Castella

• Context
• Classificació dels serveis ecosistèmics
• Serveis d’aprovisionament
• Serveis de regulació
• Control de l’Erosió (ICTA)
• Serveis Culturals – Potencials d’oportunitats recreatives (ICTA)
• Serveis de suport – hàbitats per a espècies (UB, Grup de Recreca de Geobotànica i Cartografia de la Vegetació
• Autors

Context

El territori de Barcelona ja disposa de la cartografia de serveis ecosistèmics, una aplicació que identifica i valora les funcions dels ecosistemes i els seus beneficis per a les persones, relacionats, per exemple, amb l'aigua, la fusta o els aliments, en espais naturals i rurals. La cartografia, disponible en el marc del Sistema d'Informació Territorial de la Xarxa d'Espais Lliures (SITxell) té com a objectiu identificar i valorar la funcionalitat dels ecosistemes en aquests espais com a elements que beneficien directament o indirectament la qualitat de vida de les persones.

Els orígens del concepte de “serveis ecosistèmics” es remunten a finals dels anys setanta, quan alguns autors van començar a assenyalar la nostra dependència social i econòmica envers els béns i les funcions de la naturalesa, amb l'objectiu d’atraure l’interès públic en la conservació de la biodiversitat (veure Gómez-Baggethun et al., 2010 per una revisió històrica del concepte de serveis ecosistèmics). La generalització del concepte a nivell científic va arribar els anys noranta del segle passat sobretot a través de dues publicacions: el llibre “Els serveis de la naturalesa: dependència de la societat en els ecosistemes naturals” (Daily, 1997) i l’article publicat a la revista “Nature” titulat “El valor dels serveis ecosistèmics i el capital natural mundials” (Costanza et al., 1997). Els valors monetaris presentats per aquest article van causar un gran impacte, tant a nivell científic com polític.

L’Avaluació dels Ecosistemes del Mil·lenni (MEA, 2005) va diferenciar quatre grans categories de serveis ecosistèmics: d’hàbitat o suport, de subministrament o aprovisionament, de regulació i culturals. Els serveis inclosos en les tres darreres categories estarien directament relacionats amb els principals constituents del benestar humà: seguretat, béns materials bàsics per una bona vida, salut i bones relacions socials. Els serveis d'hàbitats o suport (que alguns no consideren realment serveis) estan directament relacionats amb les principals funcions ecosistèmiques.

Classificació dels serveis ecosistèmics

La relació entre l’estructura i els processos biofísics dels ecosistemes i les diferents dimensions de valor rellevants pel benestar humà a partir del concepte de serveis ecosistèmics és un tema en discussió a nivell científic. Un dels marcs teòrics que està tenint més acceptació dins la comunitat científica és el denominat “Cascada de Serveis Ecosistèmics” (Haines-Young & Potschin 2010). El marc distingeix entre “funcions”, “serveis” i “beneficis” per establir la connexió entre l’estructura biofísica dels ecosistemes i allò que els humans donem importància a través dels valors, siguin econòmics o no. Així, les funcions dels ecosistemes serien intermediaris entre els processos ecològics i els serveis i es podrien definir com “la capacitat dels ecosistemes per proporcionar béns i serveis que satisfacin les necessitats humanes, directa o indirectament” (De Groot, 1992; Gómez-Baggethun & de Groot, 2010). L’ús efectiu d’un bé o servei proporciona beneficis que a la vegada pot ser valorat en termes monetaris per la societat. Aquesta valoració (que es podria equiparar a la demanda del servei) pot tenir uns impactes sobre l’estructura biofísica dels ecosistemes que es podria regular a través de l'acció política.

