MesEnllaa

Publicacions d'interès de fora del Departament.

• WALDHEIM, Charles. Landscape as Urbanism. Princeton: Princeton University Press, 2016. 216 p.
• CERNY, Jiri; DAGGERS, Ton. Bicycles on Board. Integration of bicycle transport in Public Transport. Stuttgart, 2016. 43 p.

WALDHEIM, Charles. Landscape as Urbanism. Princeton: Princeton University Press, 2016. 216 p.

(Charles Waldheim ocupà la càtedra de paisatgisme de la de l'Escola Superior de Disseny de la Universitat de Harvard entre 2009 i 2015.)

Se sol pensar en l'urbanisme i el paisatgisme com a disciplines oposades, o com a màxim se sol considerar el paisatge un simple lloc de recés on descansar de la vida urbana. Però, recentment, a causa sobretot de la creixent preocupació ambiental, el paisatge ha esdevingut model per a la ciutat. Alguns teòrics, entre els quals hi ha el mateix Waldheim, àdhuc argumenten que els paisatgistes són els urbanistes de la nostra època.

En aquesta obra, Waldheim proposa maneres de repensar la ciutat mitjançant el paisatge. Cal passar dels enginyers que reconstrueixen l'entorn natural que envolta la ciutat a arquitectes paisatgistes que, a l'inrevés, adapten la infraestructura humana a la natura.

A l'obra, l'autor reflexiona sobre les arrels del paisatgisme entès com urbanisme, des dels orígens d'aquesta concepció en el Renaixement fins al segle passat i començament del present, en què la planificació urbana ha deixat de ser només una disciplina del disseny i ha esdevingut una ciència social i en què, cada cop més, es tendeix a pensar que és el paisatge, i no els edificis, el que ha d'inspirar les noves maneres d'urbanitzar.

El llibre, profusament il·lustrat i ric en exemples, examina actuacions d'arreu del món, algunes d'arquitectes paisatgistes tan rellevants com Frank Lloyd Wright, per analitzar la constant evolució del paisatge com a urbanisme, una disciplina que finalment ha trobat el seu lloc, pel que sembla, en la pràctica urbanística actual, i que es defineix bàsicament en tres eixos: el respecte pels processos naturals i l'anticipació als canvis futurs; l'horitzontalitat enfront la verticalitat, o l'espai enfront l'edifici; i les tècniques, els mètodes i els materials, respectuosos amb l'entorn en què s'enquadren.

Podeu adquirir el llibre en aquest enllaç.

     

CERNY, Jiri; DAGGERS, Ton. Bicycles on Board. Integration of bicycle transport in Public Transport. Stuttgart, 2016. 43 p.

El gener de 2016 va aparèixer aquesta publicació, emmarcada en el Projecte europeu 2MOVE2 Plus II, l'objectiu de la qual és l'anàlisi de la intermodalitat entre bicicleta i transport públic. Concretament, la publicació se centra en productes i serveis encaminats a facilitar el transport de la bicicleta pròpia a bord dels vehicles del transport públic urbà i regional, obviant per tant elements com els aparcaments d'enllaç o les flotes de bicicletes públiques. L'estudi analitza la promoció del transport de la bicicleta als vehicles de transport públic des d'un triple punt de vista: l'enginyeria o "maquinari"; la normativa o "programari"; i les accions de difusió i informació. Aquests tres factors s'han de combinar per obtenir el resultat desitjat: el foment de la intermodalitat.

L'enginyeria o "maquinari" es refereix als elements físics presents als vehicles de transport públic que possibiliten el transport de bicicletes. Això implica llur ubicació, el nombre màxim de bicicletes permeses, el procés de càrrega i descàrrega, o la seguretat pròpia i de tercers.

La normativa i certes restriccions ("programari") són necessàries per tal d'assegurar que la qualitat general del transport públic no es veurà minvada per la presència de bicicletes: ateses les limitacions d'espai, cal equilibrar els drets dels ciclistes intermodals amb els dels passatgers en cadira de rodes o els que porten cotxets infantils. D'altra banda, cal donar preferència al passatger sense bicicleta en hores punta, prohibint l'accés a bicicletes en certes franges horàries, per garantir el confort i la seguretat general.

Un cop aplicats el "maquinari" i el "programari", entren en joc les campanyes de promoció i comunicació encaminades a aconseguir el canvi intermodal.

Partint d'aquest triple plantejament, l'estudi examina les solucions adoptades per nombroses ciutats: pel que fa a l'enginyeria, s'analitzen els tràilers davanters i posteriors, les graelles adossades o les escales adaptades per a bicicletes; respecte de la normativa, se'n detallen aspectes com la tarifació, limitacions horàries, limitacions zonals i assegurances de responsabilitat; i en allò referent a les campanyes de difusió, es presenten diferents exemples de comunicació i informació prèvies al viatge (web, per exemple) i durant el viatge (senyalètica de les estacions i dels vehicles, entre altres elements).

L'estudi conclou amb l'anàlisi detallada de l'estat de la qüestió a vint-i-dues ciutats europees.

Tot plegat, un interessant recull de dades i propostes d'actuació que podeu descarregar en aquest enllaç.