Civil Torre 2016a

• Les noves línies d’estudi endegades
• Sector logístic
• Oferta d’infraestructura
• Oferta i demanda i les operacions per sectors
• L’eficiència
• Autors

Les noves línies d’estudi endegades

• Pes dels treballadors/ores autònoms/es (transport i emmagatzematge)
• Pes de les vies de peatge a la xarxa viària d’alta capacitat
• Punts de subministrament de gas natural vehicular
• Evolució de la matriculació segons el combustible i la càrrega màxima
• Consums de combustible per a automoció.
• Estudi de la intermodalitat en mode marítim.

  També s’ha modificat la presentació de les dades: desglossades per províncies, en aquells casos considerats rellevants i en què les dades permeten no perdre la representativitat de la mostra. I, com a l’any anterior,  ja es produeix un avançament de les dades de l’any en curs.

El document lliurat està estructurat en cinc àmbits:

1. Context socioeconòmic
2. Oferta d’infraestructura
3. Oferta i demanda
4. El mercat immologístic
5. Eficiència,

  i per a cada indicador es produeix una fitxa que conté les dades següents:

• Definició
• Motivació
• Metodologia
• Evolució
• Anàlisi de tendència
• Fonts
• Annexos relacionats

  Pel que fa al context socioeconòmic, el pes econòmic de la logística a Catalunya se situa entre el 3,7% i el 12,3% segons l’escenari d’estudi al 2013, amb una tendència lleugerament decreixent en els tres escenaris en relació amb l’any 2012. El pes de la logística a l’escenari bàsic (3,7%) sobre l’economia catalana és un punt superior a la mitjana estatal (2,9%).

Sector logístic

La relació entre els empleats en el sector logístic amb els del sector industrial varia durant el període 2008-2013, amb un creixement interanual del 0,3%, malgrat la recessió del -4,3% entre 2012-2013. El nombre d’afiliats en règim autònom representa un 26% (2015) respecte del total d’afiliats. La quota d’autònoms en el sector del transport i emmagatzematge està per sobre la mitjana que presenten tots els sectors d’activitat (22,4%).

En relació amb el nombre d’empreses logístiques es produeix un descens del -4% interanual del nombre d’empreses logístiques actives en el període 2008-2015. Total de 26.144 empreses logístiques actives a Catalunya (2015),  entre les quals cal destacar el grup de transport de mercaderies per carretera i serveis de mudança (80% del total).

Quant al valor econòmic de les exportacions es confirma la tendència creixent des de l’any 2004 amb una variació interanual positiva del 4,5% malgrat la davallada entre 2008-2009 (-18%). Per sectors, cal remarcar el valor econòmic de les exportacions de vehicles de motor i material de transport i el de productes alimentaris i begudes.

Oferta d’infraestructura

L’oferta d’infraestructura i, en particular, el nou indicador de proporció vies de peatge a la xarxa viària d’alta capacitat mostra el domini clar de les autopistes de peatge a Catalunya fins l’any 2005. No obstant això, entre 2006 i 2014 s’inicia un augment de les autovies i autopistes lliures de peatge. El seu creixement interanual entre 2006 i 2014 és del 17%, mentre que per les autopistes és del 0,4%. Tarragona figura com la província que té més percentatge de vies de peatge. Un indicador rellevant, pel que fa al canvi energètic, són les estacions d’GNC, les quals continuen augmentant, especialment entre 2010 i 2015, amb una quota de creixement interanual del 35% en el període 2008-2015. Les estacions mixtes (GNC-GNL) s’estanquen entre 2011 i 2015 tot i que tenen un creixement interanual (2008-2015) del 14%. Pel que fa al parc de vehicles de gas natural, es constata un creixement pràcticament paral·lel a les estacions d’GNC a partir del 2011.

La superfície útil de magatzem per províncies: Barcelona lidera els m² de superfície disponible de magatzem logístic, mentre que Lleida es manté última en el rànquing. És rellevant el creixement accelerat a Barcelona respecte de l’any 2014, del 12,4%.

 

Oferta i demanda i les operacions per sectors

Tot i la forta davallada en el nombre total d’operacions des de l’inici de la crisi econòmica proper al 50% (2008- 2013), les dades actuals (2015) són positives; augmenten el 24% respecte de 2014. Per tipus de mercaderia, cal destacar els minerals i materials per a la construcció, sector castigat per la crisi, que actualment representen el 20% del total.

