Armengol Perez 2015a

El passat mes de febrer el Departament de Territori i Sostenibilitat  va sotmetre a informació pública el text de la nova llei de l'Arquitectura així com les diferents memòries que el complementen.

Aquest nou marc normatiu donarà per primera vegada rang de llei a la disciplina de l’arquitectura, on l’objectiu general és el posar en valor l’interès públic de l’arquitectura i l’urbanisme.

L’avantprojecte respon a la voluntat de reconèixer les polítiques destinades a incorporar explícitament tant la dimensió cultural de l’arquitectura com la qualitat del tractament físic d’espais per una banda , com la integració urbana i sòcio-ambiental de l’edificació per l’altra.

Altra raó per la qual es justifica la necessitat de disposar d’aquest text, és la importància que l’arquitectura suposa com a prestació intel·lectual, cultural i artística del nostre país.

 

• Antecedents de la llei
• Aspectes incorporats a la llei de l'arquitectura
• Estructura de la Llei
• Redactat de la notícia i més informació

Antecedents de la llei

  El document té el seu fonament en els diferents pronunciaments expressats per la Unió Europea, el primer en la Resolució del Consell de la Unió Europea de 12 de febrer de 2001, d’on recull l’objectiu de fomentar la qualitat arquitectònica mitjançant polítiques exemplars de construcció pública i l’intercanvi d’informació i d’experiències actives en l’àmbit arquitectònic.

També, a les Conclusions del Consell de la Unió Europea de 24 de maig de 2007, on es subratlla que, les activitats culturals i la industria de la creació, entre elles l’arquitectura, són primordials en l’estímul de la innovació i la tecnologia i com vectors essencials d’un creixement econòmic sostenible i de la cohesió social.

A les conclusions de Consell de 2008 relatives a l’arquitectura (2008/C319/05) es convida als estats membres a comprometre’s a que l’arquitectura tingui un paper de síntesi i d’innovació en el procés de desenvolupament sostenible des de la fase de concepció de projecte, que també contribueixi al desenvolupament del potencial de creixement econòmic i d’ocupació, que promogui l’educació sobre arquitectura i patrimoni i com a darrer punt, que es faciliti la formació inicial i continua dels arquitectes.

Per últim,  en el Diari Oficial de la Unió Europea, en la Directiva 2014/24/UE sobre contractació publica es va publicar que, entre d’altres aspectes en la selecció de l’oferta més avantatjosa en els processos de licitació dels contractes públics i en la valoració de la relació qualitat-preu, es pugui donar prioritat a la qualitat o consideracions mediambientals i socials. Aspecte que d’alguna manera minimitza la importància de criteris econòmics i aposta per la qualitat arquitectònica per sobre del preu o cost del projecte.

 

Aspectes incorporats a la llei de l'arquitectura

  En aquest sentit, la llei de l'Arquitectura ha incorporat en el seu redactat les diverses resolucions i recomanacions dels organismes europeus que s’han apuntat abans, els quals  aconsellen fomentar la qualitat arquitectònica com a eina de cohesió social i valor afegit,  tant des del vessant cultural com econòmic. La nova Llei recull aquest esperit, tot adaptant-se al context català actual, incidint en els aspectes següents:

1.- Incorporació dels objectius d’ innovació, creativitat i qualitat arquitectònica en els processos projectuals i constructius d’obra nova, rehabilitació o reforma, tant públics com privats, i establiment de mecanismes per assegurar-ne la qualitat. Així, per exemple, es definiran els criteris de qualitat que hauran de tenir els projectes que es vulguin desenvolupar en certs àmbits sensibles de planejament (cascs antics, barris emblemàtics, projectes singulars...).

 2.- Incorporació en els plecs dels concursos d’obra pública, d'urbanització i d'edificació dels objectius anteriors (d’innovació, creativitat, qualitat i funcionalitat), que seran avaluats per un jurat. D'altra banda,aposta decididament per prioritzar aquests aspectes sobre els criteris econòmics en la valoració d’ofertes que es presentin en els diferents processos.

Referent a les mesures de contractació de l’arquitectura i el planejament urbanístic la Llei defineix diferents modalitats de contractació, diferenciant els supòsits de concurs d’idees, contractació de serveis per la redacció de projectes i la direcció d’obra, contractació conjunta de projecte i execució d’obra, i redacció de plans urbanístics.

3.- Es necessari establir un marc de mesures de foment, difusió i sensibilització vers l’arquitectura, per tal de promoure el coneixement del nostre patrimoni arquitectònic, fomentar l’educació sobre l’arquitectura i la incidència que això suposa sobre les condicions de vida, per prestigiar l'arquitectura contemporània.

La Llei crea el Consell per a la Qualitat Arquitectònica, com a òrgan consultiu per informar i assessorar el Govern de la Generalitat sobre matèries relacionades amb la qualitat arquitectònica, organismes consultius de qualitat arquitectònica de les administracions locals, i el premi Catalunya d’Arquitectura amb l'objectiu de reconèixer les millors aportzacions a l'arquitectura, al procés de creació arquitectònica i a la qualitat arquitectònica.

Estructura de la Llei

  La proposta de la nova Llei recull aquest esperit mitjançant tres capítols:

• Capítol primer: Defineix l’arquitectura i els seus valors i en determina l’interès públic.
• Capítol segon: En aquest capítol s’estableixen eines per impulsar i reconèixer l’arquitectura contemporània, amb la creació d’organismes i mesures de foment.
• Capítol tercer: S’ocupa de les disposicions generals del procés de contractació de la creació arquitectònica, estableix la composició i funcionament dels jurats i comitès dels concursos d’idees per tal de garantir una presència pluridisciplinar en els diferents processos.

  En el redactat de la Llei de l'arquitectura es reforça la transparència i la publicitat en la contractació. També vetlla per la incorporació en els plecs dels concursos d’obra pública, d'urbanització i d'edificació dels criteris de qualitat, creativitat i funcionalitat. Aquests s’avaluaran per un jurat, sempre dintre del marc legislatiu bàsic de contractes del sector públic, minimitzant la importància de criteris econòmics i apostant decididament per prioritzar els aspectes qualitatius sobre el preu o el cost, als concursos d'idees i en la redacció de projectes que es licitin.

  En resum, el conjunt de mesures que promou la Llei de l'Arquitectura de manera global ajuden a:

  Promoure el paper de síntesi i d’innovació de l’arquitectura en el desenvolupament sostenible.

Potenciar les condicions de participació i transparència en els procediments de licitació, i que es prioritzin els criteris de qualitat en la valoració de les ofertes.

Fomentar la col·laboració simultània i coordinada de totes les disciplines professionals que participen en el procés constructiu, a fi d’aconseguir la continuïtat entre les fases de concepció del projecte arquitectònic i de la seva realització en obra, procurant que la qualitat arquitectònica sigui objectiu comú de tots ells.

Promocionar l’accés a la professió dels joves titulats, en el marc de les polítiques de foment de l’emprenedoria i l’ocupació.

Apostar per la formació de la ciutadania en el coneixement de l’arquitectura i del seu paper en la construcció de la identitat del país i en la millora de la qualitat de vida.

   Es preveu que el Govern aprovi el Projecte de llei, una vegada analitzades les al·legacions que es puguin rebre, el proper mes de juliol, per després començar la tramitació parlamentària.

Redactat de la notícia i més informació

Redactat per: Josep Armengol i   Argeme Pérez

Per saber-ne més: Josep Armengol