Recerca-i-Innovacio 2015a

• Introducció
• Metodologia SCRUM
• Esdeveniments de la metodologia SCRUM
• Objectius de l'IGA
• Autors

Introducció

Aquest més de juny s’han incorporat al Banc de Pràctiques d’Innovació del Departament (BPI)  dues pràctiques més: la utilització de la metodologia SCRUM per a l’actualització del GRAF de la DGIMT i l’Indicador global d’adaptació al canvi climàtic (IGA). La primera pràctica és de la Direcció Generald’Infraestructures de Mobilitat Terrestre i la segona de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic.

Després de la recent incorporació de dues pràctiques més, actualment el BPI compta amb sis pràctiques. N’hi ha alguna de cadascuna de les secretaries sectorials del departament i també de la Secretaria General:

  BPI #1: Pla de formació (Direcció de Serveis)

BPI #2: Metodologia de treball multidisciplinari del Pla de simplificació administrativa (PSA) (Direcció de Serveis)

BPI #3: Mapa urbanístic de Catalunya (MUC) (Direcció General d’Ordenació del Territori i Urbanisme)

BPI #4: Ofideute (Agència de l’Habitatge de Catalunya)

BPI #5: SCRUM (Direcció General d’Infraestructures de Mobilitat Terrestre)

BPI #6: Indicador global d’adaptació al canvi climàtic (IGA) (Direcció General de Polítiques Ambientals)

 

1. La utilització de la metodologia SCRUM per a l’actualització del GRAF de carreteres

Què és l’SCRUM?

És un marc de treball àgil per al desenvolupament i manteniment de projectes complexos. S’ha fet servir sobretot en projectes informàtics. Com tota metodologia àgil es va idear com una alternativa a les metodologies clàssiques.

Aquestes són, en general, les característiques de les metodologies àgils:

   - Valoren les persones i les interaccions de l’equip per sobre del procés i les eines

   - Es centren en desenvolupar coses que funcionin més que no pas una documentació exhaustiva

   - Tenen com a objectiu la col·laboració amb el client més que no pas la negociació d’un contracte

   - Són flexibles per adaptar-se als canvis en comptes de seguir estrictament un pla

  Els principals objectius que es volen assolir amb l’aplicació de les metodologies àgils són els següents:

   - Obtenir resultats immediats (reduir el Time to Market)

   - Facilitar el treball col·laboratiu en equip

   - Donar resposta a requisits canviants o poc definits

   - Millorar l’adaptació a entorns complexes

   - Augmentar la qualitat del software

   - Increment de la productivitat

   - Disposar de prediccions fiables sobre els terminis de finalització de cada part del desenvolupament

   - Minimitzar els riscos

Metodologia SCRUM

La metodologia SCRUM es basa en:

   - rols

   - eines (artifacts)

   - esdeveniments

   - regles

  El nucli de la metodologia és l’Sprint o període, que es pot fixar entre 1 i 4 setmanes, en que l’equip crea un increment de software potencialment utilitzable, seguint el principi de proposar-se reptes a curt termini per generar utilitat i feed-back de manera ràpida i àgil.

Els rols de l’SCRUM són els següents:

 

'Facilitador o ScrumMaster:'	facilita l’aplicació d’Scrum i en gestiona els canvis. És el responsable de garantir que l’Scrum és entès i adoptat
'Client o ProductOwner:'	representa els interessats externs i interns
Equip de desenvolupament:	executa el desenvolupament i la resta d’elements relacionats. La mida òptima és entre 3 i 9 membres

 

  Aquestes són les eines que inclou la metodologia SCRUM i que s’estan aplicant al desenvolupament del GRAF:

 

Sprint backlog'	Llista de tasques que l’equip elabora a la reunió de planificació (Sprint planning) com a pla per completar els objectius o requisits seleccionats per a l’Sprint i que es compromet a entregar al client a l’acabat en forma d’increment de producte
Product Backlog'	Llista de requisits/objectius prioritzada. És la llista ordenada de tot el que es necessita i és l’única font de requisits per a qualsevol canvi que es faci en el producte.
Panell	Espai físic on es visualitza el progrés de cada tasca.

