Llibres biblioa

• BENAVENT, Júlia. La Urbanització del Raval de Barcelona a final del segle XVIII: clavegueram, empedrats i societat. [Barcelona]: Fundación Agbar, 2015. 245 p.
• Masó: arquitectura pública durant la Mancomunitat = Public architecture during the Mancomunitat. Girona: Fundació Rafael Masó: Úrsula llibres, 2014. 253 p.
• BAS, Jordi. Patrimonis: mirades al món pirinenc. [Lleida]: Associació Trenca, DL 2013. 143 p.
• SALVADOR, Rafa. El Somni del progrés: fons fotogràfic del Museu del Ferrocarril de Catalunya. Madrid: Fundación de los Ferrocarriles Españoles, 2015. 228 p.
• ZIMMERMANN, Clemens. La Época de las metrópolis: urbanismo y desarrollo de la gran ciudad. Madrid: Siglo XXI, cop. 2012. 191 p

BENAVENT, Júlia. La Urbanització del Raval de Barcelona a final del segle XVIII: clavegueram, empedrats i societat. [Barcelona]: Fundación Agbar, 2015. 245 p.

El llibre presenta un moment cabdal del creixement urbà de la ciutat de Barcelona. Entre la Rambla i la muralla moderna delimitada per les rondes de Sant Antoni i Sant Pau es consolida un barri que en pocs anys augmenta exponencialment en població i activitats, les necessitats d'ordenació del qual es fan evidents als ulls de Francisco de Zamora, personatge il·lustrat de la cort de Carles III.

Gràcies a la troballa fortuïta a la Real Biblioteca de Madrid d'uns documents inèdits sobre les obres realitzades al clavegueram i l’empedrat del Raval el 1787, l'autora ha pogut reconstruir com era de precària la vida de les persones que vivien al barri, a causa de la insalubritat dels carrers, les indignes condicions d'habitabilitat i la marginació dels seus habitants.

Masó: arquitectura pública durant la Mancomunitat = Public architecture during the Mancomunitat. Girona: Fundació Rafael Masó: Úrsula llibres, 2014. 253 p.

Amb el llibre la Fundació Rafael Masó ha volgut sumar-se a la commemoració del centenari de la Mancomunitat de Catalunya. És en el període de 1914-1923 en què l'arquitecte no només va treballar per a les administracions locals i nacionals, sinó que també va participar en la vida política com a regidor de l'Ajuntament de Girona. Durant els anys la Mancomunitat es va donar un enorme impuls a la creació de serveis i infraestructures públiques. Pintors, escultors, artesans i arquitectes que s'identificaven amb el Noucentisme van tenir l'oportunitat de participar en la construcció d'edificis públics: hospitals, escoles, biblioteques, cementiris, museus, parcs i jardins, i oficines de correus i telègrafs.

BAS, Jordi. Patrimonis: mirades al món pirinenc. [Lleida]: Associació Trenca, DL 2013. 143 p.

Patrimonis. Mirades al món pirinenc ens transporta a les muntanyes dels Pirineus amb la bellesa de les imatges de Jordi Bas i de la paraula de Silverio Cerradelo. Conté 174 fotografies sobre els valors patrimonials (naturals, paisatgístics i culturals) dels Pirineus. Està dividit en 8 seccions: aire, aigua, colors, detalls, fred, llum, acció i mirades. La publicació vol divulgar la riquesa natural i cultural dels Pirineus i contribuir a conscienciar sobre el que és una herència a preservar.

SALVADOR, Rafa. El Somni del progrés: fons fotogràfic del Museu del Ferrocarril de Catalunya. Madrid: Fundación de los Ferrocarriles Españoles, 2015. 228 p.

Recopila fotografies que integren els fons documentals del Museu, format per més de 10.000 imatges. Entre les diverses col·leccions cal destacar el Fons del Servei Elèctric, un treball realitzat entre els anys 40 i 60 del segle passat, per documentar gràficament el procés d’electrificació de les diferents línies de la xarxa ferroviària. El Fons, que va tenir la col·laboració de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) en les tasques de classificació i digitalització, està format per imatges en blanc i negre. Paisatges, viatgers, instal·lacions i infraestructures han modificat profundament el seu aspecte en els gairebé 170 anys d’història ferroviària. La selecció d’imatges permet rememorar aquell ferrocarril avui desaparegut que, sens dubte, ens ajuda a entendre les claus de part de la nostra història més recent.

 

ZIMMERMANN, Clemens. La Época de las metrópolis: urbanismo y desarrollo de la gran ciudad. Madrid: Siglo XXI, cop. 2012. 191 p

Brutícia, contaminació, indústria, amuntegament, noves i continues epidèmies... la crítica a la gran ciutat i a la vida modernes ha existit sempre des del sorgiment de les metròpolis al segle XIX. D’altra banda, la vida a les ciutats mostra noves possibilitats: l’abundància d’ofertes culturals, els innovadors sistemes de comunicació i de transport, o la il·luminació artificial desenvolupen la creació d’una infraestructura que ha transformat la vida dels homes de manera decisiva. Manchester, San Petersburg, Munich i Barcelona són quatre metròpolis fascinants i tan típiques com peculiars, la historia de les quals s’exposa, de manera comparativa, per l’autor, d’acord amb el transfons social i cultural de cadascuna.