Martinez 2015u

Amb la campanya d’adopció de Greenpeace Polònia és possible apadrinar una abella per només 47 cèntims d’euro. Els fons recaptats serviran per estudiar les espècies pol·linitzadores del país i posteriorment articular les mesures més adequades per mirar de frenar-ne el declivi.

• Adopta una abella!
• Finalitat dels recursos aconseguits
• Autors

Adopta una abella!

El proppassat 16 d’octubre va finalitzar la tercera edició de la campanya de Greenpeace Polònia “Adoptuj pszczołę” (“Adopta una abella”). Les edicions d’anys anteriors han constituït els projectes de crowdfunding més importants del país pel que fa a nombre de participants, i han donat com a resultat actuacions com la implantació de cent hotels per a insectes pol·linitzadors en setze ciutats poloneses o la recuperació de la població d’abelles a la localitat de Przyczyna Dolna (voivodat de Lubusz), on l’octubre de 2014 algú va enverinar deliberadament cinc milions d’exemplars. En aquesta tercera edició de la campanya s’han adoptat (virtualment) 103.254 abelles (13.254 més de l’objectiu que s’havia fixat l’organització): això es tradueix en 206.508 złotys (més de 48.000 euros) que en aquesta ocasió es destinaran a dur a terme estudis relatius a les abelles i altres insectes pol·linitzadors, molt particularment a censar-les i ubicar-les geogràficament, per poder dissenyar programes de protecció específics davant la davallada que experimenten actualment aquests animals a Polònia (com arreu del món, de fet).

 

L’objectiu de la tercera edició d’“Adoptuj pszczołę” es va superar amb escreix. Sens dubte hi va ajudar la possibilitat de fer donatius mínims de menys de 0,5 euros, amb pagament segur en línia gràcies al sistema PayU (tot i que també s’acceptava el pagament amb targetes Visa i MasterCard)

Finalitat dels recursos aconseguits

Els estudis que hom pretén dur a terme gràcies als fons recaptats se centraran tant en les espècies domèstiques (mel·líferes) com en les silvestres. La direcció del projecte correspon a la Facultat de Biologia de la Universitat de Varsòvia, i hi col·laboraran acadèmics de la Universitat Jan Kochanowski (Kielce, voivodat de Santa Creu) i investigadors del parc nacional de Wigry (voivodat de Podlàquia) que a data d’avui ja tenen publicats treballs sobre diverses espècies de borinots. Segons els promotors de la campanya, els estudis actuals sobre insectes pol·linitzadors al país són escassos o estan desfasats, i no permeten precisar detalladament quina és la situació d’aquests animals, a quines amenaces s’enfronten i quina és la millor manera d’ajudar-los. Els estudis que es volen realitzar, a més, responen al model de ciència ciutadana (també dita ciència en xarxa o monitoratge per voluntariat): els investigadors se sustentaran parcialment en les dades aportades per ciutadans corrents pel que fa a la quantitat i la localització dels insectes a estudiar gràcies a aplicacions mòbils que es posaran en marxa més endavant.

El cens que es vol completar, d’abast nacional, es dividirà en tres etapes, cadascuna centrada en diferents aspectes de la vida dels insectes pol·linitzadors, i per a cadascuna de les quals hi ha previst un pressupost de 60.000 złotys (és a dir, 30.000 abelles adoptades):

• La primera etapa vol fer una estimació quantitativa dels insectes i estudiar-ne l’heterogeneïtat: cal assenyalar que a Polònia hi ha unes quatre-centes setanta espècies d’insectes pol·linitzadors, sobretot abelles solitàries; també hi ha mosques, vespes, borinots, papallones i escarabats. En general es tracta d’insectes menys exigents que Apis mellifera pel que fa a la selecció de plantes de què s’alimenten, i per aquesta mateixa raó són molt més importants en la seva funció pol·linitzadora que les abelles de mel.
• La segona pretén estudiar la distribució geogràfica de les poblacions: el fet que molts insectes pol·linitzadors no produeixin mel els fa irrellevants econòmicament, raó per la qual està poc determinada llur ubicació geogràfica exacta.
• La tercera aspira a determinar quins factors ambientals i antròpics influeixen en la salut de les poblacions i en la seva activitat, tant en els entorns urbans com agrícoles i naturals. Es vol confirmar o desmentir, per exemple, si és veritat que a causa dels pesticides agrícoles actualment els insectes pol·linitzadors han fet de la ciutat el seu lloc de vida preferent per davant del camp. També es vol examinar la qualitat del pol·len i el nèctar dels quals s’alimenten aquests insectes.

Cal assenyalar, per últim, que com a qualsevol altra campanya de micromecenatge, hi ha un petita recompensa per als donants: tot aquell qui hagi adoptat vint abelles o més es converteix en un “heroi de les abelles” i rep, a més del certificat acreditatiu, l’e-book anomenat 54 coses sorprenents sobre les abelles i la possibilitat que algun dels exemplars de pol·linitzadors trobats durant els estudis rebi el seu nom. Tot força simbòlic, com es veu, però és que al capdavall es tracta que la major quantitat de mitjans recaptats vagin a complir la seva finalitat, que no és sinó confeccionar el cens nacional polonès dels insectes pol·linitzadors.

Autors

Redactat per: Alfons Martínez Jaume

Per saber-ne més: Campanya

“Adoptuj pszczołę”

Informació relacionada

• Campanya "Adoptuj pszczołę"