(Created page with "<ul><li>Els serveis ecosistèmics, beneficis que milloren la qualitat de vida</li> <li>Autors</li> </ul> <span id='bloc1'></span> ==Els serveis ecosist...") |
m (Rdites moved page Draft Garcia 554352423 to Torre 2016e) |
(No difference)
|
Latest revision as of 13:21, 8 May 2019
Contents
Els serveis ecosistèmics, beneficis que milloren la qualitat de vida
Ara, cada persona usuària pot conèixer amb precisió els valors dels 15 indicadors i dels quatre grans grups de serveis ecosistèmics que presenten els boscos de cada municipi. Així, es pot saber, per exemple, que Castellar del Riu és el que produeix més quilograms de bolets per hectàrea de municipi; que la màxima biodiversitat d’aus és al Pirineu occidental; o que Sant Julià de Ramis i la Vall d’en Bas són els que més quantitat de carboni capturen per hectàrea. Aquesta eina facilita la tasca de les administracions locals per a la diagnosi dels serveis ambientals dels boscos, i així poder avaluar l’eficàcia de les mesures d’adaptació al canvi climàtic que es proposin des de les administracions.
Per avaluar aquests quatre grans tipus de serveis ecosistèmics, s’han proposat 15 indicadors que han estat cartografiats. Els indicadors emprats són variables quantitatives, mesurables, que donen informació concreta sobre, per exemple, els quilos de bolets produïts i la quantitat de fusta aprofitada en un municipi (servei de provisió); quant carboni orgànic hi ha al sòl (servei de regulació); el nombre de tracks Wikiloc que s’han registrat en un municipi (servei cultural); o quantes espècies d’ocells forestals hi viuen (servei de biodiversitat).
A més de poder conèixer els valors dels serveis ecosistèmics forestals per a la majoria dels municipis catalans, la cartografia generada facilita copsar tendències generals i detectar quins municipis tenen boscos amb un més valor per a algun dels serveis. Així, s’observa que els municipis amb boscos més frondosos i productius de les regions forestals del Pirineu oriental i Prepirineu, zones més humides i fresques, són les que proveeixen més serveis.
Alguns comentaris sobre els sistemes
Serveis de provisió: es focalitzen principalment cap el nord i el nord-est de Catalunya. Castellar del Riu, Agullana i les Llosses són els que, en conjunt, més valor obtenen per a aquest tipus de serveis. Per a l’aprofitament de fusta i llenya, la província de Girona se situa al capdavant. En aquest cas, és remarcable que gairebé la meitat dels municipis (el 45%) no presentin pràcticament gens d’aprofitament fuster, tot i tenir bosc dins el seu terme. Un senyal inequívoc de la manca de gestió forestal en àmplies zones del nostre país.
Pel que fa als serveis de regulació, les regions meridionals i del nord-est són les que en proporcionen més quantitat. Albanyà, Sant Jaume de Llierca i Castell de l’Areny són els municipis amb més valor per als serveis de regulació. Tanmateix, per a algun dels indicadors, com la fertilitat del sòl o la regulació climàtica, les zones més atlàntiques del Pirineu també obtenen valors alts. En canvi, els boscos gironins són els que més capacitat tenen per controlar l’erosió del sòl.
Quant a serveis culturals, la distribució s’estén per bona part del territori, i està vinculada a la demanda que prové dels nuclis de població.
Finalment, el servei de biodiversitat queda molt més repartit per tot el Pirineu i la serralada prelitoral i transversal. En aquest cas, però, també té punts força interessants en els boscos mediterranis de la meitat sud del país, especialment per a la riquesa d’espècies llenyoses elevada en municipis com Horta de Sant Joan, Cornudella de Montsant o Mont-ral, amb prop de 70 espècies. En canvi, el Pirineu català occidental és el que alberga més riquesa d’ocells forestals, concretament la Conca de Dalt i Abella de la Conca (Pallars Jussà) són els municipis amb més nombre d’espècies d’aus (57). Els municipis amb valor més alt pel conjunt de biodiversitat són la Vall de Bianya, Soriguera i Coll de Nargó.
El ForESmap no inclou tots els municipis catalans, sinó que només ha efectuat l’anàlisi d’aquells que tenen, com a mínim, tres parcel·les de bosc (a l’Inventari forestal nacional 3).
Els enllaços als mapes són:
Mapa del conjunt dels serveis ecosistèmics de provisió
Mapa del conjunt dels serveis ecosistèmics de regulació
Mapa dels serveis ecosistèmics culturals
Mapa conjunt del servei ecosistèmic de biodiversitat
Mapa conjunt del servei ecosistèmic (SE) de biodiversitat. Com més intens és el verd, més valor representa per a aquest tipus de SE
Mapa del conjunt dels serveis ecosistèmics de regulació. Com més intens és el blau, més valor representa per a aquest tipus de SE . Es mostra el panell que s’obre en clicar sobre cada municipi amb la informació corresponent. La icona en forma de llista permet ordenar els municipis segons el valor del servei o indicador.
Autors
Redactat per: Marga Torre
Per saber-ne més: Joan Pino