Martinez 2016at

Un projecte finançat per la Unió Europea ajuda les ciutats a encarar el futur amb confiança, proposant mètodes per reintroduir-hi el verd, fer front a l’escalfament global i frenar la dispersió urbana.

• Projecte TURAS
• Espais naturals urbans
• Resultats inesperats
• Autors

Projecte TURAS

TURAS (Transitioning towards Urban Resilience and Sustainability) ha aplegat una trentena d’agents, entre institucions acadèmiques, administracions municipals i regionals i empreses, de dotze països europeus (i de Taiwan) sota la coordinació de l’University College de Dublín. Finançat per la Unió Europea, ha finalitzat aquest passat mes de setembre, després de cinc anys de treballs. El seu objectiu principal ha estat l’estudi, implantació i difusió de pràctiques de (re)vegetalització urbana, defensa davant el canvi climàtic, disseny i construcció d’infraestructura verda, i contenció de la dispersió urbana. Tot plegat per aconseguir canvis en l’actitud ciutadana, d’una banda, i perquè les ciutats puguin assolir un grau més alt de resiliència, entesa en termes ambientals (sostenibilitat) i economicosocials (equitat).

L’objectiu darrer del projecte TURAS és, en paraules dels seus coordinadors, instaurar un corpus de referència de la resiliència urbana fàcilment consultable: segons el parer dels responsables de TURAS, l’existència de reculls de materials com el que ha permès el projecte és necessària en un entorn on, malgrat les amenaces, com el canvi climàtic, la urbanització sembla no tenir aturador i les comunitats humanes esdevenen més complexes i més distants entre elles, cosa que pot fer disminuir la resiliència.

La decisió d’implicar les petites i mitjanes empreses com a interlocutores, en peu d’igualtat amb institucions acadèmiques i autoritats públiques, va ser, en el moment de posada en marxa del projecte, l’any 2011, un fet revolucionari. Els responsables de TURAS creuen, en aquest sentit, que totes les solucions (projectes, eines, programes pilot...) que ha acabat proposant TURAS (que superen la setantena, i que podreu consultar seguint el vincle de més avall) ofereixen oportunitats d’explotació i de desenvolupament que fan que les petites i mitjanes empreses, espina dorsal de l’economia, trobin interès a implicar-s’hi. D’altra banda, segurament, també són els agents que poden conèixer de més a prop la manera pràctica de dur a terme certes actuacions.

 

Les ciutats i àrees urbanes participants a TURAS: Aalborg (DK), Belgrad (SRB), Brussel·les (B), Dublín (IRL), Ljubljana (SLO), Londres (GB), Màlaga (E), Nottingham (GB), Roma (I), Rotterdam (NL), Sofia (BG) i Stuttgart (D)

  Atesa la quantitat de participants en el projecte i la seva durada, les actuacions resultants han estat nombrosíssimes, com s'ha apuntat abans. Algunes d’elles estaven previstes, però d’altres han anat sorgint espontàniament al llarg del desenvolupament de TURAS. Vegeu-ne tres exemples a continuació.

Espais naturals urbans

Una de les moltes concrecions de TURAS han estat les recomanacions paisatgístiques per a la maximització del valor de la biodiversitat en infraestructures verdes urbanes: un conjunt d’instruments per a la reproducció urbana d’hàbitats representatius de la regió, de manera que s’afavoreixi la diversitat d’entorns i espècies dins el teixit urbà i la ciutadania pugui reconnectar amb la natura a través de la implantació de cobertes verdes, petits enjardinaments i parcs.

Un lloc idoni per a la implantació d’aquestes actuacions d’infraestructura verda urbana són les parcel·les buides de terrenys antigament industrials: malgrat la seva aparent pobresa, s’han revelat com a llocs d’alta biodiversitat (i per tant, més resilients en termes ecològics), i en l’escala regional poden tenir importància com a hàbitats naturals. A més, atesa llur ubicació, habitualment als afores de la ciutat, tenen una funció connectiva clau. Amb pràctiques d’ecomimicry (és a dir, d’imitació del món natural en l’entorn antròpic) es pot restaurar el territori de manera que les àrees urbanes esdevinguin proveïdores de serveis ecosistèmics, en moments en què, paradoxalment, molt de l’entorn no urbà de la ciutat no ho pot fer perquè està dedicat a activitats agrícoles més o menys intensives que fragmenten el territori i que per l’ús d’herbicides o pesticides poden suposar una amenaça per a la biodiversitat regional

 

  També es pot fer esment de la Green Living Room, una iniciativa consistent en una cabina portàtil que utilitza les plantes i els murs vegetals per tal de crear zones de confort natural al bell mig de zones urbanes denses. Es va posar a prova a Ludwigsburg, prop d’Stuttgart, i davant l’èxit que va aconseguir, posteriorment va recórrer altres ciutats europees (Bonn, Londres, Zagreb, Brussel·les...) i xineses. Val a dir que l’empresa responsable, Helix Pflanzen, ha vist el seu volum de negoci duplicat gràcies a aquesta cabina, cosa que potser és indicativa de la urgència de disposar d’infraestructura verda a les ciutats.

 

La Green Living Room de Helix Pflanzen

Resultats inesperats

Arran de les actuacions de TURAS, han sorgit alguns projectes derivats que no s’havien previst inicialment. N’és un, per exemple, el servei OSMOS, d’Stuttgart, creat a partir dels treballs que va dur a terme TURAS en el camp de l'economia de proximitat: OSMOS estableix ponts entre ciutadania, empresaris i autoritats per tal de potenciar l’economia propera, tant en termes personals com espacials, fent que tots els agents implicats arribin a una entesa sobre quina és la millor manera d’implantar, en el context socioeconòmic, geogràfic i cultural de què es tracti, una economia sostenible i tendent al quilòmetre zero. OSMOS també ofereix serveis d’assessoria per a aquells projectes econòmics que posin els valors de la comunitat i la salut mediambiental per davant de les altres consideracions.

 

El procés d’OSMOS per a la implantació d’activitats econòmiques de proximitat

 

Autors

Redactat per: Alfons Martínez Jaume

Per saber-ne més: Projecte TURAS

Informació relacionada

• Projecte TURAS