ponent Ana Villarroya, de la Universitat de Navarra, qui va informar de la tasca dels “Bancs de conservació com a instrument per a la compensació ecològica als EE.UU”.
A continuació el David Alvarez d’ Ecoacsa Reserva de Biodiversidad S.L. va exposar les “Experiències de compensacions per pèrdua de biodiversitat i Bancs de conservació de la natura a l’Estat Espanyol”.
I per acabar el matí va concloure en una taula rodona on es van respondre les qüestions plantejades pel públic assistent.
Durant la tarda es van fer dues presentacions més:
La primera a càrrec de Fabien Quétier, de Biotope, i membre de BBOP (Business and Biodiversity Offsets Programme) que va plantejar les “Directrius de NPN i experiències internacionals de Bancs de Conservació de la natura”.
I la segona a càrrec de Luis de Sousa de DREAL LR (Direction Régionale de l'Evironnement de l'Aménagement et du Logement), qui va parlar del “Cas de Languedoc-Roussillon (França): experiències en l’aplicació sistemàtica de mesures compensatòries en plans i projectes”.
La tarda també va concloure amb una taula rodona i seguidament es va fer la cloenda de l’acte.
-
Programa jornada
[49,3 kB ]
-
Paula Bruna
[3,72 MB ]
-
AVillarroya
[5,47 MB ]
-
Ec@csa experiencias España
[3,33 MB ]
-
Fabien Quétier
[15,76 MB ]
-
Languedoc-Roussillon
[7,09 MB ]
Redactat i més informació
Redactat per: Paula Bruna i Argeme Pérez
Per saber-ne més: Paula Bruna