Els serveis ecosistèmics cartografiats més habitualment són els de regulació (p.ex. la captura i emmagatzematge de carboni, el control de l'erosió o la regulació hídrica). Pel que fa als serveis de subministrament destaca la cartografia de producció d'aliments i en relació als serveis culturals el més habitual és representar els usos recreatius. Les fonts d'informació més utilitzades habitualment inclouen dades i mapes de cobertes del sòl, informació topogràfica o índexs de vegetació. Existeixen també models per l'elaboració d'aquest tipus de cartografia, dels quals destaquem un dels més utilitzats: l'anomenat InVEST (the Integrated Tool to Value Ecosystem Services and their trade-offs). Altres eines rellevants per cartografiar els serveis ecosistèmics són AIRES (the Artificial Intelligence for Ecosystem Sevices), o també SolVES (the Social Values for Ecosystem Services).

Els ecosistemes presents a la província són principalment de tipus forestal (boscos, matollars, prats i herbassars, etc.) i agrícola, destacant també els ecosistemes lligats als processos d’urbanització, que són especialment presents en l’àmbit metropolità de Barcelona. Tal com mostren les diferents edicions del mapa de cobertes de Catalunya (MCSC, CREAF), l’àmbit metropolità ha sofert una caiguda dràstica de la superfície agrícola (gairebé del 58%) en les darreres dècades, que en gran part s’ha transformat en superfície urbana i en menor mesura en superfícies forestals. Aquests canvis en les cobertes i usos del sòl té implicacions directes sobre la provisió de serveis ecosistèmics en l’àmbit d’estudi, especialment pel que fa als serveis d’aprovisionament, així com també en la demanda d’aquests serveis, ja que l’augment de les cobertes urbanes és proporcional a un increment de la població.

La cartografia dels serveis ecosistèmics que es presenta s’ha dut a terme gràcies a un conveni de col·laboració entre la Diputació de Barcelona(DIBA), l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) de la UAB i el CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals). La iniciativa compta també amb la participació d'altres equips de treball que col·laboren habitualment en el projecte SITxell, com l'ICO (Institut Català d'Ornitologia) i la Unió de Pagesos.

El treball l’ha coordinat l'Oficina de Planificació i Anàlisi Territorial de la DIBA  i  ha permès disposar dels nou primers mapes que es poden consultar i descarregar en format digital des del servidor de mapes SITMUN. A mesura que es vagin actualitzant o es produeixi nova cartografia, els mapes nous s'aniran distribuint a través d'aquesta mateixa plataforma.

Serveis d’aprovisionament

Aprovisionament d'aliments (cultius destinats a consum humà) (ICTA+DIBA)

Són principalment els ecosistemes agraris (cultius i pastures) els que tenen una major rellevància en aquesta provisió, especialment a la província de Barcelona. Aquesta aproximació al servei d’aprovisionament d’aliments ha tingut en compte únicament la producció dels conreus agrícoles destinats al consum humà a partir del càlcul dels rendiments mitjans agrícoles en valor biofísic (kg/ha i any).

Aprovisionament de biomassa forestal (mètode CREAF)

Fusta i llenya procedent de sistemes forestals, tot i que existeixen altres ecosistemes, com els agrícoles, que poden proporcionar biomassa per a fusta comercial o com a combustible (ex. biomassa de conreus llenyosos o de conreus energètics), però no s’han considerat en aquesta fase per la seva menor rellevància a l’àmbit d’estudi.

Els indicadors cartografiats indiquen la capacitat dels ecosistemes forestals per proveir aquest servei, és a dir, l’oferta potencial del servei, que òbviament no es correspon a l’extracció actual de biomassa en forma de fusta o llenya (que correspondria a l’ús o flux del servei). Així mateix, només es considera la biomassa llenyosa aèria total (suma de la biomassa de les fraccions llenyoses: fusta, escorça i branques) de les espècies arbòries. L'estimació de l'indicador es basa en el càlcul de l’increment mitjà de biomassa en t/ha i any a partir de la fórmula: (B_IFN3 – B_IFN2)/ 11, On 11 són els anys entre la realització del IFN2 (1990) i l’IFN3 (2001).

Aprovisionament de biomassa forestal (mètode Unió de Pagesos)

Comparteix consideracions amb l’apartat anterior si bé s’ha partit de la capa de Dinamisme agrari 2013 (Unió de Pagesos, 2013) i de la taula de Rendiments forestals (Unió de Pagesos, 2013), que inclou l’estimació mitjana del creixement net de cada categoria forestal (en t/ha i any).

