Letang 2016a

L’Institut Català del Sòl (INCASÒL) està desenvolupant diverses accions en l’àmbit de la mitigació del canvi climàtic. Una d’aquestes iniciatives consisteix en valorar el procediment més idoni per tal d’associar la petjada de carboni a les diferents fases del procés urbanístic.

• Antecedents de la proposta
• Adaptació de l’INCASÒL als procediments de contractació
• Síntesi
• Redacció de la noticia

Antecedents de la proposta

És important aclarir els principis bàsics en els que recolzen les propostes fetes.

L’origen i principal causa del canvi climàtic és l’increment dels gasos amb efecte hivernacle (GEH) que provoca l’escalfament global del planeta. Aquest increment de GEH es genera, en primer terme, per la combustió del petroli, carbó i gas natural, tot i que altres activitats, com l’agricultura i la ramaderia, també tenen una incidència notable.

El protocol de Kyoto (adoptat el 1997) ja llistava els principals gasos d’origen antropogènic causants de l’escalfament global, sent aquests, per ordre d’incidència, el diòxid de carboni (CO₂), el metà (CH₄), els hidrafluorocarbonis (HFC), els perfluorocarbons (PFC), l’hexafluorur de sofre (SF₆) i l’òxid nitrós (N₂O). A partir del potencial d’escalfor de cada un dels GEH ara esmentats, aquests van ser unificats en una mateixa unitat, denominada CO₂ equivalent (CO₂eq).

En la darrera Conferencia de les Parts celebrada a París el desembre de 2015, es va acordar un objectiu global per a tots els països signants, focalitzat en la contenció de l’augment de la temperatura del planeta per sota de dos graus centígrads. Donat que els GEH són la causa principal de l’escalfament global, el mitjà per aconseguir l’objectiu es tradueix en la contenció i disminució dels mateixos.

Després del Protocol de Kyoto, l’objectiu de reducció d’emissions acordat el 1998 per al conjunt dels 15 països de la Unió Europea de llavors, va ser aconseguit en la seva totalitat, malgrat l’incompliment d’alguns països, com el cas d’Espanya. La UE doncs va assolir el seu compromís de reducció d’emissions del 8% respecte l’any de referència, el 1990.

Per tant, la UE està duent una estratègia de reducció de GEH des de 1998, que ha anat evolucionant amb la inclusió de nous conceptes i directrius, però sempre en la línia de minimitzar la petjada de carboni en la totalitat d’operacions que es duen a terme en la totalitat dels seus estats membres, especialment les dutes a terme per les entitats públiques.

En aquest sentit, les Directives Europees sobre contractació pública, contractes de concessió i contractes del sector de l'aigua, l'energia, els transports i els serveis postals (2014/24/UE, 2014/23/UE i 2014/28/UE respectivament), ja contemplen la possibilitat d'incloure el cost del cicle de vida del producte, servei o de l’obra objecte de la contractació, expressant dit cost en emissions GEH, podent valorar també altres emissions contaminants i altres costos vinculats a la mitigació del canvi climàtic.

Les tres directives coincideixen en que els criteris d’adjudicació han de contemplar aspectes mediambientals en les contractacions publiques, referint-se especialment a la valoració del cicle de vida i, per tant, permetent que s’oferti en GEH junt a la proposta econòmica esperada i d’altres criteris propis dels processos de contractació.

   

Adaptació de l’INCASÒL als procediments de contractació

A nivell català, l’Oficina de Supervisió i Avaluació de la Contractació Pública del Departament de Presidència de la Generalitat de Catalunya, en el marc de l’Ambientalització de la Contractació Pública (ACP), va adoptar les premisses de caràcter ambiental de les directives 2014/24/UE, 2014/23/UE i 2014/28/UE abans mencionades, considerant els criteris ambientals en funció de l’àmbit d’actuació de les operacions objecte de contractació publica.