   

Esdeveniments de la metodologia SCRUM

La metodologia SCRUM preveu també un seguit d’esdeveniments que cal fer periòdicament:

 

Reunió de planificació de l’Sprint / Sprint Planning Meeting / 'Reunió de backlog'	De durada limitada, ha de donar resposta a què serà lliurat en el pròxim Sprint i a quin i com serà el treball necessari per entregar l’increment desitjat
'Reunió de planning poker'	S’assigna un temps a cada tasca mitjançant un sistema molt àgil
Scrum'''diari	Trobada diària de 15 minuts a la mateixa hora i ubicació, i que té la finalitat de que l’equip de desenvolupament pugui sincronitzar les seves activitats i pugui crear un pla per les pròximes 24 hores.
Demo'	Oberta a persones de fora de la unitat Es mostra el que s’ha fet Serveis per donar a conèixer la feina de la unitat i la seva complexitat
'Reunió de tancament de l’Sprint'	Es fa al final de l’Sprint per poder comprovar l’increment i, si és necessari, per poder adaptar la product backlog.

  Al final la metodologia SCRUM suposa una sèrie d’avantatges respecte d’altres metodologies:

Avantatges de l’Scrum respecte de les altres metodologies:

   - Major productivitat

   - Implicació personal

   - Coneixement transversal

   - Control de qualitat

   - Competitivitat

   -  Rendibilitat immediata

  Els elements d’innovació que hem destacat de com aplica el GRAF la metodologia SCRUM són els següents:

  1. Avaluació de les prioritats

2. Millora contínua

3. Flexibilitat

4. Rendició de comptes

5. Fragmentació de les tasques

Les feines es redueixen fins a un mínim producte viable, això permet ser més àgils i, a més, obtenir feedback immediat dels clients.

6. Independència dels equips

Els equips són autoorganitzats i trien per ells mateixos la manera més òptima de fer cada treball en comptes de ser dirigits des de fora.

7. Lliuraments interactius i incrementals

Garanteix que sempre hi haurà disponible una entrega potencialment útil i funcional del producte.

  L’equip de la DGIMT responsable del GRAF s’ha plantejat aquests reptes de futur en relació a l’aplicació de la metodologia SCRUM:

   - Treballar amb la metodologia SCRUM la propera actualització del GRAF.

   -  Aplicar la metodologia SCRUM a altres tasques del Servei.

   -  Seguir fent difusió de la metodologia dins el Departament i col·laborar amb les unitats que demanen suport per aplicar-la.

   -  Seguir perfeccionant l’aplicació de la metodologia i seguir adaptant-la a les necessitats concretes del GRAF.

 

2. L’Indicador global d’adaptació al canvi climàtic (IGA)

Què és l’IGA?

L’IGA és un instrument que permet avaluar l'eficiència i l'eficàcia de les mesures d’adaptació als impactes del canvi climàtic. També és una eina per poder fer una anàlisi quantitativa del grau d'adaptació de Catalunya, és a dir, conèixer si el territori, els sistemes naturals i les activitats socioeconòmiques avancen o no en la reducció de llur vulnerabilitat davant els impactes del canvi climàtic.

Per altra banda l’IGA dóna una resposta directa a la monitorització i avaluació de les mesures d’adaptació mitjançant indicadors proposada al document "Adaptation preparedness scoreboard" elaborat per la Comissió Europea el març del 2014.

 

Objectius de l'IGA

Els objectius de l’IGA

A nivell intern:

Esdevenir una eina estratègica que faciliti l'avaluació de les mesures d'adaptació per part dels diversos departaments de la Generalitat de Catalunya implicats en les polítiques d'acció climàtica.

A nivell extern:

Fer extensible l'ús d'aquesta eina als ens locals, en el marc dels Plans Municipals d'Adaptació al Canvi Climàtic, i també al sector privat i dotar de transparència a l'avaluació de les polítiques públiques d'acció climàtica davant la ciutadania.

Metodologia

 L’avaluació de l’adaptació requereix l’elaboració d’un indicador en tres nivells diferents d’integració:

 1. de mesura (sempre que sigui possible)

 2. de cada sector i sistema

 3. global per al conjunt de Catalunya

   En l’elaboració dels indicadors cal tenir en compte quatre requisits bàsics:

1. Que siguin fàcils d’aconseguir, és a dir, que sigui possible accedir fàcilment a la informació
2. Que hi hagi dades històriques del que es mesura
3. Que l’indicador sigui fàcil d’interpretar
4. Que la informació i les dades siguin específiques per al territori català.