Serveis de regulació

Regulació climàtica global. Carboni aeri emmagatzemat en l'estrat arbori dels boscos de l'àmbit del SITxell (en t/ha) per a l'any 2001  (ICTA)

Per cartografiar aquest servei s’han utilitzat les bases cartogràfiques per a l’avaluació de l’estat ecològic del bosc a l’àmbit SITxell (Pino, 2007), ja que inclouen una modelització cartogràfica de les dades dels inventaris forestals nacionals (IFN2 i IFN3). D'acord amb aquests resultats, l'emmagatzematge total de carboni aeri a l'estrat arbori era de poc més de 10 milions de tones dins l'àmbit del SITxell l'any 2001 (any de l'Inventari Forestal Nacional o IFN3).

Regulació climàtica global. Carboni aeri emmagatzemat en l'estrat arbori dels boscos de l'àmbit del SITxell (en t/ha), projecció per a l'any 2013 (ICTA)

Assumint que el flux anual de captura de carboni entre ambdós inventaris forestals nacionals (IFN2 i IFN3) es manté de manera lineal, es pot projectar l'emmagatzematge estimat de carboni present als ecosistemes forestals per a l'any 2013. D'acord amb aquesta premissa, els boscos de l'àmbit del SITxell estarien acumulant l'any 2013 uns 11,11 milions de tones de carboni aeri. Càlcul de la biomassa aèria llenyosa de l'IFN2 a partir de la fórmula: B_IFN2 = B_IFN3 / (1+ΔB/100) Càlcul de l'increment mitjà de biomassa en t/ha any a partir de la fórmula: (B_IFN3 – B_IFN2)/ 11, on 11 són els anys entre la realització de l'IFN2 (1990) i IFN3 (2001).

Control de l’Erosió (ICTA)

Es pot definir com la capacitat dels ecosistemes (principalment la vegetació) per retenir el sòl i prevenir la seva erosió gradual o sobtada (despreniments de terra). El servei es pot quantificar en unitats biofísiques, per exemple, a través de la quantitat de sòl retingut (kg/ha i any) per part de la vegetació. En aquest cas, s’ha optat per realitzar una quantificació aproximativa basada en l’índex d’erosionabilitat potencial (SITxell) i uns valors genèrics de capacitat de les cobertes del sòl per controlar l’erosió basats en coneixement expert (Burkhard et al., 2012).

Serveis Culturals – Potencials d’oportunitats recreatives (ICTA)

Són uns valors subjectes a les percepcions i preferències de les persones. Per tal de cartografiar les oportunitats recreatives potencials que generen els ecosistemes presents a l’àmbit SITxell s’ha emprat el model ESTIMAP (Ecosystem Services Mapping Tool). Aquest model estima la capacitat potencial dels ecosistemes per proveir oportunitats recreatives o de lleure a l’aire lliure basant-se en un conjunt de components (1-el grau de naturalitat; 2-elements naturals (excepte hídrics); 3-infraestructures; 4-elements relacionats amb l’aigua) que s’assumeix que influencien aquesta provisió en major o menor grau.

Serveis de suport – hàbitats per a espècies (UB, Grup de Recreca de Geobotànica i Cartografia de la Vegetació

Cada ecosistema proporciona diferents hàbitats que poden ser essencials pel cicle de vida de les espècies, incloent aquelles migratòries que depenen de diferents ecosistemes. El mapa de valor global d'interès (VGI) botànic dels hàbitats es calcula tenint en compte l'índex d'interès corològic i l'índex d'interès intrínsec dels hàbitats utilitzats en el projecte SITxell. Com és el cas d'altres serveis analitzats, els valors més elevats corresponen en molts casos als espais naturals protegits de la província de Barcelona i les zones fluvials.

Autors

Redactat per: Carles Castell  i Margarita Torre Per saber-ne més: Carles Castell