L’INCASÒL va iniciar el seu propi projecte ACP, atenent als criteris establerts per l’Oficina de Supervisió i Avaluació de la Contractació Pública, on s’inclou, entre d’altres, l’Anàlisi del Cicle de Vida de les operacions urbanístiques.

En el marc d’aquest projecte, L’INCASÒL està col·laborant amb la Direcció General de Polítiques Ambientals del Departament de Territori i Sostenibilitat, per adaptar la seva eina de càlcul de la petjada de carboni dels Plans d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) a la casuística del planejament derivat, incorporant els criteris d’eficiència energètica i de consum de recursos que l’INCASÒL té en compte en els processos urbanístics que desenvolupa.

    En la actualitat, l’eina es troba en procés de desenvolupament i, pròximament, s’inclourà en el Plec de redacció dels documents ambientals del planejament urbanístic de l’INCASÒL. Així, es podrà aproximar la petjada de carboni (expressada en CO₂eq) associada a la construcció de la urbanització i dels edificis i a l’explotació de la totalitat del sector urbanístic.

Per altra banda, a la plantilla de normativa ambiental estàndard que s’incorpora en les normes urbanístiques del planejament urbanístic derivat promogut per l’INCASÒL, s’ha adaptat un capítol de “Emissions de Gasos d’Efecte Hivernacle” que conté articles relatius a la quantificació de la petjada de carboni i a les mesures per minimitzar i compensar les emissions de GEH en el transcurs del desenvolupament urbanístic.

Pels cassos de la petjada de carboni en les obres de construcció, es vol calcular mitjançant l’associació del valor CO₂eq a cadascuna de les partides dels bancs de preus d’urbanització i d’edificació. Aquesta aportació de dades la du a terme l’Institut Tecnològic de Catalunya (ITEC), que és l’entitat on, actualment, l’INCASÒL delega les actuacions d’actualització i manteniment dels seus bancs de preus. Es preveu disposar de la base de dades actualitzada a principis de 2017 i serà llavors quan INCASÒL podrà considerar la petjada de carboni en els seus projectes.

L’INCASÒL també està treballant en l’adaptació dels procediments de contractació  per incloure la possibilitat que les empreses contractistes puguin ofertar en la minimització de la petjada de carboni del projecte segons s’indiqui a l’apartat de millores ambientals del plec de clàusules administratives. D’aquesta manera, es preveu que l’oferta més avantatjosa no ho sigui  només en preu i en les millores proposades habitualment, si no que s’espera que també ho sigui en d’altres aspectes ambientals no considerats fins ara, com seria el cas de la reducció de la petjada de carboni,  l’aportació d’ecoetiquetes de productes i materials i la previsió d’inclusió de materials reciclats en les obres.

Síntesi

L’eina de càlcul de la petjada de carboni del planejament urbanístic, elaborada per la DG de Polítiques Ambientals i en la que l’INCASÒL ha estat participant per a la seva adaptació al planejament derivat, permetrà aproximar les emissions GEH del planejament urbanístic en la totalitat de les seves fases. A banda, quan es consolidi  la metodologia per associar la petjada de carboni als projectes d’urbanització i d’edificació promoguts per l’INCASÒL, les empreses contractistes podran ofertar en minimització d’emissions GEH.

Assolides aquestes fites,  l’INCASÒL haurà complert un dels objectius establerts en el marc del seu projecte d’Ambientalització de la Contractació Pública, donat que la totalitat del procediment urbanístic vindrà acompanyat de les emissions de GEH que suposa la seva execució i explotació, i la minimització quantificada de  la petjada de carboni serà un factor a valorar en l’elecció de l’oferta més avantatjosa per adjudicar l’execució de les obres de construcció.

 

  http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/avaluacio_ambiental/eines_documentacio_tecnica/eines/poum/

http://incasol.gencat.cat/ca/

Redacció de la noticia

  Redactat per: Sonsoles Letang Jimenez de Anta

Per saber-ne més: Sonsoles Letang Jimenez de Anta