Martinez 2016r

Potser per la seva ubiqüitat, d’un temps ençà els fanals de les vies urbanes han esdevingut un suport per a l’assaig a petita escala de tota mena d’aplicacions i serveis. Vegeu a continuació el cas de Kuala Lumpur (Malàisia).

• De pals de llum a sistemes multifuncionals
• Els elements del fanal, en detall
• Autors

De pals de llum a sistemes multifuncionals

Al número 16 del Butlletí es va parlar dels fanals autoabastits de Barcelona i dels fanals de Berlín que són alhora pols de recàrrega per a vehicles elèctrics. A Malàisia han anat un pas més enllà: a Kuala Lumpur, concretament al campus de la Universitat de Malaya, hi ha instal·lades des de fa uns mesos vuit unitats del fanal Eco-Greenergy™ Outdoor Lighting System, desenvolupat per la universitat esmentada. Es tracta d’un fanal autoabastit i energèticament eficient que pot actuar, a més, com a born de recàrrega per a dispositius electrònics; com a sistema d’alarma en cas de desastres naturals; i fins i tot, com a agent de lluita contra la propagació de malalties.

Per a la generació d’energia, el fanal Eco-Greenergy™ disposa d’un sistema híbrid: els panells fotovoltaics del capdamunt de l’estructura són complementats amb una turbina eòlica d’eix vertical (vertical axis wind turbine, VAWT), el rendiment de la qual es veu millorat gràcies a l’augment de velocitat del vent (per l’efecte Venturi) que produeixen les fulles omnidireccionals d’entrada (omnidirectional guide vanes, ODGV). Segons els assajos en túnel de vent, la turbina eòlica d’eix vertical combinada amb ODGV rendeix 3,5 vegades més que la turbina sola. Val a dir que les parts rotatòries de la turbina es troben integrades dins l’ODGV, cosa que elimina el risc de lesions per al públic i per als operaris encarregats del manteniment de la instal·lació.

La combinació del sistema fotovoltaic i l’eòlic fa que el fanal esdevingui autosuficient energèticament, raó per la qual pot funcionar sense connexió a la xarxa: això el fa apte, per exemple, per a zones remotes mancades d’estesa elèctrica, i respecte de les àrees urbanes, en facilita la instal·lació, ja que desapareix la necessitat de connexió a la xarxa existent. Pel que fa al sistema d’il·luminació, com és habitual actualment, és de díode emissor de llum (LED), de consum reduït.

El romanent de l’energia que produeix el fanal, un cop satisfetes les necessitats d’enllumenat, pot derivar-se a la xarxa elèctrica, si hi està connectat, o emmagatzemar-se en bateries per tal que se’n pugui aprofitar el públic, per exemple per a la recàrrega de telèfons mòbils en qualsevol moment del dia o de la nit.

L’energia autogenerada, a més, alimenta el sistema antimosquits que incorpora l’estructura. Això adquireix importància atès el fet que a Malàisia darrerament s’ha produït un increment de casos de dengue, malaltia vírica transmesa per Aedes aegypti i per Aedes albopictus (mosquit tigre) que va provocar més de dues-centes morts al país, l’any 2015. Cal assenyalar que A. aegypti també és un dels principals responsables de la recent expansió del virus de Zika, raó per la qual combatre aquesta espècie ha esdevingut una qüestió de salut pública a escala global. En aquest sentit, el fanal Eco-Greenergy™ constitueix un mitjà de cost raonable per lluitar contra els insectes esmentats, a més de ser de fàcil implantació i de no fer servir substàncies tòxiques.

Concretament, la trampa antimosquits aprofita la preferència d’aquests animals pel CO₂: una feble llum ultraviolada els atreu cap a un receptacle dotat d’un ventilador de succió i recobert de diòxid de titani (TiO₂); la interacció de la llum amb el TiO₂ produeix, per fotocatàlisi, CO₂, el mateix gas que ens fa atractius per als mosquits. Un cop dins la trampa, el buit que genera el ventilador de succió els impedeix de sortir-ne. Segons els responsables del producte, la quantitat de CO₂ que emet l’estructura per tal d’atraure els mosquits és molt baixa, i es veu àmpliament compensada pels múltiples beneficis que pot proporcionar el fanal.

Com a darrera característica, cal esmentar el fet que el fanal està equipat amb sensors capaços de mesurar l’alçada de l’aigua en cas d’inundació, i d’emetre un senyal d’alarma, si és necessari, mitjançant una antena incorporada. El fanal, pròpiament, no es veu afectat per les aigües, atès que el seu fust és impermeable i que els seus components més sensibles es troben a la part superior de l’estructura.

Els elements del fanal, en detall

Autors

Redactat per: Alfons Martínez Jaume

Per saber-ne més: Asia Research News, Research Gate

Informació relacionada

• Asia Research News
• Research Gate