Torrea

• La Jornada
• El paper del marc dels serveis ecosistèmics en el llarg viatge cap a la sostenibilitat. Unai Pascual, investigador del Klima Aldaketa Ikergai (BC3)
• La funció productiva del bosc: integració en la gestió forestal sostenible i multifuncional. Míriam Piqué. Centre Tecnològic i Forestal de Catalunya (CTFC)
• Boscos, aigua i carboni. Eduard Pla, CREAF
• Serveis ecosistèmics i biodiversitat: el paper dels ocells forestals. Sergi Herrando, de l’Institut Català d’Ornitologia (ICO)
• Com mesurem els serveis ecosistèmics que ens ofereixen els boscos catalans a escala municipal i regional? Joan Pino i Mireia Banqué CREAF.
• Serveis ecosistèmics dels boscos i gestió multifuncional. Elena Górriz, European Forest Institute (EFI).
• Pagament pels serveis ecosistèmics i limitacions de la seva aplicació a la gestió. Ignasi Puig Ventosa (ENT)
• Taula Rodona. Com apliquem els principis dels serveis ecosistèmics a la gestió del medi ambient?
• Autors

La Jornada

La Jornada, que es va celebrar el 18 de novembre de 2015 a la seu de l'Institut d'Estudis Catalans (Barcelona), va arrencar amb una xerrada de benvinguda a càrrec de Javier Retana, director del CREAF, Montserrat Coromines, vicepresidenta segona de la Societat Catalana de Biologia (SCB), i Joan Pino, president de la Institució Catalana d'Història Natural (ICHN). Es va fer èmfasi en la necessitat de donar a conèixer els serveis ecosistèmics a les nostres vides i assumir que tenen un paper important sense caure en un excessiu antropocentrisme i utilitarisme de l’entorn natural.

El paper del marc dels serveis ecosistèmics en el llarg viatge cap a la sostenibilitat. Unai Pascual, investigador del Klima Aldaketa Ikergai (BC3)

Unai Pascual va inaugurar la Jornada a través d’un recorregut per l’evolució del concepte de sostenibilitat des de la crisi del petroli de 1973 fins avui. Així mateix, va remarcar que els serveis ecosistèmics no provenen sense més de l’ecosistema, sinó que la nostra intervenció està modificant la quantitat i la qualitat d’aquests serveis.

Els serveis ecosistèmics es coprodueixen com a resultat de la col·laboració entre processos socials i ecològics, i cal entendre com les seves interaccions afecten la resiliència i sostenibilitat de la provisió de serveis ecosistèmics.

També va remarcar que cal considerar com es distribueixen aquests serveis entre la població i que alguns beneficis poden anar en detriment d’altres serveis que proporcionen els ecosistemes. Per exemple, l’ús excessiu de l’aigua en l’agricultura, la indústria i el turisme pot reduir la qualitat de l’aigua que ens arriba.

A més, necessitem entendre com les estructures de governança poden millorar i fer més equitatius els fluxos d’aquests serveis, transformant les institucions cap a nous sistemes de governança. Per exemple, amb la necessitat de tractar dinàmiques de poder perquè les ciències socials connectin amb les naturals.

Finalment, va fer èmfasi en que cal fer un balanç de l’efectivitat de les iniciatives de millora que s’han fet fins ara, tenint en compte les estructures de poder a tots els àmbits (polítics, socials i científics).  Necessitem una comprensió més gran pel que fa a la diversitat de les parts interessades, les seves motivacions i preferències pels sistemes ecosistèmics per identificar els conflictes socials potencials i les desigualtats que poden sorgir per l’accés a recursos ecosistèmics determinats.

La funció productiva del bosc: integració en la gestió forestal sostenible i multifuncional. Míriam Piqué. Centre Tecnològic i Forestal de Catalunya (CTFC)

Va explicar les conseqüències que han patit els boscos quant a la seva estructura pel fet de passar de la sobreexplotació a l’abandonament de les masses forestals en poques dècades. Segons Piqué, els boscos actuals són de molt baixa qualitat productiva, ja que són massa joves, massa densos i propensos al foc. Això genera un desinterès econòmic per la seva explotació que fa que aquesta qualitat no millori. El sector fuster (fusta i mobles) a Catalunya representa aproximadament el 0,8% del PIB amb 3.200 empreses de mitjana 7 treballadors (dades del 2011) .

