Martinez 2016c

L’índex Copenhagenize, que s’elabora cada dos anys, avalua i qualifica diverses ciutats del món en funció de com són d’amigables envers la bicicleta. Recentment s’ha publicat el rànquing corresponent a 2015.

• L'índex Copenhagenize: què és i com funciona?
• Les vint primeres de 2015
• Autors

L'índex Copenhagenize: què és i com funciona?

L’any 2011 l’índex es va centrar en 80 ciutats; l’any 2013, en 150; el proppassat 2015 els responsables de l’índex van optar per fixar-se exclusivament en àrees metropolitanes amb més de 600.000 habitants, afegint-hi algunes ciutats que sense assolir aqueta xifra tenen una certa importància regional o política (Ljubljana o Estrasburg, per exemple): tot plegat, l’índex de 2015 ha avaluat 122 ciutats. Val a dir però que només es fa públic el top 20, atès que la resta de dades són per a ús intern de l’entitat responsable de l’índex, la companyia Copenhagenize Design Co., que entre altres activitats pretén esbrinar quins són els mètodes més bons i més efectius per retornar a la bicicleta el paper que diuen que ha de tenir en la mobilitat urbana.

La companyia entén que a ciutat la bicicleta adquireix tot el seu sentit, i que la inversió en infraestructura ciclista és un moviment intel·ligent: en aquest sentit, estudis elaborats a Dinamarca xifren el benefici econòmic net de la bicicleta en 23 cèntims d’euro per quilòmetre recorregut, gràcies als avantatges socials, ambientals i de salut que comporta l’activitat ciclista. En l’altre extrem, un quilòmetre recorregut en cotxe suposa per a la societat una pèrdua neta de 16 cèntims d’euro, atenent als criteris que s’han apuntat.

Els factors que utilitza Copenhagenize per qualificar les ciutats són tretze, en cadascun dels quals una ciutat pot obtenir entre zero i quatre punts. Hi ha la possibilitat a més que una ciutat rebi un màxim de dotze punts addicionals en el cas que hagi dut a terme actuacions realment extraordinàries per afavorir la bicicleta en el seu esquema de mobilitat. Els tretze paràmetres són, concretament:

• Activisme, és a dir, quin nivell d’influència tenen les ONG ciclistes a la ciutat.
• Cultura ciclista, que avalua si la bicicleta la fa servir el ciutadà comú o si se circumscriu només a certes activitats esportives o a determinats grupuscles socials.
• Instal·lacions per a bicicletes: s’estudia la presència generalitzada de pals d’aparcament accessibles, rampes a les escales o espai reservat dins als vehicles de transport públic, per exemple.
• Infraestructura ciclista: són els carrils ciclistes segurs i segregats, o han de compartir els ciclistes l’espai amb els vehicles de motor?
• Programes de bicicleta compartida: existents, fàcils d’utilitzar, amb un alt grau d’acceptació; o inexistents.
• Diferència de sexe, amb més punts per a les ciutats que han assolit la paritat entre usuaris i usuàries de la bicicleta i per a aquelles on hi ha més dones ciclistes que homes ciclistes.
• Repartiment modal de la bicicleta, qualificat entre l’1% i més del 25% del global de les persones que es desplacen per la ciutat.
• Increment modal des de 2006, qualificat entre menys de l’1% i més del 5% de variació de la quota ciclista.
• Percepció de seguretat, avaluada segons l’obligatorietat i/o la promoció de l’ús del casc, o no.
• Política, que avalua fins a quin punt la bicicleta és present a l’agenda política de la ciutat.
• Acceptació social, que estudia l’actitud dels conductors i de la societat en general envers els ciclistes urbans.
• Planificació urbanística, segons que els planificadors municipals posin l’èmfasi en el vianant i la bicicleta o en el cotxe.
• Pacificació del trànsit, que estudia els esforços realitzats per les ciutats a l’hora de limitar les velocitats màximes permeses (per exemple, amb zones 30) i de portar a terme altres iniciatives de pacificació.

Atesos aquests paràmetres, el rànquing de les vint ciutats més amigables per a la bicicleta l’encapçalen Copenhaguen i Amsterdam, que en l’índex 2015 ha baixat a la segona posició. D’altra banda, per exemple, Buenos Aires desbanca Rio de Janeiro com a ciutat representativa del continent sud-americà. Podeu veure el top 20 complet al bloc següent. D’altra banda, visitant el vincle adjunt, podreu accedir a l’anàlisi detallada de cadascuna de les ciutats del rànquing, amb els seus punts forts i els seus punts febles.

Les vint primeres de 2015

Autors

Redactat per: Alfons Martínez Jaume

Per saber-ne més: Índex Copenhagenize

Informació relacionada

• Índex Copenhagenize