(Created page with "Publicacions d'interès de fora del Departament. <ul><li>#bloc1|NEL·LO, Oriol. La ciudad en movimiento. Crisis social y respuesta ciudadana. Madrid: Díaz & Pons Editores,...") |
m (Rdites moved page Draft Garcia 540716691 to Llibres-00028a) |
(No difference)
|
Latest revision as of 07:54, 8 May 2019
Publicacions d'interès de fora del Departament.
- NEL·LO, Oriol. La ciudad en movimiento. Crisis social y respuesta ciudadana. Madrid: Díaz & Pons Editores, 2015. 208 p.
- CORTINA, Albert & SERRA, Miquel-Àngel (coord.) ¿Humanos o posthumanos? Singularidad tecnológica y mejoramiento humano. Barcelona, Fragmenta Editorial, 2015. 525 p.
NEL·LO, Oriol. La ciudad en movimiento. Crisis social y respuesta ciudadana. Madrid: Díaz & Pons Editores, 2015. 208 p.
Oriol Nel·lo i Colom (que fou secretari de Planificació Territorial en aquesta casa) analitza en l’obra que presentem els moviments socials contemporanis, majoritàriament urbans, que intenten tornar a posar dempeus la vida en comú de la societat després de dècades de creixent individualisme. El fenomen no només es produeix com a resposta a la crisi econòmica i a les polítiques restrictives que l’acompanyen, sinó que també troba la seva raó de ser en la recerca d’alternatives ambientals, econòmiques i socials a allò que és habitual. Es tracta de moviments que han crescut en els darrers anys sobretot al sud d’Europa i que cada cop tenen més impacte en la vida política i institucional. Aquests corrents urbans presenten com a trets distintius la defensa del patrimoni col·lectiu (espais públics, béns comuns, recursos, paisatge, serveis i drets de ciutadania); la demanda de justícia espacial, consistent que la dignitat urbana i els serveis siguin accessibles a tot arreu de la ciutat; i les propostes de qualitat democràtica, tant en la presa de decisions com en la gestió pública urbana, davant del descrèdit creixent de la política tradicional.
En una de les seves parts, l’obra se centra explícitament en el cas de Barcelona, ciutat bressol de nombrosos moviments socials, símptoma i alhora possible solució del descontentament envers la política establerta: des de la Setmana Tràgica de 1909 fins a les manifestacions del tardofranquisme o les mobilitzacions sobiranistes dels darrers anys, per esmentar-ne alguns exemples. Tots aquests moviments acaben trobant ressò no només en la configuració de la societat barcelonina sinó en la mateixa estructura física de la ciutat: d’aquí la importància i l’interès d’analitzar-los i comprendre’ls.
Podeu adquirir el llibre aquí.
CORTINA, Albert & SERRA, Miquel-Àngel (coord.) ¿Humanos o posthumanos? Singularidad tecnológica y mejoramiento humano. Barcelona, Fragmenta Editorial, 2015. 525 p.
Albert Cortina Ramos és advocat i urbanista, i docent en gestió del paisatge; Miquel-Àngel Serra Beltrán és doctor en biologia i docent en bioètica i gestió de la recerca científica.
Junts han coordinat l’obra que presentem, centrada en la convergència de les anomenades tecnologies NBIC (nanotecnologia, biotecnologia, tecnologies de la informació i tecnologies neurocognitives), i a debatre com aquestes afectaran el nostre entorn, l’hàbitat urbà i el territori en general, que cada cop més, gràcies a la Internet de les coses, estaran dotats d’una nova intel·ligència i podran interactuar entre si i amb les persones, i entendre’n les necessitats. Val a dir però que aquest nou urbanisme per a les persones, basat en la intel·ligència ambiental, no només es limitarà als avenços tecnològics, sinó que forçosament passarà també per l’adaptació de l’ésser humà a un nou paradigma i a un sistema de valors ètics diferents.
Davant aquesta premissa, el llibre recull més de dues-centes aportacions fetes per especialistes dels àmbits científic, tecnològic, sociològic, urbanístic, jurídic, filosòfic, artístic, teològic i espiritual, que poden ajudar a respondre a certes qüestions: cal que ens preguntem si estaríem disposats a esdevenir éssers millorats tecnològicament i a fer un salt evolutiu cap a la posthumanitat; cal també que ens plantegem les implicacions ètiques i de consciència d’aquesta transformació, i quin paper pot tenir la democràcia per aturar els abusos que es puguin produir en el procés.
Pel que fa als coordinadors de l’obra, ells aposten per l’enfortiment del nou humanisme i ens introdueixen en l’agenda del transhumanisme, que inclou la interacció i la incorporació al nostre cos i a la nostra ment de les tecnologies esmentades abans per arribar a la integració total de la persona amb l’entorn i per assolir la intel·ligència ambiental assenyalada anteriorment que permeti una planificació i gestió de la ciutat inspirada per les necessitats de la col·lectivitat i pel bé comú.
Podeu adquirir el llibre aquí.