Llibres-00021a

Publicacions d'interès de fora del Departament.

• FEYDEL, Sandrine; BONNEUIL, Christophe. Prédation. Nature, le nouvel eldorado de la finance. París: Éditions La Découverte, 2015. 250 p.
• MASBOUNGI, Ariella (ed.). Ville et voiture. Marsella: Éditions Parenthèses, 2015. 224 p.

FEYDEL, Sandrine; BONNEUIL, Christophe. Prédation. Nature, le nouvel eldorado de la finance. París: Éditions La Découverte, 2015. 250 p.

Tots coneixem empreses dedicades al desenvolupament sostenible i a l’economia verda; naturalment, és bo que hi siguin, i el medi ambient es revela, cada cop més, rendible en termes econòmics. El capitalisme desfermat, però, està començant a pervertir els principis mediambientals, convertint en simples productes financers i bancaris terres, fauna i flora. Especialment valuosos en termes d’economia especulativa esdevenen les espècies en vies d’extinció i els ecosistemes amenaçats, d’acord amb el principi que com més rar, més car. Els autors del llibre denuncien el domini de la banca sobre els recursos vius a escala planetària, i ens en mostren exemples del Brasil, Uganda, Malàisia o els mateixos Estats Units, on hi ha bancs i fons d’inversió que compren, en un veritable exercici de predació, immenses zones naturals amenaçades per comerciar-hi en els mercats financers (en altres paraules, aquests biobancs protegeixen ecosistemes en perill en tant que instruments per fer-hi economia especulativa). També ens revelen la influència dels lobbies, molt actius a les institucions europees, que intenten que els poders públics afavoreixin el creixement d’aquesta branca indesitjable del green business que posa en perill les poblacions autòctones dels llocs estudiats i el seu entorn de manera conscient. Cal assenyalar que moltes de les empreses interessades en aquesta mena de comerç especulatiu són de les més destructives per al medi ambient: hi ha algunes velles conegudes dels sectors petrolier i miner. Per acabar, veient la inacció, quan no la connivència, de les institucions financeres davant aquestes activitats de mercadeig ambiental planetari, els autors alerten de quin podria ser el color del futur crac econòmic: serà verd.

MASBOUNGI, Ariella (ed.). Ville et voiture. Marsella: Éditions Parenthèses, 2015. 224 p.

L’espai públic és a la recerca de nous models, un cop iniciat (sembla) el declivi del vehicle privat (si més no a Occident). Aquest declivi no implica una menor mobilitat, però, i assistim a l’eclosió de tot un ventall de noves maneres de desplaçar-se, algunes d’elles insospitades fins fa poc, que fan del ciutadà un individu multimodal i que obliguen a obrir una nova era de les xarxes: les de l’ecomobilitat i la seva capacitat de reorganitzar, tant físicament com immaterialment, el medi urbà. En aquest sentit, la fi del regnat de l’automòbil permet començar a abordar la qüestió urbana trencant antigues lògiques sectorials, tractant conjuntament urbanisme i transport, i abandonant els automatismes del raonament espacial propis de quan el cotxe era el rei de la ciutat. L’obra parteix de l’anàlisi de ciutats concretes, agrupades en tres tipologies, per aprofundir en la (nova) relació han establert entre espai físic i transport: ciutats consolidades, que han sabut treballar conjuntament urbanisme i mobilitat (Montpeller, Niça...); ciutats-territori, a l’altre extrem, disperses i discontínues, fruit de la planificació política en èpoques passades, totalment dependents del vehicle privat (molts municipis del Gran París); i les ciutats intermèdies, heterogènies, amb altes taxes de motorització i fort impacte de les infraestructures, però amb grans possibilitats per restituir-hi un cert sentit d’urbanitat, relligant i suturant alguns espais de transició per tal d’estendre el centre urbà (és el cas, per exemple, de la recuperació de les ribes del Sena a París).

Coordina aquesta obra Ariella Masboungi, urbanista i arquitecta de la Direcció General d’Urbanisme, Hàbitat i Edificació, dependent del Ministeri d’Ecologia, Desenvolupament Sostenible i Energia de França.