  Seguint aquestes premisses s'arriba a una primera proposta que agrupa un total de 83 indicadors potencialment avaluadors de la bondat de les mesures d’adaptació.

Alguns dels 83 indicadors seleccionats presentaven alguns problemes com ara les diferències entre la informació qualitativa i quantitativa i la no homogeneïtat temporal de les dades.

Al final el que es volia és que aquests indicadors poguessin donar resposta a la pregunta clau:

Catalunya s’està adaptant bé als impactes del canvi climàtic?

 Amb la col·laboració d’Ivàlua (Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques) es va fer una segona selecció de la que en van quedar 50 indicadors que mesuren directament el resultat de l’aplicació de la mesura. Es van descartar aquells que mesuren la sensibilitat o el grau d’exposició d’un sector o sistema.

 Amb l'objectiu de poder quantificar en una escala de0 a10 en quina mesura Catalunya s’està adaptant bé o no als impactes del canvi climàtic, es va fer una tercera tria dels indicadors tot i seleccionant només aquells que disposin d’una sèrie històrica de dades de 10 anys consecutius, pel cap baix.

 Es van descartar, doncs, tots aquells indicadors que no presentaven informació anual, o que només en tenien de qualitativa. També es van descartar aquells que no disposaven de prou observacions. D’aquesta manera es van acabar obtenint un total de 29 indicadors.

Els valors anuals dels 29 indicadors van sersotmesos a una anàlisi de components principals i es van acabar obtenint dos factors que explicaven conjuntament el 100% de la variabilitat de la informació original: el primer factor explicava el 61% de la variabilitat i el segon factor el 39%.

  Aquests són els valors de l’Indicador calculat pels anys 2005 i 2011:

 

	Ús dels recursos 2005	Ús dels recursos 2011	Qualitat ambiental 2005	Qualitat ambiental 2011
Valor entre 0 i 10	5,05892695	4,967406201	5,126927065	5,057573122

  Els resultats obtinguts demostren que estem, en actuacions d’adaptació, aproximadament a la meitat del màxim al que podríem o hauríem d’arribar.

  Pel que fa a la part d’innovació de la pràctica, aquests són els principals elements d’innovació que s’hi han detectat:

  - És la primera vegada que es publica un indicador global d'adaptació als impactes del canvi climàtic. Fins ara, l'esforç internacional s'ha focalitzat en la quantificació dels impactes del canvi climàtic i poc en la quantificació de l'adaptació.

- La metodologia emprada és exportable a qualsevol altra nació del món que disposi de les dades necessàries per construir el seu propi IGA.

- Amb la quantificació del grau d’adaptació, Catalunya disposa d’una eina que detalla cap a on cal adreçar els esforços en la implementació d'una economia verda, circular, baixa en carboni i que s'adapti a les noves condicions fruit dels impactes del canvi climàtic.

- El treball obre un ventall d’oportunitats econòmiques i socials en el desenvolupament, per exemple, de l’eficiència energètica, l’estalvi d’aigua, la implantació d’energies renovables, la mobilitat intel·ligent, la gestió forestal, o la salut.

  Els reptes de futur que esl planteja l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic respecte de l’Indicador són els següents:

 - Millorar l'IGA a partir de la inclusió d'altres indicadors quantitatius sectorials.

-  Incloure en l'IGA l'avaluació de l'adaptació de les mesures més qualitatives, tals com la inclusió de l'adaptació als impactes del canvi climàtic als marcs normatius i de planificació sectorials.

-  Impulsar la quantificació d'indicadors de mesures d'adaptació en l'àmbit de la biodiversitat.

-  Promoure el coneixement més de base dels impactes i les mesures en els ecosistemes marins (activitat pesquera inclosa)

Autors

Redactat per: Anna Enjuanes Balaguer Per saber-ne més: Recerca i Innovació

[/ca/detalls/Article/6.1 Mecanismes de transferència del coneixement de la recerca i la innovació]