Torrec

• L'estudi
• Anàlisi
• Aplicacions potencials
• Autors

L'estudi

Un estudi liderat per científics del CTFC i del CREAF presenta un model matemàtic que pot predir l’estrès per sequera als boscos catalans. La investigació considera que l’estrès per sequera que pateixen els boscos depèn de les condicions climàtiques així com també de les característiques de la vegetació i del sòl que hi hagi a la zona.

L’estudi, liderat pel científic del CTFC i associat del CREAF, Miquel de Cáceres, ha estat elaborat amb la participació dels ecòlegs del CREAF Jordi Martínez-Vilalta, Lluís Coll, Rafael Poyatos i Lluís Brotons, i s’ha desenvolupat gràcies a les dades que ofereixen els inventaris forestals espanyols. S’ha comprovat que en els darrers 30 anys els boscos catalans han augmentat el seu estrès hídric en la majoria de casos. Això és així, sobretot, perquè ha incrementat la superfície forestal i els boscos s’han fet més densos, més que no pas pel canvi desfavorable de les condicions climàtiques. L’abandonament rural i la disminució de la gestió forestal han estat les principals causes d’aquests canvis.

La novetat de l’estudi consisteix en la combinació d’un model de balanç hídric (que prediu les entrades i sortides d’aigua al bosc) amb les dades que ofereixen els inventaris forestals, les quals permeten aplicar el model matemàtic en grans àrees de bosc. “Incloure el tipus i estructura de la vegetació i del sòl en el model de balanç hídric és bàsic per obtenir unes prediccions més fiables sobre com afectarà la sequera una zona determinada”, destaca Jordi Martínez-Vilalta. A més, combinant aquest model amb dades meteorològiques diàries es pot obtenir de forma continuada una estimació fiable de l’estrès per sequera que pateixen les plantes.

L’estudi posa en relleu un augment de la intensitat i durada de l'estrès per sequera per a la majoria de les espècies d'arbres a Catalunya, però troba que aquest augment en l'estrès per sequera prové principalment dels canvis en la quantitat de fulles al bosc, més que no de l’augment de l’aridesa climàtica.

Des de mitjans segle XX, la coberta forestal al nord-oest de la conca mediterrània està augmentant a causa de la progressiva colonització de les zones agrícoles anteriors i la densificació dels boscos preexistents associats a la disminució de les activitats de gestió forestal. Una de les conseqüències d'aquesta acumulació de combustible és l'augment de la freqüència de grans incendis forestals. Els més grans de Catalunya es van produir entre els dos inventaris SFI (Díaz-Delgado et al., 2004).

Anàlisi

L'empremta d'aquests esdeveniments és clara en la distribució espacial dels canvis LAI, però no compensa l'augment de la LAI sobre gran part de la regió, com es pot apreciar a la figura extreta de l'estudi.

Les taxes de mortalitat a la península Ibèrica s'han associat a la densificació del bosc en llocs secs (Vila-Cabrera et al., 2011;. Vayreda et al, 2012;. Ruiz-Benito et al., 2013). Els resultats d’aquest estudi donen suport a la idea que l'augment de la gestió forestal pot revertir l'augment general observat en l'estrès per sequera, malgrat l'augment observat en les temperatures (Tafaneres et. al., 2009). Això, al seu torn, fa disminuir el risc d'incendis com es pot observar en els incendis a l'àrea d'estudi ja que estan parcialment controlats pel combustible (Pauses i Fernández-Muñoz, 2012; Pausas i Paula, 2012).

En general, per a les espècies d'arbres mediterranis es preveu que s’experimentarà una intensitat i durada més gran de la sequera que per a les espècies submediterrànies o temperades. Aquests resultats no impliquen que les plantes mediterrànies siguin més propenses a mostrar els efectes de l'estrès de sequera, ja que la seva capacitat per tolerar l'estrès és molt més gran. Choat et al. (2012) van demostrar recentment que moltes espècies d'arbres operen amb estrets marges de seguretat hidràulics contra els nivells perjudicials de l'estrès per sequera, independentment del lloc on visquin.

Aquest punt de vista també està basat en observacions recents de processos de defoliació de capçades, que no es limita a les espècies sensibles a la sequera, sinó que afecta totes les examinades (Carnicer et al., 2011). Si descuidem la variació interespecífica en la resistència a la sequera, cal esperar més impactes de la sequera per a una determinada espècie allà on les condicions climàtiques de sòl i vegetació donen lloc a valors anormalment elevats d'estrès en relació amb les que estan en altres àrees de la distribució de l'espècie.

Aplicacions potencials

L’estudi mostra que l'execució d'un model de balanç hídric en parcel·les d'inventari forestal es pot utilitzar per obtenir estimacions per espècie d'estrès per sequera a escala regional. Aquest enfocament podria ser adoptat per identificar àrees en què la combinació de l'estructura del bosc, composició de les espècies, les condicions del sòl i el clima actual els fa altament vulnerables als impactes de la sequera. A més, quan es combina amb les dades meteorològiques diàries, aquest enfocament podria ser utilitzat per monitoritzar rutinàriament les plantes sotmeses a l'estrès de sequera en grans àrees, complementant els índexs de teledetecció que normalment s'utilitzen per visualitzar els efectes de la sequera (Deshayes et al., 2006). En comparació amb els models hidrològics que ja proporcionen estimacions d'humitat del sòl en la vigilància de la sequera agrícola (per exemple, Sepulcre-Cant et al, 2012;. Sheffield i Wood, 2008), aquest enfocament proporciona estimacions d'estrès de sequera d'espècies específiques per als sistemes forestals. Finalment, la combinació de tecnologies de teledetecció, com LIDAR o imatges multiespectrals, amb dades de camp es podrien utilitzar per obtenir informació espacialment contínua sobre l'estructura del bosc i, per tant, per generar prediccions d’estrès per sequera per a llocs no inclosos en les parcel·les d'inventari forestal. Abans de la seva promoció per a l'ús pràctic per controlar l'estrès per sequera a escala regional, però, el model s’hauria de validar més mitjançant la comparació dels fluxos d'humitat del sòl i de l'aigua observats en un nombre més gran d'estands repartits a la regió.

L’estudi també remarca la importància dels inventaris forestals. “Caracteritzar la composició i estructura d’un bosc és essencial per planificar-ne la gestió”, comenta l’ecòleg. I afegeix que “coneixent quines espècies conformen una comunitat vegetal i les característiques del sòl, es pot tenir una idea més acurada dels efectes de la manca d’aigua, ja que cada espècie té una estratègia diferent per afrontar els efectes de la sequera”. En general, els inventaris forestals són una gran eina per entendre com canvia la vegetació al llarg del temps i l’espai, i com els boscos responen als canvis ambientals.

Autors

Redactat per: Margarita Torre . Per saber-ne més: Marina Torres