I el nou indicador: consums de combustible per a automoció

Predominança del gasoil (gasoil A) en tot el període d’estudi a Catalunya, malgrat el decreixement interanual del -3% (2007-2015). La seva quota de mercat actual (2015) és del 78%. La gasolina és el segon combustible consumit, malgrat el decreixement interanual del 6% (2007-2015). Creixement interanual positiu dels biocombustibles malgrat la reducció en el darrer bienni (2014-2015) a excepció del GLP (+36%).

Cal comentar, com ja s’ha fet a les altres presentacions, les dades associades a la quota del transport ferroviari: la quota ferroviària dels tràfics interns presenta un decreixement del 8,3% al darrer bienni (2014-2015), així com la tendència decreixent de la quota ferroviària dels tràfics amb la resta de l’Estat (-2,8% interanual (2006-2015)). Si analitzem el tràfic internacional, suposa una quota ferroviària del 6% (2015) i dels tràfics de pas també mostra una tendència decreixent al llarg de la sèrie (-2,8% interanual (2006-2015)). En general, hi ha diferències significatives entre territoris, que demostren el fet que el ferrocarril esdevé més competitiu en els llargs recorreguts.

El tràfic de mercaderies dels ports catalans segons origen i destinació presenta un augment generalitzat del 2,3% respecte de 2014 en el volum total de mercaderies mogudes als ports de Barcelona i Tarragona. Creixement del tràfic internacional a curta distància en el darrer bienni (2014-2015) per Itàlia i França (+11,5%) i de llarga distància destaca Àsia (+16,3%) i resta d’Àfrica (+27,8%), tot i que són decreixents els intercanvis amb Espanya (-1,3%), nord d’Àfrica (-11,3%) i Amèrica del Sud (-21,9%). El nou indicador de la intermodalitat en mode marítim presenta un clar domini del tràfic ro-ro al port de Barcelona en comparació amb el de Tarragona al llarg de tota la sèrie (2006-2015). Barcelona té un creixement generalitzat a partir del 2009, que s’ha incrementat fins un 9,1% al 2015 respecte de 2014. D’altra banda Tarragona presenta un decreixement interanual de -14,5% (2006-2015), tot i que el creixement respecte de 2014 és positiu, 114%.

  En relació amb el tràfic aeri, Barcelona aglutina actualment el 89% de les operacions a Catalunya, Girona representa actualment el 6% de les operacions respecte del total, Reus -tercer aeroport en termes d’operacions- té un percentatge del 4%. Lleida, malgrat representar un 0,6% de les operacions totals, presenta un augment del 306% en el nombre d’operacions en relació amb el 2014.

El mercat immologístic

Catalunya, amb més de 6 milions de m² continua liderant el rànquing estatal de superfície de sòl logístic (23,9%), el creixement del 10% de l’oferta a Catalunya en l’últim bienni (2014-2015) contrasta amb l’estancament generalitzat a la resta de l’Espanya. Pel que fa a la mitjana ponderada a Catalunya, el fort increment del preu de lloguer de nau entre els anys 2005- 2007 va tenir una davallada fins a l’any 2013 -degut a la crisi econòmica i l’esclat de la bombolla immobiliària-. Ara bé, l’any 2015 ha vist un increment notable en el preu a la província de Girona de l’11,8% respecte de 2014. El preu mitjà de nau logística al Barcelonès (5,8 €/m²/mes) se situa molt proper a la mitjana europea de 6,1€/m²/mes.

 

L’eficiència

L’evolució negativa en el nombre d’operacions totals amb una variació interanual del -11% (2007-2013), a partir del 2013 s’inverteix i es converteix en una tendència a l’alça fins a l’actualitat. Així mateix, s’observa la tendència de reducció del percentatge d’operacions en buit, s’assoleixen taxes inferiors al 40% en els darrers anys (2014-2015). No obstant això,  per a aquest any 2015 es presenta un lleuger augment d’aquestes operacions respecte de 2014 (+0,5%).

Es detecta un descens global del grau d’aprofitament del transport viari dels vehicles pesants a Catalunya en tota la sèrie (2006-2015). Actualment, 2015, se situa entre el 28-57% en funció de la distància recorreguda. Es comprova la relació: a més distància, més grau d’aprofitament. A l’any 2015 el màxim és de 57,1% en distàncies > 400 km. D’altra banda, s’ha revelat la dada positiva de la disminució generalitzada del consum de combustible i de les emissions (2006-2014).

Autors

Redactat per: Jessica Civil i Marga Torre

Per saber-ne més: Jessica Civil