Torreb

• Avaluació global sobre pol·linitzadors
• Els factors que afecten els pol·linitzadors són diversos
• Hi ha nombroses opcions per salvar els pol·linitzadors
• Els resultats addicionals
• Els pol·linitzadors són molt importants en el terreny econòmic, social i cultural
• Autors

Avaluació global sobre pol·linitzadors

La primera avaluació global sobre pol·linitzadors que ha dut a terme la Plataforma Intergovernamental de Biodiversitat i Serveis Ecosistèmics (IPBES) alerta que un nombre creixent de les espècies de pol·linitzadors d’arreu del món van camí de l’extinció. L’informe en el qual ha col·laborat l’investigador del CREAF Jordi Bosch afirma que aquest fet es deu a diverses pressions, moltes de les quals causades pels humans.

L’investigador Lluís Brotons ha estat convidat a la sessió plenària on s’ha aprovat el document. Hi ha assistit com a representant dels dos únics centres de recerca catalans que són membres observadors de la IPBES; el Centre Tecnològic i Forestal de Catalunya (CTFC) i el CREAF. Segons Brotons “aquesta avaluació temàtica és clau perquè és la primera. A escala mundial esperem que millori el coneixement dels pol·linitzadors, però a escala local esperem que ens ajudi a alinear els nostres indicadors i les metodologies de treball amb les internacionals”.

Un altre investigador del CREAF, Jordi Bosch, ha tingut un paper important en l’Informe, ja que ha treballat els darrers dos anys com a editor del tercer capítol d’aquest informe: L’estat i les tendències dels pol·linitzadors, les xarxes de pol·linització i els seus serveis com a pedra angular dels processos i serveis ecològics dels ecosistemes gestionats i naturals. I ha contribuït en el segon capítol com a expert:  Factors de canvi dels pol·linitzadors, les xarxes de pol·linització i els seus serveis.

L’avaluació, titulada Avaluació temàtica de pol·linitzadors, pol·linització i producció d’aliments, és la primera avaluació d’aquest tipus que es basa en el coneixement disponible que ofereix la ciència, així com també el que integra la tradició indígena i els sistemes de coneixement més locals. El document avalua críticament un conjunt enorme de coneixements sobre els pol·linitzadors, la pol·linització i la producció d’aliments. L’objectiu del document és garantir que les persones que prenen les decisions polítiques tenen accés a la informació de més qualitat disponible actualment.

Un equip de 77 experts de tot el món va compilar tota la informació. L’avaluació cita prop de 3.000 articles científics i inclou informació sobre pràctiques basades en el coneixement indígena i local de més de 60 llocs de tot el món. L’avaluació es va sotmetre a dues rondes de revisió  pel que fa a persones expertes i de governs.

Moment de la roda de premsa de presentació de l’informe

Els factors que afecten els pol·linitzadors són diversos

Aquesta avaluació ha posat en relleu que, aproximadament, el 16 % dels pol·linitzadors vertebrats estan en perill d’extinció a escala mundial — aquest percentatge augmenta fins un 30 % en les espècies de les illes — amb una tendència creixent.

Tot i que la majoria dels insectes pol·linitzadors no s’han avaluat en l’àmbit mundial, les avaluacions fetes a escala regional i nacional indiquen nivells d’amenaça alts, en particular per a les abelles i les papallones — a escala local, sovint, més del 40 % de les espècies d’invertebrats estan amenaçades.

“Els pol·linitzadors salvatges de certes regions, especialment les abelles i papallones, estan sent amenaçats per diversos factors,” va dir el vicepresident de la IPBES, el senyor Robert Watson. “La seva disminució es deu principalment als canvis en l’ús del sòl, les pràctiques agrícoles intensives i l’ús de pesticides, l’impacte de les espècies exòtiques invasores, les malalties i plagues, i el canvi climàtic.”

Els descensos regionals dels pol·linitzadors silvestres han estat confirmats en el nord d’Europa occidental i a Amèrica del Nord. Tot i que els casos locals de declivi s’han documentat en altres parts del món, les dades són encara massa pobres per treure’n conclusions generals.

   

Hi ha nombroses opcions per salvar els pol·linitzadors

“Es poden seguir una sèrie de passos per reduir els riscos que afecten els pol·linitzadors, incloent les pràctiques basades en el coneixement indígena i local”, comenta Zakri Abdul Hamid, president fundador de la IPBES. Així mateix, es pot promoure l’agricultura sostenible que contribueix a diversificar el paisatge agrícola i fa ús dels processos ecològics com a part de la producció d’aliments. Altres mesures més concretes són:

• Afavorir l’educació i l’intercanvi de coneixements entre els agricultors, els científics, la indústria, les comunitats i el públic en general;
• Disminuir l’exposició als pesticides dels pol·linitzadors mitjançant la reducció del seu ús, la recerca de formes alternatives de control de plagues i l’adopció d’una sèrie de pràctiques d’aplicació específiques, incloses les tecnologies per reduir la dispersió de pesticides;
• Millorar la cria d’abelles amb més atenció al control de patògens, juntament amb la millora de la regulació del comerç i l’ús comercial dels pol·linitzadors. 

Els resultats addicionals

• Una gran diversitat de pol·linitzadors silvestres contribueix a una estabilitat més gran en la pol·linització, fins i tot quan ja hi ha un gran nombre d’abelles en aquell entorn.
• Els rendiments dels cultius depenen tant de les espècies silvestres com de les gestionades.
• L’abella de la mel és el pol·linitzador més estès al món i produeix uns 1.6 milions de tones de mel a l’any.
• El nombre de ruscs a escala mundial s’ha incrementat en els últims 50 anys, però s’ha produït una disminució en molts països europeus i nord-americans.
• El canvi climàtic ha portat a canvis en la distribució de molts borinots i papallones i de les plantes que en depenen.

Els pol·linitzadors són molt importants en el terreny econòmic, social i cultural

Més de tres quartes parts dels cultius del món depenen en part de la pol·linització d’insectes o altres animals. Entre 235.000 milions i 577.000 milions de dòlars de la producció alimentària depenen directament de la contribució dels pol·linitzadors.

Els cultius que es pol·linitzen inclouen aquells que ens proporcionen fruites, hortalisses, llavors, fruits secs i olis vegetals. Molts d’aquests aliments són molt importants com a font dietètica, ja que aporten vitamines i minerals, sense els quals el risc de malnutrició podria augmentar. A més, bastants cultius representen una font de diners important en països en vies de desenvolupament a través, per exemple, de la producció de cafè i cacau.

El volum de la producció agrícola que depèn de la pol·linització per animals ha incrementat un 300% durant els darrers 50 anys. A més, gairebé el 90% de les plantes silvestres depenen en certa mesura de la pol·linització animal.

A més dels cultius alimentaris, els pol·linitzadors contribueixen als cultius que proporcionen els biocombustibles (per exemple, olis de colza i palma), fibres (per exemple cotó), medicines, farratge per al bestiar, i materials de construcció. Algunes espècies també proporcionen materials com ara cera d’abella per a les espelmes i instruments musicals, arts i artesanies.

Autors

Redactat per: Margarita Torre . Per saber-ne més: Marina Torres