Per a Piqué la solució depèn d’aprendre a treballar la complexitat dels nostres boscos: tenir en compte que els boscos desenvolupen múltiples funcions, promoure diversitat d’arbres, promoure una gestió adaptativa al canvi climàtic i integrar el risc d’incendi en els seus plans de gestió que és la principal pertorbació dels boscos mediterranis, amb la promoció d’estructures forestals més resistents i resilients al foc, i intentar avançar en el grau de maduresa. Fent la gestió propera a la natura amb aplicació d’una silvicultura d’arbre individual i la promoció de masses mixtes i estructures multiestrats. Amb una gestió forestal multifuncional, basada en la identificació de tipologies de bosc i les seves vocacions.

Amb models de gestió i guies silvícoles que poden variar en cada cas, al llarg del temps, segons les característiques del rodal. Manteniment d’arbres grans, madurs i amb branques grans; així com els peus amb cavitats, i la fusta morta.

Així mateix, fer el planejament forestal ordenat per rodals que permet integrar criteris de conservació de la biodiversitat. Amb la identificació i manteniment de rodals madurs/singulars i la integració de rodals de no actuació/evolució natural dins d’un esquema planificat.

En resum, els boscos amb valor es preserven, la Selva Negra n’és un exemple.

Boscos, aigua i carboni. Eduard Pla, CREAF

Va parlar sobre les funcions de regulació del clima local, de la qualitat de l’aigua, dels cabals, de l’erosió i de la contaminació atmosfèrica en els ecosistemes forestals.

Els boscos mediterranis estan en una situació de manca d’aigua permanent i pateixen una gran evapotranspiració: entre el 70 i el 80% de l’aigua de pluja torna a l’atmosfera.

L’aigua blava és la part de la pluja que excedeix la capacitat de retenció del sòl i s’escola cap a rius llacs i aqüífers. L’aigua verda és la part de la pluja infiltrada i emmagatzemada a la zona radicular del sòl i que suporta la productivitat primària dels ecosistemes naturals i agrícoles a través de l’evapotranspiració. Sovint no es té en compte en la gestió i planificació de l’aigua i del territori i és necessària per sostenir els béns i serveis que proporcionen els boscos.

Pel que fa a les precipitacions no s’observen canvis significatius en les precipitacions interanuals, però sí en la seva distribució mensual. Ja s’ha observat que està plovent menys en els mesos més crítics per al creixement de les plantes, i que és difícil tenir receptes generals per millorar la disponibilitat d’aigua a les conques.

En relació amb els canvis en els usos del sòl, els canvis en la superfície forestal-agrícola poden tenir importants repercussions hidrològiques. La pressió sobre el servei (sobreexplotació del recurs) pot condicionar la pervivència d’altres. També l’augment de la capacitat d’embassament dispara la dissociació entre el clima i l’escolament, per exemple en el Segre, i l’augment de la regulació del cabal des dels anys 50 té un impacte molt rellevant en els cabals a la part baixa de la conca. Amb aquestes dades, si es produís una reducció a la meitat dels boscos cap al 2030, es reduiria directament la qualitat de l’aigua, el risc d’erosió i la biodiversitat, ja que la substitució de la superfície boscosa per matollar implica:

• Lleu increment de les aportacions superficials al llarg de la conca en disminuir l’evapotranspiració i la infiltració neta.
• Increment dels cabals màxims que comporta l’augment del risc a patir riuades.
• Augment de la variabilitat dels cabals, amb tendència a situacions més extremes.

A més, el canvi climàtic pot sumar-se de manera sinergètica als canvis socioecològics que afecten a les conques. En aquest escenari, els models prediuen cap al 2051, reduccions mitjanes properes als 10% a les conques pirinenques i el 22% a les del litoral.

Pel que fa al carboni, la capacitat dels nostres boscos d’actuar com a embornals de carboni està molt afectada per la disponibilitat d’aigua, l’escalfament ha reduït la taxa de creixement sobretot al nord, més humit.  A Catalunya, els boscos fixen anualment 1,34 t C/h/any (4,93 t CO₂/h/any) quantitat que equival a un 10% aproximat de les emissions anuals antropogèniques de CO₂. Pla va advertir que tots els models prediuen que els boscos mediterranis captaran menys carboni en el futur, però que la gestió forestal no només pot esmorteir sinó també revertir aquesta situació. La gestió i la planificació territorial requereix d’una visió de conjunt que vinculi els diferents trams de les conques, així com mantenir i promoure una riquesa estructural més gran dels boscos que afavoreixi el segrest del carboni.

Serveis ecosistèmics i biodiversitat: el paper dels ocells forestals. Sergi Herrando, de l’Institut Català d’Ornitologia (ICO)

Sergi Herrando va parlar sobre el paper que tenen les aus forestals en els serveis ecosistèmics, així com en el seguiment i conservació de la biodiversitat. Tot i representar un petit grup d’espècies, les aus tenen unes funcions ecològiques i culturals fonamentals: dispersió de llavors, pol·linització, fertilització, herbivoria, control d’insectes i de vertebrats, eliminació de cadàvers i enginyeria de l’ecosistema (modifiquen l’estructura física dels ecosistemes i els recursos per a altres organismes, activitat que sovint està associada a la construcció de nius). Herrando en va destacar tres com els més rellevants en l’àmbit forestal de la regió mediterrània: la dispersió de llavors lligada a la seva gran mobilitat, l’enginyeria d’ecosistemes, i el control natural de les poblacions d’insectes. Finalment, va fer una reflexió sobre la contribució de les aus al benestar sonor de les persones, l’impacte del turisme ornitològic (birdwatching) i el potencial divulgatiu-educatiu-cultural que té aquest grup d’animals.

També va mostrar una síntesi per respondre a la pregunta sobre quants ocells forestals són importants com a proveïdors de serveis ecosistèmics a Catalunya:

Com mesurem els serveis ecosistèmics que ens ofereixen els boscos catalans a escala municipal i regional? Joan Pino i Mireia Banqué CREAF.

Les infraestructures verdes representen una xarxa dels espais naturals que proporcionen diferents serveis ecosistèmics. Pino va plantejar la problemàtica que hi ha a l’hora de quantificar aquests serveis i representar-los, ja que es tracta d’una gran oferta i demanda d’aquests serveis. Per aquest motiu, va remarcar que cal disposar d’una base de dades de bona resolució, per exemple sobre la connectivitat ecològica i els embornals de carboni. La biodiversitat és dels indicadors més difícils de quantificar i representar; per això de vegades no queda clara la seva funció com a servei ecosistèmic. Aquesta representació ja s’està desenvolupant a les àrees verdes de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

Mireia Banqué, tècnica del CREAF, va exposar un exemple sobre com es valoren els serveis ecosistèmics dels boscos de Catalunya a escala municipal. El seu treball se centra en un conveni amb l’Oficina Catalana de Canvi Climàtic i han classificat els serveis ecosistèmics en quatre grups: provisió, regulació, culturals i biodiversitat. L’objectiu del treball és, en primer lloc, avaluar i cartografiar aquests serveis a escala municipal com una unitat d’estudi. D’altra banda, volen estudiar quina relació hi ha entre aquests serveis i els factors socioeconòmics i climàtics que fan que el territori sigui variable.

Els grups de serveis ecosistèmics tenen un patró de distribució espacial similar excepte els culturals. Els quatre grups d’indicadors de serveis tenen correlacions positives (municipi i bosc), tot són sinergies. Hi ha poques diferències entre la valoració dels indicadors ponderats per h de municipi i per h de bosc. La precipitació és el principal determinant de la distribució espacial dels serveis ecosistèmics a Catalunya, amb un efecte positiu, seguit de la temperatura que el té negatiu.

Per a cadascun dels grups de serveis ecosistèmics s’utilitzen diferents indicadors, d’entre els quals és rellevant el sector turístic. Segons Banqué, la majoria dels serveis ecosistèmics són als boscos del Pirineu i Osona.

Serveis ecosistèmics dels boscos i gestió multifuncional. Elena Górriz, European Forest Institute (EFI).

El bosc té la capacitat de produir béns que arriben a la societat. Fins ara, el bosc s’ha gestionat segons el valor que el mercat ha donat a aquests serveis. Com a exemples, Górriz explicava que sovint es prioritza el valor econòmic de la fusta per davant d’altres serveis, per exemple d’algunes espècies que cal protegir. Per tant, la gestió òptima seria aquella que tingui en compte tots els valors o serveis del bosc, una gestió multifuncional del bosc. No obstant això, la investigadora es preguntava si la societat realment demana aquesta multifuncionalitat, ja que a vegades hi ha un salt important en el que demana la gent i el que ofereixen els boscos. Caldria, doncs, fer una anàlisi cost-benefici per prendre decisions sostenibles econòmicament. En aquest cas, les persones propietàries i gestores hi tenen un paper rellevant, ja que són elles les que promourien uns serveis ecosistèmics o uns altres.

Pagament pels serveis ecosistèmics i limitacions de la seva aplicació a la gestió. Ignasi Puig Ventosa (ENT)

Actualment no hi ha un marc legislatiu que expliciti la creació de programes de serveis ambientals. Aquests programes tenen l’objectiu de transferir recursos entre agents socials i promoure accions sostenibles per la part propietària i gestora dels recursos naturals. En el cas dels programes públics, l’Administració utilitza les normatives com a eines barates i eficients i, a més, eviten que es produeixin molts impactes ambientals. Alguns exemples que va exposar Puig són els carnets per a recol·lectors de bolets, l’import que es paga als ramaders en funció de la mida del ramat quan hi ha atacs per llops, i l’acord entre l’Ajuntament de Matadepera i ramaders de la zona per prevenir els incendis forestals en els boscos. L’avantatge d’aquests programes és que les polítiques són flexibles i estan associats a la comunicació ambiental. No obstant això, el fet de mercantilitzar la natura debilita les motivacions ètiques.

Taula Rodona. Com apliquem els principis dels serveis ecosistèmics a la gestió del medi ambient?

La Jornada va concloure amb una taula rodona moderada per Joan Pino, en què els ponents convidats i el públic van debatre sobre les implicacions ideològiques i pràctiques del concepte de servei ecosistèmic pel que fa a tres preguntes: què ha aportat aquest concepte a la gestió de la conservació? És un concepte “útil”, o “utilitarista”? I com el podem aplicar adequadament a la gestió i planificació del territori?

Durant les intervencions, molts dels participants van coincidir en que és un nou instrument per quantificar el valor de la natura i que representa un punt de trobada de diferents actors per poder dialogar, aproximar posicions i treballar en conjunt per adaptar-nos al canvi global. Alguns també van expressar una inquietud des del punt de vista conservacionista: caldrà sempre tenir una raó econòmica per decidir conservar la natura? Moltes veus van insistir en que la dificultat principal està en quantificar, monitoritzar i controlar la seva aplicació i en la necessitat de treballar junts per una correcta aplicació del concepte. En tot cas, gran part dels assistents van estar d’acord en el fet que la biodiversitat estarà igualment en risc en absència d’aquest concepte.

Aquestes són algunes de les reflexions que resumeixen el debat:

“Es podria haver anomenat sistema de suport de vida, ja que el terme servei pot emular el capitalisme extractiu, més que l’equitat i el benestar social. Els mots no són innocus.” (Jaume Terradas, fundador del CREAF)

“No ens hem de perdre en el debat terminològic sobre el concepte de serveis ecosistèmics. També el podem traduir com a nature gifts (obsequis de la natura), cada terme pretén aproximar-se més a un determinat llenguatge.” (Lluís Brotons)

“El concepte clau és fer en comú, un concepte antic al qual posem noves etiquetes, potser perquè encara no ens en sortim, però és una manera de forçar alternatives en el planejament territorial.” (Gabriel Borràs)

“De tant en tant tenim la responsabilitat d’enfangar-nos en el món real per veritablement canviar les coses, no val només defensar unes conviccions.” (Carles Castells)

“Queda molt per fer, el marc dels SE encara és teòric. Com més diversifiquem les institucions, més mecanismes trobarem per solucionar les situacions d’inequitat.” (Federica Ravera).

Autors

Redactat per: Margarita Torre . Per saber-ne més: Marina Torres